Qui no reflexiona és un animal amb roba. Viure sense reflexionar és perillós, però les escoles en l'actualitat, no preparen a les noves generacions en habilitats reflexives ni en presa de decisions lcidas. Com vam explicar l'existència de tanta intel·ligència durant la infantesa i tanta estupidesa en el món adult? Són les escoles espais oberts on es fomenta la creativitat, l'autoconeixement, la solidaritat i l'aprenentatge de la vida? Tret que les escoles de l'actualitat, acaben matant la creativitat, la curiositat, la rebel·lia i les mateixes ganes d'aprendre i en el seu reemplaçament transmet continguts inservibles, mentre actuen com a aparcament de nens, rigorosament vigilats perquè no es escapin? No és casual que molts nens es posen malalts quan acaben les vacances.
On aprenen els nostres infants a ser individualistes, a competir ferotgement amb el proïsme, a callar i obeir, a ser insegurs i dependents ?, on aprenen a patir i complicar-se, en definitiva a ser infeliços? No serà que docents infeliços donen mal exemple als nens que després creuen que la felicitat és impossible? No serà que les metodologies mancades d'amor, fabriquen éssers incapaços d'estimar que després es graduen de drogoaddictes? Els nens són grans investigadors espontanis fins que van a l'escola.
La mare - preguntava un nen a la seva mare mirant 01:00 manicomio- On s'estudia per ser boig ?, el silenci d'ella va dir tantes coses. Quan diem alguna cosa diferent al que pensem i vivim en una altra direcció, vam acabar confosos i confonent a qualsevol. La millor escola és aquella que ensenya a viure, és a dir a somiar i reinventar el món a temps d'anar construint identitats autèntiques que els habiliten per assumir els reptes que habitar aquest temps.
Potser tenim com famílies que donar menys importància a l'escola i jugar més a casa, a mirar més als nens des del cor, permetre més que els petits decideixin i donar més exemples casolans de felicitat quotidiana. Els pares hem d'acompanyar i donar bon exemple i els professors també, darrere de cada docent, ha d'haver un feliç assalariat, un funcionari, no de l'Estat sinó l'amor, potser el primer que han d'aprendre els nens, és a renunciar, aquesta és la millor vacuna contra el sofriment futur.
L'escola ha de emfatitzar més en les preguntes, potenciar la capacitat de preguntar-se, de dubtar, de buscar i investigar, les respostes sempre seran secundàries. És recomanable l'aprenentatge auto dirigit, l'èmfasi en que cadascú es faci responsable de tot el que fa i dels efectes col·laterals del que produeix. Ara podem preguntar-nos, ¿d'on surten els joves desequilibrats que necessiten drogues i alcohol per funcionar?
Escoles o aparcaments per a nens de manera que els pares puguin complir les activitats laborals amb les quals financen les despeses que implica viure en aquest temps, però l'afecte, imprescindible per als éssers vius, d'on ho extraiem? També hi ha una desnutrició afectiva que després es somatitza i ara baixa la qualitat immunològica del cos i ens predisposa per a emmalaltir.
Si l'escola no construeix éssers humans, on ens humanizaremos? No obstant això amb freqüència em pregunto, per què l'escola insisteix en l'aprenentatge de coneixements inservibles mentre es nega a transformar tot i saber que la vida és moviment constant. Sens dubte necessitem escoles per aprendre a viure.
Potser és necessari, abolir el monopoli de l'educació que tenen les escoles i estendre-la als carrers, a la naturalesa i especialment a la llar, sucursal predilecta de l'escola. Llavors, el fonamental ja no serà l'escola sinó l'educació i ella es passegés lliurement per tot l'ample de la vida, no oblidem que les noves generacions són el reflex de cada societat i si ara estan com estan, és precisament perquè confonem escoles amb educació.
En molts casos serà necessari emprendre caminades de desaprenentatge creatiu. És tan saludable oblidar allò que no contribueix a elevar la nostra qualitat i intensitat existencial. Necessitem veritables escoles per a la vida per a nens i joves, ens cal escoles per desaprendre per a adults, alliberar-los de tantes creences falses i hàbits inoportuns, ens cal ajudar a canviar cosmovisions i paradigmes i aprendre a aprendre i recuperar solidaritats i capacitat de somiar i evitar odioses avaluacions que mai són justes ni reflecteixen la nostra situació integral i abolir el comparar i competir amb l'altre i donar més importància al que se sent i aprendre a governar les emocions i que nens joves i adults aprenguin a ser lliures. Només hi haurà adults realitzats si de nens van ser feliços.
El paper del docent serà de motivar i inspirar, dels pares, donar bon exemple. Cal admetre que som diferents i gaudir d'aquesta diversitat. Tots som hiperactius fins que ens tornen conformistes.
Mes allà de premis i càstigs que fan olor de manipulació, ensenyem a gaudir, si aquesta capacitat innata ja va ser malmesa, respectem el ritme dels nens i acompanyem-a descobrir el món, descartant veritats immodificables, recordem que no naixem humans, que venim amb la llavor que inclou un immens potencial i que en trobar les condicions adequades, pot créixer i florir i elevar-nos fins a nivells sorprenents d'humanitat.
Desescolaricemos les escoles i escolaricemos a vida, l'educació no ha de semblar a una fàbrica d'una cadena de muntatge. Si volem construir éssers humans, eduquem per a l'autogovern, per la pregunta i l'exploració, per al gaudi i la renúncia, per al canvi i la creativitat. Eduquem per a una vida on només sobreviuen, els que van aprendre a aprendre de tot el que els passa ia gaudir, de tot el que fan, sempre que això es trobi en coherència amb els seus principis i nodrit pels seus millors somnis.
Construïm nens i adults amb gran capacitat d'aprendre i convertim a la vida tota, en una escola sense murs i amb una material fonamental: aprendre a viure.
CHAMALU
Font: Escola de Felicitat
Font: https://cambiemoslaeducacion.wordpress.com
Escolaricemos la VIDA, no l'ESCOLA
