Per Nancy Erica Ortiz
Com espurnes còsmiques, en diferents llocs del món, els éssers humans estan despertant.
Fins en aquells recòndits llocs on hi havia una persona, només una, pensant en un canvi, creient-impossible ... Fins en aquell lloc on la indiferència i el sedentarisme intern formaven el quotidià viure; fins en aquells llocs on el repetir models o el carregar caretes socials eren moneda corrent; fins en aquests llocs on la por tancava les portes, el silenci era l'amic fidel, i es nedava a la superfície de l'aparent, fins i tot en tots aquests llocs, alguna cosa està succeint, ja no són el mateix que fa un temps.
Alguna cosa està succeint, éssers i més éssers desperten a una nova consciència, i es pregunten allò que ningú es va preguntar, o almenys ningú, en veu alta.
Alguna cosa està succeint ... Es veu per la necessitat, per les noves recerques, per les noves tendències. Es veu a les escoles quan comencen a incorporar noves pedagogies. Es veu en els metges quan deixen de fer els "màsters en les síndromes" de moda, i comencen a fer un camí propi, d'investigació sobre la seva pròpia experiència, sobre els fets que estan passant veritablement Ara. Així és que per exemple s'obren a les teràpies i disciplines que es diuen "alternatives". Que ara estan deixant de ser "alternatives", per a tornar-se una possibilitat al mateix nivell de necessitat i serietat, que qualsevol altra disciplina reconeguda formalment.
És que el formal s'adona que alguna cosa està succeint. Es dóna compte de que aquella persona, una persona com tantes altres, avui està reflexionant sobre alguna cosa que ahir feia mecànicament.
És que si! Alguna cosa està succeint, i ho veiem viure i sorgir en les mirades dels nens, en la inconformitat dels joves que diuen: "No vull viure més en aquesta societat abiòtica, dura, malalta".
És que si! Alguna cosa està succeint, i ens hem de fer conscients. Com humanitat estem despertant.
Cap a on ens porta això? Sabrem aprofitar el potencial espiritual que tenim? Podrem fer-ho de forma madura, sense que l'ego comandi la nostra realització?
Aquestes són preguntes que només les respondrà el temps, l'experiència, les nostres eleccions. Tot i així, sigui ràpid o lent, cap a un lloc estem triant anar. Un lloc més conscient, veritable, més pur i unit al nostre propòsit com Éssers Humans i Espirituals. En definitiva, entre errors i encerts, es produeix l'evolució i l'humà ascendeix un nou graó de consciència.
Estem despertant, és un fet. Això abans passava amb una mitjana d'un en milers (entre milers de persones, un ésser es feia conscient), ara això es va potenciar.
El temps del rellotge ja no és el mateix que abans, ja no puc fer en un matí el que abans feia. Per a la cultura materialista el temps és diners. Per a la cultura de pobles originaris, entre ells els Maies, el temps és Art. Per a l'ésser humà creatiu, el temps lineal no arriba per crear i fer tot el que desitja fer.
Despertar vol dir desaccelerar el nostre interior, desitjar moure'ns en un temps intern creatiu, no un temps imposat des del fora. Això, que pot estar lligat a la percepció, a un canvi intern de visió de la vida, pot fer pensar que el que va canviar va ser només el de dins, no ho de fora. Però aquest canvi de percepció no treu que concretament el fora s'estigui accelerant també. Aquest és un nou punt d'estudi de la física quàntica.
Per tant no és només percepció, és realitat, nosaltres percebem que se'ns escapa, que no arribem a cobrir el que desitgem, però físicament ha passat alguna cosa.
Tot s'està accelerant, i, així com abans hi havia una probabilitat d'un despertar entre milers de persones, avui en una família tipus, hi ha segur algú que està preguntant-se "qui sóc jo?".
Alguna cosa està succeint i ho estem vivint nosaltres individualment.
I estiguem oberts al que vindrà perquè vindrà més, perquè aquest canvi de consciència individual està repercutint al nostre voltant generant una onada de consciència, que qui sap a on ens portarà. Tot i així, el futur és una il·lusió que imaginem, que projectem com a idea però no existeix. El que tenim ho tenim ara, i ara tots ho podem veure: Alguna cosa està succeint.
Quan escolto dir que el món està cada vegada pitjor, pregunto "Quin món estàs veient ?, Sobre quina terra estàs aturat?" Jo estic en un món que està despertant. Sí, pot ser que hi hagi molta inconsciència, però alhora estic veient una onada silenciosa de consciència, només que el soroll és dels que volen semblar majoria. Hi ha desastres ecològics, sí, és veritat, però m'ocuparé de generar més consciència, d'ajudar a despertar al món perquè ja no necessitis el rigor, el cop contra la paret, per fer un gir en el camí.
