Sóc Pública és un jove col·lectiu assembleari creat per professors i professores de la Comunitat de Madrid que consideren que l'educació corre el risc de ser totalment privatitzada a la seva regió. Per aquesta raó, han unit les seves forces per reivindicar un model d'escola pública al servei de la comunitat i de la diversitat. De tot això parlem amb Marina Augustín, membre d'aquest col·lectiu, en la següent entrevista.
Notícies Positives: Per què l'educació ha de ser pública?
Marina Augustín: Pensem que els serveis públics són de la gent. Entenem públic com de la col·lectivitat. No tant en un sentit institucional, no d'Estat, sinó més de col·lectivitat i de comunitat. Vam estar donant-li voltes al nom, i un cop elegit, a analitzar-lo, vam veure que ens agradava que comencés amb una afirmació tan contundent com és "sóc". I després pública, en femení, que ens permet, d'una banda, emprar un llenguatge inclusiu. I d'altra banda, genera el dubte en la gent, ja que qualsevol persona que veu aquest nom es pregunta immediatament què és això de Sóc Pública, i això és molt interessant, perquè quan la gent es fa preguntes, va buscant també les respostes. I el fet de fer aquesta crida d'atenció ja és una manera de fer-nos públics, mai millor dit.
N +: Per què penseu que està amenaçada l'educació pública?
MA: No és ja només amenaça, sinó que són fets, que van començar fa uns quants anys. S'ha estat privatitzant l'educació pública, sobretot a la Comunitat de Madrid, encara que també en les altres comunitats. Això s'està produint a través de diverses vies. D'una banda, a través dels concerts educatius. Al principi, van sorgir per donar resposta a una necessitat, en una època en què hi havia molts llocs de l'Estat espanyol sense centres educatius públics, i era una manera de cobrir aquesta mancança. Però després s'ha aprofitat perquè molts altres centres, on potser no era tan necessari, es fessin concertats.
Els concertats estan subvencionats per les administracions públiques, i quan s'està subvencionant un centre que és privat, no ho oblidem, estem pagant dues vegades. D'una banda es paga via impostos, perquè és una subvenció, però d'altra banda, les famílies estan pagant una sèrie de quotes, que teòricament són il·legals, però en la pràctica ocorre en tots els centres. Aquestes quotes varien entre els 200 i els 800 euros al mes.
En els últims anys, aquest procés s'està accelerant moltíssim. De tal manera que la inversió en educació a la Comunitat de Madrid ha baixat en els centres públics, i s'ha incrementat en els centres de la concertada privada. Per tant, això que no paren de repetir-nos que no hi ha diners és relatiu, ja que els diners que hi ha s'ho estan portant els centres privats.
N +: La gent que defensa l'educació privada diu que és de major qualitat que la pública. És això veritat o és un mite?
MA: L'educació pública, fins fa relativament pocs anys, realment era de bona qualitat. Tot i que no m'agrada aquesta paraula, perquè considero que qualitat és un terme que han introduït els neoliberals com si fos una empresa. Al 15M van parlar de calidesa, que m'agrada molt més.
L'educació pública ha estat molt bona fins fa poc perquè, entre altres coses, s'ocupava de tots els estaments de la població: de les persones que vénen d'altres països, de les persones que tenen problemes socioeconòmics i de totes aquelles persones més desfavorides en la societat, en definitiva. L'educació pública obria les seves portes a totes aquestes persones, en forma de diferents programes. Com els programes de suport educatiu a persones que tenien problemes de dislèxia o hiperactivitat. També existien els programes de desdoblament, en què per exemple un grup de 30 alumnes es desdoblava en dues de 15, per rebre així una atenció més personalitzada. A això s'afegia el treball tutorial, que és molt important, ja que relaciona el centre educatiu amb les famílies.
Tot això s'està perdent, com mostren les instruccions que està donant la Comunitat de Madrid per a l'inici de curs. S'estan traient hores de desdoblaments, de suports en general als estudiants, i s'està afegint moltíssima gent a cada grup d'alumnes. De tal manera que s'estan sobrepassant de molt les ràtios legals que hi havia anteriorment.
