En la seva oportunitat parlem del Nirvana, però Qu és l'oposat a quest estat mental ?, és el Samsara. Si el Nirvana és Pau, el Samsara té algunes caracterstiques que el fan un estat de consciència aflictiva, manca de tranquil·litat i de sofriment recurrent.
Manca de tranquil·litat i sofriment recurrent
En realitat la majoria de nosaltres habitem, per as dir-ho, en l'estat mental de l'Samsara. Estem contínuament insatisfets i atents al que en la cultura tibetana i les altres d'orient se'ls coneix com les preocupacions mundanes: l'afecció als béns materials i la por constant a perdre'ls, l'aferrament a la reputaciny el temor constant a perdre-la, l'afecció al control i la por a perdre-ho, finalment l'aferrament a les sensacions agradables i la por de perdre-les.
Experimentar l'anterior, no és una cosa necessàriament dolent, per així dir-ho, el problema és que ens relacionem a això com si fos permanent i invulnerable i en realitat és totalment el contrari és condicionat, els béns materials es desgasten, es perden o deixen de semblar-nos atractius, la fama o reputació és tan fràgil que depèn dels nostres estats d'ànim i condicions que ens demanen què la confereixen, el control també depèn del fet que altres ens ho atorguin i el plaer sensorial és tan sensible que, per exemple, si gaudim d'un ric xocolata en el moment que ho vam acabar de menjar s'acaba el gust i possiblement si mengem més podrem deixar de veure-ho com una cosa desitjable, de manera última depèn dels nostres estats d'ànim.
depèn dels nostres estats d'ànim
Això és l'existència condicionada, un mestre important en la tradició d'orient afirmo: "Pobres homes ... buscant la felicitat i corrent en el sentit contrari" ... i quina raó té busquem la felicitat en el que no condicionat i permanent ... quan tot el que ens envolta existeix de manera contrària.
Només cal atrevir-nos a buscar alguna cosa que sigui permanent, que mai ha estat condicionat en la nostra vida i la notícia aquí és que no hi ha res així, la relació amb els nostres pares, fills, coses materials depenen del temps, del lloc, de la mort, de la malaltia, del seu estat emocional o de la seva durabilitat.
Res en el samsara és estable o permanent per això el nirvana és pau, quan entenem que projectar-aquestes característiques a les coses i persones no és útil i ens genera massa patiment. Llavors, vam gaudir el que tenim i comprenem que pot canviar o desaparèixer doncs és la seva naturalesa. El deixes anar, no t'aferres, no pateixes.
Tampoc vol dir que no gaudim del que ens envolta, només que ho hem de fer amb la consciència que en algun moment canviarà o desapareixerà. Trobarem altres coses i persones i seguirem endavant.
la desafecció no és falta d'interès
Només hem de tenir cura quan parlem de la desafecció, ja que podem portar-lo al extrem de la falta d'interès, i no ho és, només és deixar anar el que s'ha d'anar naturalment i gaudir el que està en el nostre moment amb claredat i satisfacció.
L'ideal és el Nirvana romandre en pau, però si ens vinculem amb el que ens envolta de manera conscient de la seva temporalitat i condicionalitat ja és un gran començament que en algun moment conreant aquest estat ens proporcionarà tranquil·litat, que és molt molt diferent a l'agitació, ansietat i avidesa que experimentem en el samsara.
Mai és tard per començar a ser feliç i gaudir les coses com són, com existeixen, el evitar-ho ens generarà inevitablement sofriment, i el entendre'l ens portarà a la tranquil·litat de la no condicionalitat. Al final les coses i situacions només estan en la nostra ment, en com ens relacionem de manera última amb les coses. No perdem el temps ia gaudir les coses no com volem sinó, com són, com realment existeixen.
Autor: Pilar Vázquez, col·laborador de la gran família de la Germandat Blanca
