Harmonia com a resposta a la violència. (Primera i segona part)

  • 2010

Mentre continuem amb les nostres activitats quotidianes, en el món la violència s'estén sense treva.

Aquesta mateixa violència que llegim als diaris, que veiem a les notícies per televisió, aquesta que ens ennuvola el dia per un instant, i de la qual ens recuperem en qüestió de segons, perquè "per sort aquí no succeeixen aquestes coses" o simplement perquè "per a què amargar-se si jo sol no puc canviar res".

La violència que provoca guerres, matances i massacres, no és quelcom llunyà o alguna cosa que només veiem per TV, és part de la nostra realitat.

La bona notícia és que SÍ PODEM CANVIAR ESOcambio!

Encara que sembli una bella fantasia, en la qual el nostre petit granet de sorra canviaria el món ... és més real del que podem imaginar.

Tots els éssers humans som energia que vibra en variades freqüències.

La violència és un tipus de freqüència energètica que generem col·lectivament les persones que habitem aquest planeta, igual que altres tipus de vibració.

En diferents moments la vibració massiva varia, com més alt vibri l'energia individual més alta serà la freqüència col·lectiva ... per tant la pau comença no només per casa, sinó en cada un com individu.

Quan la freqüència vibracional general és alta, ens acostem més a sentiments de benestar, salut, pau, amor i harmonia de la humanitat i de tots els éssers vius, i això inclou la salut del planeta que ens acull.

En general, anem per la vida sense prendre consciència de l'energia que emanamos i les conseqüències que ella comporta al nostre entorn proper i distant ...

Suposem que despertem al matí de mal humor per alguna causa (dormim malament, ens fa mal alguna cosa, o simplement teníem necessitat de més hores de son). Aquest mal humor ens porta a discutir amb algú amb qui convivim (mare, pare, germans, parella, fills, amics, etc.)

El nostre company de convivència, que potser tenia un millor ànim que el nostre en començar el dia, passa després de la discussió a vibrar en la nostra baixa freqüència d'energia i surt al carrer. A les poques quadres bolca aquesta vibració en un altre transeünt amb el qual va ensopegar i en lloc de disculpar-se, es va acarnissar amb ell fent-lo responsable de la topada. Després, dit transeünt, es dirigeix ​​a comprar el diari i discuteix amb el comerciant (arrossegant el mal humor que li va generar la topada amb el nostre company de convivència). Al seu torn, el comerciant discuteix amb el seu proveïdor; després d'un acalorat intercanvi de paraules i no arribar a cap acord, el proveïdor torna al seu vehicle i maneja enutjat, nerviós, fa una mala maniobra per apurar per guanyar el temps perdut en la discussió i xoca amb un altre vehicle, baixa i es pren a cops de puny amb l'altre conductor que respon a la seva violència amb més violència.

Però això no acaba aquí ... a causa del xoc es genera un embús de trànsit, fileres interminables de conductors que es dirigeixen als seus treballs es malhumoran per la demora i l'ansietat (ja són milers els que vibren en la teva baixa freqüència energètica matinal). Llavors es produeixen més i més incidents (clàxons, insults, petits xocs en cadena, més gent barallant), la policia de trànsit intervé en diferents focus i també discuteixen per multes amb transeünts i conductors que volen passar uns per sobre d'altres. Molta gent deixa els seus vehicles i s'aventura a subterrani per poder arribar en horari als seus treballs. Imagina l'humor de tota aquesta gent amuntegada sota el paviment, empenyent per no ser trets del vagó a cada estació pels que volen pujar i baixar (encara que aquest fet és moneda corrent, no oblidem que la quantitat de passatgers es va duplicar avui, a causa de l' embotellament en gran part de la ciutat).

I així podríem seguir descrivint una baixa vibració massiva en cadena, en oficines, escoles, comerços, autobusos, òmnibus, carrers, avingudes i fins a les llars en retornar a la nit.

Pensem quanta violència va poder haver ocasionat una cosa tan quotidià i senzill com una petita discussió matutina, només perquè ens hagués agradat dormir mitja hora més ...

