Des que una forma de llum i amor incondicional es va materialitzar en les pautes i estructures del Ho'oponopono s'ha anat personalitzant en diferents éssers que han sentit la seva crida, des de la freqüència en la qual estaven vibrant en aquest moment.
Això ens revela un primer aprenentatge que, n o totes les interpretacions es poden considerar iguals ni el sistema i pautes amb què s'aplica aquesta tècnica serveixen de la mateixa manera ni forma, de manera que els resultats són variables.
La primera pauta que sentim en disposar-nos realment en l'Ho'oponopono és que la seva funció principal és la de crear moments de llum, si estem clarament integrats amb aquestes freqüències. Això ho sabem perquè anem aprenent a distingir o com a mínim a albirar les diferències entre freqüències. Tipus d'emocions que abunden en unes o altres, classificació sobre la nostra relació amb els pensaments propis o aliens etc.
Sabem que com hem passat per diferents consciències i oscil·lat pels seus vibracions el temps suficient com per anar integrant el que ens ha anat ressonant, llavors ens adonem que d'una a una altra freqüència, les "normes" o "lleis" que funcionen en una, no necessàriament funcionen en les altres.
A cada freqüència les pautes que funcionen són diferents.
En cadascuna d'elles, sabem que es correspon una manera de materialitzar, de sentir o de creure i totes les veritats d'una freqüència es desfan quan accedim a la següent. De la mateixa manera com es van desfer les creences anteriors per les quals vam anar passant a mesura que creixíem i evolucionábamos fins a arribar al nostre ésser en estat present jo sóc que cada un de nosaltres és en aquest moment.
Si modificar creences ens ha portat a aquest instant, per a què quedar-nos amb les nostres creences actuals com quelcom absolut que ens pot limitar ?.
Si apliquem aquest sentir al camp que compartim avui, podrem detectar àgilment la quantitat de Ho'oponoponos que hi ha actualment en circulació i per això podrem aprendre en uns instants a diferenciar quin és el que serveix realment al meu ser en estat present jo sóc.
En la primera fase desconeixem la intensitat del sentir de cada paraula que expressem. I aquestes, amb el temps ens aniran donant la informació necessària a través del seu sentir a mesura que les comencem a fer servir conscientment.
Habitualment ens arriba la informació de repetir com lloros, ho sento, perdona, t'estimo, gràcies, estant en el procés de descobriment d'aquesta meravellosa evolució. Contactarem amb persones que porten més hores de dedicació a aquesta tècnica i ens aconsellaran repetir, 300, 500, 10.000 vegades les mateixes paraules, una i altra vegada diàriament i sense descans, constants i disciplinats per aconseguir el nostre propòsit.
També cal dir que gaudirem més intensament de l'aprenentatge inicial ja que en els primers salts recorrerem major distància, les emocions floriran i despertaran amb sentiments més impactants. A mesura que anem passant de despertar a aprendre ia integrar, anirem entrant en un procés d'afinació i en comptes de salts enormes, el benestar vindrà donat per salts més curts però més precisos i intensos.
Com compartia fa un instant, la repetició com lloros és la primera porta que vam obrir quan vam descobrir el Ho'oponopono. Podem imaginar u n bloc de molts pisos sense ascensor i pel qual anem pujant planta a planta, sense pressa, assaborint tot el que ens trobem en cadascuna, la decoració, els veïns d'aquesta planta, les olors ...
Quan vam descobrir que el Ho'oponopono va més enllà de la primera planta, ens dirigim a la segona i la primera cosa que observem és que la repetici constant de les mateixes paraules es redueix a una quantitat molt menor però incrementem la qualitat d'aquestes repeticions. Comencem a sentir les emocions de cada una d'aquestes paraules, vam començar a vibrar amb elles i les acompanyem amb lleugeres sensacions d'amor des del nostre ésser. Comença l'aprenentatge sobre la selecció de les emocions que ens neixen. Aquest procés que apareix per primera vegada en ascendir a la segona planta no és exclusiu d'aquesta planta sinó que es va afinant en les següents deu o dotze plantes. Aquest progrés del nostre coneixement i saviesa de nosaltres mateixos en ser jo sóc en estat present variarà per a cada un i les resistències, decisions i límits que establim.
Repetir com un lloro sense la intensitat emocional del moment present de llum redueix els resultats
Després d'anar passant per aquestes plantes, tot el nostre ésser serà un altre, més lleuger, més conscient, més present, més feliç i més integrat en un mateix des de l'amor. Aquest amor que gairebé no es pot expressar en paraules i no espera res, ni premis ni recompenses, aquest amor que anomenem incondicional per saber a quin tipus d'amor ens referim.
En aquesta segona fase d'etapes, els nostres espais temporals de dedicació ens marquen una tendència, una adreça, ens indiquen i defineixen el camí que estem seguint i cap al qual anem. En aquest punt apareix una altra planta vital, la planta de la comprensió, la planta que ens obre una porta cap a les següents plantes. I és que aquí, a la planta de la comprensió, on tot dóna un gir gairebé inesperat, aquí varien els significats, per això en diem la planta de la comprensió. Podem aprendre alguna cosa, però quan ho comprenem, entrem en un altre pla dimensional. De fet, aquí és on ens adonem del gran salt que hi ha entre aprendre o comprendre. Aquí tot el nostre ésser salta i s'omple de plenitud a sentir aquesta nova emoció.
Hi ha una diferència entre aprendre i comprendre molt latent.
Per buscar un exemple que podem associar; ens vam passar els primers espais temporals en relació a l'Ho'oponopono buscant la manera de perdonar accions o situacions que ens han envoltat, pot ser que ens hagin agredit, que ens hagin intoxicat, que ens hagin deixat alguna empremta en el nostre món emocional, i repetim cent i mil vegades aquestes meravelloses paraules d'amor.
Un dia, vam començar a sentir coses diferents i ens adonem que la magnitud que envoltava a aquesta situaci que ens perturb va molt més enllà de la simple situaci que va ocórrer o ens dóna. Comencem a sentir que aquest ésser que es creu en el nostre camí era vctima d'un procés, que el seu camí de vida va molt més enllà del que ens podem imaginar, és llavors quan vam obrir el nostre camp de visiny on realment comença la nostra comprensi, en integrar i interioritzar una realitat que nosaltres no estàvem valorant, que realment estàvem jutjant sense ser coneixedors d'infinits factors. Que alimentar el foc amb llegeixi, fa que cremi ms. Perquè les nostres emocions són la fusta que crea i fa créixer el que estem alimentant.
Aqu, és on realment acabem el nostre procés d'aprenentatge per passar a ser Hooponopono, aqu és on agafem consciència que ens hem posat al servei i estem creant moments de llum. On sentim perqu tots som un i cada un és part dels altres.
Que si un fereix tots ferim. Que si un salta, tots vam saltar. Que si un creix, tots creixem. Que per això el que materialitz el Hooponopono sant al pavelló sencer, perquè va arribar a la comprensió des del cor que tots som un en estat present i des aquest espai és on es creen aquests meravellosos moments de llum.
Des d'aqu em ve de gust convidar-te a que no et quedis a l'habitaci dels lloros i caminis per les altres habitacions i plantes d'aquest impressionant edifici que ens ha arribat de la mà del Hooponopono. Avança en l'descobrir, que no demanes a cap divinitat externa, si no a tu com a ésser jo sóc que ets, sent el despertar de l'ésser creador il·limitat que ets i sumrgete en cadascuna de les paraules observant totes les emocions que et desperta ara i les que et despertar desprs d'haver observat les emocions que et van naixent, perquè elles et indiquessin el camí de la teva progressió.
