El concepte adolescència apareix en la societat industrial del segle XIX, i es refereix a un procés de transici, de canvis, no tant una etapa definida.
Seguint les representacions actuals, els adolescents estaran plens de mancances comparndose amb una persona adulta, ja que snfcilment influenciables pels mitjans de comunicaci, donen molta importància als grups, els encanta ser el centre de atenció, pensen que són observats constantment, es caracteritzen per la impulsivitat i el no pensar en les conseqüències dels seus actes, estan plens de conflictes interns, obsessionats pel sexe i són insensats per creure que les situacions snfcilment modificables. Però, aquesta definici dels adolescents és real o és sols un estereotip? En mai, quan es fa aquest esbós dels adolescents amb quin se'ls est comparant: amb qualsevol adult, o amb un adult idealitzat?
En la societat postmoderna no se'ls titllava d'individus plens d'aspectes negatius sinó tot el contrari, se'ls valorava com a persones madures i refinades, amb idees reformistes. De fet, podríem arribar a dir que en aquesta època eren tot un model social, ja que molts adults volien assemblar-se a ells. Potser, en part, puguem dir que actualment hi ha persones que tornen a considerar els adolescents com a models per l'ésser joves i per ser-los també atribuïdes certes qualitats, com la de ser despreocupats, alegres i creatius.
Amb qui se'ls està comparant: amb qualsevol adult, o amb un adult idealitzat?
L'adolescència és un moment molt important pel fet que la persona està explorant, està conformant la seva identitat, definint els seus gustos i diferenciant-se dels altres. Per formar la seva identitat, i aconseguir més independència i autonomia, es distancia dels progenitors (que fins a aquest moment eren la seva principal figura de referència) i comencen a sentir-se més vinculats amb aquells que tenen la seva mateixa edat.
Sobre el que s'ha dit anteriorment que hi ha moltes idees negatives i estereotips sobre l'adolescència, és en el sentit que s'exageren certes qüestions. Per exemple, sobre la impulsivitat, és cert que pot ser més gran en l'adolescent, i té com a factor (no causa) la manca de maduresa de l'escorça prefrontal. ¿Els adolescents no saben manejar les emocions? En part serà per tenir una activitat en l'amígdala superior a la del lòbul frontal (en els adults succeeix al revés), però, de totes maneres ¿aquestes diferències són tan grans? Les relacions entre els canvis cerebrals (que tenen molta presència durant l'adolescència, fins als 20 anys que és quan el cervell arriba a la maduresa) i la conducta no són causals. Tota conducta atén molts factors, mai hi ha una sola causa que l'expliqui.
En l'adolescència influeixen, com en qualsevol altre moment de la vida: l'educació rebuda, la suma d'experiències viscudes, possibles esdeveniments que puguin pertorbar el benestar de la persona -com morts en l'entorn familiar, divorci, canvis de residència, etc.
Hi ha canvis físics i biològics (durant tota la vida es produeixen canvis encara que es trobin bastant accentuats en la pubertat). Per això, hem de ser crítics amb els estereotips sobre l'adolescència per no actuar de forma esbiaixada. Potser, allò que pensem que solen complir els adolescents, com la rebel·lia, no ho compleixi aquesta persona amb la qual ens trobem però que passi a complir-a manera de profecia autocomplerta. I és que el que pensem de les altres persones influeix molt en la manera en què aquestes es comportin, ja que, sense gairebé adonar-nos, actuarem de manera diferent davant elles i les seves respostes variaran.
Si tractem a una persona com que no s'assabenta de res i ja diem que és que "està en l'edat del gall dindi", sense parar-nos a veure si realment té aquesta conducta que li atribuïm per haver assolit una determinada edat no es rebel·larà davant nosaltres? ¿No mostrarà enuig i es distanciarà? La pregunta queda oberta, tot i que la resposta sembla clara.
Font: http://www.psyciencia.com
Algunes reflexions sobre l'adolescència - Psyciencia
