Pares amb baixa autoestima: de debò fem tot tan malament amb els fills?

La manca d'autoestima en els pares fa creure que tot es fa malament amb el nen. I aquesta percepció, motivada per un nivell massa elevat d'exigència, on l'únic objectiu és l'èxit dels fills, també pot redundar de manera negativa en l'autoestima dels petits. Per això, com s'explica a continuació, convé seguir alguns consells que ajuden a valorar-se més com a pares, entre ells, reconèixer l'esforç i no els resultats, així com centrar-se en els aspectes positius de la vida quotidiana.

Pares amb baixa autoestima: la sensació de fer les coses malament

Valorar-poc com a pares té conseqüències negatives sobre els fills "

Tenir una bona autoestima és fonamental per diverses raons. Com a pares o mares, es destaquen dues que, a més, estan íntimament relacionades. La primera té a veure amb la pròpia qualitat de vida: una autoestima baixa ens fa sentir malament. I la segona és que repercuteix en els fills: sovint, la baixa autoestima dels pares redunda en una baixa autoestima en els nens, de manera que el problema es converteix en una mena de mal hereditari.

La Psicologia defineix l'autoestima com l'avaluació general que una persona fa de si mateixa. És "la valoració positiva o negativa que fem de nosaltres mateixos i com ens sentim sobre això", defineixen els especialistes Eliot R. Smith i Diane M. Mackie en el seu llibre 'Social Psychology', (Psychology Press, 2007). És a dir, no es tracta del que una persona és en realitat, sinó de la percepció que té sobre el que és.

Aquesta apreciació que els adults tenen de si mateixos en el seu rol de pares o mares, en molts casos, resulta negativa. Apareixen idees com "ho faig tot malament", "no serveixo per això", "tots els pares ho fan millor que jo", etc. I això pot ser l'origen d'un cercle viciós: la baixa confiança en un mateix comporta realitzar pitjor les coses. I aquests deficients resultats reforcen la visió negativa que aquesta persona té de si mateixa i de la seva forma d'actuar.

Les expectatives irreals causen una baixa autoestima en els pares

"En moltes ocasions, aquesta sensació de no fer res bé ve determinada per unes expectatives irreals o inabastables", explica Amelia Fonts Valenzuela, psicòloga especialitzada en infància i coordinadora del Màster de Psicologia Infantojuvenil de l'Associació Europea de Psicologia Clínica Cognitiu Conductual (AEPCCC) .

La idea que els fills han de ser perfectes causa estrès en pares i mares ".

Per a aquesta experta, són dos els principals motius que empenyen a moltes persones a patir més del que gaudeixen de l'experiència de ser pares: no ser capaç d'harmonitzar la vida laboral amb la familiar, que suposa un esforç físic i emocional considerable, així com una excessiva autoexigència. La idea que els fills han de "ser perfectes" en tot el que emprenen sembla haver-se estès. Però valorar els nens (i, a més, als pares) pels seus resultats i èxits obtinguts només provoca estrès, decepcions i insatisfacció.

Sobre la primera d'aquestes causes (no ser capaç d'harmonitzar la vida laboral amb la familiar), no hi ha molt que es pugui canviar o, almenys, pot resultar difícil. En canvi, sí que es poden prendre mesures amb relació a la segona. A continuació, s'enumeren cinc consells per potenciar l'autoestima dels pares proporcionats per la psicòloga Amelia Fonts per potenciar l'autoestima dels pares.

Valorar l'esforç, no els resultats: La missió principal d'un pare o una mare és la de propiciar l'aprenentatge i el creixement del seu fill en un entorn segur, que us proporcioni possibilitats d'experimentar i que faciliti la seva felicitat. Si els objectius pels quals es mesura la vàlua del nen estan basats en els resultats, hi ha el risc que la valoració del petit (així com la dels seus pares) es vegi afectada de forma negativa.

Per sentir-se realitzats com a pares cal ser conscient de tot el que es desitja fer i es fa pels fills ".

Resulta molt més idoni destacar l'esforç, ja que d'aquesta manera es transmet el valor del treball, més enllà que s'obtinguin èxits o no. L'èxit no es pot controlar, però sí l'esforç realitzat en una tasca, que, a més, és més proper i mesurable. A més, l'esforç que s'estima no és només el dels nens sinó, també, el dels pares. El apropiat és valorar el paper dels pares per les tasques del dia a dia que propicien que els fills es desenvolupin com a persones feliços. Ocupar cada matí que els petits esmorzin, explicar-los un conte, explicar-los per què una cosa que han fet no està bé, etc. L'èxit per sentir-se realitzats com a pares està en ser conscients de tot el que es desitja fer i es fa pels seus fills.

Una dada important: els objectius dels adults respecte a la criança han d'incloure no només obligacions sinó, també, activitats que els resultin agradables compartir amb els fills. Sovint, es deixa de banda el temps de gaudi, que també són moments fonamentals per als nens.

Organitzar horaris setmanals: És important que aquesta organització inclogui activitats conjuntes, sobretot, activitats agradables. Les tasques extraescolars són molt importants, però s'han de pensar altres activitats, ms plaents, d'entreteniment i, de ser possible, d'oci actiu. El idoni és que tant les tasques com els horaris estan pactats entre tots els membres de la família.

És fcil sortir mal parat en la comparaci amb altres pares.

Evitar les comparacions amb altres pares: Això és imprescindible. Cada persona és única i cada sistema familiar és especial. Per això, no és possible comparar-com a pares amb cap altra persona. En mai, cal tenir en compte que, en situacions socials, moltes persones projecten una imatge que retrata el millor de s mateixes, que amaga els problemes i aspectes negatius. Si un es compara amb aquesta imatge, el ms probable és que sempre surti mal parat.

Centrar-se en els aspectes positius: Una bona tcnica per aconseguir-ho és utilitzar un moment al final del dia per conversar sobre les coses positives realitzades -o viscudes- per cada membre de la família durant la jornada. Aquesta activitat fomenta la comunicació i ressalta aspectes positius, alhora que evita centrar-se en els problemes, dificultats i fracassos. En mai, possibilita que cada membre de la família doni suport i se senti involucrat amb les experiències dels altres, d'una forma natural.

Ser conscients del que es viu: De vegades resulta difcil, però es gaudeix moltíssim ms de la paternitat o maternitat, si es fa l'esforç de no contaminar els moments compartits amb els nens amb preocupacions pròpies d'altres àmbits, en particular de la feina. Per a qui és capaç de centrar tota la seva atenci en el que viu en aquest moment, el nivell de satisfacci ser molt superior.

Font: https://cambiemoslaeducacion.wordpress.com/

Pares amb baixa autoestima: de veritat fem tot tan malament amb els fills?