El filòsof de la Serra Nevada
En aquest octubre del Dia de la Raça americana sorgeix en tota la seva dimensió el Mamo Kuncha, el màxim cap espiritual de la Serra Nevada de Santa Marta. No és l'indígena derrotat ni ressentit, sinó el líder victoriós que proposa des dels seus muntanyes tota una filosofia de vida, que ha exposat de Bogotà Washington i Suïssa davant d'empresaris i banquers i estrategs i polítics. Saviesa i un nou tipus de lideratge.
La papallona de bonics colors de auguri va volar sobre els matolls i va travessar el rierol
cristal·lí i es va perdre al bosc, per entre els plecs de les muntanyes, rumb als cims de
la Serra Nevada de Santa Marta. Gustavo Mutis, reconegut estrateg de gestió empresarial, la
observar perdre a la llunyania. Llavors va escoltar que a la seva esquena el Mamo Kuncha li deia:
"No persegueixi mai a una papallona, no tracti de atrapar-la, no corri després d'ella, només quedeu-vos quiet, esperi, perquè la papallona és com la felicitat, que en no perseguir-la es posa sobre les nostres espatlles i ens fa feliços, així sigui per un moment ".
Davant d'una audiència de 1.800 persones des de banquers fins a empresaris nacionals i internacionals reunits a Bogotà en Expogestión 2009, el Mamo Kuncha, cap de tots els Mamos de la Serra Nevada de Santa Marta, va afirmar: "Vostès han d'aprendre a pensar poc a poc. A vostès els entren les coses per les orelles però no escolten. Vine quadres, vine xifres, però no dialoguen ni escolten. Vostès no veuen els que estan al seu voltant. Quan es pensa a poc a poc abans de fer les coses, es veu tot, tot el que està al voltant. Vostès pensen amb afany i les coses els queden mal fetes ".
Amb aquesta saviesa parla el Mamo Kuncha, el gran filòsof de la Serra Nevada. Aquesta és la saviesa del Mamo Kuncha i el Mamo Jacinto i el Mamo Ramon i el Mamo Pere Joan, els més savis entre els aproximadament dos-cents caps espirituals que lideren a 58.000 indígenes que habiten la Serra Nevada de Santa Marta, més coneguts com arhuacos, kogis, wiwas i kankwamos. Ells constitueixen l'única cultura indígena i profunda que sobreviu a Colòmbia, i des dels seus cims i neus que miren al mar expressen ara per ara l'únic plantejament espiritual seriós i coherent sobre una forma de vida pacífica en harmonia amb la natura i amb els altres 43 milions d'éssers humans que habiten aquest vast i convulsionat territori que es diu Colòmbia.
El cap d'aquests caps es diu el Mamo Kuncha. Potser tingui 65 anys o més. No té ni un cabell blanc. Mai ha calçat un parell de sabates. Petit, sovint, amb una pell rogenca llaurada pel sol i el vent, s'ageganta per la dimensió de la seva vestimenta del millor cotó cru, el tutusoma blanc al cap i el mukku o manta també blanquíssima que cobreix en perfectes plecs seu cos nu, musculós, cos que és com una roca negra sota dels cims nevats.
Se sap que té divuit fills. Se sap que viu en el seu karkarwa o temple cerimonial, a més de tres mil metres d'alçada. Se sap que és el gran cap no perquè s'hagi guanyat aquest càrrec per vots o per guerres sinó perquè és el més savi de tots, el que pensa més profundament i més a poc a poc. Està pensant, meditant, pràcticament des de quan era un nen menor de cinc anys. En revelar aquesta facultat providencial el van apartar i el van educar sense menjar sal ni carn, en temples cerimonials ocults en les més alts cims de la Serra, en llocs tan remots que alguns són fins i tot desconeguts per a Juan Mayr, l'exministre de Medi Ambient que és el colombià que més coneix i ha estudiat la Sierra Nevada, quan la va descobrir en tota la seva dimensió per als colombians fa ja més de trenta anys.
