La paraula, que és per a vostès la paraula? podria definir-se com un conjunt de lletres, q agrupades en cert ordre tenen un sentit perceptible a la vista i l'oïda, però, avui vull anar una mica més enllà de la definició, des d'un punt de vista mes elevat, la paraula és el pensament parlat, el resultat de les projeccions mentals, les quals sorgeixen per un sentiment donat en un determinat moment, els dono un exemple: Quan ens donen un regal, ens omplim d'alegria projectem aquesta felicitat en la ment i aquesta felicitat dóna una resposta que seriia donar les gràcies.
Molts de vosaltres, han sentit parlar de que les paraules se les emporta el vent, però la veritat és que no és així, cada paraula que surt de les nostres boques va compañada d'un sentiment, en decretar paraules, aquesta surten, es carreguen amb la mateixa energia que li vam posar al expressar-les, i tornen a nosaltres com bumerang, és a dir que si li imprimos amor a les nostres paraules elles es carreguessin d'aquest i vindran de tornada, i així successivament ....
Tots els éssers humans ens hem de fer responsables, pels nostres actes, incloent el q parlem, sobretot quan critiquem al proïsme, mirant els seus defectes, hechando terra sobre les seves accions, o desgràcies, sense mirar les nostres, i moltes vegades en veure germà caigut preferim dir qui ho mana, a pensar anem a recollir-lo, o, si no espere q t'aixequis aviat.
Que dures poden ser les paraules, fins i tot amb nosaltres mateixos, perquè les paraules q mes fan mal són les veritats que no volem RECONÈIXER.
Ahora¡¡ ¿que podem fer per millorar el mal hàbit de la crítica ?, és molt fàcil:
* Primer q res al despertés cal tenir la ment més positiva de les teves dies.
* Resa una pregaria encara que sigui petita, no importa la teva religió però connectar amb déu diàriament és vital, per q és la teva font d'energia.
* Pensa que cada dia és el millor de tots,
* Donar gràcies pel que tens, estimar el que és teu, i no queixar-te per el q encara no tens.
* Mira't al mirall i sent radiant l'ésser més bell sobre la terra, (sense tenir vanitat).
* A dirigir-te a les teves tasques diàries, sigui teves classes o la teva feina, fes-ho amb amor, amb passió, sabent que així sigui la feina q sigui, ets un instrument de servei, que serveixes per q el món flueixi, que tu ets tan important com culaquier gran empresari, per q sense la teva aportació al món no es mouria, estima el que fas.
Procura sempre observar la bellesa en les persones, pot ser una mica difícil en aquests dies, però no hi ha coses imposble quan es vol, "Voler és poder", en veus d'observar i parlar els defectes d'aquell i aquest, parla seves coses bones i belles, buscant sempre aquest meravellós tresor que tots tenen dins de si mateix, abans de fer una crítica, atura't, posa't un fre, i si no se't passa res de bo q dir d'aquesta persona, només no diguis res, demana a déu BENEIR eL BÉ EN AQUESTA PERSONA, i retorna al teu, i matisa el moment amb un bonic pensament, o amb una sonriza.
Somriguin sempre a tot ia tots, mirense al mirall i rian, maravillense amb la creació perfecta de l'altíssim, veient-a vostès mateixos, som l'essència pura del senyor, una bella creacion, dotats de bells dons, expresenlos atraves de belles paraules, d'ajuda d'amor cap als altres i cap a tu estimat amic (A) que llegeixes aquest regal maravillso.
Jo els porto aquestes meravelloses paraules d'amor, i de bondat, donades al meu per déu, com un regal per a vosaltres els meus estimats germans, perquè aprenguin a estimar-se ia estimar tots per igual, així com usar les paraules correctes en el moment correcte, i no oblidin les paraules no se les emporta el vent, tots som responsables per les nostres paraules com dels nostres actes, així que no esperin més, nodreixin les seves paraules, d'amor, de pau, de saviesa, de comprensió, i lanzen les seves paraules als altres com fletxes, carregades amb l'energia pura del gran arquitecte, i així construiran un ambient harmoniós i perfecte.
estimats meus
UNA ABRAÇADA A LA LLUM.
GRACIAN ANDRES ACEVEDO.
