Taula de continguts amagar 1 ELS MANDALES EN EL MÓN 1.1 Els mandales en la història 1.2 Els mandala dels nadius Navajo 1.3 Els mandala dels Dogon de Mali 1.4 La càbala i els mandala 1.5 The mandala of the native Navajo 1.6 The mandala of the Dogon of Mali 1.7 Kabbalah and mandala 2 L'ART dELS MANDALES TIBETANS 3 L'HARMONIA DEL CERCLE 3.1 Com utilitzar els mandales. 3.2 Les parts d'un mandala. 3.3 Les formes i els colors dels mandales. 3.4 Els beneficis dels mandales 4 CERCLES D'EQUILIBRI 4.1 Beneficis de dibuixar o pintar mandales 5 DIFERÈNCIA ENTRE MANDALA I Yantra 6 LA INSPIRACIÓ per crear un MANDALA 6.1 La inspiració 7 EL SIGNIFICAT DE LES FORMES I ELS COLORS 7.1 El significat del les formes dels mandales 7.2 El significat dels colors dels mandales 8 BASES PER DIBUIXAR MANDALES I yantras

INDEX

ELS MANDALES EN EL MÓN

L'ART DELS MANDALES TIBETANS

L'HARMONIA DEL CERCLE

CERCLES D'EQUILIBRI

DIFERÈNCIA ENTRE MANDALA I Yantra

LA INSPIRACIÓ per crear un MANDALA

EL SIGNIFICAT DE LES FORMES I ELS COLORS

BASES PER DIBUIXAR MANDALES I yantras

RECOPILACIÓ DE MANDALES PER PINTAR:

ELS MANDALES EN EL MÓN

Els mandales, i la construcció d'un mandala en si, és una "meditació activa", un instrument de contemplació, concentració i relaxació. Representen el mapa del cosmos: una petita mostra totalitzadora de la projecció geomètrica del món. És aquesta porció de l'univers que ocupa el nostre ser, la nostra essència. Des del punt de vista psicològic, té una funció lúdico-terapèutica. No té un objectiu explícit, la llibertat en la creació va revelant imatges de l'organització interior de la persona, conscient o inconscientment. La seva creació no exigeix habilitats intel·lectuals específiques, és una resposta instantània, són exemples i símbols el propòsit consisteix a entendre "intuïtivament" les possibilitats infinites del subconscient humà. Bàsicament és trobar la saviesa a través de figures geomètriques que combinades, instintivament, i amb la màgia i la vida dels colors, representen ni més ni menys, que el nostre interior. Un mapa que devela el camí subtil cap al nostre propi centre, el punt a partir del qual es desenvolupa el nostre propi univers. L'estil i significat de cada mandala s'explica segons la poca i la comunitat que el realitza, però tots parlen d'un ordre circular amb un centre definit. Hi ha un punt central, la irradiaci d'aquest punt, l cercle que envolta al centre i l limiti exterior. Aquests són els components bsics i comuns del mandala. Des del punt de vista espiritual, són centres energtics d'equilibri i purificaci que col·laboren amb la transformació de l'entorn i de la ment de qui medita en ells. És un poderós instrument per crear, contenir, entendre i preservar el propi espai sagrat.

Els mandales en la història

En la cultura egípcia, els mandales eren utilitzats causa de la força que aquests transmetin, omplint d'energia el lloc i com a instrument de meditacin profunda. Tamb es feien servir dins de les cases per atreure l'energao transmutar la negativa a positiva, així com per crear armonay balanç en l'estatge.

Tot i que els mandales es troben presents en cada rincn del món, els seus orígens neixen al Janaismo, Tantrisme, Hinduisme, Budisme i lamasmo. El seu nom fa referència al snscrito, en tibetà és KYLKHOR (kyl: centre Khor: cercle) literalment seria el centre dels voltants. A la civilizacin la Xina fins i tot en l'actualitat, són utilitzats per generar abundància i prosperitat es com per enfortir la salut. En tribus indígenes americanes es fan presents en colorits brodats adornats amb plomes i animals nadius. En algunes tradicions s'empraven com protecci contra els mals esperits i com una mena d'amulet per promoure la valentay el coratge.

Els mandala dels nadius Navajo

Els nadius Navajo celebraven cerimònies elaborades, les quals incloen oracions i pintures de sorra representant diversos mandales. Aquests no eren permanents, invocaven als éssers sagrats alhora que conserven com altars provisionals. Es dibuixaven dins de les llars beneficiant, amb cada mandala, no només als habitants d'aquesta casa, sin tamb tots els membres de la tribu.

Els mandala dels Dogon de Mali

Els Dogon de Mali posseeixen una metafòrica relació entre el llenguatge i els símbols, els seus complexos mandales parlen del "ou de amma" com el ventre que alberga els signes del mons, per aquest motiu el mandala mes representatiu d'aquesta meravellosa cultura té forma ovoide, traçat per una creu al seu interior, la mateixa divideix el mandala en quatre parts diferents que representen al seu torn ho quatre elements i els quatre punts cardinals. Els Dogon diuen "bummo" (petjades) a tots els elements presents en els seus mandales. Per a aquesta cultura, meditar i treballar la pròpia evolució sobre la base dels seus mandales, és un element essencial per arribar a comprendre el seu lloc en aquest món així com per identificar-se amb el cosmos i amb l'infinit.

La càbala i els mandala

La Càbala, ciència sagrada que obeeix a les lleis més simples de la natura, posseeix dosprincipios que la sostenen: les lletres de l'alfabet hebreu i els "Sefirot". Els sefirot estan formats per deu esferes, en les quals la llum divina és rebuda i es manifesta a traves d'elles. Les deu etapes successives de la llum, donen a l'home la possibilitat de comprendre l'infinit. Les 22 lletres hebrees passen pels 10 sefirot de l'arbre de la vida, formant així el mandala. Cada sefirot representa diferents plans de la consciència pels quals és necessari transitar per evolucionar i trobar així, l'essència de l'ésser en una unió amb l'absolut. Les runes de les tradicions nòrdiques, són contenidores de diversos símbols que representen la recerca de l'harmonia en relació amb l'intern i l'extern. Representen energies sagrades que fan referència als diferents plans de la consciència. Cada tipus de mandala ensenya una lliçó diferent. Cada figura que integra un mandala posseeix diversos propòsits: com a objecte d'adoració a una determinada deïtat, com adorns de temples i llocs sagrats, com la manifestació concreta d'alguna deïtat, com a focus de visualització i meditació, o bé com a expressió plàstica i artística del camí recorregut cap al progrés i l'evolució espiritual. Mandala és sinònim d'espai sagrat. Sembla ser que hi ha més enllà d'una cultura en particular, fins i tot al marge d'aquesta, trobem mandales en el món natural, i més enllà del nostre planeta terra ens trobem amb l'espai i les seves meravelloses formes còsmiques. In Egyptian culture, mandales were used because of the strength that they passed, filling the place and power as a tool for deep meditation. Also used in houses to ATTRACT energy and transmute negative into positive, and to create harmony and balanç in the home.