Mamo Kuncha va ser pràcticament aïllat des de nen per la seva comunitat, de totes les forces en conflicte en els vessants de la Serra. El van apartar dels capellans missioners, dels guerrillers, dels paramilitars, dels colons. No parla espanyol perquè es va formar en llengua indígena, i el seu traductor és el també indígena Danilo Villafañe. En realitat parla molt poc, guarda llargs silencis. La seva eloqüència són aquests vasts silencis amb els que esculpeix la solidesa de les seves sentències, com quan afirma: "El futur és tornar al passat", o "Nosaltres sempre hem existit i seguirem existint sempre, perquè la vida mai mor". Són tan bizarros seus silencis i tan encertades les seves paraules, que és el colombià més eloqüent en un país on la gent és opinadora professional de tants temes sense estudiar-los, fins al punt que si cada un només parlés del que sap i coneix, s'escoltaria llavors un gran silenci nacional.
El Mamo Kuncha coneixement l'altra Colòmbia fa tot just uns deu anys quan baj de la Serra Nevada a les terres calentes i coneixement la gran ciutat. Baj perquè desprs de pensar en silenci durant tants anys, li la seva comunitat i el Consell de Mamos van decidir que era l'hora de parlar amb els seus germans menors de Colòmbia i del món per establir un diàleg, per pensar en grup, per entrar en una mena de gran negociaci per salvar el món de la destrucci, les guerres, les catàstrofes, les malalties. Ells creuen que el món es reconstrueix, es reinventa gairebé sempre desprs d'una gran crisi, i saben que en aquests moments la crisi afligeix a tots els pobles del món. Els Mamos de les cultures Kogi, Arhuaca i wiwa van decidir cridar la nostra atenci per alertar-, guiar-nos i oncientizarnos sobre la importància de mantenir l'equilibri al planeta, llamndonos al fet que aturem la nostra capacitat de dao, i per advertir sobre les greus conseqüències que tenen les nostres accions en la força principal de la vida.
Mamo Kuncha baj de la Serra i es va dirigir amb suavitat i respecte als seus germans menors, als quals denominen es per un sentit de carioy de respecte, i tamb, encara que no ho diguin, perquè ells estaven all, a la Serra Nevada, que és la montaams alta del món al costat del mar, molts segles abans que les caravel·les espanyoles despuntessin en l'horitzó del ocano. Mamo Kuncha ara baj i va parlar i va portar fins la Serra a ambaixadors, alts funcionaris de les Nacions Unides, Presidents ylderes politics del món, per ensearles la grandesa i saviesa a de les seves muntanyes i perquè obliguessin a parar a tots els violents que s'enfrontaven a mort al sagrat territori dels tayronas. Els demostrar que havien assassinat a prop de quatre-cents indígenes pertanyents a les quatre comunitats de la Sierra Nevada. Les mostrar les vessants erosionats per la tala dels colons. Les mostrar cmo cada any les aigües minvaven, cmo les neus retrocedeixin en els pics, cmo la Mare Terra la major altura en el territori colombià és la Serra Nevada estava all amenaçada, i estar amenaçada la Mare era estar amenaçada tota la vida, la vida que són les aigües, els fruits de la terra, els arbres, la llavors que viatgen amb el vent
Desprs Mamo Kuncha va continuar la seva diàleg amb dirigents de Colòmbia i del món. Va parlar en documentals de la National Geographic, en la Conferència Anual dels Bioneers de Boston, a l'Institut Smithsonian de Washington, en els recintes de les Nacions Unides a Nova York i Ginebra, i ja est convidat al pr xim Fòrum Econòmic Mundial de Davos, Suïssa. En aquests fòrums d'intel·lectuals, científics, empresaris i banquers, Mamo Kuncha nar com funciona el seu món on existeixen nous nuclis del coneixement, on no es dicten cada any noves lleis perquè el funcionament de la societat es basa en lleis tan immodificables com si estiguessin escrites sobre pedra i que estableixen tot el concernent a la vida ia la mort, com la llei de l'origen en la qual el futur és el passat, la llei transgeneracional segons la qual els fills heretaran les nostres culpes si no ens purifiquem abans de morir la llei de les aigües que ho és tot, o aquella que estableix que res mor perquè tot neix, creix i es transforma, o aquella altra de la vida que diu que tot cicle sempre està precedit per una crisi.
