Taula de continguts amagar 1 Danilo Hernández (Swami Digambarananda) ens explica en aquest article per què la nostra estabilitat mental sol ser intermitent i superficial, i com aconseguir que l'equilibri es converteixi en la nostra naturalesa habitual gràcies al viure conscient de cada moment de l'existència. 1.1 L'ésser humà està adormit 1.2 L'arrel de la "malaltia" està en la ment 1.3 Consciència Testimoni, eix de la Meditació i la Transformació 1.4 La meditació en la vida quotidiana 2 Consciència Testimoni, eix de la meditació i la transformació

Danilo Hernández (Swami Digambarananda) ens explica en aquest article per què la nostra estabilitat mental sol ser intermitent i superficial, i com aconseguir que l'equilibri es converteixi en la nostra naturalesa habitual gràcies al viure conscient de cada moment de l'existència.

És possible que mentre inicies aquesta lectura estiguis còmodament assegut gaudint un estat de certa tranquil·litat. Però potser sigui una tranquil·litat molt fràgil ... Imagina que ara mateix et comentés una mala notícia o un succés violent i desagradable. En aquest cas és probable que la teva tranquil·litat s'esfumés immediatament i comencessis a sentir-te incòmode i tens. Això indicaria que la teva estabilitat mental és més aviat superficial i que està a mercè de qualsevol esdeveniment que es presenti. Per què passa això?

Passa perquè no hi ha un estat suficient d'alerta i la ment s'identifica amb el succés, provocant una resposta emocional d'incomoditat i tensió. I això sol succeir molt habitualment, amb independència que practiquem Hatha Ioga, meditació, o qualsevol altra tècnica.

Totes les pràctiques que solem realitzar són molt beneficioses i ens ajuden a canalitzar la nostra vida d'una manera harmoniós i positiu. Les postures de ioga, el pranayama, la relaxació, la meditació, el kirtan, el Karma Ioga, etc., ens aporten salut i equilibri. Però aquest equilibri amb freqüència té una durada breu i es pot alterar a la primera de canvi. Perquè l'equilibri es converteixi en la nostra naturalesa habitual i deixi de ser un estat intermitent que depèn dels esdeveniments, cal que la nostra pràctica deixi de ser una simple pràctica i es transformi en un estil de vida. Això comporta un profund desenvolupament de l'atenció en tots els moments de la nostra existència. Un viure conscientment d'instant en instant.

L'ésser humà està adormit

Les escoles de l'autoconeixement i del desenvolupament del potencial humà consideren que l'home comú i corrent està adormit. Pateix una activitat mental caòtica i sense rumb. Està habitualment perdut en llargues divagacions, consumit per un diàleg intern que moltes vegades és obsessiu i no té sentit. Viu immers en històries de pensaments mecànics, en un estat de distracció gairebé contínua que a més sol ser la primera causa de tot tipus d'accidents. De fet, pren consciència del que distret que viu sol quan és a punt de patir un accident que li pot costar molt car.

Aquest estat d'absència d'atenció, en el qual preval la inèrcia dels pensaments involuntaris i no dirigits, té enormes i devastadores conseqüències. D'una banda està l'oblit de si mateix. L'individu no s'adona que ell existeix mentre viu, pensa o actua. Ha perdut la connexió amb el seu centre, amb la seva essència, amb el seu Ser. D'altra banda, la repercussió dels pensaments negatius passa una gran factura a la seva salut física i mental.

L'arrel de la "malaltia" està en la ment

Buda i Patanjali coincideixen en el diagnòstic sobre la "malaltia" de l'ésser humà. El problema no rau en el cos, encara que aquest sigui el recipient on generalment es manifesten les malalties i els seus símptomes; l'arrel del problema està en la ment. En concret, en els patrons mentals reactius de "afecció-aversió" (raga-dwesha) i en les fluctuacions incontrolades dels pensaments que generen un gran caos mental.

