M'endinso en el mirall de la nostra existència actual.
Com els arbres alliberen les seves fulles a la tardor, deixant que el sender cap a la nostra elevació de l'ànima alliçoni al nostre ésser, esmorteint el pas del nostre caminar; as l'ésser humà ha d'aprendre a deixar anar allò que caduca cada present del seu ara. Al nostre canvi de estaci, la natura ens avisa que ha arribat l'hora de mudar la nostra "pell" per una altra més amorosa.
El nostre interior necessita recol·locar-se, i per això, hem de deixar anar la manera que hem estat sentint per donar lloc a un nou ésser que està trucant a la nostra porta per a ser manifestat.
Com les fulles dels arbres, així la nostra energia emprada fins al present, la nostra ment i les nostres pors han d'alliberar-se per donar cabuda a una nova energia materialitzadora segons la nostra voluntat.
Ha arribat el temps de mudar.
Ha arribat l'hora de despullar-nos i reconèixer qui som realment i deixar que la veritat es manifesti en nosaltres.
La natura ens està avisant en les latituds on ens trobem. Aquesta tardor nostre ens dóna la benvinguda d'una nova vida.
Comencem a deixar-nos anar, a no controlar la nostra vida, i menys, la dels que t'envolten, encara que siguin éssers estimats. Hem de continuar acceptant la nostra situació i allunyar de nosaltres els estereotips de tot tipus que ens hem creat al llarg de la nostra existència actual. Cada un és únic i perfecte. Cada ésser conté l'essència perfecta per a nosaltres. Obrim-nos per poder veure la seva llum i el seu amor. És al cor de l'ésser humà on trobarem el que busquem. Deixem les aparences a un costat perquè només és el continent de la nostra ànima i el veritable ser que som.
Obrim el nostre cor i reconeixerem a aquells amb els quals la nostra vida necessita acceptar-los.
Obrim-nos per rebre el bo que la vida ens depara, des d'un treball, una activitat concreta, fins a la prosperitat a tots els nivells i l'amor a compartir.
Som essència, no forma, i com més ens centrem en ella, més ens allunyarem dels nostres desitjos. La matèria ens confon si la sobrevalorem. Busquem alguna cosa de l'interior, i aquestes característiques les associem amb l'exterior. Llavors el busquem en el món de la forma i no el trobem. Ens queixem i apareix, per moments la impotència, en no poder materialitzar els nostres somnis, quan els nostres somnis tenen a veure amb el nostre món interior, no amb la biologia.
Com l'arbre, deixem anar "les nostres fulles caduques" i no les aferrem a nosaltres. Deixem que es les porti el vent. Ha arribat l'hora de despullar d'una vegada per totes de la manera de ser que hem estat sent fins al present. Deixem que el nostre cor ens parli i, en el silenci i la quietud trobarem la pau, l'amor i les respostes que durant anys ens hem estat fent el seu resultat.
Ha arribat l'hora de rebre el que ens mereixem. Ha arribat l'hora de delectar-nos en aquesta vida terrenal que tant desconcert ens ha creat per permetre que la forma sigui l'eix de la nostra vida.
La felicitat demana pas entre remordiments, pors, queixes i, encara per a molts, dolor i sofriment.
No creus que la saviesa dels arbres pot associar-se al recte procedir de l'ésser humà? La naturalesa deixa anar, no s'apropia; solta i no acapara per por a deixar anar. Els resultats estan a la vista: amb el temps floreixen amb una bellesa superior i una abundància immensa. Els fruits mostren el seu fluir. Així l'ésser humà ha de d'avançar pel camí de la seva ascensió. Fluir i deixar anar. Acceptar i tenir la certesa que una vida millor apareixerà.
Hi ha per a tothom. Hi ha per a tu i just el que busques i necessites. L'Univers et té preparat allò que li vas demanar. Confia. Deixa anar i flueix. Confia i deixa que els teus passos et portin a la materialització de la teva voluntat, de la teva Pla de Vida.
Obre't. Obre el teu cor i sent l'amor en tu. Sent l'abundància en el teu interior i deixa que tot sigui.
Sent! Sent! Sent, germà / a!
Estàs a prop del que ens vas demanar, en canvi, desfalleces per moments al no obtenir quan tu ho vols. Més a prop del que et penses es troba la realització del teu camí. Escolta al teu cor que ell et dirà. No et donis pressa, i deixa, com la natura, que tot segueixi el seu curs.
Actualment vius moments de decidir. No temes deixar anar, d'allunyar del que no és i flueix. És que no has escoltat el teu cor que t'està parlant clar i alt?
Nosaltres estem amb tu. Tot va bé.
Ja no trigarà el temps on els teus anhels es faran realitat.
Sigues tu! Sent obriràs les portes del que el teu cor anhela, del que el teu ser desitja. Només sent un mateix obrirem les portes de la nostra realització i felicitat.
T'esperen l'alegria i el goig de viure.
Des del cor, en el silenci i la quietud et vam abraçar transmetent el nostre amor.
Tot va bé. Els temps esperats han arribat.
http://emael.blogspot.com
