Des de fa alguns mesos a sta banda, les energies han estat jugant al puja i baixa amb els nostres cossos, ja sigui fsics, com mentals i emocionals. Potser és el que co vam crear, potser no. Potser és el que vam acordar, o notodos són supòsits o creences que des d'una altra part de l'U se'ns prenen i acceptem o no donar-les per certes.
El que s és cert és que la majoria dels que conec transitant les diferents sendes de autoconscincia experimentem dónes d'desbordant energia, en els quals no podem aturar-nos i no sabem cmo treure-la fora de manera harmoniosa, sense mal humor, sense enuig o Iray altres en què ens sentim aclaparats, cansats, sense força, i fins sense poder albirar el per qu seguir i com en la dualitat que es torna cada vegada més pesada.
No s la causa. Des de fora s'aixequen innombrables veus dicindonos el que hacerms cadascú haur de considerar quines són les activitats o el no fer que sentin millor al moment que experimenta.
Des del meu interior percebo que és cert que innombrables canvis sacsegen tant a la Terra com a nosaltres, els seus passatgers el viu en carn i emoció pròpia a cada instant, i tamb quan em escriuen pidindome guao ajuda espiritual.
Davant de tot això ... no puc més que estimar cada forma de vida que és Una amb mi al Tot.
Vagin dins pel que necessiten ... és el que sempre els acosto, amb sinceritat ... Ningú i tots som mestres. Ningú i tots som aprenents ... i en aquesta paradoxa que depèn del nivell en què ens situem, tots comptem amb les energies dels altres, anant dins i connectant-nos al UN ... a la matrix divina en que som una sola Anima o Ànima, fragmentada per experimentar, UN SOL FOC en l'Esperit en què vivim, ens movem i tenim l'Ésser.
Què podria jo ensenyar-los, que no sigui un recordatori? Què podria avançar-los si estic en el mateix vent de canvi, sense saber res humanament, sinó confiant que cada moviment és orquestrat per alguna cosa molt més gran que és VIDA UNICA, omnisapiente I OMNIPRESENT?
Només puc transmetre'ls que en aquest joc quotidià he optat per aferrar-me i deixar anar alhora.
Aferrar-me al REAL ... a l'etern que hi ha en mi i en TOT ... per no sucumbir a la temptació de creure humana, petita, fugaç i vulnerable.
Deixar-me anar de la visió de l'ego que justament ens recalca aquesta vulnerabilitat i petitesa ... deixar-me anar del predit, el preconcebut, el cregut, allò acceptat sense obrir el cor, el lògic, el limitant, el fugaç, el que és un joc irreal potser, però que ens calia i potser encara ho sigui ... tOT OBEEIX A la LLEI DE LA NECESSITAT EVOLUTIVA.
No sé si aquest sigui el teu camí ... em llegeixes i sé que tens una ferida que no sana, un ésser estimat partint, un fill a la vora del suïcidi, un càncer, una depressió o un desraó de tristesa i impotència ... i un altre que llegeix té un nou fill o nét, un amor florint, un goig inexplicable, una horta productiva, un viatge somiat, una visió de Llum ...
Sigui quina sigui la teva experiència ... AIXÒ TAMBÉ PASSARÀ ... no t'aferris a la situació ... .suelta el que no sigui REAL ... si pots, i si no pots, SOLTA LA NECESSITAT D'SOLTAR ... que també et lastimará.
Només accepta ... el vent del canvi, el dolor, la joia, LA VIDA ... que passa i ens toca de mil maneres perquè aprenguem a què aferrar-nos i què deixar anar ... SENSE IMPOSICIONS
AMB INFINIT AMOR.
AMB PACIÈNCIA ETERNITAT.
AMB COMPASSIÓ.
I així seguim vius ... COM ESTIGUI ENS PRESENT EL VIURE ... Doncs no té sentit lluitar contra EL QUE ÉS ...
No es tracta de resignació ... sinó d'emprar l'energia que ens resti a generar el que cadascú senti que va venir a manifestar.
Si la meva energia suma perquè els qui pateixen alleugen la seva càrrega i els que estiguin joiosos multipliquin els seus gogo ... SIGUI !!!
Perquè al que més té, més li donaran encara més i al que no té ... TAMBÉ PER GRÀCIA DIVINA LI SERÀ DONAT !!!
És hora de donar-nos i de canviar els paradigmes que ens limiten l'AMOR!
AL UN ... EL MEU COR LES ABRAÇA!
Tahita
Font: http://elblogdetahita.blogspot.com.es/
Deixar anar i aferrar per Tahita