N +: És a dir, el problema no és que l'educació pública sigui de mala qualitat, sinó que les decisions polítiques que s'estan prenent estan reduint la seva qualitat.
MA: Efectivament, la gestió que està fent l'administració pública està fent que baixi la qualitat de l'ensenyament, perquè quan fiques a moltíssims alumnes i les alumnes en una aula, és molt més difícil donar classes en aquest aula. I quan als professors i professores se'ls afegeix més càrrega lectiva, per exemple donant un grup més a cada docent, el que s'està provocant és que aquest professor o professora tingui encara més càrrega de treball. A més, s'ha tret l'hora de tutoria. Per tant, l'ensenyament personalitzat també desapareix.
Una cosa a la que vull fer molt èmfasi és en el nombre d'hores que treballen els professors i professores cada setmana. Perquè una cosa és una hora lectiva, és a dir, una hora en una classe, i una altra cosa és el temps que requereix la preparació d'aquesta classe, que suposa buscar les informacions i buscar altres moltes coses per realitzar les activitats i perquè aquestes activitats siguin diferents i específiques per a cada grup. Després hi ha els temps de correcció d'exàmens, proves, etc. A més d'aquestes hores, hi ha hores de reunions i coordinació amb els equips educatius, reunions d'avaluació, els claustres, etc. Totes aquestes hores són les que ens estan prenent, a més de afegir-nos hores lectives.
N +: ¿I quina és la raó d'aquesta forma de procedir?
MA: La raó que veiem és que es pretén primar l'educació privada, que per cert l'estan prenent ara mateix empresaris que són d'altres àmbits, no d'àmbits educatius, sinó que són de l'hostaleria o de les constructores, per exemple. Són grans empresaris que estan prenent ara centres educatius, probablement afavorits per l'amiguisme.
D'altra banda, diuen que s'estalvia diners quan hi ha més privatització. Però al final, l'educació serà per a qui la pugui pagar, i això el que crea és una bretxa encara més gran entre les classes socials. Aquesta bretxa està creixent a passos de gegant.
Un exemple és aquest batxillerat d'excel·lència que han inventat ara, que es vol aplicar a costa d'uns batxillerats que fa uns anys tenien aquest mateix nombre d'alumnes i alumnes que volen posar ara en el batxillerat d'excel·lència, però en aquest últim cas, en un sol centre.
N +: Si el batxillerat d'excel·lència provoca aquesta diferenciació, el que també causaria d'alguna manera és que no tothom pugui ser excel·lent.
MA: Si prens la paraula excel·lent, és un terme comparatiu. És excel·lent en comparació amb la resta, és a dir, és millor. Però en Sóc Pública creiem que l'educació ha de ser bona per a tothom, i que tothom ha de tenir les mateixes oportunitats. Qui necessiti uns suports per baix, que els tingui, i que qui necessiti uns suports per dalt, que també els tingui.
Tot això de l'excel·lència ve d'aquesta política de mercantilització que defensen institucions com l'FMI, que volen crear persones que siguin consumistes i treballadores, i llavors estan dividint a la societat en aquests estaments. Així acabarà per existir una educacinpblica en què es formin guetos, i gairebé arribi a la beneficència, perquè aquestes classes socials segueixin sent les esclaves del sistema.
N +: Qu opinis de la proposta de crear un MIR per a professors llançada recentment pel candidat del PSOE, Alfredo Prez Rubalcaba?