Si elevar la mirada puc veure dos mons: un que cau i un que neix. A quin món jo miri, a quin món jo aposti, amb quin col·labori, això depèn del meu propi discerniment.
Si, alguna cosa està succeint, i això és el començament, estiguem feliços perquè estem participant d'un moment únic com a humanitat. Estem en un moment de transició, passant d'una costa a l'altra. No ens espantem, ni vulguem tornar a agafar de la superfície de la costa que estem deixant. Encara que vulguem, ja no podrem fer-ho. No desitgem tornar a adormir-nos, no ens penedim d'estar desperts.
És un temps únic, hi ha una nova costa de l'altra banda de l'oceà. Quin és, com és, què es farà, no importa perquè serem els protagonistes, els que la creiem. Ho farem a imatge i semblança del nostre propi creixement intern.
Llavors, per qu preocupar-nos per agafar-, per qu aferrar-nos al passat, el segur, el que algnda cre que farà, que serà?
La nostra ment pot tenir molta capacitat de imaginaci, però tot i aix és limitada. Els nostres somnis i projectes, per ms elevats que semblin, poden estar limitats per la capacitat de la nostra ment. Qu suee la consciència que és la que est desperta, i que la ment sigui la seva eina !, qu d el primer pas nostre cos despert! perquè la ment sempre veure que alguna cosa està faltant, que encara no és temps.
Qu sigui la nostra consciència la primera a plantar la bandera de la pau! La bandera? No, en viure la pau.
Qu sigui el cor del Nou Home el que posi les noves regles! Les regles? No No faran falta si hi ha consciència.
Ja veiem aqu mateix, que tot pot superar-se, que la ment projecta un món amb la bandera de la pau en els mstiles de la nova terra; que les regles seran el compartir, el viure en comunitat, el gaudir, el just intercanvi de béns. Però estem preparats per somiar encara ms que això? Si la consciència desperta, l'home fa un salt cuntico. Però perquè això succeeixi es necessita ms d'un home. Hem de ser molts els que vibrem una nova forma d'existir. I que fonamentalment, el comencem ara, sent coherents en el nostre diari viure.
Si això succeeix, el canvi pot ser inimaginable. Estem preparats per deixar anar tot? Si es que molts cridem Si. Bé, preparmonos, abrmonos, entregumonos, perquè alguna cosa est succeint.
Arribar el moment en què molts homes desperts, molts, ens aixequem al unsono, i mantengmonos en l'essencial, coherents en els nostres actes, arrelats en el nostre cor, perquè alguna cosa succeir, ara estem veient el començament.
Cap a dnde ens dirigir aquest canvi, dependre de la nostra pròpia Re evoluci interna. El mar ens guiar cap a la costa que vulguem, que estiguem preparats per anar, ni ms lluny ni ms prop. La costa ser imatge de la nostra consciència. Recordem que això mateix est succeint ara en el nostre dia a dia.
Seguim despertant, siguem valents, sincers, ajudem els que fa temps estan esperant aquest moment. I posem el nostre nou impuls, que és nic i és el que es necessita, per crear entre tots ho Nou.
L'Home est despertant. Una cosa est succeint. La nostra consciència és la protagonista.
En quina terra volem viure? A què costa volem arribar?
No ens quedem remant en el corrent del vell sistema. Aquest anirà perdent força en la mesura que deixem de posar els nostres rems en les seves aigües. Hi ha una altra corrent, que sempre va estar però en silenci, ja que mai imposaria la seva força. Ara està emergint perquè estem donant el permís perquè passi. Aquí estan els nostres companys, germans de camí, éssers visibles i invisibles, fent força per guiar-nos a la font veritable. No necessitem pots, ni rems, ni resistència. El corrent ens porta sola, només si li diem "si, vaig camí al nou rumb, estic llest". A punt per deixar anar el meu personatge, per obrir el cor, per perdonar, per descobrir l'amor més elevat, per comprendre, per donar-rebre, per deixar anar la meva "manera de ser" i els meus codis vells. A punt per sentir que tot i que les meves mans en aparença estan buides, tinc tot el que necessito per existir: Estic Despert.
Autora: Nancy Erica Ortiz
Creadora del curs "Els Nens d'Avui"
www.caminosalser.com/nancyortiz
Edició: Normi Sartori
«Vam creure que tot estava ...»
Vam creure que tot estava
trencat, perdut, tacat ...
-Però, dins, somreia
la veritat, esperando-.
'Llàgrimes vermelles, calentes,
en els vidres gelats ...!
-Però, dins, somreia
la veritat, esperando-.
S'acabava el dia negre,
regirat en fred mullat ...
-Però, dins, somreia
la veritat, esperant.
Juan Ramón Jiménez
-
Nancy Erica Ortiz
www.caminosalser.com/nancyortiz
www.caminosalser.com
