Tècnica Esenia de la Gran Gratitud


Una de les claus del respecte, i per tant de l'alegria interna i la il·luminació, és aprendre a ser agraït ia donar les gràcies amb gratitud i amb una adequada comprensió. Certament em diran que algunes vegades no hi ha per què donar les gràcies, i que això conrea una actitud innocent, passiva i feble. En veritat, la gratitud és tot excepte debilitat. Obre la porta a una ciència i coneixement superiors. Un acte emanat de la gratitud és sempre beneficiós i bell. No saber donar les gràcies no vol dir fortalesa en l'absolut, sinó debilitat. Una persona presonera de la seva descontentament cau en estats mentals negatius que li roben la seva força i la seva energia.

L'expressió "gràcies" no és una simple frase educada i convencional. És, per sobretot, una frase màgica, un encantament sagrat, un poderós mantram transmès a totes les persones pels grans mestres espirituals i els seus deixebles més il·luminats. Sí, molts costums de la vida que practiquem en forma inconscient van ser originalment instituïdes per éssers de llum que desitjaven ajudar a la humanitat. L'expressió "gràcies" té el poder d'obrir la consciència i despertar a la veritable riquesa. Aquells que saben donar les gràcies quan cauen en les proves, demostren el seu valor intern i la seva connexió amb una consciència superior. Un agraïment a tal ha de provenir d'una clara consciència i d'un perfecte coneixement de les lleis de la vida. Llavors posseeix el poder alquímic per transformar les situacions i els estats mentals.

Quan es diu de la forma correcta, l'agraïment té la virtut de purificar l'ànima terrenal i les relacions entre els éssers. Donar les gràcies a algú és purificar l'atmosfera entre tu i aquesta altra persona. Algunes vegades fins i tot pot curar relacions karmáticas i situacions difícils. "Gràcies" exerceix un poder alliberador; permet el desinterès, l'abandonament (o l'acceptació de les coses), i facilita el perdó. Es pot convertir en una veritable benedicció per a un mateix i per a altres; pot ser una muralla de defensa contra les forces de la foscor que sovint tracten d'interferir en les nostres vides per pertorbar furtivament, complicar o destruir-ho tot. Per mitjà de la gratitud, també es pot crear una ferma base -una sobre la qual es pugui construir una vida útil, harmoniosa, rica i conscient-, en l'aspecte psicològic de la vida.

Les virtuts de la gratitud són massa nombroses per a descriure-; el més senzill és conèixer-les per experiència pròpia, posant en pràctica la gratitud. Sens dubte que necessitarem una nova percepció del món molt més espiritual i subtil. És en el món invisible on l'agraïment adquireix totes les seves dimensions. Per descomptat, si vivim sense espiritualitat, sense consciència, si donem l'esquena al món invisible, admeto llavors de donar les gràcies pugui convertir-se en una debilitat: per a un ignorant, l'agraïment és la mort. Però crec que nosaltres encara no arribem a això.

Per als que estan conscients de la seva espiritualitat i, per tant, de la part més subtil del seu ésser i de la vida, agrair és incrementar la intensitat de la vida. El descontentament estreta la vida, mentre que la gratitud la s'expandeix, l'augmenta, incrementa l'alegria, i obre les portes de l'infinit, de l'amor. Aquells que reben amor amb gratitud el reben doblement, mentre que els que estan descontents el perden. La gratitud és l'art d'assaborir la vida de bon grat; és també una acceptació intel·ligent i treball sobre un mateix. El nen petit que rep moltes cures no pot tenir recogijo, mentre crea merèixer-ho tot. Viure una mentida és sentenciar un mateix a infortunis ja desil·lusió.

Estic convençut que l'alegria depèn de la nostra actitud a la vida. Si el teu agraïment conté tot el que és del cel, llavors es converteix en una fabulosa oració i en un regal d'amor. Qui pronuncia les "gràcies" d'aquesta manera, comprèn que res en aquesta terra li pertany, i que tot és un regal dels éssers superiors que vetllen per ell. Ni tan sols el seu cos, els seus pensaments o els seus desitjos li pertanyen. Donar les gràcies per totes aquestes benediccions és estar en camí d'adquirir-veritablement, i de fer alguna cosa positiva amb elles. Quan l'agraïment es transforma en una oració, adquireix el poder de triomfar sobre les forces fosques i els estats mentals negatius que enverinen la vida.

