Ara, en l'actualitat, en la meva vida, sóc treballadora de la Llum, i aquells que passeu pel meu mur podeu veure una de les meves missions, que és transmetre aquests missatges i difondre la paraula de molts altres treballadors de Llum, mestres i germans de altres mons.
És per a mi gairebé una obligació, explicar com puc seguir endavant malgrat les coses, i com en el meu despertar puc romandre de vegades tan serena en l'adversitat. Són coses que es triga a aprendre, però que un cop les saps, ja res et pot fer mirar enrere en aquest camí de Llum.
De vegades, en les seves vides han sentit dolor i tristeses per moltes coses, la mort d'algú, el rebuig, la soledat, amors no correspondidosQu puc dir jo d'això? Puc dir que com humana que sóc, tamb he passat per tot això, tamb he patit i he tirat endavant.
Quan algú que estimem, mor, sentim en el nostre interior un gran buit, incertesa i un dolor en l'ànima gairebé inexplicable, ens preguntem el perqu del que ha passat, perquè aquella persona que estimem tant, ha partit. Pensem que mai ms veurem el seu rostre, que mai ms sentirem la seva veu, ni podrem acariciar el seu rostre. Però jo digoy si en comptes de lamentar-se, fem d'això, un bonic record per al futur? En comptes de sumir-nos en una gran tristesa, i pensar en el que ja país, podem agafar el seu record, posar-lo en una capseta al cor, i tenir-lo per sempre, i rememorar d'una manera dolça, perquè al cap ia la fi, sabeu que us volveris a trobar, o no s aix? La mort no és un adu, la mort pot fer deixar anar lgrimas en un moment donat, però podem plorar fins que no puguem ms, però després aixecar-nos del sòl amb un somriure i tirar endavant, això és el que els nostres éssers estimats que van partir voldran, perquè an ens estimen, i ens amarn sempre.
D'altra banda estimats, est el rebuig, ens podem sentir rebutjats de moltes maneres, per amics, per la família però el que dic, sentir-se, de vegades només és fruit de la nostra imaginaci n, ja que molta gent té baixa autoestima i es subestima, però no hem de deixar que aquests sentiments ens envaeixin, som molt ms del que creiem (fins i tot molt ms que això!). Cundo algú se sent exclòs d'un cercle social, o d'un grup d'amics, el ms sensat seria pensar: eh, si ells em rebutgen és que en realitat no són els meus amics. En un primer moment aquesta és la veritat, i un ha d'intentar deixar enrere els seus pensaments de perqu no em volen amb ells? i buscar, ja que, eh, sempre hi haur persones que querrn ajudar-te, estimar-te o parlar amb tu, sinó trobes en un lloc, estaran en un altre, però estan ah, segur que si . Obre el teu corazny aquestes persones vendrn soles, cada ànima té les seves ànimes afins, i la capacitat de portar-se bé amb les altres ànimes, ja que .recuerdan que tots som un? Només desitgin.
I no se sentin sols, mai, mai ho són, mai! sempre hi ha algú que està al vostre costat, els àngels, els guies, que els acompanyen amb amor infinit, poden parlar-sempre, ells els senten, i els responen al seu cor, sentin l'amor del creador que tant els estima, i que mai els deixa sols, l'amor que aquesta en tots els éssers, i en totes les persones, recordin-.
I respecte a l'amor ... l'amor tot ho pot! com vaig dir abans, un amor no correspost pot causar dolor, vam pensar que no podríem estimar a algú tant com estimem aquesta persona, i potser, és persona, senti el mateix per una altra al seu torn, i d'aquí vingui el teu dolor. Però no podem, (mai!) Odiar a algú, o sentir rancor o ràbia, per algú que simplement s'ha enamorat, que ha s'ha anat amb una altra ànima i s'ha fos amb ella amb tot el seu ésser. ¿Veieu el il·lògic que és sentir ràbia per algú que està sentint amor? El que jo us puc dir és, que encara que es que aquestes situacions són molt difícils i que pensem que mai ens tornarem a enamorar ... no tanqueu les portes, quan una porta es tanca, s'obre una finestra, i apareixerà un altre amor, ja que potser aquest primer amor, ha estat el regal que se t'ha manat per descobrir el que realment significa l'amor, i així, més endavant trobar a qui de veritat et farà feliç. No et ofusques, no et impacients, l'amor arribarà, l'amor sempre arriba, un dia o altre, potser després d'alguns desenganys, però està allà, buscant, com ho estàs fent tu.
Enmig de tot això, i relacionat amb aquests episodis que ens podem trobar en aquesta vida, puc demanar-los que mai deixin de somiar, ja que tot és possible, tot el que està en la seva ment pot existir en la realitat, siguin positius i no s'ensorrin, no es deixin vèncer per aquests moments de dolor, segueixin endavant, val la pena, no són ni els primers ni els últims a patir, però seran els pròxims a ser feliços.
Els estimo molt, molt, no saben quan ... m'ajudeu molt cada vegada que veig els vostres comentaris, els vostres agraïments ... jo intento ajudar-los tot el que puc, amb tot el que sé i que això es em torni a somriures és el més bonic que pot passar-li a algú.
Els desitjo el millor, des del més profund del meu cor, us doi les gràcies a tots, i sobretot al meu àngel, els meus guies, i el meu estimat creador déu-amor per enviar-me escriure aquesta nota.
Espero que quan llegeixin aquesta nota, sentin l'amor que això sentint jo ara.
Amb molt d'amor, Missatges de Llum.
/