Although mandales are present in every corner of the world, its origins are born in the Janaismo, Tantrism, Hinduism, Buddhism and Lamaism. Its name refers to the Sanskrit, Tibetan KYLKHOR (Kyl: Khor center: circle) would literally "near the center." Civilization in China even today, are used to generate wealth and Prosperity and to strengthen health. In Native American tribes are present in colorful EMBROIDERY adorned with feathers and native animals. In some traditions were used as protection against evil spirits and as a kind of amulet to promote the Bravery and courage.

The mandala of the native Navajo

Navajo Native elaborate ceremonies, which inclòs prayers and sand paintings representing different mandales. These were not permanent, they invoked a sacred beings while serving as temporary Altars. It drew within households benefiting, with each mandala, not just residents of the house but also to all members of the tribe.

The mandala of the Dogon of Mali

The Dogon of Mali have a metaphorical relationship between language and symbols, their complex mandales speak of "Amma egg" as the Womb that has the signs of the worlds, Hence the mandala most representative of this wonderful culture has an ovoid shape, drawn by a cross inside, it divided themandala into four distinct parts which in turn va representar the four elements and the four cardinal points. The Dogon call "Bummer" (finger) all elements in the mandales. To this culture, meditation and work the evolution on the basis of their mandales, is an essential element to understand its place in this world and to identify with the cosmos and the infinite.

Kabbalah and mandala

Kabbalah, sacred science which follows the simplest laws of nature, that support has dosprincipios: the letters of the Hebrew alphabet and "Sephiroth". The sefirot are Composed of ten spheres, in which the divine light is received and is manifested girders of them. Tingues successive stages of the light, give the man the possibility of understanding the infinite. The 22 Hebrew letters pass through the 10 sefirot of the tree of life, thus forming the mandala. Each sefirot va representar different levels of consciousness for què està necessary to evolve and find travel well, the essence of being in a union with the absolute. The runes of Nordic traditions, are contenidors of different symbols that represent the search for harmony in relation with internal and external. Represent energies sacred refer to the different levels of consciousness. Each type of mandala Teaches a different lesson. Each figuri includes a mandala has several purposes: es an object of worship a particular deity, es ornaments of tremps and shrines, as the concreti Manifestation of a deity, the focus of visualization and meditation, or as artistic expression and artistic path towards progress and spiritual evolution. Mandala is a synonym for sacred space. It seems that there is more than a particular culture, even outside it, mandales found in the natural world and beyond our planet earth we find the space and its wonderful cosmic forms.

(TORNAR A L'INDEX)

. .

L'ART DELS MANDALES TIBETANS

Breu introducció a l'art i significat dels mandales tibetans. Per Lobsang Dawa.

La paraula tibetana per mandala és Khil-Khor, que literalment significa "el centre i els voltants", però en ocasions es tradueix també com "cercle sagrat". Hi ha diversos tipus de mandales empleats per a diferents propòsits. D'una banda, hi ha els mandales elaborats o visualitzats "com una terra pura de Buda", els quals s'ofereixen als éssers il·luminats i / o als mestres espirituals amb la intenció d'acumular mèrits. Un altre tipus de mandales són els que s'utilitzen durant una iniciació tàntrica, on el mandala representa la residència del Buda relacionat amb aquesta iniciació i el mestre introdueix el deixeble en el significat del mandala com a part del ritual. En aquest context els mandales que s'utilitzen per a la cerimònia poden ser pintats en tela, creats amb sorra de colors o bé, simplement visualitzats. Els mandales de sorra, al seu torn, poden elaborar a petició de la comunitat amb la intenció de pacificar desastres naturals, portar pau i harmonia a un lloc determinat i els seus habitants, com una benedicció durant un retir de meditació, o per consagrar medicines a el cas d'un mandala relacionat amb el Buda de la medicina.

Els mandales també compleixen amb diferents propòsits d'acord amb la figura Budica que representen; per exemple, Avalokiteshvara representa la compassió; Manjushri, la saviesa; Vajrapani, la força; Amitayus, la longevitat, etc. Així mateix cada mandala pot preparar-se per simbolitzar una de les quatre activitats il·luminades, en aquest cas el color base de la sorra que s'utilitza identifica l'activitat particular. Així, la base blanca simbolitza les activitats de pacificació, la groga és per a l'increment, la vermella per al poder i el blau fosc per a les activitats irades.

En general, tots els mandales tenen significats externs, interns i secrets. En l'aspecte exterior representen el món en la seva forma divina, a l'interior, un mapa mitjançant el qual la ment ordinària pot transformar-se en l'experiència de la il·luminació, i en l'aspecte secret mostren el perfecte balanç primordial de les energies subtils del cos i la dimensió de la clara llum de la ment. Es diu que la creació d'un mandala de sorra purifica en aquests tres nivells.

Antigament les pólvores per elaborar els mandales de sorra es preparaven amb pedres semi-precioses. S'utilitzava el lapislàtzuli per al color blau, els Rubes per al vermell, etc. En l'actualitat es preparen amb pols de marbre teido i en ocasions amb fina sorra blanca de platja.

En general els mandales de sorra es construeixen sobre una superfície plana de fusta. Abans de començar la seva elaboraci, es fa una cerimònia per consagrar el lloc invocant als éssers il·luminats com a testimonis de la feina meritori que es dur a terme i es demana permís als esperits amos de la terra perquè no obstaculitzin la feina. Amb aquest propòsit es realitza la dansa dels barrets negres.

Un cop acabada la cerimònia, es comencen a traçar amb gis les línies que serviran com a guia per posar la sorra. Tot això s'aprèn de memòria i est basat fidelment en les escriptures budistes; no hi ha espai per l'error o la improvisaci. Tot seguit es comença a posar la sorra des del centre cap a les vores, simbolitzant el fet que en néixer noms som una gota d'esperma i un vulo, i anem evolucionant fins que l'univers sencer es percep a través dels sentits. Quan el mandala est acabat i arriba el moment de desmantellar-lo, la sorra es recull de les ribes cap al centre, representant cmo en morir tornem de nou a la font primordial en el centre del nostre cor.

Per dibuixar amb la sorra, s'empra un con de coure anomenat chang-bu, el qual té ranures en un dels seus costats i amb una vareta prima de coure es frega suaument (com en un gir ) de tal manera que la sorra surt finament pel petit orifici al final del con gràcies a la vibraci. Això permet crear dibuixos extraordinàriament petits i precisos.