Cada vegada més i més, el món s'assembla a una selva infestada d'insectes i animals estranys, fins al punt de trobar-se un en situacions on els estats mentals foscos envaeixen la consciència i la sensibilitat com un núvol de mosquits, en forma cada vegada més freqüent. Ja no sabem com escapar a aquests estats destructius. El gran agraïment "aquell que coneix la sendera cap al món superior invisible" pot alliberar-nos. Repeteixo el que dic, perquè per a mi l'agraïment que s'eleva al cel amb respecte i gratitud és l'oració més bella. Ara, és l'oració més eficaç per treure els éssers humans del control de les forces fosques i els estats mentals negatius. La paraula "gratitud" també significa renéixer a un mateix.

Finalment hem de comprendre que hem permès una forma de vida artificial que incrementa el desenvolupament de la negativitat. Per això, tant en el futur com en el present, les tècniques d'alquímia interna seran cada vegada més indispensables. Sense elles, serà impossible lluitar per mantenir la pròpia dignitat, el tresor de l'ànima, la bellesa interior. Hem de reinventar una nova forma de viure a la terra per poder recobrar les forces de l'ànima que obren les portes del cel i de la il·luminació. Aquesta és una necessitat per al futur.

Quan els éssers humans porten el cel i la terra dins de si mateixos, no hi ha forces negatives que puguin penetrar en ells. Entiéndanme bé: per a mi el descontentament és una força negativa. És clar que hi ha un tipus de descontentament que és beneficiós, perquè permet posar-nos a treballar encara més per arribar a la perfecció, però aquest descontentament és mesurat i controlat, és una eina de la creativitat. No estic referint-me a aquest, sinó al que envaeix l'ànima i porta al servilisme, tancant les portes a la intel·ligència superior.

"Gràcies" és una paraula que uneix el cel i la terra. Quan l'agraïment és sincer i està ple de força vital, té el poder de tocar i despertar aquest centre íntim que rau a l'estómac i que els japonesos anomenen el "hara". La veritable força prové del profund agraïment que toca el centre de l'ésser unint cel i terra. Qui sap com agrair a la terra, troba el fonament de la vida psicològica. La terra neta, purifica i sana molts problemes psicològics, i fins i tot malalties físiques, perquè tots dos estan estretament relacionats.

Qui sap com agrair a la intel·ligència dels cels troba direcció en la seva meta a la vida. És una llum que il·lumina amb veritable coneixement. Tot el que necessitem fer és posar-nos a treballar. Moltes coses en la nostra vida depenen de la forma en què dirigim les nostres energies. La intel·ligència no rau en digerir les coses com una cotorra, sinó en la capacitat de comprendre el significat positiu de la vida i caminar en aquesta direcció pel nostre bé, pel dels altres, i pel món. Tots a la terra han d'oferir sincer i càlid agraïment a tots els éssers - no al petit ser artificial en ells, sinó al Innombrable, omnipresent. L'acceptació del que és diví, sublim, infinit, immortal, a través de tots els éssers humans ia través del Tot és la perfecció de l'agraïment.

Ara els ensenyaré una antiga tècnica esenia.

Antic Exercici esenio de Purificació i Salut

Para't enmig de la natura viva, entre el cel i la terra.
Sent la terra sota els teus peus; sent com la terra et càrrega i et sosté.
Sent el cel infinit sobre tu; t'inspira, et millora, et s'eleva.
Al cel, pensa en l'origen de la teva esperit i de la teva intel·ligència.
Al cel, pensa en l'origen de la teva ànima eterna, de la ms elevada consciència universal.
A la terra, pensa en l'origen de la teva ànima terrestre, en la teva consciència individual.
Sintete com una uni vivent entre les forces del cel i de la terra, de l'infinit i del que est en desenvolupament.
Arrodllate a la terra, i amb la mà dreta cava un petit forat a la terra.
Col·loca les dues mans juntes sobre el pit (el coraznmstico), en senyal de oraciny d'uni interna amb el cel i la terra dins teu.
En aquesta postura sagrada, permet que una bella llum, la força, la presència del cel, flueixi a través de tu: l'omnipresent Pare de tots els éssers vivents. Imagina una llum diamantina, transparent com l'aigua pura.
Inclnate amb amor sobre la Mare Terra, i afegiu les mans al voltant del petit forat. Inclnate sobre la terra i col·loca la teva boca entre les teves mans.
Ofrcele amb les teves paraules a la terra l'agraïment del cel a la Mare Terra; ofrcele tamb l'agraïment del teu corazny, a través d'això, del cor de la humanitat.