Ara pensem la mateixa situació, però a la inversa: despertem al matí d'un humor excel·lent. Abans de sortir de casa ens vam mostrar afectuosos i compartim un agradable esmorzar amb la persona amb la qual convivim. Al seu torn el nostre company de convivència surt al carrer i l'ensopegar amb un altre transeünt, es disculpa amb un somriure rebent una altra a canvi. Aquest altre transeünt, es dirigeix ​​a comprar el diari i agraeix al seu comerciant habitual per reservar-li sempre un exemplar, regalant-li un altre somriure. El comerciant rep al seu proveïdor donant-li el bon dia i en advertir que es mostra una mica desanimat li transmet el seu bon humor i energia amb una paraula d'alè i una broma, i així successivament ...

El bon humor matinal no només ens va regalar un millor dia per a nosaltres mateixos, sinó que va evitar accidents, cops de puny, insults, violència en general i contribuir enormement a que tota una ciutat vibrés en un nivell energètic més elevat durant tota la jornada.

Imaginant com s'estén aquesta cadena d'energia, podem assegurar que va poder haver afectat ciutats veïnes i aquestes a unes altres, i així a gran part del país i així a altres països ... En definitiva des d'aquesta òptica podem veure en realitat com la nostra conducta afecta el món sencer.

Si bé està clar que som humans, amb alts i baixos, que no podem carregar-nos el bon humor en un disc rígid com si fóssim autòmats, també està clar que som lliures de triar no ser esclaus de baixes energies (ja siguin pròpies o d'altres ).

Tenim una opció molt millor davant d'aquesta disjuntiva: la possibilitat de triar en quina freqüència energètica volem vibrar a cada pas.

Hem de ser conscients de l'energia que bolquem en el nostre ambient i en cada ésser amb el qual interactuem, hem de ser responsables de la manera en que utilitzem l'energia que som i la que emetem al planeta en què vivim.

Cada dia al despertar pensem que el nostre somriure pot canviar el món.

No respondre a la violència amb més violència no és signe de debilitat, sinó de Saviesa.

Si el canvi que vulguis veure en el món

(Mahatma Gandhi)

Harmonia com a resposta a la violència

(Segona part)

Has d'estar pensant que sona bonic, i que és fcil dir-ho, però cmo aconseguir-?!

A vegades les coses ms simples són les que ens resulten ms complicades

Si considerem els exemples que imaginem anteriorment (a la Primera part d'aquest missatge), podem arribar a la conclusi que qualsevol freqüència de vibraci energètica, ja sigui baixa o alta, sfcilment propagada. Podrem dir que es produeix una mena de contagi generant una reacci en cadena; per tant, si hi ha la possibilitat que una persona que vibra en el que comunament anomenem energia negativa, pugui posar a vibrar a altres milers en aquesta mateixa freqüència en qesti de segons llavors és absolutament possible l'acci inversa.

Quan vam començar a intentar posar en pràctica el respondre amb harmonia la violència, l'error ms com que cometem, és aparentar no sentir-nos afectats caient d'aquesta manera en una actitud de sumisi n. Això passa perquè la nostra primera acció quan volem romandre en harmonia és la de mostrar-nos plàcids per al fora, sense ocupar-nos de modificar el desequilibri que es va generar inevitablement com reacci en el nostre interior.

Si davant d'una agressió ens quedem immutables com si furamos monjos Zen -persones amb tota una vida d'entrenament espiritual i camí introspectiu, que clarament no és el nostre cas- el ms probable és que estiguem acceptant la baixa energia de l'altre, fent-la pròpia i al mantenir-la dins, tard o d'hora acabem volcndola contra un tercer o provoquem 1 implosin nociva per a la nostra salut (que és la causa del que coneixem com estr es i que després pot degenerar en serioses malalties).

El camí tampoc és tractar d'imposar-se física o verbalment perquè estarem violentndonos tanben, baixant la nostra freqüència vibratòria afectndonos a nosaltres mateixos i al nostre entorn, tot i que aquesta no fos la nostra intenci.

En les nostres relacions socials quotidianes, podem trobar-nos en variades situacions davant baixes freqüències vibratòries.

Ja sabem que el primer pas és la tria pròpia de romandre a harmonia interior, després ens tocar transmetre aquesta eleccina qui tenim enfront de nosaltres d'acord a com estan donades les circumstàncies.

