Taula de continguts amagar gener 2) L'altra font de felicitat és l'amor a un mateix. 2 Llavors quan agafo una càmera de foto o un instrument musical és permetre gaudir aquest do que tinc i el exprés. 3 Llavors el egoista busca estar bé en el sentit de benefici propi, sense pensar en ningú i viure per si mateix, això és l'egoista. 4 Ensenyem el que sabem però contagiem el que vivim. Març 5) I ara ve una cosa molt important altra FONT de felicitat, que difícilment ho entenem, per això els demano tota l'atenció. És la GRATITUD. 6 Digues-me com més agraeixes i et diré quan feliç sos. 7 Per tant, la felicitat no passa perquè no hi hagi problemes, la felicitat passa per la DIGNITAT de com viviu els moments en que tens problemes. Abril 8) I anem a la quarta font de la felicitat que té a veure amb la INTIMITAT. 9 La intimitat dóna felicitat, la superficialitat no dóna felicitat.

2) L'altra font de felicitat és l'amor a un mateix.

Quan vós t'estimes a tu mateix, sos feliç. Però és tan difícil entendre això. ¿Que vol dir això que la felicitat és el fruit de l'amor a un mateix? Quan fem alguna cosa, que ens fa sentir més plens, això ens dóna felicitat.

Tota activitat que faig, per créixer com a persona, em dóna felicitat. La felicitat és com un estat interior que em provoca l'haver fet alguna cosa que em fa gran com a persona. Llavors veuran que vostès quan llegeixin alguna cosa, que els impacta, diran "realment em sento mes feliç" perquè ara tinc una claredat que abans no tenia.

Quan estudiï això, quan vaig aprendre això altre, quan em dediqui a activitats que em nodreixen, poden ser les físiques, esportives, però viscudes des d'un altre lloc. No des li plaer momentani de fer esport. No, no, no, sinó de fer aquest esport o aquesta activitat perquè em fa bé al meu. Perquè sento que realment, m'estic estimant a mi mateix, m'estic volent a permetre això.

Quan faig un viatge, que em toca l'ànima, i vaig tenir per això que disposar de diners, tempo, etc. però ho faig perquè sé que això em nodreix a mi, em fa bé al meu. Un sent una felicitat que no es pot creure, sobretot els que tenen experiència amb Lucia o amb mi en viatges, senten el mateix. Quan vam disposar de temps per poder-nos trobar amb nosaltres en el silenci, en la fraternitat d'altres persones, en les abraçades, en la contemplació de albes i capvespres, de sobte em vaig adonar que em atenc al meu, m'estic dedicant a mi. M'estic nodrint jo.

Llavors quan agafo una cmera de foto o un instrument musical és permetre gaudir aquest do que tinc i el exprés.

Si, això és felicitat. Això té a veure amb la felicitat, una felicitat que neix, com els dic de la expresino el desig d'estimar-me a mi mateix, d i la recerca d'amor personal llavors no té res a veure amb l'ego sme. Perquè l'amor a un mateix és voler el meu propi bé, el meu propi bé sempre és el meu desenvolupament ple. Quan el que faig em fa sentir ple, això em fa feliç.

Llavors el egoista busca estar bé en el sentit de benefici propi, sense pensar en ningú i viure per si mateix, això és l'egoista.

Els qui estimen així mateix en canvi, és aquell que fa un gran esforç i dedicació a desenvolupar tot el millor que té. Estimar-se a un mateix sempre és un treball enorme, perquè cal renunciar a les coses que no em fan bé i posar temps i diners i en activitat que si em fa bé i que he de créixer.

Per descomptat que algú diria "no la felicitat és estar passant-la tranquil sense cap complicació". No, això no és felicitat, això són, tornem una altra vegada, moments de plaer. La veritable felicitat se sent quan el que estic fent o el que estic vivint és per a mi nutrició per al meu creixement personal com a persona, amb la qual cosa després això ho faig aliment per als altres.

