Univers elèctric: Línies elèctriques d'alta tensió que recorren el Cosmos
- 2011
[Youtube] http://youtu.be/Gq5sb5v4lww [/ youtube]
Segons la teoria de l'Univers elèctric, l'evolució galctica transcorre a gran escala per descàrregues de plasma que formen rodes giratòries de filaments coherents que mostren un comportament electrodinmico, i no per la mera contribuci de la gravetat. Les estrelles de les galàxies tamb poden formar-se com grans arcs travessats per fils, semblant als comptes de plata d'un collaret.
No cal la teoria de la contracci nebular per explicar adequadament la formació de les estrelles. Les grans espirals que s'acumulen en els grups galcticos, que al seu torn tamb s'agrupen en els supercmulos, estan ms enll de qualsevol definici convencional.
Quan el plasma es mou a través d'un núvol de pols i gas, aquesta núvol s'ionitza, iniciant un camp elctric i el flux d'un corrent elctrica. L'electricitat es mou a través de qualsevol substància formant camps magnticos, i aquests tendeixen a alinear i restringir el flux del corrent. Aquests camps creen el que a vegades es diuen cordes de plasma, tamb conegudes com corrents de Birkeland.
Els corrents de Birkeland són filaments electromagnticos que transporten càrregues elctriques a través de l'espai. Els filaments són de doble capa, capes plegades deseparacin de càrrega, que aïllen les regions de càrrega oposada i eviten la seva neutralizacin.
Gairebé tots els cossos de l'Univers mostren algun tipus de filamentacin. A les cues dels cometes es solen presentar en parells. D'una banda, la pols es conforma en un arc, ja que prossegueix al llarg de la seva trajectòria orbital. De l'altra, es compon de filaments "fibrosos" d'ions, que arriben des del nucli en línia recta, i apuntant sempre cap a fora de la regió d'anàloga polaritat.
Les nebuloses planetàries són com cabdells de intricades xarxes de circells il·luminats. Les estrelles de Herbig-Haro i les energètiques galàxies emeten raigs trenats. Algunes galàxies semblen "hirsutes cabelleres", amb fils de material que s'estenen des d'elles.
Una vegada que les diferents càrregues dels circuits galàctics irradien energia, han de ser alimentats per l'acoblament amb circuits grans. La mida dels circuits es pot inferir observant que les galàxies també es produeixen en cadenes.
El model estàndard de l'univers col·loca les galàxies dins el buit, d'acord amb el corriment roent (z). No obstant això, algunes observacions astronòmiques contradiuen aquesta visió convencional. Els objectes High-z s'alineen al llarg dels eixos de galàxies de baix desplaçament cap al vermell, i tals corriments decreixen gradualment amb la distància al llarg de l'eix. Aquests objectes High-z també constaten un augment de la massa i la lluminositat amb la distància. Aquí hi ha una mica de física fonamental que no apareix en els llibres de text.
El treball de l'astrònom Halton Arp, ha demostrat que hi ha connexions entre els objectes d'alt corriment roent (suposadament molt lluny) i les galàxies de baixa desplaçament cap al vermell. I que aquests objectes "llunyans" són en realitat companys de galàxies properes, llavors el exteior visible de la Via Làctia forma part d'una "fibrosa" agrupació galàctica.
Les cordes són realment filaments de corrents de Birkeland de milions d'anys llum de gruix i milers de milions d'anys llum de longitud, fora dels quals els grups de galàxies estan alineats. El que Halton Arp planteja, és la possibilitat que l'univers visible sigui un filament trenat, que s'estén des del supercúmul de Virgo fins al supercúmul de Fornax al llarg de milers de milions d'anys llum. Aquestes línies d'alta tensió transporten els corrents elèctrics més enllà del que podem imaginar.
font:
