Tres paraules hem aclarit fins al moment, Instint-Intel-Intuïció, les tres condueixen a la il·luminació. Ens queda una quarta per abordar: La inspiració.
La inspiració desvitaliza la trama, la il·luminació dissipa el miratge, la intuïció dispersa la il·lusió, i la Presència dóna llum a l'ombra. En termes de les fases de la meditació: La concentració esquinça el vel de maia, la visualització dissipa el miratge i la contemplació dispersa la il·lusió. Les tres són fases del desenvolupament de la consciència, per romandre en la Llum.
L'instint, l'intel·lecte, la intuïció i la inspiració, condueixen a la visió espiritual.
Més enllà de l'etapa d'il·luminació, tal com pot aconseguir-l'ésser humà, es troba el que podria anomenar-se el desenvolupament de la divina Visió interna. Només mitjançant una constant i estable tranquil·litat, pot infiltrar aquesta il·luminació via els cossos superiors, al cervell físic, i estar així disponible per al servei pràctic.
En acabar el seu llarg pelegrinatge l'ésser humà, en el seu camí de retorn a la font d'origen, haurà passat pels cinc regnes de la natura i hi haurà desenvolupat consciència en els cinc plans, per mitjà dels cinc sentits i els cinc centres que estan vinculats amb l'evolució de la siquis. Els cinc sentits ens han obert cinc grans regnes d'on procedeixen els impactes.
REGNES | PLÀNOLS | SENTITS | CENTRES |
mineral | físic | auditiu | bàsic |
vegetal | astral | tàctil | esplènic |
animal | mental | visual | laringi |
humà | Intuicional | gustatiu | cardíac |
espiritual | arquetípic | olfactiu | coronari |
L'entrenament donat pels mestres als seus deixebles, té com a objectiu principal: augmentar i desenvolupar la seva sensibilitat inherent innata per tal que la utilitzin per servir.
Un home arriba a ser deixeble mundial, quan la visió és per a ell un factor important i determinant en la seva consciència, al qual estan subordinats tots els seus esforços diaris tenint al davant la quarta iniciació, la Crucifixió que el portés a la cinquena: la Revelació.
La visió és una manera simbòlica d'experimentar la revelació. El desenvolupament gradual de cadascun dels cinc sentits portar amb si una creixent revelació del món de Déu i una visió que s'amplia constantment. El desenvolupament de la vista va produir una actitud sintètica per enfocar els resultats de totes les visions menors revelades pels quatre sentits. Després s'obté aquesta visió revelada pel "sentit comú" de la ment. Quan s'ha arribat a un avançat grau de desenvolupament arriba com a percepció mundial, pel que fa als assumptes humans, produint freqüentment els vasts plans personals dels conductors mundials en les diferents activitats del viure humà. Però la visió que interessa és la d'arribar a ser conscient del que l'ànima sap i el que l'ànima veu, mitjançant l'ocupació de la clau que obre la visió del ànima: la intuicin, clau que nicament s'hauria d'utilitzar intel·ligent i conscientment quan els assumptes de la personalitat queden per sota del llindar de la consciència.
ASPIRANTS | DEIXEBLES | INICIATS |
escolten -Odo | Situen la direcci | Coneixen la beatitud |
toquen -Tacte | Mesuren la quantitat | Expressen el servei |
vendre Vista | Dimensionen la proporci | Revelen la realització |
aplicant Gust | Discriminen el valor | Destrueixen la imperfeccin |
Coneixen-Olfacte | Discerneixen la qualitat | ressusciten |
Intelectualizan ideals | Responen a l'impacte | Sintonitzen la freqüència |
Intueixen les idees | Canalitzen la telepata | Simbolitzen el significat |
L'òrgan visual és el ms desenvolupat en aquest perode mundial, en el qual el Logos tracta de portar els regnes subhumans, a l'etapa en què poseern la visi humana, ja la humanitat, al punt on pugui desenvolupar la visi espiritual, i la visi interna jerrquica sigui la qualitat normal de l'visi inicitica, i es portar els membres de la jerarquia l'etapa en què adquireixi la percepció universal. Per tant es podria dir que a través del portal de:
- La individualizacin, els regnes subhumans obtenen la visi humana, que condueix al contacte mental ia la impressi intel·ligent.
- La iniciació, la humanitat obté la visi espiritual que condueix al contacte egoico ia la impressi espiritual.