Cada element del mandala tanca un profund significat i la figura central simbolitza el Buda en el qual es basa la construcci del mandala. Aix, per exemple, el mandala de Avalokiteshvara pot ser identificat per una flor de lotus que es troba al centre simbolitzant a aquest Buda. El mandala del Buda Akshobya s'identifica mitjançant un vajra blau, el de Buda Amitayus per la seva slaba arrel al centre del mandala i, de vegades, la mateixa figura del Buda triat es dibuixa amb detall al centre.

En observar detingudament un mandala de sorra, podem veure que és com un palau vist des de dalt en el qual hi ha torres, cadascuna amb la seva entrada cap a una de les quatre direccions, al seu torn representades per colors: groc per al nord, verd per al sud, blau per l'oest i vermell per l'est. En cadascuna d'aquestes entrades es troba un Guardino protector. És possible identificar tamb columnes i arcs, al voltant de les quals s'ubiquen tanques com les de vajras i foc.

Quan la construcció d'un mandala de sorra s'acaba, es porta a terme una consagracin en la qual s'invoca l'determinat Buda perquè romangui en aquesta residència. S'agraeix als esperits locals per no haver creat obstacles durant l'elaboració i es dediquen els mrits acumulats per la creació d'un mandala per a la sanacin del planeta i les seves habitants. En finalitzar aquesta cerimònia es comença a recollir la sorra i això compleix amb dos propsits fonamentals: primer, demostrar la impermanència dels fenmens (tard o d'hora tot s'acaba i el aferrar-nos al que efmero s el ens porta patiment); el segon propòsit té a veure amb l'ideal de voler beneficiar els altres amb els nostres actes i per aquesta raó es reparteix la sorra entre els que presencien la cerimònia de cloenda com una bendicin, mentre que una altra part de la sorra es diposita en un cos d'aigua com un riu, un llac o directament al mar, amb la intenció de purificar l'ambient i als seus habitants, i portar aquesta benedicció a tots els racons de la terra .

El patrocinar, col·laborar o simplement observar la creació i el desmantellament d'un mandala de sorra, té efectes purificadors molt profunds per als éssers i l'ambient on es construeix. Les deïtats i esperits locals es complauen i s'alegren, per la qual cosa manen les seves pregàries perquè prevalgui la pau i la prosperitat en aquesta terra. Els Budes i Bodhisattvas observen des de les terres pures on habiten, enviant un pluja de benediccions. En breu, són molts els beneficis tant temporals com espirituals que es produeixen en participar en la creació d'un mandala de sorra.

fonts:

1. The Mystical Arts of Tibet. Glenn Mullin, Andy Weber. Longstreet Press. 1996.

2. Instrucció oral de Gueshe Khenrab, mestre resident de l'Institut Loseling de Mèxic.

3. Instrucció oral de Gueshe Chogyal, ex-mestre resident de l'Institut Loseling de Mèxic.

(TORNAR A L'INDEX)

. .

L'HARMONIA DEL CERCLE

Amb una llarga tradició espiritual, els mandales ens ofereixen dels exercicis de relaxació i recerca de l'equilibri intern més senzills que existeixen. Mandala és una paraula sànscrita que significa cercle. S'aplica a una sèrie de dibuixos cerimonials hindús que presenten formes geomètriques concèntriques.

Mandala

Els mandales són utilitzats des de temps remots. Tenen el seu origen a l'Índia i es van propagar en les cultures orientals, en les indígenes d'Amèrica i en els aborígens d'Austràlia. En aquells països en què el budisme i l'hinduisme són molt importants, s'usa com a símbol religiós o com a objecte de suport a la meditació. A nivell terapèutic, s'usen per equilibrar l'hemisferi racional i el creatiu, ja que les figures geomètriques que es hi ha en un mandala són captades pel nostre costat lògic, i els colors i dibuixos, pel nostre costat creatiu. A nivell espiritual el mandala és considerat com un centre energètic d'equilibri i purificació. Dibuixar o observar mandales ajuda a enfrontar-se amb sentiments d'agressivitat, de desequilibri o d'hipersensibilitat cap a determinats problemes.

Com utilitzar els mandales.

No cal ser un expert per usar-los com diagrama meditatiu. Només cal seure en un lloc còmode, respirar profundament i contemplar el dibuix durant uns minuts per poder arribar a un estat de relaxació. La principal regla per fer-los és deixar fluir la imaginació i seguir la pròpia intuïció. No cal esforçar-se a pintar un de determinat ni escollir colors predifenidos.

Les parts d'un mandala.

Un mandala posseeix tres parts bàsiques: el punt central, la irradiació d'aquest punt i el límit circular exterior. Per pintar-lo, es poden fer servir diferents tècniques. Si el que queires és exterioritzar les teves emocions, pots acolorir-de dins cap afuerta. Si vols buscar el teu centre, posa-hi color de fora cap a dins. També pots utilitzar un altre tipus de material com pedres, sorra, guixos, fustes, fulles, etc. Pren-te el temps necessari i fes-ho en un entorn que et transmeti relaxació. Fins i tot pots utilitzar música relaxant.

Les formes i els colors dels mandales.

Els mandales també són definits com un diagrama cosmològic que pot ser utilitzat per a la meditació. Consisteix en una sèrie de formes geomètriques concèntriques organitzades en diversos nivells visuals. Les formes bàsiques més utilitzades són: cercles, triangles, quadrats i rectangles. Els mandales fascinen pel joc de formes i colors que presenten, i són considerats com a símbols de pau, força i harmonia. Els dissenys són molt variats, però amb alguns elements constants, un centre i punts cardinals continguts en cercles i ordenats en certa simetria. Tamibién els colors tenen el seu propi significat

Els beneficis dels mandales

• És un element de suport a la meditació.
• Fomenta la paciència.
• Desperta els sentits.
• Fortaleze la nostra capacitat de concentració.
• Pots desfer bloquqeos i tensions internes.
• Redueix l'estrès i produeix una sensació de benestar general.
• Entrena la memòria.
• Desenvolupa la creativitat.
• Ajuda a desconnectar de les preocupacions diàries.

(TORNAR A L'INDEX)

. .

