 |
Voldria presentar-me davant vostre. El meu nom és Jaume i sóc terapeuta d'educaci emocional. Em agradés començar dient que la vida no és gens fcil per a la gent jove. Viure vol dir absorbir una gran quantitat d'informaci, tant mental com emocional, que entra i surt del nostre interior. En la majoria dels casos no som capaços d'entendre-i la interacció amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn es converteix en quelcom dolorós i no ens permet el nostre aprenentatge. Hem d'entendre que la vida bsicament és un procés d'aprenentatge i com millor sapiguem codificar la informació que ens arriba, msfcilment podrem fer-ho i per tant menys dolor es produir en el nostre interior .
Sense una bona educació emocional, l'aprenentatge no és possible i sense ell la nostra vida es converteix en una repetició contínua de situacions que vam arribar a creure que no tenen sortida, encara que això no sigui real.
Sí que hi ha sortida però no amb les eines que hem utilitzat sempre.
Quan intentem algun objectiu i no ho aconseguim, no és perquè no som capaços, simplement no sabem que hi ha unes eines diferents:
Us imagineu menjar fideus amb una forquilla?
Quan un intenta una i altra vegada alguna cosa i no li surt, creu que no és capaç, que no val per a això, quan en realitat no ha après a fer-ho o té alguna cosa a aprendre i per això hi és encallat repetint una mateixa situació.
Hi ha tres parts importants en la vida d'una persona:
1- D'una banda la relació amb un mateix.
Això vol dir ser conscient que tenim una dualitat interna que interacciona contínuament. Si no sabem gestionar aquesta dualitat ens pot portar a un caos en el nostre interior que ens allunyarà de poder connectar amb els nostres sentiments i tota la nostra energia es centrarà en entendre el que està passant, en pensar massa per voler entendre el que estic sentint o el que crec que està passant, acreixent cada vegada més la distància entre el pensament i el sentiment.
És com despertar en una ciutat que no coneixes sense mapes ni GPS, no tens punts de referència, perquè ningú t'ha ensenyat i vas aprenent a través d'assaig i error, amb la qual cosa la quantitat de sentiments i pensaments en el teu interior és en certs moments esgotadora i molt frustrant. Això crea un embús emocional d'interpretació i d'entesa intern que pot portar-nos a tancar-nos més en nosaltres mateixos perdent la mínima connexió amb l'exterior.
Per comprendre, primer cal aprendre a sentir ia distingir el que són els teus sentiments dels que et arriben de l'exterior (la persona adulta en moltes ocasions tampoc és capaç de separa'ls), per després entendre, amb la ment, el que els teus sentiments et estan dient.
2- La segona part és la relació amb el nostre entorn familiar.
Aquí s'ajunten les emocions del nostre interior amb les que hem de codificar del nostre entorn més proper i que ens serveix de referent davant la vida, i no obstant això encara no sabem relacionar-nos amb nosaltres mateixos, no sabem codificar la informació emocional en el nostre interior. Si no ens aclarim en el nostre interior com podem fer-ho amb l'exterior.
No podeu apagar el vostre foc i voleu apagar el del veí, ¿una mica absurd, no?
En aquest aspecte crec que hauríem de donar-li el valor que té al llenguatge, verbalitzar i preguntar el que no sabem o el que creiem, ens permetria tenir una informació més àmplia que la que nosaltres interpretem. Això no vol dir que calgui fer el que els altres ens diuen, però si tenir-ho en compte i deixar de tancar-nos en una única i subjectiva visió de les coses.
3- La tercera part és la relació amb l'exterior, no el familiar, sinó amb la resta del món, a través de l'escola, amics ... És quan comencem a conèixer gent de "una altra dimensió", en la qual els seus valors no són els mateixos que nosaltres coneixem o els que el nostre entorn defensa i creiem que els altres estan equivocats, quan en realitat el que passa és que, en tots els aspectes, sigui interns, personals, familiars o de la resta del món, sempre aprenem per interacció dels oposats. Sempre ens atrauen els oposats i així és com s'aprèn però estem preparats per aprendre dels oposats, o ens passem tot el dia discutint, sobre qui té raó, i amb això deixem d'aprendre, permetent que l'orgull i la necessitat que les coses siguin com nosaltres desitgem que siguin, ens impedeixin fer-ho?
A través de la meva experiència, independentment de situacions personals puntuals i molt complicades, perquè els joves no se sentin sols o incompresos, cal valorar la distància que tenen entre la necessitat d'expressar els seus sentiments i la realitat del que expressen, si no, això ens pot portar a entendre la vida d'una manera que no és el que en realitat està passant. A major silenci més gran és el bloqueig amb la realitat.
Un altre element important és adonar-se que tenim bàsicament dues parts molt diferenciades, una d'ella és la part mental i l'altra l'emocional. Les dues juntes formen un tot. Imagineu què passa quan a un nen li diuen davant d'una situació conflictiva familiar, que no passa res, i ell ho entén així però no obstant això a nivell emocional el que li arriba és el contrari: la sensació de por de la mare o el pare, la inseguretat, etc ...
A qui creu, el que ell sent, o el que li diuen els altres?
Això fa que el nen botiga a fer un esforç per codificar la informació mental i intentar "oblidar" l'emocional. En si, el que fa és desconnectar del que en realitat sent. Aquesta situació a través dels anys, fa que la persona, en comptes d'aprendre a codificar les emocions per entendre que li passa, tendeix a analitzar l'emoció mentalment i la resposta emocional que tingui no coincidirà amb la seva idea de com creia que era la situació.
Es produeix una desconnexió de la realitat.
D'això tenim molts exemples:
Dius que vas a parlar clar amb aquesta persona, però quan aquestes davant no ho fas.
D'una banda has de portar-te bé amb el teu germà, però quan ho tens davant li provoques o li insultes.
Hi ha molts exemples en la nostra vida diària.
Per això, cal entendre com funciona la vida i els mecanismes bàsics per a l'aprenentatge. Als nostres pares ningú els va ensenyar i és responsabilitat de cada persona voler aprendre aquests mecanismes.
Com ja he dit abans aprendre de la vida és l'element imprescindible per no haver de repetir els mateixos problemes sempre. Cal aprendre a relacionar-se, primer amb un mateix, i després amb l'exterior, i tenir unes eines bàsiques per poder entendre.
Si no aprenem els mecanismes interns no podem triar i ens dediquem a sobreviure en lloc de viure.
Jaume Camps
Pàgina web: www.jaumecampos.com
Youtube: https://www.youtube.com/user/Parapaula
Aprendre a viure - Deixar de sobreviure per Jaume Camps
