Hi ha un silenci que el món no pot pertorbar, hi ha una Pau ancestral que portes a la corazny que ho has perdut.
món material
És el món dels humans, on les civilitzacions es desenvolupen i el sofriment és el principal instructor. És un món en el qual les formes oculten l'essència i les aparences encobreixen la realitat dels fets i dels éssers. El foc de l'esperit ha de unir-se al de la matèria per a divinitzar.
Però a mesura que la consciència humana ascendeix a nivells abstractes i permet que les energies d'aquests flueixin cap als plànols concrets, l'essència i la realitat es revelen. Llavors la seva relació amb situacions i persones canvia, ja que l'home comença a interactuar amb la vida en una sintonia més elevada. De poc va percebent el món material com un petit univers inserit en altres, univers que, vist des dels plans interns, és el punt de partida per a retornar a l'origen.
Què hauríem de fer en aquests temps? És una pregunta profunda vinculada amb la percepció de la Divinitat, i que un major nombre de persones es plantegen sincerament en els anys propers al 2012.
L'ésser humà que dóna fe d'un món de coneixement al qual no es pot vivenciar només amb el que els seus sentits externs li mostren, sap que ha despertat, sense necessitat d'una confirmació que provingui des de fora del seu ésser. Aquesta persona descobreix que la seva consciència no està limitada a la percepció del cos, sinó que està unida al Tot, La Realitat De Tot El Que És, i de mica en mica va acceptant que aquesta idea exerceix sobre ell una atracció irresistible. Unitat en comptes de separació. Amor en comptes de por. La Nova Terra.
Molts humans encara circulen en aquest món de tercera dimensió sense presagiar o ni tan sols somiar amb la Nova Terra. Estan enfocats a la intransigència del món del temps, de naixements i morts, d'escassetat, del glamur dels canvis, la seguretat del cos i les estructures. De moment no estan interessats en alliberar-se d'aquesta vall d'ombres.
No és tasca senzilla suggerir-los que abandonin totes les creences de l'ego, tot i que els que creiem estar al servei de la voluntat de Déu, encara no culminem el nostre propi procés personal de purificació. Aquest enfocament impersonal i amorós segueix sent una porta no només difícil d'obrir, sinó després de romandre i mantenir-se en una ment buida i perceptiva.
L'alba s'albira, ara sabem que els cossos físics no són l'Ésser, però sí que ho són els nuclis de consciència. Aquesta és una clau important per comprendre la veritable vida de l'home: els seus principals nuclis de consciència són l'ànima, la mònada i el regent monádico.
Separació de la realitat
La nostra ment conscient ha sofert un procés d'Oblit. Hem de ajudar-nos a recordar qui som realment. De mica en mica ens hem separat de la veritable Realitat, que generalment no és en la que creiem estar. La veritable realitat ens dóna aquest missatge:
- Tots estem interconnectats de forma permanent.
- No som éssers separats.
- Tractar d'observar el món amb perspectiva holística, TOT ESTÀ UNIT.
- Sentir respecte i acceptació de qualsevol cosa que experimentin altres éssers humans.
A l'separar-nos d'aquest últim punt promovem energies involutives per a nosaltres mateixos, ens fem la il·lusió falsa i infundada que no tenim Poder, promovem la por dins nostre i ens sentim víctimes de la situació. Amb aquests tres punts vam crear blocs en el camp aural. Això altera el flux d'energia, que pot causar malaltia. Experimentem dolor i incomoditat. Aquesta és la paret que aixequem entre el nostre Jo Integrat Major i una part de nosaltres mateixos.
Però podem copsar aquests conceptes com a eina per a l'autoexploració i la pròpia curació. Trobar la diferència entre responsabilitat i culpa. No estem separats sinó individualitzats. Podrem promoure el Poder des de dins de nosaltres per crear nostra pròpia Realitat?
Hem de començar a aconseguir l'objectiu ara, per tal d'assegurar la nostra victòria futura. Avancem amb invencible determinació cap a una meta: La Realitat De La Nova Terra. Alliberem els poders que es troben en el nostre interior, amb la consigna que si a algú li faltés alguna cosa, els faltaria a tots.