CERCLES D'EQUILIBRI

Mandala significa cercle en sànscrit. Aquesta paraula és també coneguda com roda i totalitat. Més enllà de la seva definició com a paraula, des del punt de vista espiritual és un centre energètic d'equilibri i purificació que ajuda a transformar l'entorn i la ment. També se li defineix com un sistema ideogràfic contenidor d'un espai sagrat. Els mandales són utilitzats des de temps remots. Tenen el seu origen a l'Índia i es van propagar en les cultures orientals, en les indígenes d'Amèrica i en els aborígens d'Austràlia. En la cultura occidental, va ser Carl G. Jung, qui els va utilitzar en teràpies amb l'objectiu d'assolir la recerca d'individualitat en els éssers humans. Jung solia interpretar els seus somnis dibuixant un mandala diàriament, en aquesta activitat va descobrir la relació que aquests tenien amb el seu centre ia partir d'allà va elaborar una teoria sobre l'estructura de la psique humana. Segons Carl Jung, els mandales representen la totalitat de la ment, abastant tant el conscient com l'inconscient. Va afirmar que l'arquetip d'aquests dibuixos es troba fermament ancorat en el subconscient col·lectiu. Els mandales també són definits com un diagrama cosmològic que pot ser utilitzat per a la meditació. Consisteix en una sèrie de formes geomètriques concèntriques organitzades en diversos nivells visuals. Les formes bàsiques més utilitzades són: cercles, triangles, quadrats i rectangles. Aquestes figures poden ser creades en forma bidimensional o tridimensional. Per exemple, a l'Índia hi ha un gran nombre de temples realitzats en forma de mandales. Els dissenys són molt variats, però mantenen característiques similars: un centre i punts cardinals contingut en cercles i disposats amb certa simetria. Segons la Psicologia, el mandala representa l'ésser humà. Interactuar amb ells t'ajuda a curar la fragmentació psíquica i espiritual, a manifestar la teva creativitat ja reconectarte amb el teu ser essencial. És com començar un viatge cap a la teva essència, t'obre portes fins ara desconegudes i fa que brot teva saviesa interior. Integrar-les a la teva vida et donarà centre i la sensació de calma enmig de les tempestes. El treball de meditació amb mandales pot consistir en l'observació o el dibuix d'aquests. En el primer cas, amb només seure en un lloc còmode, aconseguir una respiració rítmica i profunda, i disponerte a observar algun mandala que vulguis pot portar-te a un estat de relaxació i et sentiràs més alerta davant els fets que succeeixen al teu voltant . El procés d'observació pot durar entre tres i cinc minuts. En el segon cas, pots dibuixar mandales o pintar-les. Es recomana que si estàs vinculándote amb aquestes imatges, comencis per pintar-les. Per a això, tria un model que t'inspiri, selecciona els instruments (colors, marcadors, aquarel·les, per exemple), i després instal·la't en un lloc tranquil. Pots col·locar música si ho desitja i comença el teu treball. Hi ha tècniques variades, tot dependrà del teu estat d'ànim i del que el mandala que desitgis pintar et transmeti. Si creus que necessites ajuda per exterioritzar les teves emocions, pots acolorir-de dins cap a fora; si per contra, vols buscar el teu centre, pinta-de fora cap a dins. Aquest és un treball que pot fer qualsevol persona, sense importar la seva edat o religió. És una pràctica senzilla que redundarà en beneficis personals i en la consecució de l'equilibri intern.

Beneficis de dibuixar o pintar mandales

1.) Començament d'un treball de meditació activa. 2.) Contacte amb la teva essència. 3.) Et expressaràs millor amb el món exterior. 4.) Ajuda a expandir la teva consciència. 5.) Desenvolupament de la paciència. 6.) Despertar dels sentits. És probable que comencis a veure el que està al teu voltant amb altres ulls. 7.) Comences a escoltar la veu de la teva intuïció. 8.) Et acceptaràs i et voldràs més. 9.) Et curaràs física i psíquicament. Formes i els seus significats Els mandales no són simples dibuixos de colors. Tots els elements que en ells s'integren tenen un significat. Coneix alguns dels més utilitzats: Cercle: moviment. El absolut. El veritable jo. Cor: sol. Amor. Felicitat. Alegria. Sentiment d'unió. Creu: unió del cel i la terra. Vida i mort. El conscient i l'inconscient. Quadrat: processos de la natura. Estabilitat. Equilibri. Estrella: símbol de l'espiritual. Llibertat. Elevació. Espiral: vitalitat. Energies curatives. Recerca constant de la totalitat. Hexgono: uni dels contraris. Laberint: implica la recerca del propi centre. Papallona: autorenovacin de l'ànima. Transformaci i mort. Pentgono: silueta del cos humà. Terra, aigua, foc. Rectngulo: estabilitat. Rendiment de l'intel·lecte. La vida terrenal. Triangle: aigua, inconscient (cap avall); vitalitat, transformació (cap amunt); agressió cap a un mateix (cap al centre) Qu volen dir els colors? L'ús dels colors en els mandales tamb té un significat especial. El seu ús està relacionat amb l'estat d'ànim de qui els pinta o dibuixa. Descobreix el que amaga cada tonalitat: Blanc: res, puresa, illuminaci, perfeccin. Negre: mort, limitació personal, misteri, renaixement, ignorància. Gris: neutralitat, saviesa, renovació. Vermell: masculí, sensualitat, amor, arrelament, passió. Blau: tranquil·litat, pau, felicitat, satisfacci, alegra. Groc: sol, llum, jovialitat, simpatia, receptivitat. Taronja: energia, dinamisme, ambicin, tendresa, valor. Rosa: aspectes femenins i infantils, dolçor, altruisme. Morat: amor a l'prjimo, idealisme i saviesa. Verd: naturalesa, equilibri, creixement, esperança. Violeta: música, màgia, espiritualitat, transformació, inspiraci. Or: saviesa, claredat, lucidesa, vitalitat. Plata: capacitats extrasensorials, emocions fluctuants, benestar. Enllaç: http://www.mipunto.com/temas/3er_trimestre02/mandala.html

(TORNAR A L'INDEX)

. .

DIFERÈNCIA ENTRE MANDALA I Yantra

Mandala d'origen Japons

Muchsima gent, quan veu una figura geomtrica simtrica amb certa complexitat, immediatament considera que és un mandala. Poques persones, saben o tenen clar quins són els parmetres bsics que ha de tenir un mandala. Però moltes menys an, saben qu és un Yantra, els dissenys solen ser confosos amb mandales. Ja que en Wikipedia ho expliquen bé, vaig extreure el que all descriuen sobre mandala (link a wiki). Mandala és un terme d'origen sànscrit, que significa diagrames o representacions simbòliques bastant complexes, utilitzades tant en el budisme com en l'hinduisme. Segons el Diccionari Sànscrit Anglès, de Monier Williams significa 'cercle'. El Diccionari de la Llengua Espanyola de la RAE accepta també «mandala», sense accent.

