RES IRREAL HI
Amaneca molt lentament, amb el transcórrer dels minuts, els raigs del sol tènuement anaven enllumenat t'atreveixes d'aquella suau boira, a poc a poc els arbres immensos anaven prenent la seva forma, la vall s'anava il·luminant de poc, i al lluny ja es poden albirar les muntanyes,, els ocells iniciaven el seu bufó trinar, el soroll d'aquell rierol es feia escoltar i la sendera es feia veure amb claredat, qui anava a pensar que per aquell estret camí tamb vindrà la terrible experiència que estava per començar, una gran jaura de llops famolencs iniciaven la seva aguait, no m'havia pogut adonar d'aquell imminent perill fins que ja era molt tard, en veure córrer a aquells aguerrits caçadors que emprenguin la seva caça implacable, per un moment vaig pensar que perseguan a algun animal distrado, però el meu terror creixe en gran quan vaig poder veure que tots aquells ferotges gossos salvatges es dirigeixin haci am, sense pensar-ho em tiri a córrer, els udols i lladrucs esbufegaven ja molt a prop de m, anava a tota velocitat sortejant tota mena d'obstacles, el meu cor llauna molt fortament, grans gotes de suor brollaven de tota la meva pell, una por aterridor s'estava possessionant de la meva ment i del meu cos, per moments presenta defallir les meves cames, però seguia corrent, cada vegada aquestes grans gambades es presenten msyms prop. Ja gairebé podaor seus agitades respiracions, tot just vaig poder arribar a veure cap a enrere, quan un d'ells el ms enorme i audaç llanço un gran salt cap a m. En aquest mateix instant va despertar, de sobresalt, tot suat, el cor em llauna fortament, estava estès al meu llit, la habitaci ja estava tota il·luminada pels raigs solars que penetraven per aquella finestra, que donava precisament a aquell bonica vall.
Amb aquesta petita història, que més aviat és un malson, que tant pot causar un profund sentiment de soledat i absència, quan estàs vivint un somni, de cop i volta et sembla tan real, tan viscut, tan sòlid, aquella emoció és tan fort i viva, però quan et despertes i pots inhalar profundament i dónes gràcies que només hagi estat un somni.
Das gràcies perquè en aquest despertar t'has adonat que era irreal, que no existia més que en la teva ment, qui sap que profunds pensaments van motivar aquesta experiència aterridora, i després d'uns minuts de nou respires profundament i aquestes agraït que fos irreal.
Has despertat novament, i aquestes llest i disposat per a continuar amb el teu quefer diari, t'aixecaràs, prenguessis una dutxa, arranjaràs teu cabell, el teu vestit i llest, un nou dia ha començat, preses el teu cotxe, vas a la feina, saludes als teus companys i caps, fas el que has de fer, i si més no ho sents és hora de tornar a casa, a aquella habitació on tot just fa unes hores pensaves que moriries a la gola d'aquells gegantins llops.
I així en una interminable successió de principis i finals, transcorre la teva vida, amb pèrdues, alegries i tristeses, la mort finalment es enseñoreara de la teva família i finalment de tu mateix.
No et sembla que això que anomenem vida, també pot ser un somni, però més profund i continu. No t'ha passat preguntar alguna vegada, és això la realitat, la veritat, és aquest el món perfecte que crec DÉU, aquest món que crec veure tan real com aquella canilla de llops, de cas, si ho permets aquest món pot carregar contra tu, atacar i si és possible eliminar-te, perquè pensis diferent, perquè siguis diferent, perquè no facis el que altres esperen de tu, contraria i tot ja està.
Et sembla de cas que aquest món pot ser tan real i alhora perfecte, quan tot el que veus al teu voltant només denota manca de perfecció, manca d'amor i de saviesa, i que diries si et donessis compte per un sol instant que aquest món és impossible, és un món dement, no va poder haver estat creat per la intel·ligència suprema de DÉU, és tan imperfecte, i no està basat en l'AMOR, aquell que és Perfecte, no pot crear res imperfecte, aquell que és Amor, no pot fer res a aquest mancat d'Amor, el món Real, no és el que veiem amb els nostres ulls i sentim amb les nostres oïdes, és un món impossible, és el món que hem fabricat a través de l'ego, el que Déu va crear és totalment perfecte, el seu pensament és el més pur pensament i està basat en el més pur amor. Tot allò que no estigui basat en aquest és irreal i per tant no existeix. Perquè res REAL pot ser amenaçat, i tu el Fill de Déu, ets Real i res pot t'amenaçaré ni limitar-te, no ets un cos, som Esperits, Sants, Purs i hereus de la més pura Divinitat, això és la realitat, quan dormim només dormim dins el somni que el que veiem, sentim i sentim en aquest món que hem fabricat però que és totalment irreal.
El moment suprem ha arribat, és hora de despertar i recordar el nostre veritable origen, el nostre origen Diví, i donar el pas suprem que Déu ha estat esperant, i que comprenguem que som un, que si el teu despertes, despert jo, que si jo sa de la demència de la separació també sanaras tu. Si el meu estimat germà despertem junts i accelerem la fi dels temps, ja no li tinguem por, la fi dels temps només significa la fi de la separació del nostre Pare que només és el més pur AMOR.
Ni despertar del malson, ni viure la rutina del somni de la vida, pot brindar la PAU que tu i jo anhelem.
"Res irreal existeix, res real pot ser amenaçat. En això radica la pau de Déu "
Autor. Carlos EFR
Basat en UN CURS DE MIRACLES.