Els va dir també als poderosos del món, plens de riqueses i ambicions, esclaus d'actuacions i de comptes bancaris, que la vida és breu i que cal viure-la amb senzillesa en companyia dels fills. Els va explicar que el sagrat no són els béns que l'home compra o construeix sinó les coses belles i profundes que la naturalesa li prodiga. I els va parlar de la foscor i el clar, els ha precisat les diferències entre sentir i escoltar.
"Aquesta és la base per tenir tranquil·litat i alegria de viure, perquè aquesta ànima i aquest cos no es perdin, tot i que aquest cos no és perquè duri molt de temps, en canvi l'ànima no mor", va dir el Mamo Kuncha com si fos el nou Zaratustra de Nietzsche, ara vingut dels cims de la Serra Nevada. I va parlar davant executius, homes de negocis, banquers, empresaris, dones intel·ligents i belles, tots amants de la vida i els béns de luxe i el confort. "La vida és breu, molt breu, cal aprofitar-la al màxim i compartir-la amb els fills", va dir davant aquestes multituds d'homes i dones d'afany. Ells potser van entendre que aquell home descalç i vestit de blanc els parlava d'un altre tipus de saviesa, perquè la saviesa està en moltes parts, també en altres cultures, no només en els laboratoris i oficines. I que aquest home sovint per fora però d'immensa solidesa interior, també comporta un altre tipus de Poder.
El Mamo Kuncha es va entrevistar un dia amb Alejandro Cirili Pérez, el més important líder espiritual de tots els indígenes maies de l'Amèrica Central, i fa poc va estar a Sedona, Arizona, el centre esotèric dels Estats Units on es va reunir amb els cent caps espirituals indígenes més importants del món. S'afirma que allà també, en un ranxo entre les muntanyes vermelles davant del Gran Canó del Colorado, va estar meditant amb Drunvallo Melquizedec, el gran guru de la Nova Era.
És clar que el Mamo Kuncha també sap perfectament el que molta gent està pensant sobre el que s'afirma que succeirà en 2012, a partir del divendres 21 de desembre d'aquest any. D'això va parlar dues vegades amb Alejandro Cirili Pérez, el cap maia. Diuen que també ho va parlar amb Drunvallo Melquizedec. Quan se li pregunta, entra en un llarg silenci. Pensa poc a poc, molt a poc a poc ... No vol especular ni alarmar i el seu silenci dramàtic però lluminós només s'interromp quan sona el telèfon mòbil del seu traductor Danilo Villafañe. Criden a Mamo Kuncha des de la Serra Nevada. Parla en arhuaco. Quan el Mamo penja, pensa de nou. I entre silencis diu que el 2012 no hi haurà castástrofes, que tot depèn de nosaltres, però que sí que hi haurà grans transformacions, tot un canvi de consciència. Potser un home nou ... El Mamo Kuncha i el seu traductor Danilo Villafañe, durant la seva intervenció en Expogestión 2009 a Bogotà. De tota manera, el Mamo Kuncha només tornarà a baixar a aquest món dels germans menors a principis de l'any. I després es reclourà de nou en els seus cims de la Serra Nevada de Santa Marta a pensar ia meditar sobre molt més enllà de l'any 2012. A pensar molt a poc a poc allà protegit per les fulles nevades que divisarà fa cent anys des del mar el capità Joseph Conrad i va descriure en la seva monumental obra Nostromo en la qual relata tot el que es pugui saber sobre el Poder colonial en els tròpics. tròpics.
Mamo Kuncha és el savi de la Serra Nevada i l'únic pensador autèntic i profund i no negociant que té Colòmbia.
Què diran els Koguis?
Per Maria Jimena Duzán
El nus gordià del govern Sants té a veure amb una promesa incomplerta: la que anava a crear el Ministeri del Medi Ambient
Abans de prendre possessió com a president, Juan Manuel Santos es va anar a la Serra Nevada de Santa Marta a complir una cerimònia de possessió simbòlica davant els mem koguis. Allà li va ser lliurat al mandatari un collaret de quatre quars diferents, que representen el bon govern i la societat, la fertilitat de la terra, l'aigua i l'aire, i els aliments que requereix l'ésser humà per al seu manteniment. "Vostè ha de ser el guardià d'aquests quatre elements", li va dir el governador del cabildo kogui, que també és un Sants -es diu José dels Sants, per a més veras-. El president va acceptar el collaret, va prometre complir aquest mandat i tots els Sants van quedar feliços.