Mandala denominat Kala chakra

Concepte Els mandales són diagrames o representacions esquemàtiques i simbòliques del macrocosmos i el microcosmos, utilitzats en el budisme i l'hinduisme. Estructuralment, l'espai sagrat (el centre de l'univers i suport de concentració), és generalment representat com un cercle inscrit dins d'una forma quadrangular. A la pràctica, els yantra hindús són lineals, mentre que els mana-budistes són bastant figuratius. A partir dels eixos cardinals se solen sectoritzar les parts o regions internes del cercle-mandala. D'altra banda, la majoria de les cultures posseeix configuracions mandálicas o mandaloides, freqüentment amb intenció espiritual: lamandorla (ametlla) de l'art cristià medieval, certs laberints en el paviment de les esglésies gòtiques, les rosasses de vitrall en les mateixes esglésies; els diagrames dels indis Poble, etcètera. És molt probable que aquesta universalitat de les figures mandálicas es degui al fet que les formes concèntriques suggereixen una idea de perfecció (d'equidistància respecte a un centre) i que el perímetre del cercle evoqui l'etern retorn dels cicles de la natura (tal com en la tradició hel·lenística ho proposava, per exemple, el uróboros). Al seu torn, en els rituals màgics és freqüent la separació d'un espai sacre respecte d'un profà; per això, en la tradició delocultismo occidental, s'ha recorregut i recorre als cercles màgics; l'espai sacre -o almenys el del ritual- és el inscrit en tals cercles que, d'aquesta manera, compleixen funcions anàlogues als mana-orientals. Aquesta universalitat dels mana-va fer que el psiquiatre Carl Gustav Jung els privilegiés com expressions probables de l'inconscient col·lectiu. Per Jung, el centre del mana-figura al si-mateix (Selbst), que el subjecte intenta aconseguir perfeccionar en el procés d'individuació.

Mandala dissenyat per Doug Bowman

El que en Wikipedia NO aclareixen o no especifiquen, és que tot mandala ha inclurir o contenir tres elements si o si. A saber: Quadrat; creu; cercle o punt. Si no conté quadrats, cercles, creus o punts, ja NO és un mandala pròpiament dit o correcte, sinó una fantasia recreativa que no compleix amb la seva objectius principal. (La creu pot ser simbolitzada o estar implícita en disposició de formes com a punts cardinals 4 o vuit objectes, formes).

Mandala tradicional

Què té a veure això amb els yantras? Tornem a consultar la descripció que en Wikipedia han publicat sobre aquest tema: La paraula sànscrita Yantra prové del prefix yan, que significa concebre i per antonomàsia, concepció mental. Yantra, doncs, significa literalment "dispositiu", "artifici", "mecanisme", "eina" o, més precís encara, "instrument". Fa referència a certes representacions geomètriques complexes de nivells i suposades energies del cosmos (personalitzades sota la forma d'una deïtat escollida) i del cos humà (en tant que és concebut com a rèplica microcòsmica del macrocosmos). El Yantra s'interioritza completament en els nivells més alts del ritual tàntric, a través de la construcció mental d'un model geomètric complex i la seva visualització. Un cop construït mentalment, el yogi el va dissolent de manera gradual (laya). Els yantras es construeixen d'interior a exterior o d'exterior a interior, depenent de la figura geomètrica en la qual el yogi pensi. El yogi aconsegueix identificar-se completament amb la figura escollida fins al punt de no diferenciar si el Yantra està en el seu interior o és ell qui penetra en el Yantra. Els practicants d'aquesta classe de ejercicos mentals del ioga afirmen que, si s'efectua amb èxit, aquest exercici catapultarà al practicant cap a la consciència pura (sadhaka), més enllà de la distinció entre subjecte i objecte. En el Tantra es fan servir un gran nombre de yantras. El més famós de tots és el Sri Yantra que es compon de nou triangles juxtaposats i col·locats de manera que donen origen a 43 petits triangles. Cuatro de los nueve primeros triángulos están orientados hacia arriba y representan simbólicamente la energía cósmica masculina ?ivá; los otros cinco triangulos se orientan hacia abajo y representan la fuerza femenina ?akti. Estos triángulos están rodeados de un loto de ocho pétalos que simboliza a Vishnu. Envolviéndolo, un loto de dieciséis pétalos, representa el poder del yogui sobre la mente y los sentidos. Encerrando este loto se encuentran cuatro líneas concéntricas que se conectan simbólicamente con los dos lotos. La triple línea que lo rodea designa la analogía entre el universo entero y elcuerpo humano

Un diseño de Sri yantra

Habiendo leído ambas descripciones y cotejado imágenes; podemos deducir claramente que: Mientras los yantras son figuras “yang”; los mandalas son su contraparte “ying”. Yantras son figuras dinámicas, que aluden a cosas activas. Mandalas son figuras estáticas, que aluden a cosas pasivas. Por lo general, así como lo mandalas representan a “con qué” se forman las cosas, universo mismo inclusive, los yantras aluden más bien al “cómo”, a las energías, fuerzas o mecanismos naturales que “hacen”. Por esta razón, en los mandalas hallaremos siempre cuadrados y números pares, mientras que en los yantras predominan los triángulos y números impares, aunque pueden estar combinados con números pares, ya que de éstos se valen para “hacer”. Per què? Porque lo impar es “yang” mientras que lo par es “ying” por antonomasia universal. De este modo, el 1 es masculino activo (barra vertical de toda cruz), y el 2 el femenino reactivo (“pasivo” hasta que re-acciona; barra horizontal o partida de cualquier cruz o gráfico).

Ampliar esta imagen.

Variante de Sri yantra

Por qu primero el masculino? Porque si bien ambos est ny son eternos iguales en cuanto a importancia y complementarios, es lo masculino lo inquieto que da comienzo al movimiento y engendrar, de modo similar a lo sexual que es lo masculino lo que penetra en lo femenino fertilizando. As es como comenz la creaci no universo: con un yang fertilizando lo ying que, a partir de dicha fecundaci n comenz a plasmarse el universo concreto y perceptible. La teor a del Bing bang, s lo alude al parto, ignorando lo previo que, a n, resulta inexplicable hasta para las religiones, ya que est m s all de nuestra capacidad real de comprensi n. S lo desde lo esot rico se ha explicado lo mismo que acabo de exponer: Ambos permanec an latentes desde un antes . La religi n hind es la nica que conocemos hasta ahora que ha ido m s all explicando que hay un proceso c clico de trillones de a os (creo que abarca unos 24 ceros la cifra, Blavatsky lo detalla o habr a que consultar a verdaderos expertos en los libros sagrados hind es), en los que el universo aparece de este modo, se expande y luego, se contrae hasta disolverse y volver a permanecer latente otro per odo, como de descanso previo a recomenzar un nuevo ciclo. Explicaci n que, en principio, deber a ser tomada como m s que probable (o en principio v lidas) ya que todos los ciclos que describen y pudimos constatar, como los per odos de eras (cual la de Piscis y acuario) han sido correctas pese a que desde lo t cnico racional, resulta inexplicable c mo pudieron saberlo u obtener tales conocimientos.

