Avui se'ns parla dels escultors que tenim en el nostre interior.
Figuradament treballaran d'una manera o una altra en funció dels materials que nosaltres proporcionem.
Se'ns suggereix treballar amb l'amor, l'esperança i la fe.
Cada un d'aquests conceptes abasta fins a l'infinit, però podem començar a recórrer aquest camí i cada pas ens enfortirà.
Els escultors interiors prendran bona nota, tot i que sovint ens ensopeguem i ens estanquem.
El fenomen contrari també passa i per aquests els humans ens enfosquim més i més segons passen els anys.
Sempre hi ha dos camins: el lluminós i el fosc. Viure en vida o morir en vida, aquesta és l'elecció en realitat.
"El somriure és ja una salutació, un senyal d'agraïment que cadascú dirigeix a les persones amb les que es troba fins i tot abans de fer-ho mitjançant la paraula, per tant és important posar atenció en el que s'expressa mitjançant un somriure. Evidentment, no es tracta de fabricar un somriure artificial estudiada en un mirall. Cal que aquest somriure que ha d'expressar bondat, dolcesa i comprensió, provingui naturalment de l'interior.
Si sou capaços de descendir fins a les profunditats del vostre ser per buscar-hi el silenci i la llum, els escultors que estan en el vostre interior sabran quins nervis, quins músculs han de posar en tensió o distendre. Podeu confiar en ells. Voler fabricar un somriure artificial, corre el risc que us deforme més que una altra cosa. Treballeu doncs amb l'amor, l'esperança i la fe, i abandoneu-a la inspiració dels vostres escultors interiors. "
-------------------------------------------------- -----------
Omraam Mikhael Aïvanhov (1900-1986), Pensaments quotidians, Editorial Prosveta. Foto: atapeïts en un motocarro, Ahmedabad, Índia, 3 maig 2009
UN MÓN, UNA HUMANITAT
ONE WORLD, ONE Humanity
http://www.fundacionananta.org
