David tòpics Una experiència més en la nova realitat: percepcions d'un futur plenament present

Cada vegada que tinc l'oportunitat, i l'ajuda, de tenir percepcions de la nova realitat a la qual anem, nou nivell evolutiu, nova densitat, encara que sigui només per uns pocs minuts, torno amb la impressi que, literalment, això d'anar-nos a una nova Terra és com anar-te a viure a un altre país.

Ahir a la nit, en una meditacin amb uns companys, ens van guiar perquè, l'energia conjunta del grup, elevés la vibraci prou com per connectar-nos de nou, sintonitzar aquest nou vaixell, i recollir quatre impressions de l'entorn existent en aquest proper nivell evolutiu, de consciència i vibracional, al qual ens estem acostant.

Tot el vell i actual, es queda enrere

La sensació, filtrada i fitada pels meus propis processos mentals i el meu propi enteniment i descodificació del que percebo, és la d'una enorme alliberament, la de deixar enrere el món que, al llarg de centenars de encarnacions, hem conegut, lluitat, après i experimentat. Ahir a la nit vaig anar a dormir com qui està a punt per deixar tot en aquesta existència actual, agafar l'avió i anar-se'n a aquest nou país, sabent que res ens cal portar amb nosaltres, i, que el temps que resta en aquest entorn actual, cada vegada més arriba al punt on, literalment, no importa més que succeeixi en el vell vaixell, sinó que només té sentit preparar-se per anar-nos-al nou. Que consti, una vegada més, que aquesta és la meva percepció personal.

La sensació, també, "estant" en aquesta nova Terra, és que tot l'anterior, l'actual, el viscut, queda molt lluny. Això és literal. Ahir durant uns 15 minuts, que em vaig sentir "teletransportat" (de nou, no ho prengueu al peu de la lletra, és una interpretació subjectiva del que vaig sentir) a la nova Terra, la vella es sentia a anys llum, i havia perdut tota la seva raó de ser. Sabia que seguia existint, res s'esvaeix per art de màgia, el món actual no "desapareix", sinó que som nosaltres els que ens anem del mateix cap a un altre, que ara mateix no veiem quan estem en el nostre estat de vibració normal.

És la mateixa sensació que quan un passa d'un curs a un altre, a la mateixa escola, deixes d'assistir a les aules del tercer pis i comences a assistir a les aules de la cambra. A més, el que ja has estudiat queda enrere i no li prestes atenció, ja que tot el teu entusiasme i motivació estan posats en el nou any escolar que tens per davant, i el que succeeixi a partir d'ara en aquest tercer pis, per a tu no són més que ecos llunyans d'un lloc per on, en algun moment, també vas passar en el camí de la teva estudis de creixement personal.

Com canviar de país, però aquesta vegada sense equipatge

Igual que com quan agafes un avió per anar-te a viure a un altre país, el teu país d'origen segueix estant al seu lloc, la teva ciutat segueix la seva vida normal, els seus habitants segueixen al seu rotllo amb els seus quefers diaris, la vella Terra segueix amb les seves coses mentre part de la humanitat es va movent a la nova.

Es que tornem a la pregunta de sempre, ¿notaran a la meva ciutat, al meu entorn, que m'he anat del país? ¿Em trobaran a faltar o s'acordaran que alguna vegada vaig viure aquí? He deixat de tractar de tenir una resposta clara per aquesta pregunta, fins que no comprengui del tot com funciona la passarel·la de pas entre dos mons i com es produeix la transició final, quan puguem literalment abandonar per sempre el vaixell vell i no tornar més al mateix.

En les ocasions que he pogut connectar-me amb aquesta nova Terra, jo em sento "teletransportat" vibracionalment, estant en meditació. Les parets de la meva oficina es transformen en un verd prat i, literalment, em sento "aparèixer" del no-res en ell (això va succeir ahir a la nit). Es que hi ha qui estan ja habitant aquest nou nivell de realitat, però no estic segur que siguin humans que han transicionado abans (igual m'equivoco) sinó un altre tipus d'éssers que vénen a fer el quart curs evolutiu en el nostre planeta i que han arribat abans que nosaltres. Ja veurem si algun dia puc explicar més sobre això quan conegui més coses.

Fa unes setmanes, en una altra meditació, aquells que ens assisteixen em van regalar uns prismàtics. La veritat és que no sabia ben bé que fer amb ells, durant uns dies vaig estar fent experiments de visió remota doncs pensava que em indicaven que treballés aquesta tècnica, però ahir em va venir que, més aviat, té pinta de ser l'analogia per explicar que puc començar a albirar ia regularment la nova realitat i portar les meves impressions i aprenentatges de tornada per si a algú li poguessin servir en el seu propi procés de connexió. Així que, vist el vist, amb els meus prismàtics a la mà, prometo fer-ho el millor que pugui i ser el més objectiu possible, si que és això té sentit, en totes i cadascuna de les següents "connexions" o percepcions que pugui i m'ajudin a fer.

I és que, com diu El Petit Príncep, "l'essencial és invisible als ulls, només es veu bé amb el cor".

Per: David Topi

David tòpics Una experiència més en la nova realitat: percepcions d'un futur plenament present