Imagen que en Wikipedia est entre los mandalas como realizada desde la fotograf a de una clase de hongo en un rbol. Pero la predominancia de n meros imares, la ausencia de cuadrado m s que es una forma activa (vida biol gica, hongo) corresponde m s considerarlo un yantra

Retomo el hilo principal: El tres es la primera manifestaci n de la polaridad (masculina activa), representado con tri ngulo, que se completa en la segunda manifestaci n de la pareja primera con la polaridad complementaria del 3 hijo primog nito, representada con cuadrado, cruz o el n mero 4 o cuatro objetos iguales dispuestos de modo opuesto complementarios y sim tricos, cual cruces o puntos cardinales. Lo cual, en otras palabras, tambi n representa a los cuatro elementos b sicos con que se form la creaci no universo y todo lo que contiene. En s ntesis: El Uno, que es ying-yang, engendra de s mismo a su opuesto complementario (otro ying yang) con el cual se transforma en el 4, tambi n elementos b sicos. Cuatro que son buenos” o “evolutivos” y, a su vez, de ellos mismos surgen las polaridades complementarias de los ying yang secundarios que completan la primera escala de la cual, el siete es el número representativo por que es lo que se percibe, pero el 8 es el número completo de equilibrio, ya que incluye a lo “pasivo-imperceptible”. Todo esto se va complejizando de modo infinito y piramidal, como lo representa el ajedrez. Pero eso ya es OTRO tema que no trataré aquí ahora, porque además me excedí en extensión.

Mandala moderno basado en aspectos numerológicos

(VOLVER AL INDICE)

. .

LA INSPIRACIÓN PARA CREAR UN MANDALA

Según la psicología, los mandalas representan al ser humano . Interactuar con ellos es un poderoso instrumento para sanar las fragmentaciones psíquicas y espirituales, ayuda a manifestar la creatividad ya reconectarnos con nuestro ser esencial. Crear mandalas e interactuar con ellos, ya sea a través de la meditación o con la simple observación, abre puertas hasta el momento desconocidas, dejando que brote de forma libre y natural la sabiduría interior.

Psicológicamente la forma en que se dibuja y/o pinta un mandala tiene un simbolismo especifico . Así, cuando se comienza desde el centro hacia fuera se hace presente una exteriorización de las emociones mientras que, de afuera hacia dentro, es la búsqueda del propio centro y la asimilación del conocimiento, la que se hace presente. La creación de mandalas es una meditación activa que nos conecta con nuestra propia esencia, permitiéndonos expandir la conciencia y mejorar la comunicación con el mundo. Su minucioso trabajo desarrolla la paciencia y la constancia de una manera progresiva y segura, despertando los sentidos, mostrándonos aspectos propios hasta el momento desconocidos… a medida que se avanza en la creación o meditación sobre un mandala, se comienza a escuchar la voz de nuestra intuición, desarrollamos de esta forma, la capacidad de curarnos física y psíquicamente, desarrollamos la auto aceptación y la auto observación de una manera natural e intuitiva. Quien realiza o medita sobre un mandala, emprende un viaje en el cual descubre que cada parte del mandala forma parte de un todo, que cada parte del universo forma parte de uno mismo, descubriendo de esta forma una integración, un equilibrio unificador.

La inspiración

Se habla de inspiración como una cualidad que surge, en ocasiones, de forma espontánea, pero que también puede ser preparada previamente. Así, el artista, para inspirarse, busca estímulos lo suficientemente variados e importantes como para impactar a sus sentidos. En la creación de un mandala, la inspiración mas certera es la que brota de nuestro propio interior. Unos minutos de contemplación, meditación, calma, un ambiente tranquilo y cómodo son mas que suficientes… con la practica y el entendimiento de que todos, absolutamente todo poseemos talento, se asume la innecesidad de altares sofisticados y herramientas mágicas para comprender que las diferentes realidades de todos los días, son también una expresión divina, hallando en cada una de ellas, la esencia misma de cada uno de nosotros. Descubriendo un grado de integración con el “todo”, impulsados en dirección a esa totalidad… descubrimos el aspecto divino o elevado de todo lo que nos rodea… el artista deja incubar en su subconsciente estos elementos dejando surgir la posibilidad de plasmar la belleza en un trabajo artístico o plástico. Todo lo que hacemos en nuestra vida a nivel físico y concreto, tiene sus repercusiones en planos mas sutiles y elevados, y viceversa. Así la creación de un mandala es un simple dibujo para el ojo racional, mientras que para lo sutil, para la intuición, es un mapa que traza el camino a seguir hacia el auto conocimiento profundo, entendiendo incluso, aspectos imposibles de poner en palabras. La creación de un mandal a, es un ida y vuelta entre lo sutil y lo concreto. La inspiración que nos impulsa a su creación, impulsará nuestras actividades y estará viva en todo lo que se constrsuya. La meta se alcanza con cada mandala terminado, que paradójicamente, simboliza el comienzo de un camino. Se alcanza entonces un grado elevado de conciencia, en donde todos los seres y todo lo que nos rodea, brillan con la magia de lo único, hallando en el universo la esencia de nuestra alma.

(VOLVER AL INDICE)

. .

EL SIGNIFICADO DE LAS FORMAS Y LOS COLORES

Los mandalas también son definidos como un diagrama cosmológico que puede ser utilizado para la meditación. Consiste en una serie de formas geométricas concéntricas organizadas en diversos niveles visuales.Los mandalas no son simples dibujos de colores. Tots els elements que en ells s'integren tenen un significat. Conoce algunos de los más utilizados.

El significado del las formas de los mandalas

• El círculo significa lejanía, extensión, pero también seguridad, lo absoluto, el verdadero yo.
• El cuadrado representa la estabilidad y el equilibrio.
• El triángulo se relaciona con el agua, la vitalidad y la transformación.
• La cruz es símbolo de decisiones. Se puede identificar con los puntos cardinalaes, pero también como las diferentes direcciones.
• La espiral significa vitalidad y se relaciona con las energías curativas.
• El corazón es la unión, el sol, el amor y la felicidad.
• La estrella simboliza la espiritualidad y la libertad.
• Con el laberinto se busca el centro de uno mismo.
• La mariposa, simboliza la autorenovación del alma. Transformació i mort.
• El pentágono representa la silueta del cuerpo humano y los simbolos de la tierra, el agua y el fuego.
• El hexágono, la unión de los contrarios.