MA: Això és molt curiós. D'una banda, Rubalcaba ha proposat mesures al seu programa, i d'altra banda, ha dit que no tocarà cap llei educativa. Ho ha dit en un altre costat en menys d'una setmana. Llavors, no s amb qu cal quedar-se. La idea del MIR, si estigués ben plantejada, podria ser positiu, però encara no hi ha molta informaci com per posicionar-se. D'altra banda, aquesta qesti podrà estar relacionada, encara que tampoc està clar, amb el nou esborrany de la Llei per a l'accés a la funcinpblica, en què hi ha veritables aberracions. Per exemple, el fet que l'experiència no va a explicar. Això ho defensen dient que les noves generacions que estan sortint tamb tenen dret a ser professors i professores, amb el que estem d'acord. Tamb diuen que volen que els professors siguin els millors. És clar que aquests millors que estan recintes llicenciats, i que potser van a estar molt preparats, tenen dret a ser professors, per tamb els milers i milers d'interins i interines que han passat per una oposiciny que l'han aprovat sense plaça, i que a més han pogut estar donant classes durant anys Yaos. Contra aquest esborrany que volen aprovar no sols s'ha posicionat Sóc Pblica, sinó que tota la comunitat educativa est de uas amb l.
N +: Est molt clar el que es critica des Sóc Pblica. Però per qu mesures apostis com a col·lectiu?
MA: Tendra d'haver una reforma educativa integral. Perquè estem defensant el model públic, però no estem dient que el model que havia fa deu anys fora meravellós. Era bo, per tamb millorable. En mai, en aquests deu anys ha canviat la societat i han canviat moltes coses.
Aquesta reforma educativa passa perquè l'educaci no est noms en mans del professorat, ja que l'educaci és una cosa social i comunitària. De tal manera que els centres educatius han de formar part del seu barri i del seu entorn. I han de ser espais on s present no solament l'educaci reglada, sinó que permeti a més l'existència de tallers i cursos per a les famílies, i on diferents col·lectius socials tamb tingui cabuda . Cal apostar per centres integrals en els quals tamb hi hagi un altre tipus de professionals, com a professionals de l'educaci social, de la psicologia, de la sanitat, i molts altres.
D'altra banda, a altres nivells, aquesta compartimentacin tan tremenda de les assignatures hi haurà que canviar-la per una manera de treballar ms en equip. De tal manera que es treballi sobre un tema des de les diferents assignatures. Lgicament, cada docent és especialista en el seu tema, però és veritat que hi ha temes comuns en què es pot treballar en conjunt. Jo tinc experiència d'haver treballat es, i els resultats són impressionants, i l'alumne est encantat amb aquesta possibilitat.
Cal insistir que volem una educació pública, però no pública pel que fa a institucional, tal com ha vingut sent fins ara. Cal afegir més coses en positiu, en cooperatiu i en col·lectiu.
N +: Sobre què qüestió creus que caldria incidir especialment en aquesta lluita que manté Sóc Pública per canviar el model educatiu?
MA: Jo vull incidir en el canvi de llenguatge, d'idees i de maneres d'actuar. En Sóc Pública intentem no utilitzar molts termes tècnics que s'utilitzen en el món mercantilista i neoliberal. Per això el nom de la nostra plataforma no és "associació ..." ni "en contra de", sinó que ens mou més el concepte d'anar cap endavant i en positiu. En aquest sentit, hem intentat sempre fer accions diferents i originals. Per exemple, en la manifestació que vam fer el 5 de maig juntament amb col·lectius de sanitat, vam organitzar una petita performance, en la qual demanàvem a la gent que assistia a la manifestació que reclamés a les administracions que fessin els seus deures. Llavors la gent s'implicava i escrivia els deures que creia que havien d'assumir les administracions pel que fa a l'educació.
En una altra acció que realitzem també amb els de sanitat, ens vam anar al parc del Retiro amb unes pizarritas i unes tires de paper en les que els plantejàvem a la gent preguntes. De tal manera que la gent, quan llegeix la pregunta, ha de pensar-hi. És una manera de fer-reflexiona.
En definitiva, vull incidir en aquest discurs positiu i en crear accions que siguin diferents i que emprin un altre tipus de llenguatge, d'idees i d'expressió.
DADES DE CONTACTE:
http://soypublica.wordpress.com
Imatge: Logo de Soy Pública. Cortesia del col·lectiu.
(Article publicat originalment el 13/7/11)