Pronuncia les paraules:
Mare Terra, jo t'ofereixo el meu agraïment amb tot el meu cor, ia través de l del cor de tots els homes i les dones. Que tots els éssers que portes en el teu si protegeixin, nodreixin i beneeixin tot el que creix.
Acustate desprs sobre la terra i abandnate sobre ella. Que el teu cos i la teva ànima nascuts d'ella siguin un amb la Mare Terra i la seva ocult esplendor.

Pensa i digues:
Mare Terra, elimina totes les meves malalties i les meves faltes segons la teva voluntat, perquè pugui rebre la bendicin de l'esperit diví i transmetre a tots els éssers vivents, segons la teva voluntat .
Mantnte en comunin, en silenci, mentre deixes que la terra et purifiqui completament.
PNTE novament de genolls i afegiu les mans davant de la rosa solar del cor.

Pensa en el teu esperit, sent la teva ànima, i vaig amb la teva força vital:
Amb amor i gratitud, t'ofereixo el meu amorós agraïment ple de llum.
A la Mare Terra, gràcies;
l'aigua de la vida, gràcies;
l'preciós aire, gràcies;
al foc sagrat, gràcies;
als minerals, gràcies;
a les plantes, gràcies;
als animals, gràcies;
a la humanitat que camina per la sendera de l'evolució, gràcies;
a tots els Àngels, gràcies;
a la intel·ligència csmica que va crear el meu pensament, gràcies;
l'ocano d'amor que va crear la meva sensibilitat, gràcies;
a la vida universal que impregn el meu futur amb la llavor de la individualitat, gràcies;
a tots els éssers del món, dono les gràcies a l, la nica Font que unifica tots els éssers en el seu origen i propòsit.

Creua els braços sobre el pit, inclina lleugerament el teu cap, i pronuncia la paraula de tancament: Amen.
Llavors, omple de nou el forat que vas cavar per parlar amb la Mare del món.

Per mitjà de la pràctica d'aquests exercicis, que són totalment compatibles amb la nostra vida contemporània, notaràs que reps una força de balanç i harmonia que et permet estar més equilibrat i ser tu mateix a la vida. La tècnica de la gratitud permet que un desenvolupi una major sensibilitat cap al món superior. No és un sentimentalisme poc saludable, sinó un despertar que prové d'una major lucidesa, més fortalesa, més bondat. La nostra vida és la nostra vida. Som nosaltres els que hem de viure-la, ningú més. Però és obvi que per viure la vida d'una manera harmoniosa, necessitem fortalesa i lucidesa. La tècnica de la gratitud ens permet obtenir això, i encara més.

Un generalment sent por de la sensibilitat, perquè pensa que com més sensible sigui una persona, més infeliç i malalta estarà. Per descomptat que si l'agraïment no s'expressa de la manera correcta pot emmalaltir, perquè les energies no estan dirigides cap a l'esperit del cel, sinó que romanen inconscients i en forma massa personal. Qui pensa que ell o ella és el centre del món, quan dóna les gràcies només expressa una frase morta educada i convencional, per amagar el veritable ser que ell o ella és, per la pura aparença.

El veritable agraïment obre la percepció de la bellesa, de la saviesa, de la grandesa i de l'amor. Si un ésser humà ja no percep la realitat de món superior omnipresent, està perdut. És només qüestió de temps que la caiguda sigui inevitable. Només el conrear correctament una major sensibilitat poden portar a la humanitat cap a una veritable evolució de llum i harmonia, i permetre-superar totes les proves i les temptacions.
Una font de benestar i de gran benefici per a la vida és oferir-se a si mateix uns moments de soledat en què es pugui conrear l'harmonia i el bé original en calma i en silenci, i quan pugui pronunciar-se la màgica frase del gran agraïment. Després podem compartir això amb altres a través de simples actes, de paraules amistoses, de càlides somriures plenes de llum que provenen d'un món on allò humà reina.

Olivier Manitara

Article Següent