El significado de los colores de los mandalas

Por supuesto, cada color tiene su propio significado en un mandala.

• Blanco : el color perfecto. Es iluminación, pureza, nada.
• Negro : se relaciona con la muerte, el misterio o la ignorancia.
• Gris: color de la neutralidad, la sabiduría y la renovación.
• Verde : significa naturaleza, crecimiento y esperanza.
• Azul : implica tranquilidad, alegría, satisfacción y paz.
• Rojo : amor, pasión y sensualidad.
• Amarillo : color del sol, de la luz y de la simpatía.
• Naranja : energía, dinamismo, ambición, ternura, valor.
• Rosa : aspectos femeninos e infantiles, dulzura, altruismo.
• Morado : amor al prójimo, idealismo y sabiduría.
• Verde: naturaleza, equilibrio, crecimiento, esperanza.
• Violeta : música, magia, espiritualidad, transformación, inspiración.
• Oro : sabiduría, claridad, lucidez, vitalidad.
• Plata : capacidades extrasensoriales, emociones fluctuantes, bienestar.

(VOLVER AL INDICE)

. .

BASES PARA DIBUJAR MANDALAS Y YANTRAS

Si bien puedo aportar varios datos o detalles técnicos, lo más importante a tener en cuenta, es que tanto para un mandala, yantra o mezcla de ambos, hay que haber visto a varios de los más antiguos con diseños puros. (Los diseños con elementos que no son figuras geométricas, son “adornados”; encubiertos o “sucios” (por ocultar o distraer da formas puras), así posean imágenes de seres, flores o letras; números, etc). Cuando digo “vistos” no me refiero sólo a los ojos, sino a haberlos estudiado y analizado tanto con la mente como con el corazón para que se expresen en el alma y podamos percibir la aprobación o insatisfacción que el espíritu realice sobre tal diseño . En otras palabras: Todo diseño mandálico, yántrico o mixto de ambos, tiene el propósito de armonizar a las energías interiores. Sean ying o yang; para que fluyan en su caudal adecuado. Desacelerando lo demasiado acelerado, como estimulando a lo dormido; trabado o ralentizado. El diseñarlos no es tarea exclusiva de la razón, ni tampoco de la caprichosa ya veces errónea intuición. Debe comprender la colaboración de todo el ser. Racionalmente, en cuanto a parámetros básicos, pero dialogando con lo más profundo del ser (el espíritu) para que nos vaya orientando qué es “lo mejor” en diseño, formas y colores, para el conjunto de nuestro ser. Lo cual se lo siente no sólo en el plexo solar (corazón) sino también en toda el alma. Por esta razón es casi imposible siquiera escribir un libro que aseguro a cada uno que podrá aprender a dibujar COMPRENDIENDO qué utilidad tiene cada diseño en general y efecto sobre sí mismo. Máxime si no tiene la supervisión de alguien que le conozca y pueda darse cuenta de los efectos que ocasionan los diseños y meditaciones en cada alumno, ya que la misma persona no siempre se da cuenta de sus fallas de diseño, al meditar, o cambios energ ticos. Sus efectos no son inmediatos. En lo inmediato se puede notar hasta rechazo o aversi n, cuando remueve o armoniza a energ as con las cuales estamos muy acostumbrados a tenerlas desequilibradas. O agrado por los dise os y colores que m s potencian a lo que usamos por dem s. Uno de los errores m s frecuentes es combinar bien a los colores pero con dise os contraindicados para uno mismo. Con lo cual, seg n caso, el meditar con los mismos, puede terminar siendo m s nocivo que ben fico. Lo mismo se aplica a los s mbolos u objetos que suelen incluirse como alegor as. A veces el ver en el centro a un dios como Ganesha (cabeza de elefante) puede resultar contraproducente s lo por la asociaci n inconsciente que suele hacerse de tal monstruosidad en lo morfol gico .

figura 1

O al rev s: Que se considere psicol gicamente perfecto a un dise o con bellas asociaciones psicol gicas de los motivos colocados y colores, pero cuya distribuci no progresi n geom trica resulta m s desestabilizadora que las connotaciones positivas. Por esta raz n, el proceso es muy lento en tiempo. Hay que probar primero con dise os muy simples yb sicos, desprovistos de colores (o apenas dos polares complementarios) e ir contempl ndolo frecuentemente al dise o, con diversos nimos, y notar qu efecto nos ocasiona ante diferentes nimos, para DEDUCIR en qu yc mo nos afecta, sea favorable para algunas situaciones o circunstancias y desfavorable para otras. Hay que redise arlos y corregirlos la cantidad de veces que sean necesarias para hallar al m s apropiado para uno mismo, Tanto en n mero de objetos, como formas y colores. Los mandalas, tienden a reforzar las energ as ying reflexivas, pasivas ym s profundas. Los yantras, a las energ as yang, activas ym s usadas en lo mundano, equilibr ndolas en su tono si est n bien realizados. Los complejos dise os mixtos, tienden a reforzar caracter sticas combinadas y puntuales de todo el ser. Es decir, est n orientados a armonizar ciertas tipolog as de personalidades o modos de vida. Un claro ejemplo de esto son los dise os de algunos amuletos o pant culos, que m s que brujer a o talismanes son recordatorios mixtos (que incluyen letras, n meros, s mbolos o alegor as) al inconsciente (al ego) de c mo mantener en el mejor equilibrio a ciertas energ as internas. Los dise os mixtos de mandala con yantra son muy complejos de explicar, porque tienden a armonizar aspectos parciales de ambas clases de energ as, seg n complejidad, n meros y colores. Reglas b sicas generales: Mandalas:

• Punto o círculo
• Cuadrado (A veces es el marco mismo o está conformado en la suma visual)
• Cruz. (a veces formada o insinuada con lo que compone a la ilustración)
• Cantidades PARES de objetos o motivos. (excepción de la subdivisión interior del cuadrado central en nueve más pequeños que, con el marco que forman los mismos, totalizan diez)
• Si falta alguno de estos elementos, ya no es un mandala puro.
• Mantener simetría en las cuatro direcciones o puntos cardinales que separa/une la cruz principal.

figura 2

Yantras:

• Punto o círculo
• Triángulo (o formas geométricas que los incluyan tácitamente) Pueden ser estrellas o figuras que finalizan en “ágono” o “caedro” (por ejemplo hexágonos, pentágonos, dodecaedros) estilo la estrella de cinco puntas, mientras sean impares o múltiplos de tres, cinco, siete. Las “estrellas” tienen la “magia” de ser triángulos sobre formas angulares, como el hexaedro, pentágono, etc. Por eso son válidas al igual que las formas angulares). Notar que el cuadrado, al ser dividido por sus ángulos, forma cuatro triángulos perfectos. Y, tres cuadrados, INSINÚAN a DOCE triángulos aunque no estén dibujados o resaltados. Especialmente si entre los tres, unidos mutuamente por ángulos, forman un 13ª triángulo entre todos.También hay yantras basados en múltiplos de tres ó doce compuestos de círculos y semicírculos triangulados. (No son fáciles de lograr en lo complejo).Partir de cantidades impares (tres, cinco o siete).reproduciéndose a objetos o figuras en múltiplos de éstos.
• Mantener simetría múltiplo de tres, hexagonal; dodecaédrica (de doce lados) o cualquier otra múltiplo del tres. Ocasionalmente múltiplos de otros impares, que éstos últimos son muy raros de hallar y lograr. Caso del 22, ó 33 múltiplos del 11 que son muy excepcionales).

