Taula de continguts amagar gener Anem a ensenyar-llibertat. Això es diu 'SOLTAR AMARRES'. Només els vaixells que parteixen assegurances de port s'enfronten grans travessies. 2 Viatgem de la mà d'Anna Mascaró. 3 Et enrolas amb nosaltres en aquest vaixell tan apassionant com lliure? 4 - 121SB.COM: Anna, per què SOLTAR AMARRES? 5 - 121SB.COM: Fàcil de comprendre, si. Però si ho entenguéssim a la perfecció no tindríem tantes coses que deixar anar com sembla que tenim. En algun moment ja ho hauríem fet ... 6 - 121SB.COM: Parla'ns d'aquests 'amarratges inconscients' que neguem i que poden ser els que més ens lliguen 7 - 121SB.COM: Sincerament, Anna, és difícil deixar anar amarres? 8 - 121SB.COM: T'agrada explicar contes perquè, dius, fan dormir als nens i desperten als adults. Ens regales un? 9 "Deixar anar amarres": el secret de viure sense resistències

Vols ser lliure, lliure de veritat? La llibertat és una conquesta que et porta directe a la felicitat. És una manera de viure que pots aprendre. És una aposta personal, un compromís que, sostingut en el temps, farà que surti a flotació la persona magnífica que realment ets. Sense posis, sense caretes, sense afeccions, sense dependències, sense un llast més que et retingui. Sense res que t'impedeixi arribar aquí on tant desitges arribar.

Anem a ensenyar-llibertat. Això es diu 'SOLTAR AMARRES'. Només els vaixells que parteixen assegurances de port s'enfronten grans travessies.

Viatgem de la mà d'Anna Mascaró.

Et enrolas amb nosaltres en aquest vaixell tan apassionant com lliure?

- 121SB.COM: Anna, per què SOLTAR AMARRES?

- ANNA MASCARÓ: Perquè deixant anar, deixant anar (que és una habilitat natural) vam abandonar molta pressió interna; és com deixar caure el pes de la motxilla que portem, i aquest alliberament va acompanyada de gran alleujament i lleugeresa. Freqüentment, ens hem aferrat al benestar afectiu, econòmic i laboral, entre d'altres, i aquest afecció desmesurat s'ha convertit en la nostra presó. Quan vam deixar els afeccions, som lliures. És quan podem gaudir d'alguna cosa, però no ho necessitem per a la nostra felicitat. Així anem disminuint la dependència de tot i tots, i podem romandre en aquest estat de llibertat. Deixar anar té molt més poder que defensar-se o aferrar-se. Saber abandonar el que ja no té raó de ser per anar a trobar el que ve.

Només el riu que es buida a l'oceà pot seguir omplint-se, deia Lao-Tsé. Deixem anar llastos, així estarem disponibles per rebre el major bé il·limitat i sense condicions. Llençar el vell per fer lloc al nou. Una tassa només serveix quan està buida. Per poder rebre diamants, abans hem de deixar anar les pedres que ocupen el seu espai. Fer la neteja que sí efectuem en els espais físics on vivim, i fer-la en el nostre interior.

Ens hem complicat i, per canviar, hem de deixar anar.

- 121SB.COM: Fàcil de comprendre, si. Però si ho entenguéssim a la perfecció no tindríem tantes coses que deixar anar com sembla que tenim. En algun moment ja ho hauríem fet ...

- ANNA MASCARÓ: Al taller "SOLTAR AMARRES" experimentem com deixar anar el que entorpeix el nostre benestar. Un procés simple, poderós i efectiu, que podem utilitzar en qualsevol moment i lloc. Per poder fluir hem de deixar anar, obrir les nostres mans i deixar anar la sorra que reteníamos, sentir com llisca en obrir els nostres dits, al seu propi ritme, això és alliberament.

Però hi ha alguns motius que ens dificulten el procés de 'deixar anar':

* La por al canvi

* Perdre alguna cosa que ens proporciona plaer

* El desig de control

* La resistència de l'ego

* El desig d'aprovació

Fins que no haguem reconegut i observat aquests sentiments no podrem deixar-los anar. I a vegades acceptar aquest reconeixement és el ms dificultós. No resistir la resistència. Tenim por d'aquests sentiments i continuen acumulndose fins que posseïm un mecanisme conscient amb el qual manejar-los. Té gran valor saber que podem donar-ho tot en qualsevol moment, lloc, en un instant, i que podem fer-ho contínuament i sense esforç.

