El Timo i l'activació del sistema immunològic

EL ESTAFA: LA CLAU DE L'ENERGIA VITAL

L'estafa, és la primera glndula que es forma en la màquina i correspon al SOL i al quart chakra. Al centre del pit, darrere de l'os on la gent toca quan diu jo, queda una petita glndula anomenada ESTAFA. El seu nom en grec, thmos, vol dir energia vital.

L'estafa, en anatomia, és un òrgan del sistema linftico, responsable de la maduraci dels rtex profund (o paracorteza) ymdula, tindose el crtex superficial de color fosc, i la medulla de color clar després de realitzar una tincin. L'escorça es compon de limfòcits estretament apiados, cllules epitelials anomenades epitelials reticulars que envolten a grups de limfòcits, i macrfagos. La medulla conté, sobretot, cllules epitelials reticulars, a més de limfòcits molt dispersos. A la medulla els asterstos corpsculos del Thymus (o de Hassall), que són capes gruixudes concntricas de cllules epitelials reticulars aplanades i plenes de grànuls de queratohialina i queratina.

La seva estructura s'origina de la tercera borsa branquial en el fetus, que apareix completament desenvolupada en el tercer mes de gestació (de 12 a 15 g), i continua creixent fins a la pubertat on aconsegueix el seu màxim creixement (entre 30 i 40 g). Després involuciona atrofiant de forma progressiva i constant, produint-se el reemplaçament del teixit tímic amb teixit adipós i connectiu areolar i aconseguint, en l'edat adulta, uns 10 o 15 g, sent substituït bona part d'ell per teixit adipós.

Funcions del Timo

L'estafa exerceix una clara influència sobre el desenvolupament i maduració del sistema limfàtic i en la resposta immunitària defensiva del nostre organisme. També pot influir en el desenvolupament de les glàndules sexuals. L'estafa és un òrgan limfoide primari en el qual té lloc la diferenciació dels limfòcits indiferenciats (limfoblasts T) que van sortir de la medul·la òssia; ingressen en l'estafa i van colonitzant diferents zones del mateix, alhora que maduren i es diferencien. La primera àrea colonitzada és el còrtex superficial. D'aquesta passen al còrtex profund i finalment a la medul·la de l'estafa. Al llarg d'aquest recorregut, els limfoblasts T adquireixen els receptors antigènics específics i aprenen a no atacar als antígens propis de l'individu (autoantígens), convertint-se en limfòcits T madurs.

També pot considerar-se com un òrgan del sistema endocrí i per tant una glàndula endocrina, ja que secreta hormones i altres factors solubles, que a més de controlar la producció i maduració dels limfòcits T en l'estafa, regulen l'activitat i les interaccions de les cèl·lules T en els teixits perifèrics. Es coneixen tres polipèptids, amb característiques hormonals, secretats d'aquest òrgan, que són la Timolina, la timopoyetina i el timosina. [Cita requerida]

història

L'estafa era conegut pels antics grecs, i el seu nom prové de la paraula grega ????? (Thumos), que significa cor, ànima, desig, vida - possiblement a causa de la seva ubicació al pit, prop d'on se senten en forma subjectiva les emocions; o en forma alternativa el seu nom prové de l'herba Thymus (farigola) (en grec ?????), que es va transformar en el nom d'una "excreció informe", possiblement per la seva semblança amb un manat de farigola.

Galeno va ser el primer a adonar-se que la mida de l'òrgan canviava al llarg de la vida d'una persona.

Del fet de la gran quantitat de limfòcits apoptòtics, inicialment l'estafa era considerat una "tomba de limfòcits", sense una importància funcional. La importància de l'estafa en el sistema immune va ser descoberta en 1961 per Jacques Miller, en extreure mitjançant una cirurgia l'estafa d'un ratolí que tenia tres dies d'edat, i observar la deficiència que va patir posteriorment el seu comptatge de limfòcits, que després van ser anomenats cèl·lules T, en referències a l'òrgan d'on provenien. Recentment, estudis a la immunologia han permès comprendre en detall quina és la funció que compleix l'estafa en la maduració de les cèl·lules.

Si, cal dir alguna cosa més ... Perquè l'estafa segueix sent un il·lustre desconegut. El creix quan estem alegres i encongeix a la meitat quan estem estressats i encara més quan ens posem malalts.

Aquesta característica va confondre durant molt de temps a la medicina, que només el coneixia a través de les autòpsies i sempre ho trobava acovardit i encongit.