Todo mandala o yantra parte de un “centro” que suele ser el punto o círculo que contiene a la figura o imagen “especial”. En el caso de los mandalas más antiguos, es muy frecuente que sea un cuadrado subdividido en nueve más pequeños que contienen a las nueve “esferas” (o alegorías de las mismas) centrales y basales del universo ( O nueve dioses/ángeles principales). Algunos mandalas “simples” parecen no serlo porque sólo aluden a éstas “nueve esferas” con el marco que las contiene. El centro de un mandala o yantra es símbolo de aquello sobre lo que se desea meditar o principio a activar en el propio interior. Complementado y matizado por la clase de progresión geométrica y disposiciones de objetos.

Figura 3

Los accesorios que le rodean simétricamente, son alegorías de cómo se “ramifican” las estructuras y son influidas. Por esta razón, “crecen geométricamente” en cantidades de objetos representados, caso de 4 a 8, 12, 16, 24, 32, 64 en los mandalas. (según qué mandala, serán las progresiones, no necesariamente esa secuencia, ya que puede ser 4-12.24-36; ó… 4-8-16-32-64; etc). Las progresiones más comunes y “puras” es la de duplicar el número hacia el exterior o reiterar sumando al número base del segundo número en otros motivos. Pocas veces se los combinan con otros múltiplos basales del segundo anillo o progresión. (del ocho o seis). Los motivos figurativos, por lo general intentan reforzar a qué “recuerdan” o alegorizan, cuando no son simplemente guardas (o filigranas) “diferentes” de las anteriores internas. Ya que se construyen o dibujan de adentro hacia afuera (del centro hacia la periferia). Hay casos de yantras muy complejos, hallados en los agrogramas o “crop círcles” (diseños sobre hierba aplastada, atribuidos a extraterrestres) que parten de círculos enlazados de mayor a menor en “ramas” de siete, nueve o doce que se empequeñecen hacia el exterior en tamaño. O de pétalos semicirculares, que rodean a un centro, en múltiplos de tres, cuya progresión hacia el exterior aumenta proporcional y geométricamente a la cantidad de pétalos. Los “triángulos” en tal caso, tiene lados curvados, sin dejar de ser formas “triangulares” (a veces pentagonales). Bueno, con esto creo que hay material más que suficiente como para comenzar a experimentar SENSATAMENTE.

Figura 4

El primer paso a realizar, es el de elegir a uno forma geométrica específica y ponerse a “jugar” en ver qué formas se pueden lograr y cuál nos “llega más”, mejor ánimo sentimos al contemplarla, por más que esté en blanco y negro. Construir como los fractales, estructuras más y más complejas desde una plantilla simple de forma geométrica combinada y/o alternada con otras afines. Tener claro que el centro “irradia” hacia el exterior formas más abundantes en número y más complejas, que es donde se recurre a usar la forma base bien peque ita o superpuesta con otras que forman subdivisiones armónicas. Comiencen por diseños de lo más simples y esperen unos días para ver qué les ocasiona el observarlos con frecuencia y sobre todo largo rato. Luego de haber probado diferentes diseños con diversas formas geométricas y haberse dado cuenta de cuáles prefieren y por qué, es el momento de comenzar a trabajar con los colores. La primera forma de colorear, es la de elegir el color principal de TONO conjunto. El que más predominará; que suele ser el central en primer plano, aunque no es obligatorio que lo sea. Luego de haberlo definido, y verificado que realmente es el acertado, es donde se añade el segundo color, polar complementario. (Que suelen partir eligiendo a uno de los cuatro básicos compuestos por los tres primarios (rojo; amarillo; azul) y un secundario (verde, naranja, violeta). Eligiéndose las polaridades por “fríos” y “cálidos” (amarillos y rojos en composición determinan a los “cálidos”; quedando el azul y los que lo contengan a los “fríos”, con algunas excepciones como el verde y lo que lo contenga, a pesar de que el verde es azul con amarillo. No deja de estar presente el azul). Se puede utilizar a colores primarios suavizados como pasteles o acuarelas. Sobre las figuras ilustrativas: Figura 1 Muestra cómo los cuadrados pueden ser interpretados como suma de triángulos que, a su vez, conforman a otro entre los tres lados que se tocan. ¿Cuántos triángulos hay? ¿16 ó 17? Así es como muchas veces es que no parecen cumplir con los numeros esotéricos los buenos diseños. “esconden” a más números y de allí la importancia de meditar descubriendo sus plantillas de base. Figura 2 Muestra cómo un triángulo puede ser interpretado simultáneamente como Dos (grande blanco y azul); Cuatro (el azul con los blancos que le rodean) o CINCO, al contarlos a todos, inlcuyendo al grande “marco”. Figura 3 Evidencia cómo el cuadrado central puede ser reiterado al infinito, el estilo “babushka” (muñecas que contienen muñecas unas dentro de otras) símbolo del macro y microcosmos sintetizado esotéricamente “como es abajo es arriba, como es arriba es abajo”. Refleja en principio a las nueve esferas o áreas que, con su marco, son diez y es el principio rector del universo, del cual “surgieron todas las cosas” o “Dios manifiesto”. Están insnuadas las esferas que suelen reemplazar a los nueve cuadrados. También círculos que contienen o sirven de “base” sobre la cual ir sumando más elementos pequeños, como se puede apreciar en la figura siguiente, la 3 Figura 4 Aquí esbocé mediocremente alternativas de cómo se agregan cosas en cada área o esfera. Pudiendo el ángulo derecho ser “disfrazado” con objetos figurativos, como una flor de loto, por ejemplo. O por el lado izquierdo realizar alguna cadena que no dejará de respetar la progresión numérica deseada y armónica.

(VOLVER AL INDICE)

. .