Hi el bé i el mal o depenen de les circumstàncies? Hi ha la bondat o la maldat? Existeix el pecat? Existeix algú realment bo o dolent?
Sobre aquestes preguntes, en certa oportunitat, van entaular 01:00 diàleg J.Krishnamurti i Alain Naud.
Krishnamurti aborda el qüestionament sobre el mal absolut i el bé absolut, sobre la idea del pecat del Cristianisme i del karma dels orientals, que es refereix al fet que tota acci genera una reacci igual.
Ens diu que matar sempre ha estat una mala acció pares les veritables ments religioses. Aquells que realment es connecten amb el tot han evitat tota mena de morts.
No obstant això, hi ha al món guerres, assassinats i tamb provoquen morts les paraules, la discriminaci, la violència, la crueltat i la brutalitat, el que ens obliga a preguntar-nos quina distància hi ha entre el bé i el mal i si un es converteix en l'altre i viceversa. Tamb es mata pel bé de la societat, o per les necessitats econmiques que pateix molta gent.
Actualment sembla que ni tan sols les ments religioses eviten matar per raons culturals o econòmiques.
La idea de Déu es relaciona amb la bondat i la del diable amb la maldat.
Krishnamurti pensa que l'ordre pot ser absolut, tal com passa en les matemtiques; i que el desordre condueix al caos, la destrucci, la anarqua, que anomenem el mal.
Es pot dir llavors que la bondat és l'ordre absolut i com la majoria viu en el desordre, el món és violent i brutal.
Existeix el ordre absolut en un mateix? Podem produir ordre en nosaltres mateixos i en conseqüència produir el mateix ordre en el món exterior? Aquest ordre pot ser prèviament concebut pel pensament?
L'home, en el seu interior sent que la bondat absoluta existeix.
L'ordre és virtut i el desordre és la no virtut.
La virtut no depèn del pensament ni del passat, no és una cosa que evoluciona amb el temps, la virtut existeix en la conducta d'ara, en el món i en la relació, perquè no pot ser planejada. L'ordre, la virtut i la bondat estan en l'instant present, lliures del passat.
Quina relació té l'ordre o la bondat, amb la no bondat que anomenem maldat?
Segons Krishnamurti, no hi ha cap relació, perquè una persona es pot comportar malament i fer mal a una altra conscient o inconscientment, però pot disculpar-se, aclarir-ho, esborrar-lo, demanant perdó immediatament i acabar-aquí mateix, sense carregar amb aquest llast per sempre.
Si càrrec amb el mal, es transforma en culpa, por, odi, enveja, gelosia i en tot el que implica violència.
Per això, si m'adono d'aquesta violència, ella pot ser eliminada d'una vegada per sempre, no en forma gradual; i d'aquesta manera, un viu sempre en la bondat.
El bé és la negació de la rancúnia, del ressentiment i de la violència i la no violència és el bé.
Si jo no canvi, la societat no pot canviar, perquè jo sóc el món i el món sóc jo.
El mal absolut no pot existir, perquè depèn del pensament i del desig, el pensament és el passat i el desig, és la concentració del pensament en la resistència.
Tot el que representa una protecció física no és dolent, però sí que és dolent protegir psicològicament, perquè això condueix al desordre.
La bondat exigeix renunciar al jo, perquè el jo separa, divideix, és el centre del desordre i del conflicte.
Font: "L'Arrel del Conflicte", El despertar de la intel·ligència (Vol.I), Conferències de Krishnamurti