- La identificació, la jerarquia obté la visi universal que condueix al contacte mondico ia la impressi extraplanetaria.
la inspiraci
La inspiraci s'origina en els nivells superiors de la ment; suposa un grau d'evoluci molt elevat, perquè implica la consciència egoica i requereix l'ocupació de substància atmica, obrint un ampli camp de comunicadors. Significa seguretat. Cal recordar que l'ànima sempre és bona; li podr faltar coneixements en els tres mons i en aquest sentit ser deficient, però no hi ningn malament; la inspiració és segura, en canvi s'ha d'evitar sempre la mediumnitat. La inspiració podria implicar la telepatia, perquè la persona inspiradora pot fer tres coses:
a. Utilitzar el cervell de qui ha estat designat com a canal, abocant pensaments en ell.
b. Ocupar el cos del seu deixeble, retirant-se aquest últim conscientment als seus cossos subtils, lliurant el seu cos físic.
c. Produir, finalment, una fusió temporal, si es pot anomenar així -un intercanvi on l'utilizador i l'utilitzat, alternen o es complementen, segons sigui necessari, per tal de complir el treball assignat. No puc explicar això amb més claredat.
La següent afirmació expressa l'aspiració de l'ànima de seguir el Camí de l'Amor.
"La meva Ànima posseeix propòsit, poder i voluntat.
Els tres són necessaris en el Camí de l'Alliberament.
La meva Ànima ha de fomentar l'amor entre els fills dels homes.
Aquest és el seu principal propòsit.
Per això vull trepitjar el Camí de l'Amor.
Tot el que obstrueix i impedeix la manifestació de la Llum,
ha de desaparèixer davant el propòsit de l'Ànima.
La meva voluntat és una amb la gran Voluntat de Déu.
Aquesta Sagrada Voluntat requereix que tots els homes serveixin.
Dedico la meva petita voluntat a tots els propòsits del Pla ".
L'abnegació (1)
Sacrifici, Magnetisme i Servei són les tres primeres lleis de l'ànima. Al planeta Terra hem progressat des de la vida instintiva de la consciència sensorials en la forma material, fins a la vida intel·lectual dels éssers humans autoconscients, incloent la comprensió intuïtiva dels que comencen a actuar com a entitats superhumanas. Tot això ha estat el resultat de l'activitat determinant i condicionada d'un Home Celestial que va preferir sacrificar-se i ser crucificat en el cel, amb el propòsit d'assolir tres objectius:
- Desenvolupar la consciència,
- Refinar les formes,
- Intensificar la realització de la vida
Quan la humanitat obeeix a la Llei de l'impuls magnètic (aspecte subjectiu de la Llei d'Atracció), comença a actuar com a transmissor de llum, energia i potència espirituals, per als regnes subhumans, i constitueix un canal de comunicació entre "el que està a dalt i el que està a baix "- Tal és l'alt destí que té davant seu la raça.
El servei pot definir com l'efecte espontani del contacte amb l'ànima, el qual és tan definit i estable que la vida de l'ànima pot afluir al mecanisme que l'ànima ha de obligatòriament emprar en el pla físic. Així pot expressar la naturalesa d'aquesta ànima al món dels afers humans. El servei no és una qualitat ni una acció, tampoc una activitat que la gent ha de fer esforçadament, ni un mètode per salvar el món. Ha de captar-se amb claredat aquesta diferència, en cas contrari serà errònia l'actitud que adoptem respecte a aquesta transcendental demostració de l'èxit que ha obtingut la humanitat en el procés evolutiu. Servir és una manifestació de la vida. És un anhel de l'ànima i és tant un impuls evolutiu de l'ànima com l'instint de autopreservació, o la reproducció de l'espècie és la demostració de l'ànima animal.
Les altres quatre lleis de l'ànima són:
4. La Llei de Repulsió
5. La Llei del Progrés En grup
6. La Llei de Resposta expansiva
7. La Llei dels Quatre Inferiors
El Nou Grup de Servidors del Món bé pot ser considerat com un cos d'observadors organitzats i entrenats.
Primer hi ha els Observadors organitzats: formen el cercle extern del nou grup i la seva nota clau és la síntesi, l'eliminació de coses no essencials i l'organització del coneixement humà. En treballar en molts camps de la percepció humana, se'ls distingeix per un esperit sense sectarismes, per la capacitat de ocupar-se de les essencialitats fonamentals i de vincular els diversos camps de la investigació humana, en un tot organitzat i unificat.