121SB.COM: Hblanos d'aquests amarratges inconscients que neguem i que poden ser els que més ens lliguen

ANNA mastegar: Qualsevol emoció que ens arribi a la consciència i que no deixem anar es emmagatzemar en l'inconscient i com, en general, som uns analfabets emocionals, aquest magatzem n es va omplint. El mateix passa amb les creences limitants, que són obstacles que ens bloquegen i incapaciten per trobar alternatives i recursos.

Quan som conscients dels nostres sentiments inferiors com el ressentiment, la culpa, el sofriment, l'orgull i la por, i de les nostres creences limitadores (els canvis són dolorosos, tot el que val es fa amb molt de sacrifici, sóc vctima de les circumstàncies, si no faig el que els altres volen em deixaran de voler ... entre moltes altres) podem triar desfer-nos, alliberar-nos de totes aquestes lligams, càrregues emocionals i, així, obtenir un nou estat de consciència on l'abundància sigui fàcil. On nosaltres permetem, en lloc d'obstaculitzar, que el bo passi, i sense esforç.

La prosperitat és una actitud. Alegrem-nos de poder observar les nostres creences i transformar les que no ens són útils. Deixem d'estar tan adormits i viure amb programes del passat! Si no traiem el que ens corroeix, posem malalts.

- 121SB.COM: Sincerament, Anna, és difícil deixar anar amarres?

- ANNA MASCARÓ: Al nostre ego de vegades li costa prendre la decisió de deixar anar però, un cop presa, i sabent el com, el camí està recorregut si passem a l'ACCIÓ. M'agrada recordar una fórmula que a mi m'ha servit molt: intenció + acció = evolució.

Evolucionar és canviar, i en l'acció ens transformem.

No podem triar el que ens passa, però sí com ho vivim, i deixar anar és un mecanisme que ens estalvia molt de temps de sofriment per accedir de manera ràpida a viure amb tranquil·litat emocional, estar en pau. Si ens creiem que és difícil, així serà, i serem nosaltres mateixos els que col·loquem pedres en el trajecte. El més important és que estiguem disposats a viure de forma extraordinària, i més lleugers d'equipatge. No conec ningú que no se senti millor després d'alliberar el que li pesa tant.

Deixar anar és un acte d'amor, de compromís, i de responsabilitat amb la nostra vida. Com menys víctimes siguem del que ens passa, més lliures serem I el nostre futur ens ho agrairà.

El principal requisit per a aquest viatge és la voluntat de deixar anar la inclinació a l'actual experiència de vida.

- 121SB.COM: T'agrada explicar contes perquè, dius, fan dormir als nens i desperten als adults. Ens regales un?

- ANNA MASCARÓ: I tant, el de "Dos monjos i una dona"

Dos monjos zen anaven creuant un riu. Es van trobar amb una dona molt jove i bonica que també volia creuar, però tenia por. Així que un monjo la va pujar sobre les seves espatlles i la va portar fins a l'altra riba. L'altre monjo estava furiós. No va dir res però bullia per dins: Això estava prohibit; un monjo budista no havia de tocar una dona i aquest monjo no només l'havia tocat, sinó que l'havia portat sobre les espatlles. Van recórrer diverses llegües. Quan van arribar al monestir, mentre entraven, el monjo que estava enfadat es va tornar cap a l'altre i li va dir: -Tendré que dir-ho al mestre. Hauré d'informar sobre això-. "De què estàs parlant?" (Li va dir l'altre) -T'has oblidat? Vas portar a aquesta bella dona sobre les espatlles (va dir el que estava enfadat). L'altre monjo va riure i després va respondre: "Sí, jo la vaig portar. Però la vaig deixar al riu, moltes llegües enrere, i tu encara l'estàs carregant "

Podríem preguntar-nos:

I jo ... què càrrec? De vegades carreguem amb el passat, la culpa, el ressentiment, etc. Vam carregar amb tantes coses, tan grans i pesades, que caminem encorbats, deixant de veure tot el que hi ha al nostre voltant. Tots podem tenir una vida millor. Alliberem-nos de les cadenes que ens mantenen atrapats. Aprenem a deixar anar, a deixar anar

font:

"Deixar anar amarres": el secret de viure sense resistències