Les investigacions mèdiques i científiques han verificat el que en la ciència del Ioga se sap des de fa mil·lennis. L'enemic més temible per a l'organisme no són els microbis, ni els bacteris, ni els virus, sinó els patrons de reacció mental i els pensaments negatius.

El pensament és una funció natural i essencial en la vida de l'ésser humà. La capacitat de pensar és un bé inestimable que ens diferencia d'altres espècies i ens ha permès evolucionar i transformar el món. És obvi que necessitem pensar, especialment quan això ens serveix per interactuar en la vida, relacionar-nos amb el present o fer previsions de futur. Però hi ha moltíssimes ocasions en què el pensament es converteix en una inèrcia mecànica i turbulenta que ens desconnecta de la realitat i ens predisposa a estats d'ansietat, preocupaci, por i tot tipus d'emocions negatives. En conseqüència ens desequilibra i ens precipita cap al sofriment.

El cervell és l'ordinador que dirigeix ​​al conjunt de l'organisme. Treballa sense parar durant tota la nostra vida regulant cadascuna de les funcions del metabolisme i el seu equilibri qumic. La ciència ha descobert que cada vegada que tenim un pensament el cervell produeix unes substàncies anomenades neuropptidos i el que sentim i experimentem és la producci asimilacin d'aquestes substàncies.

Les cllules del sistema inmunolgico que s'encarreguen de defensar l'organisme de bacteris, virus, grmenes i en definitiva de tota malaltia, tenen un punt concret de càrrega que rep els neuropptidos. D'aquesta manera el sistema inmunolgico percep nostres pensaments i reacciona al nostre diàleg intern.

La resposta del sistema inmunolgico als elements patgens pot afeblir-se o fins i tot deixar de funcionar per causa d'aquestes substàncies. És evident que el que pensem té conseqüències i que la resposta del sistema inmunolgico est condicionada pels pensaments. El pensament positiu potencia el funcionament del sistema immunitari i el pensament negatiu el debilita. Ara podem entendre que la ra de moltes malalties, desequilibris i malalties est en una manera de pensar que altera i entorpeix la feina del sistema inmunolgico.

Des d'aquesta perspectiva, podrà donar la impressi que el pensament és el dolent de la pellicula. En absolut. En realitat, el problema en s no són els pensaments sinó la relació que establim amb ells, la identificació i consegüent reacci. Una relació neurtica en la qual el pensador és caçat pel pensament, s'identifica amb ell i és arrossegat, oblidant que la seva veritable identitat és independent i diferent del fluir efmero d'aquests pensaments.

Consciència Testimoni, eix de la Meditaciny la transformació

La millor manera d'alliberar-nos de l'efecte negatiu que tenen en la nostra salut fsica i mental dels pensaments involuntaris o espontanis i el diàleg intern és el que en el Ioga es defineix com el desenvolupament de la consciència Testimoni. Una actitud de acceptaci i observaci imparcial davant les nostres emocions, pensaments i sensacions. Aquesta actitud ens permet ser conscients que no som aquests esdeveniments passatgers i de la independència que hi ha entre el nostre Ser o Jo profund i el que succeeix en la nostra perifèria. D'aquesta manera no ens afecten ni contaminen els esdeveniments interns o externs. Conservem la llibertat i l'espontaneïtat. Deixem de reaccionar mecnicament i la nostra resposta a totes les situacions de la vida es converteix en plena acció conscient.

D'entre tots els recursos que disposem per potenciar i actualitzar la Consciència Testimoni, destaca el mètode de meditació del "Silenci Interior" (Antar Mouna) que ens ha llegat el nostre mestre Swami Satyananda. Amb la seva ajuda podem entrenar l'atenció i romandre com un testimoni -no implicado- de l'activitat espontània de la nostra ment. Quan ens vam asseure a meditar estem en una situació privilegiada per desenvolupar la Consciència Testimoni i desactivar els condicionaments de la ment. No obstant això, cal no oblidar que quan acaba la asseguda, l'actitud meditativa ha de continuar. Cal seguir establert en la Consciecia Testimoni enmig de les situacions del viure quotidià. És així com la pràctica meditativa deixa de ser una simple pràctica i es transforma en un estil de vida. És així com la meditació s'expressa en l'acció i fructifica la sadhana (pràctica personal).