Més d'una vegada, quan un fa alguna cosa molt bonic, per exemple, tocar un instrument musical perquè a mi em fa bé, perquè jo sento que és un do que expresso, sobretot els que m'envolten em aplaudeixen. S in pretendre-els faig bé als altres quan m'estic estimant bé a mi mateix. Perquè quan un s'estima a si mateix i desenvolupa els seus propis dons i es nodreix a la vida, es contagia als altres.

Llavors quan fas alguna cosa que realment et gratifica com a persona i et dóna felicitat, els contagies als altres.

Ensenyem el que sabem però contagiem el que vivim.

Hi ha molts pare que diuen moltes coses, però encomanen una infelicitat. Hi ha moltes persones que ensenyen molt bonic als fills com han de ser però amb una cara de tristesa, d'amargor i d'hostilitat terrible.

Quan vós veus una persona feliç, el que et digui ja t'agradarà, perquè realment la seva felicitat és el millor testimoni que aquesta creixent com a persona. I no associar la felicitat amb una imatge patètica de màscara d'estar bé. T'adones de seguida, rasques una miqueta, perquè la felicitat és interior, en canvi aquesta cara de maquillatge de felicitat, no dura res. T'adones.

De vegades fem que estem bé, perquè creiem que els altres necessiten això. Els altres no són ximples. Els primers que s'adonen són els nostres fills, s'adonen que no sos feliç i estàs tractant de.

Per això llavors tot el que sigui nutritiu per a nosaltres, això és font de felicitat.

3) I ara ve una cosa molt important altra FONT de felicitat, que difcilment ho entenem, per això els demano tota l'atenci. És la GRATITUD.

La gratitud és viure cada moment, el aqu i l'ara agraint que sigui es. La gratitud és font de felicitat, no he vist una persona agraïda i infeliç.

Però no només la gratitud d'un acte bo d'un altre, em vas donar alguna cosa i com Cortesa et torno la meva gratitud. No, no, no és això, això seria un agraïment social. Jo parlo mes fort, parlo d'una gratitud existencial, com que agrair, no és un tema convencional, és una actitud existencial.

Digues-me com més agraeixes i et dir cuan feliç sos.

El meu àvia ho deia d'una altra manera una persona agraïda, és ben nascuda. Però perquè deia això? perquè si una persona agraïda és ben nascuda, és perquè viu bé. Agrair és el gust de ser. No cal buscar motius, la gratitud de la qual parlo no passa per un motiu extern, passa per sentir que tot el que et passa, és valuós. I quan sents que tot el que et passa és valuós sents 01:00 gratitud permanent.

Mas an, si et esdevé una cosa que no és valuós perquè aquestes patint en alguna cosa, que boig seria dir aquesta frase, la dirigeixo a Déu per un tema espiritual, però ho puc fer d'una altra manera Senyor et dono gràcies, perquè sé que aquest moment que estic travessant em va portar a una ensenyament oa un adonar-me que em va a ser millor com a persona. Llavors tot i que en aquest moment que travesso, veig tot negre, et dono gràcies. Perquè es que hi ha alguna cosa amagat aqu, que si ho descobreixo vaig a créixer

Que boig no? Dir això. Perquè som agraïts una vegada que ja pas el problema, et agraeixo que hagi passat, ja pas, o et agraira que no passi res. Però agrair durant el procés que aquestes vivint i dir Senyor gràcies a aquest temps que és fosc que s difcil, que voldria que passi, però es que si ho he de travessar, segurament si ho faig bé hi ha una ensenyament darrere.

Per tant, la felicitat no passa perquè no hi hagi problemes, la felicitat passa per la DIGNITAT de com viviu els moments en que tens problemes.

No ets feliç per l'absència de problemes, s'és feliç quan vas aprendre a viure aquest temps on hi ha un problema. És la dignitat, cal tenir dignitat per estar malament. Si et passa alguna cosa dolenta, alguna cosa que no t'agrada cal tenir molta dignitat, no cal voler sortir. Per descomptat que no som masoquistes, ningú vol estar malament, però hi ha una dignitat que s'ha de viure, llavors el secret de la veritable felicitat no és l'absència de problemes insisteixo, és la dignitat com la travesses. I et dic més si entenguéssim que la gratitud també pot ser-hi, ja ens canvia la pel·lícula eh! .