Hem de rebutjar el pensament que som un cos visible, vulnerable i perible. L'ésser invisible que habita en el nostre interior no pot ser danyat o destruït cap manera. Com més desenvolupem el nostre coneixement d'aquest ser invisible, tant més capacitats estarem per controlar la nostra manera visible, tal com ho fan els grans mestres. Hauríem d'aprendre a viure en silenci i practicar la meditació. I sabríem amb certesa que, per fi, hem trobat el nostre indestructible i autèntic Ésser, i la unió amb Déu.
També és un bon començament superar els estrets límits imposats per l'educació terrestre i els conceptes d'espai - temps.
Nova Humanitat
Molts germans i germanes ens trobem coexistint a Dos Realitats. Som la Raça Humana que es desenvoluparà regida per noves lleis en la superfície de la Terra. D'una banda ja vam entendre que tot es tracta d'un somni, aquesta matriu cultural que ens van ensenyar i aprendre a projectar, rebalsada d'imatges pre fabricades, meciéndonos a la turbulència de miralls i vels que només ens deixen veure la boira.
La nostra consciència s'aparta de projectes de realització personal i es llança a descobrir allò que la pot portar a la plenitud com a ens còsmic. Ja iniciats en aquest camí, ens sacrifiquem per la necessitat de transcendir aspectes humans i sectaris, entrenant per merèixer la puresa. Dominar i transcendir el atavisme que impregna els nostres cossos és la nostra tasca, com a deixebles. No és simple viure en un pou fosc sense tocar el fang, però, això és el que farem, i ho aconseguirem en el moment en que aprenguem que és en l'aire i no a terra, on hem de donar els nostres passos. És el camí de la dissolució de l'ego i de l'alliberament de l'ésser.
A vegades ens sembla que no arriba, amb alguns pensaments impecables, alguna percepció interna o acció que puguin treure el cap a la cristal·lina perfecció. Sostenir dues columnes al mateix temps, dos Realitats paral·leles, ens atura en una força de fricció que es fa costa amunt.
Parlem amb la Divinitat i ens fonem en ella, vivim en la Presència Jo Sóc, volem portar a tothom el nostre despertar, el nostre alliberament per mitjà de Déu. Però al mateix temps la nostra ment sucumbeix en l'error, dolors físics i emocionals del passat tornen a turmentar-. Encara podem ja assaborir l'Harmonia i Pau Divinas, encara ens mecemos en les turbulències de la dualitat, que volem abandonar el més aviat possible.
Volem jugar el joc que juguen els nens feliços, nosaltres que hem jugat per molt temps a perdre tota esperança, a haver estat abandonats per la nostra Font i haver-nos quedat sols, a haver-nos aterrit en un món temible i haver embogit per les culpes, Volem Ser Bones Ara, aquell joc ja s'ha acabat.
Els Guies Espirituals ens suggereixen que permetem que els sentiments negatius i positius vinguin i vagin, acceptant el fluir de les polaritats, fins que el nostre cor i la nostra ment puguin gaudir de les plenes activacions energètiques.
El Nou Alba ens fascina amb les seves vibrants colors de Sagrat Foc, seguim la seva trajectòria. Ens sentim servidors de Llum, ningú ens ho ha vingut a dir, estem segurs, ho sabem. Des d'aquest nou enfocament impersonal ens preguntem:
- Per què vaig voler separar-me? -
Invoquem a les energies còsmiques perquè no ens abandonin en aquesta regió mortal. Aquest despertar està plasmat en el foc del món interior, i es revela als que transcendeixen els condicionaments de l'espai-temps i ja estan vivint el futur.
La Nova Terra és un estat de consciència madur, que només espera el moment per fer aflorar en cada ésser preparat per l'entrega als designis superiors, per la decisió de caminar en direcció a la meta evolutiva i de servir, d'acord amb el prop situat universal.
Que s'expandeixi la nostra consciència per assolir el veritable èxit, pel il·limitat poder espiritual que resideix al nostre interior i en una comunin científica amb Déu, a través de la qual el Nou Món trobar l'enteniment i la Ascencin. I que cada un de nosaltres pugui afirmar:
Jo Sóc Tot El Que ha, ara, ara, ara.
Silvana F.
Consultes: Brbara Ann Brennan Trigueirinho.