Portem més de sis mesos des que el president Santos es va declarar com un furibund ambientalista davant els koguis, però fins al moment aquest discurs verd que ens va prometre no se li veu per cap costat.
El primer acte erràtic en aquesta matèria ho va precipitar la tragèdia hivernal. En aquest moment el govern va sortir a dir que els únics responsables del desastre ambiental que viu el país eren les corporacions autònomes, perquè havien caigut en la corrupció i la politiqueria. No dubto que això estigui succeint en moltes de les CAR, però sens dubte elles no són les úniques responsables del maneig ambiental. També ho són els alcaldes, els governadors, el Incoder i el Ministeri del Medi Ambient, que és el que les regula. Amb un petit problema addicional: aquest Ministeri el va acabar el president Uribe. Segons els exministres del Medi Ambient Juan Mayr i Manuel Rodríguez, en aquests vuit anys es va donar al trast amb la institucionalitat mediambiental, que havia anat gestant des que el Ministeri s'havia creat. Segons Manuel Rodríguez, la taxa de desforestació a Colòmbia es va triplicar en els últims deu anys, després que havia disminuït en els noranta, la qual cosa demostra la debilitat del Ministeri a l'hora de fer-se sentir en el tema mediambiental.
Una segona senyal negatiu és aquest 'orangutan' que va aparèixer en el Pla de Desenvolupament, un 'mic' que pràcticament acaba amb el procés d'atorgament de llicències ambientals, creat per salvaguardar la independència que aquest instrument ha de tenir per protegir els recursos naturals. Segons l'article 134 del PND, si després de 90 dies el Ministeri no ha donat la llicència, el procés aniria a un comitè en el qual té representació el ministre interessat en que aquesta s'aprovi. Per a un president que ha dit que les locomotores del desenvolupament s'han d'obrir camp però sotmetent-se al tema de la sostenibilitat ambiental, aquest article és una contradicció de marca major.
Amb aquest 'orangutan', les llicències ambientals es podrien firar, com de fet es va fer durant els vuit anys del govern Uribe, en els quals gairebé totes les llicències es van acceptar, tot i que la majoria d'elles tenien concepte negatiu d'instituts tècnics com el INVEMAR i l'Institut Humboldt. Així va succeir amb la llicència ambiental que li va donar via lliure al port de Dibulla, aprovada en un lloc sagrat per als koguis, reconegut per la seva riquesa ambiental, o la del port de Palerm, a Barranquilla, atorgada tot i que aquest queda al costat d'un dels aiguamolls més importants d'Amèrica del Sud que fan part de la Convenció Internacional Ramsar, que el país va adoptar per protegir-los. Una cosa similar ha passat amb les llicències ambientals per a la construcció de carreteres que van ser aprovades en el govern Uribe després d'haver estat negades sistemàticament en altres governs per considerar que atemptaven contra la biodiversitat i l'equilibri de la natura. Aquest va ser el cas de la carretera a Nuquí o de la carretera del Tap del Darién, la concessió va ser lliurada a poques hores de finalitzar el govern, sense cap tipus d'estudi o consideració ambiental. Però sens dubte el nus gordià del govern Sants té a veure amb una promesa incomplerta: la que anava a crear el Ministeri de Medi Ambient. Ja han passat sis mesos i això no ha succeït. Mentrestant, s'ha aprovat el Pla de Desenvolupament i l'ambiental ha quedat endarrerit, als llimbs. Per no parlar de la disputa que hi ha entre la ministra d'Habitatge, Beatriz Uribe, i la bisoña alta consellera per al Medi Ambient, Sandra Bessudo, el silenci davant el 'mic' denunciat en el Pla de Desenvolupament resulta incomprensible.
O Santos no té un equip que sàpiga implementar la política que li va prometre als koguis i al país, o en realitat el del collaret de quars va ser tan sols un miratge que mai va succeir.
Institut d'Investigació de Recursos Biològics
Alexander von Humboldt
Colòmbia
Pres de: www.semana.com
Mem Serra Nevada de Santa Marta
JUAN MAYR
[Youtube] http://youtu.be/a_cqiHhSc6Q?t=2s [/ youtube]