No puc dir que jo ho visc tot el temps, però si m'he adonat que quan dic això, que vaig dir en aquest cas meu, per la meva fe, em dirigeixo a Déu, però ho va poder fer a la vida o com ho senti. Si jo invoco aquesta gratitud al mig de la dificultat, s'alleuja, s'alleuja.

I és gairebé una medicina per l'ànima, sostenir la gratitud, ¿m'entenen ?.

La font de la felicitat és la gratitud, és repeteixo, el gust de ser. Des que em llevo fins que me'n vaig a dormir. Puc omplir la meva vida amb moments de gratitud.

4) I anem a la quarta font de la felicitat que té a veure amb la INTIMITAT.

Aquí jo vaig dir que hi ha gent que creu que la felicitat és estar bé amb els altres, passar-la bé. Aquí és una cosa molt diferent, aquí la felicitat es dóna quan assoliment tenir una intimitat amb l'altre. Quan aconsegueixo tenir amb l'altre, que aquesta al meu costat, una unitat profunda, la íntima unitat. La intimitat de l'amistat, la intimitat dels vincles, em donen una sensació de felicitat molt gran. I per això llavors, hi ha un secret. Quan vam aconseguir tenir intimitat, és perquè li vam posar tres coses. En el vincle amb l'altre i això serà fruit d'un altre partit. El que jo en dic la triple T, transparència, tendresa i temps.

Quan jo puc ser transparent amb l'altre, veig el paradís, quan puc tenir tendresa en la trobada, quan em sento acollit, quan em sento abraçat per l'altre, i quan posem temps per això, quan li puc donar temps a la trobada, quan som transparents i posem tendresa, aquesta trobada dóna una felicitat impressionant.

La intimitat dóna felicitat, la superficialitat no dóna felicitat.

Puc estar amb molta gent tot el dia i no entendre res del que vull dir, però puc estar poquet temps amb algú i haver tingut un troba tan ric, tan nutritiu, que realment em vaig sentir que això és felicitat. Però no és per l'altre, és per la intimitat que vam crear entre nosaltres, del qual jo sóc protagonista, no és casual, jo em vaig sentir, jo em prengui el meu temps, jo vaig posar tendresa, i em abril.

I quan això és recproc, això és preciossimo. I tota vegada que intento que els vincles siguin sans, quan poso la meva banda, tractant de guarir els vincles, poso la meva part intentant que hi hagi mes intimitat, això em fa feliç. No és portar-me bé, perquè portar-me bé és aleatori, però la decisió per la intimitat és una cosa meu.

Llavors quan et miro, et miro, quan et escolto, et escolto, quan em sento amb tu, em sento perquè sac el millor de mi, perquè li poso intimitat a la trobada.

Viure el meu ideal, fer coses que planifico i em facin bé a mi mateix, tenir una actitud agraïda a la vida, passejar per la vida amb agraïment i tenir intimitat amb les persones que m'envolten, he ah la veritable font de la felicitat.

I en totes elles jo sóc protagonista, no ve de fora, est en mi. Aquest és el canvi central. Llavors en la nuesa de la qual parlava abans, la nuesa que permet que es d la felicitat és per una obertura personal, per una decisi personal, no passa pel que passi fora.

PART 1: entusiasme-existencial-part-1-per-roberto-perez-comentat-per-gisela-s /

Part2: entusiasme-existencial-part-2-per-roberto-perez-comentaris-per-gisela /

PART 3: entusiasme-existencial-part-3-per-roberto-perez-comentaris-per-gisela-s /

PART 4: entusiasme-existencial-per-roberto-perez-part-4-comentaris-per-gisela-s /

REDACTORA: Gisela S., redactora de la gran família de la Germandat Blanca.

FONT: FONT: https://www.youtube.com/watch?v=YqaFKoy2Is0