Porto dies intentant seure a escriure un article nou. Però no hi ha manera. Sembla que els plànols superiors tinguessin la realitat no física "congelada", en procés d'actualització, reparació, o canvi, i, per tant, tots els processos no físics perquè alguna cosa "físic" es materialitzi, estan això, literalment, aturats, congelats o anant a càmera molt lenta.
Com em sento incapaç d'accedir a estrats "superiors" per "sintonitzar" conceptes, idees o informació que pugui plasmar en articles, toca treballar amb allò que està ja "gairebé a nivell del sòl", és a dir, toca treballar en projectes la materialització no depèn en aquests moments dels moviments en plans superiors, i plasmar coses que ja tinc mig treballades, i, per tant, materialitzades des del món de les idees i les causes, al món dels efectes i del dia a dia.
En aquest cas, que és el que vaig estar fent ahir, caminava intentant posar per escrit i entendre, per després poder explicar correctament, el procés del perquè acceptem i rebutgem de vegades informació que ens arriba, per què unes persones accepten com a vàlida una idea i altres no, perquè unes persones arriben a creure alguna cosa i altres no, perquè per uns un concepte és correcte i vàlid, i per a altres no. Una mica d'això ja hem vist al llarg d'aquests mesos en diversos articles, ja que està relacionat amb els programes i arquetips inserits en les nostres esferes mentals, els programes de protecció de la informació i el mateix programa "ego", que bloqueja tot allò que vagi contra la seva programació inicial i els seus paràmetres. Tot i així, un altre dels factors que eviten que alguna cosa "entre" en la nostra psique, i canviï o modifiqui la mateixa, inserint noves idees o conceptes que poguessin posar en perill la programació i comportament, sistema de creences i forma de veure el món que tenim, són els diferents components rúnics inserits en el patró conductual.
Les tres fases dels processos mentalsTota nova informació, dada, coneixement, etc. que arriba a nosaltres passa per tres fases abans de ser completament arxivada, usat, descartada o integrada en la nostra psique, consciència, cos mental, etc.
El primer pas és l'adquisició o procés d'enregistrament de la informació, que es produeix quan vam adquirir per mitjà dels nostres cinc sentits, aquestes noves informacions, que entren en forma d'impulsos elèctrics, ones, senyals i percepcions, al cervell. En aquest article de fa mesos, us explicava perquè és altament recomanable no llegir, o estudiar, o fer activitats intel·lectuals amb la televisió, la ràdio o altres sorolls de fons, ja que no només es grava i es recullen les "dades" del llibre que estàs llegint, sinó que a nivell pre-conscient, absorbeixes i graves (per després emmagatzemar) el que sense adonar-te estàs escoltant de la ràdio o la televisió. Reviseu l'article per a més detalls.
Així, en la fase d'absorció d'informació, i a causa del treball energètic i metabòlic del citoplasma de les neurones del cervell, s'alliberen partícules d'energia anomenades "alfes", que es converteixen en un altre tipus de partícules anomenades "analfas", i que funcionen com la matèria primera verge perquè la primera fase del procés mental es porti a efecte. És en aquestes analfas, partícules d'energia del citoplasma neuronal, on queden gravats els impulsos elèctrics que conformen la informació que ha entrat pels nostres sentits, siguem conscients de tota aquesta informació o no.
Comparació de dadesLa segona fase del procés mental és la fase de comparació de dades. Aquí és quan es fan servir els patrons de comportament gravats al tauler rúnic de la ment, del que ja hem parlat anteriorment també. Aquestes "runes" s'han anat gravant al llarg de tota la vida a través d'una infinitat d'experiències, i defineixen la nostra manera d'actuar i d'entendre les coses, la realitat, definint el que cadascú considera com la seva "pròpia veritat", el seu particular univers d'existència, diferent, per descomptat, al de qualsevol altra persona. Així, qualsevol informació que ens arriba, en entrar pels nostres sentits físics i gravar-se en les analfas neuronals es compara automàticament amb el patró conductual, fent que, com a resultat d'aquesta comparació, es rebutgi o s'accepti la informació rebuda, si concorda amb la "realitat" preestablerta de la persona o si no ho fa. Com tots tenim infinites variacions de patrons de conducta en el nostre tauler rúnic, el que és vàlid per a uns no ho és per a altres, el que és veritat per un no ho és per a la resta (més de la resta de filtres esmentats abans com arquetips i programes inserits).
En aquest cas, tot o molt del que és rebutjat per la ment conscient passa automàticament a ser processat per l'esfera mental subconscient, que després pot decidir acabar de rebutjar-lo o desar eternament en els nostres arxius "mentals" sense que la ment conscient es de compte d'això.
La fase d'arxiuL'última fase del procés mental és llavors la fase d'arxiu, en la qual es guarda la informació en forma ordenada, com si fos una gran biblioteca, per temes, o per arquetips més aviat (tot el relacionat amb un concepte, es guarda juntament ), tenint fàcil accés a la informació, ja que, neuronalment, tenim "indexada" la posició en la capa mental de totes les dades rebudes, com podríem tenir en el núvol en diferents carpetes ordenades per temes diferents dades, i en el nostre ordinador una full Excel que indica la url d'on està cada un d'ells a la xarxa.
En definitiva, el fet que una nova dada o informació sigui acceptat o rebutjat per qualsevol de nosaltres, té molt a veure amb el tipus de configuració que un porta a sobre en el seu patr conductual. El desprogramarlo de tot allò que resulta o produeix un sistema limitant de creences, permet que no descartem, almenys automticament, qualsevol nou concepte que pogués ajudar-nos a expandir la nostra esfera de consciència, un cop processat correctament i analitzat per la ment conscient, abans de decidir si val la pena incorporar-lo a allò que forma part del nostre coneixement o si ens serveix en el nostre particular camí d'evoluci personal.
una abraçada,
Autor: David Top
