Subjectivitat: El problema del subjectiu del coneixement, i com redireccionar cap al creixement personal
- 2018
"El més savi entre vosaltres és aquell que reconeix que la seva saviesa no és res."
Sòcrates.
El nostre coneixement és víctima de la subjectivitat.
Moltes vegades hem escoltat que la realitat està negada als nostres ulls, que no podem arribar a la veritat mitjançant els nostres sentits, que tot coneixement en aquest món està contaminat pels nostres límits físics, fisiològics i mundans.
Grans pensadors i filòsofs de la història direccionaron seu pensament a la recerca de la veritat que jeu més enllà de nosaltres. I moltes frases d'ells donen compte de la seva postura humil envers el coneixement al que eren exposats durant aquest procés.
La culpable que la veritat aquest vedada als nostres ulls és la subjectivitat inherent a la nostra consciència.
No obstant això, això no va impedir que aquests savis dediquin tota la seva vida a la recerca de la virtut, la bellesa, la veritat i el coneixement. I molts van arribar als mateixos termes.
Però, què significa això, i com fem per encaminar-nos cap a la veritat que no podem percebre?
Definició de la subjectivitat
La Real Acadèmia Espanyola defineix el subjectiu com "pertanyent o relatiu al subjecte, i no a l'objecte en si mateix". Això vol dir que tot coneixement subjectiu és relatiu, i que pertany a la persona que realitza l'acció de conèixer. És a dir, que no és universal sinó particular.
Ara bé, cada esdeveniment específic té infinites maneres de ser assimilat en si mateix. L'aprenentatge que aquest li deixa a cada persona varia segons qüestions fisiològiques, culturals i / o psicològiques.
Per exemple, la majoria de països civilitzats reconeix 11 colors a la paleta bàsica. La tribu Himba del nord de Namíbia, en canvi, té quatre paraules per referir-se a tota l'escala cromàtica. Això vol dir que on tu veus verd i blau, ells veuen un sol color.
La seva experiència de realitat està completament estructurada en quatre colors.
Mentre que per a un aracnofóbico viure al camp pot ser una experiència torturadora, per a un no-vident vol dir menor exposició a la contaminació sonora.
Si bé els exemples són simples, permeten apreciar com un event puntual es tradueix a experiències diferents en persones diferents.
Per tant, qualsevol coneixement al que una persona arribi és generat en ella i pertanyent a la mateixa. Contaminat amb matisos personals adquirits a través de diferents aprenentatges al llarg de la seva experiència íntima amb la realitat.
No obstant això, cap d'aquestes experiències és més real que una altra. De fet cap és real, sinó que són creacions de la persona que deformen parcialment o totalment la realitat.
L'objecte és carregat amb valors, idees, sentiments o fins que no estan en ell, sinó en el subjecte, i aquest els projecta.
Subjectivitat i Objectivitat
Llavors, no som capaços d'objectivitat. El nostre coneixement no és sobre l'objecte en si, sinó sobre la nostra percepci del mateix.
Qu sentit té llavors la recerca de coneixement?
Doncs bé, si en observar el coneixement vam rebre informaci sobre nosaltres, ens serveix per trobar la veritat sobre nosaltres.
D'aquesta manera, Scrates impulsava a les persones a conèixer-se as mateixes. Segons l, s'arriba a la veritat, la virtut i la bellesa a través del reconeixement. Això s aix ja que l'home ja ha morat amb elles en una existència prèvia.
També ho saba Sant Agustn. El seu Interiorisme dictaminava que noms l'ànima pot arribar a una veritat eterna mitjançant la reflexi interna.
Encara aix, vivim sota un paradigma autoreferent. Aquest ens porta a afirmar que el nostre coneixement és tal qual nosaltres ho percebem. Projectem en la nostra realitat els valors que hem construdo al llarg de la nostra vida. I moltes vegades busquem aprovació predicant aquesta realitat com la veritable.
Vam muntar la nostra experiència de la realitat en un teatre buit. Perdem de vista que a través d'aquest mecanisme ens refugiem del veritable coneixement: un mateix.
Dins d'un es lliuren les veritables batalles, i es donen els veritables resultats. S'arriba al coneixement de la realitat.
D'una altra manera anem construint una experiència de la realitat que no sms que parcial, i igualment limitem tamb les nostres opcions.
persona Subjectiva
Novament, la persona subjectiva podrà salvar-se d'això mitjançant la humilitat. Aquesta ens ensenya que tot el nostre coneixement és potencialment un error. Dit això, la pregunta ha de ser: Quant saps de la vida realment? Quant saps de l'univers? Quant saps sobre tu mateix? Cada cosa que creiem saber s'ha de posar en tela de judici, i buscar-hi el que fa referència a la persona que som.
Hem de conèixer-nos.
Aquell que es pren el temps per conèixer-se és aquell que s'estima. Doncs sobre el que veritablement tens control és sobre tu mateix. A més, si la informació de l'univers arribarà a tu a través del que perceps, has d'estar a punt per arribar a descodificar el missatge.
La subjectivitat no ens és aliena. És el filtre pel qual ens arriben les sensacions del món. Però podem buscar un coneixement propi veritable recolzant-nos en ella.
Necessitem la perspectiva de fer de les nostres limitacions una eina que ens impulsi a una nova cerca.
Hi a la qual Sòcrates ens desafia.
Coneix-te a tu mateix. Dedica't el temps per conèixer de quina es compon teva subjectivitat. D'aquesta manera sabràs què és el que el que tu filtre no deixa passar. Cerca en tu mateix la veritat que tant anheles. I deixa que ella es manifesti en la teva ànima. Accepta't limitat, imperfecte.
I accepta que la teva saviesa no és res.
Autor: Lucas, redactor en la gran família de hermandadblanca.org
FONTS:
- http://filosofialibre.blogspot.com.ar/2008/01/anlisis-de-san-agustn.html
- https://en.wikipedia.org/wiki/Chariot_Allegory
- Apologies de Sòcrates, de Plató