Estan molt bé totes les pràctiques que realitzem, les teràpies que ens apliquem, els seminaris en què participem, els textos que estudiem, els professors que freqüentem. Tot això és una gran ajuda i ens proporciona salut, equilibri, creixement i el despertar a la dimensió profunda de l'existència. Però en molts casos es queda sol en espurnes de despertar. Quant baixa l'alerta i aquest és un vell hàbit molt arrelat, tornen la mecanicitat, els patrons de comportament condicionat i l'allau de pensaments amb els quals ens identifiquem i als que reaccionem inconscientment.

D'alguna manera, tant se val on visquem, tant se val el que fem, les teràpies que realitzem, les tècniques que practiquem. Tot això està molt bé, però mentre no tinguem la ferma determinació de ser conscients en tot moment del nostre diàleg intern, el nostre pensament involuntari, seguirem sumits en el somni. El diàleg intern ens sol acompanyar durant tot el dia i és mes constant en la nostra vida que qualsevol actitud, pràctica o mètode que realitzem.

El despertar i la transformació profunda només succeeixen quan actualitzem la Consciència Testimoni i ens desidentificamos i deshinotizamos del mecànic diàleg intern. Dur a terme aquest despertar no és només qüestió de practicar tècniques sinó de conrear una actitud d'alerta que impregni tota la nostra vida. Les tècniques ens ajudaran molt, ens ajudaran a anar a poc a poc, per finalment establir-nos en l'actitud de ser conscient en tot moment.

La meditació en la vida quotidiana

Però mentre en el dia a dia no siguem conscients del diàleg intern, les onades de l'oceà mental seguiran donant-nos rebolcades, arrossegant-nos i generant verins que intoxiquen el conjunt del nostre cos-ment. S an sols prenent consciència del diàleg intern podem alliberar-nos d'ell. Llavors deixem de ser sacsejats per la seva onatge i podem navegar en la direcció adequada. Aquest és un procés que comença amb l'atenció o autoobservació, madura amb la meditació i ens condueix cap a la autorealització.

La Consciència Testimoni és un procés de "guant blanc". No requereix actuar ni és una feina. Cal no suprimir ni alimentar res. És un no-fer, no intervenir, no involucrar. És un pur observar des de l'acceptació que ens allibera dels condicionaments mentals i ens permet veure les coses tal com són i comprendre la naturalesa profunda de tot fenomen. La Consciència Testimoni sintetitza els factors essencials que caracteritzen la sadhana del Ioga Clàssic o Ioga de Patanjali: "pràctica constant" (Abhyasa) i "no-afecció, desidentificació" (Vairagya).

Cada moment i situació de la vida quotidiana és una invitació a viure conscientment, a desenvolupar la Consciència Testimoni. Podem observar el cos mentre caminem, podem observar la nostra respiració mentre estem a l'autobús, podem ser conscients dels nostres pensaments mentre parlem, treballem, en tot moment ... A què esperem? ... És qüestió de determinació, de recordar i de perseverar ...

Endavant!

Swami Digambarananda (Danilo Hernández). Reconegut com a Mestre de Ioga (Yogacharya) el 1993 per l'International Ioga Fellowship Movement i la Bihar School of Ioga de Munger, Índia. Fundador de "Bindu" Escola de Ioga de Chamartín a Madrid, 2.002. Autor del llibre Claus del Ioga. Teoria i Pràctica, editorial La Llebre de Març, on es sintetitzen i ordenen els ensenyaments del ioga amb un estil clar i narratiu. Dirigeix ​​regularment cursos de ioga en altres ciutats espanyoles ia Sud-amèrica.

Consciència Testimoni, eix de la meditació i la transformació