Se suposava que es atrofiaba i deixava de treballar en l'adolescència, tant és que durant dècades els metges americans bombardejaven estafes perfectament saludables amb altes dosis de raigs X, creient que el seu 'mida anormal' podria causar problemes.

Més tard la ciència va demostrar que, així mateix encongint després de la infància, el segueix sent actiu; és un dels pilars del nostre sistema immunològic, juntament amb les glàndules adrenals i l'espina dorsal i està directament connectat als sentits, la consciència i el llenguatge.

Estimulació de la glàndula Timo

Com una central de telèfons per on passen totes les trucades, fa connexions per fora i per dins. Si som envaïts per microbis o toxines, reacciona immediatament produint cèl·lules de defensa.

Però també és molt sensible a imatges, colors, llums, olors, sabors, gestos, tocs, sons, paraules i pensaments. Amor i odi l'afecten profundament. Pensaments negatius tenen més poder sobre ell que els virus i bacteris.

Com aquesta actitud negativa no existeix en forma concreta, l'estafa intenta reaccionar i es debilita, lluitant contra un invasor desconegut i obre espais per a símptomes de baixa immunitat, com els herpes.

En compensació, pensaments positius aconsegueixen activar tots els seus poders, recordant que la fe remou muntanyes.

Un test del pensament. Aquest simple test pot demostrar aquesta connexió.

Tanca els dits polze i índex en la posició de 'ok', premi amb força i demani a algú per intentar obrir-los quant pensa 'estic feliç'.

Després repeteixi pensant 'estic infeliç'.

La majoria de les persones conserva la força en els dits amb el pensament feliç i s'afebleix quan pensa que està infeliç. (Substituïu els pensaments per un deliciós gelat de xocolata, una coca de coco, omple amb crema, per veure què passa ...)

Aquest mateix test serveix per diagnosticar situacions bastant més complexes. Per exemple, el metge necessita un diagnòstic diferencial, el seu pacient té símptomes en el fetge que tant poden significar càncer que fa abscessos per amebes.

Usant làmines amb mostres o mateix representacions gràfiques d'una o altra hipòtesi, testeja la força muscular del pacient estant en contacte amb elles i arriba al resultat desitjat.

Les reaccions són considerades respostes de l'estafa i el mètode, que ha estat demostrat en congressos científics al voltant del món, ja és ensenyat a la Universitat de Sao Paulo (Brasil) ia metges acupuntors. El detall curiós és que l'estafa queda ben enganxat al cor que s'acaba guanyant tots els crèdits amb relació a sentiments, emocions, decisions, manera de parlar, d'escoltar, estat d'esperit, etc ....

'Estic amb el cor estret', per exemple, revela una situació real de l'estafa que només per reflex envolta el cor en el problema.

El mateix xacra cardíac, font energètica d'unió i compasin, té ms a veure amb l'estafa que amb el corazny és en aquest xacra que, segons els ensenyaments budistes, que es dóna el passatge de l'estat animal a l'estat humà.

Que interessant!, Vostè pot estar pensant, però i qu amb això? Resulta que, si vostè vol, pot exercitar l'estafa per augmentar la seva producci de benestar i felicitat.

Al mat, en aixecar, oa la nit abans d'anar a dormir: a) Dempeus, els genolls lleugerament doblegades, (la distància entre els peus ha de ser la mateixa de les espatlles). Poseu el pes del cos sobre els dits i no sobre el talny mantingui tota la musculatura ben relaxada.

b) Tancament qualsevol de les mans i comenci a donar copets continuats amb els nusos dels dits al centre del pit, marcant el ritme es: una forta i dues febles. Seguiu fent-ho entre 3 i 5 minuts, respirant tranquil·lament, mentre observa la vibraci produïda en tota la regi torcica. (Fer 20 tocs al mat i 20 tocs a la nit).

L'exercici estar atraient la sang i l'energia per a l'estafa, fent-ho créixer en vitalitat i beneficiant tamb els pulmons, cor, bronquis i gola. O sigui, omplint el pit d'una cosa que ja era seu i només estava esperant una mirada de reconeixement per transformar-se en coratge, calma, nutrici emocional, abraçada.

Excel·lent, ntim, ple de estmul Beneït Timo.

Font: Francisco Javier Garcia Azaedo, director de Autosanacin, Facebook autosanació