Si es tracta d'algú del nostre entorn social ms proper (família, amics, companys de treball, etc.), n'hi ha prou amb expressar des de la nostra harmonia interior que no triem discutir. Mostrar-empticos amb el que li passa serà un magnífic primer pas, tant per al nostre interlocutor -qui baixar la guàrdia en sentir comprès i no atacado- com per a nosaltres mateixos -ja que en comprendre l'origen de les reaccions dels altres, immediatament assumim que no és una cosa personal cap a nosaltres, sinó amb si mateix- mantenint així més fàcilment el nostre equilibri. Després podem oferir-li com a alternativa, la possibilitat de realitzar aquest intercanvi quan ell estigui en condicions d'aconseguir-se en forma harmònica, comunicant clarament en un to neutre però ferma mirant directament als ulls, que desitgem escoltar el que ens planteja però li proposem posposar per quan tots dos puguem parlar en tranquil·litat per aconseguir un major enteniment i que preferim en aquest instant gaudir de la seva companyia sense discussions que puguin ressentir la relació.

Quan la baixa vibració prové d'un estrany, és més senzill encara no veure'ns afectats, ja que clarament no pot ser una cosa personal perquè l'altre ni tan sols sap qui som. Potser desitjar bon dia en to alegre, brindar un ampli somriure, una disculpa (encara que no ens correspongui a nosaltres oferir-la), o una pràctica solució al problema suscitat ... no només ens permeti conservar el nostre estat harmònic, sinó que potser animi a l'altre a vibrar en la nostra elevada freqüència per la resta de la jornada, ja que generalment l'amabilitat en les persones que tractem ens inspira a fer el mateix pas.

Si aquesta energia de baixa vibració la generem al nostre centre, el desafiament de canviar-la és més gran, però no impossible. En tots els ordres de la vida el nostre adversari més fort som nosaltres mateixos, però també el nostre més poderós aliat.

El camí més senzill per vibrar alt és prendre contacte immediat amb alguna cosa que ens ompli d'amor o alegria, com la nostra música preferida, observar el somriure d'un nen o una mascota jugant, escoltar la veu d'algú que ens estima, rebre una abraçada ... connectar-nos amb alguna cosa pur, per més enfadats, furiosos o tristos que estiguem aconseguirà obrir el nostre cor, i aquest és el camí més directe cap a altes vibracions d'energia.

Llavors, ara que ja prenem consciència del que la baixa energia produeix en nosaltres mateixos i al nostre entorn, som capaços de proporcionar-nos un bàlsam contra ella quant sorgeix.

En general quan alguna cosa ens afecta negativament i ens posa de mal humor, el que fem és veure tot el que ens passa com una cosa negativa, és com si ens poséssim ulleres fosques i encara que fora brilli el sol, per a nosaltres s'acosta una tempesta.

És probable que en aquests moments no tinguem ganes de buscar canviar la nostra freqüència energètica, ja que estarem envaïts per ella, però ... també coneixem el nostre poder per aconseguir-ho, és qüestió de reeducar-nos.

Així com quan patim una cremada, la primera reacció és prendre'ns la zona afectada amb una mà queixant-nos, la veritat és que immediatament vam sortir corrent i apliquem aigua fresca buscant alleujament.

Incorporem primers auxilis per a la nostra energia; cadascú sap quines coses ho commouen o el alegren en gran manera, cada un coneix quin és el seu camí interior cap a l'harmonia, llavors ... és tan senzill com recórrer instintivament a això quan la situació ho requereixi.

A vegades n'hi ha prou amb imaginar que mirem la nostra pròpia cara en un estany d'aigües tranquil·les i plàcides, preguntar-nos si la imatge que es reflecteix és la de l'Ésser que realment volem ser, respirar profund i entrar en harmonia amb l'Univers, amb la perfecció de la natura, reciclar-nos a nosaltres mateixos com ella ho fa, i transformar aquesta imatge pròpia que no ens agrada en alguna cosa brillant, ple de llum, transformar aquesta imatge en el reflex del millor que portem dins. Així estarem canviant el món.

Cada vegada que canviem per bé nostre Univers personal, estem canviant el món i convertint-lo en aquest lloc ideal en el qual volem viure, tal com ho hem somiat per a nosaltres i per a tots aquells a qui estimem.

Article Següent