Segon, els Comunicadors telepàtics: És tos són molt pocs i es distingeixen per la seva relativament estreta i interna relació. Són principalment un grup d'enllaç o pont. Són extrets del cercle esotèric dels observadors organitzats, però amb un abast més ampli de servei, perquè treballen en forma més esotèrica. Estan en contacte entre si i amb els observadors organitzats, i també amb el grup d'homes i dones que es troben en el mateix centre o cor del grup mundial. El seu treball és triple i molt difícil. Han conrear constantment el desinterès, característica de l'ànima que es coneix a si mateixa. Contínuament obtenen el coneixement i la informació acumulada, dels observadors organitzats, adaptant-los a les necessitats mundials i difonent com a ensenyament.
Tercer dels Coneixedors: constitueixen les forces intel·ligents del planeta; expressen, a causa de La seva expansió de consciència, la Ment de Déu; encarnen el principi intel·ligent, immutable i inalterable, ia través d'Ells flueix l'energia anomenada Voluntat de Déu, a falta de millor comprensió.
El contacte, amb el resultant impacte que prové de l'ànima, va desenvolupant-se ràpidament, d'allí la necessitat que jo sent les bases per obtenir un major coneixement, la qual cosa facilitarà els contactes més elevats provinents de la Tríade espiritual, que obriran noves zones de interacció, fins ara només conegudes per la Jerarquia. Tots els contactes en desenvolupament involucren les condicions que poden definir-se amb les paraules Contacte i Impacte. (2)
1.Contacto pot ser definit (per als nostres propòsits específics) com el reconeixement d'un medi ambient, una zona fins ara desconeguda, o allò que en una forma o altra ha estat evocat, alguna cosa diferent que ha fet sentir la seva presència. Aquesta cosa que l'Observador ha pressentit amb anterioritat, ha estat presentat en teoria com una possibilitat, després invocat amb gran atenció i consciència per qui ha sentit la seva presència, fins a obtenir el contacte.
2.Impacto és més que registrar simplement contacte. Es transforma en una interacció conscient; això transmet informació de naturalesa reveladora, i pot ser definit en les seves etapes inicials com la garantia d'una nova zona d'exploració i aventura espiritual per aquell que respon a aquest, assenyalant un camp més ampli on la consciència pugui expandir-molt més i registrar acrecentadamente el propòsit diví, que espera ser reconegut més plenament.
Per tant, el deixeble progressa a través d'un procés lent d'invocació i evocació, des del camp normal del que podem anomenar la percepció telepàtica comú, fins a un estat de consciència caracteritzat per una sensibilitat entrenada. Desenvolupa un reconeixement espiritual controlat, comprès i dirigit cap a fins jeràrquics d'utilitat. Amb aquestes paraules es té una definició molt simple del procés que tècnicament anomenem la Ciència d'impressió.
El procés de comunicació. (3)
El procés de comunicació. (3) Hi ha un paral·lel interessant entre els tres mètodes de treball telepàtic, els seus tres tècniques de realització i les tres formes principals de comunicació a la Terra.
Telepatia instintiva / viatges per tren / estacions / telègraf.
Telepatia intel·lectiva / viatges per mar / ports / telèfon.
Telepatia intuïtiva / viatges aeris / aeroports / televisió.
La telepatia és l'equivalent esotèric de les telecomunicacions.
En tot procés de comunicació trobem tres elements.
- L'agent iniciador, l'emissor que inicia la transmissió: la seva ànima. (4)
- L'agent receptor, del que es transmet en "ales del pensament": la seva ment.
- El canal, a través del qual es registra la informació: el seu cervell i el medi, pel qual s'intenta transferir el pensament, la idea, el desig, la impressió i, per tant, algun coneixement: el seu camp electromagnètic (cos etèric) .
Aquesta és la descripció més senzilla de la mecànica elemental del procés. Indica també la comprensió més elemental del pensament que tanquen les paraules del Bhagavad Gita, traduïdes a Occident, pels termes: el Coneixedor, el Camp del Coneixement i el Conegut, o bé, Comunicador, Comunicació i Comunicant.
Actualment es necessiten pensadors que s'entrenin en una actitud mental i centralització, que no contingui el perill d'una receptivitat negativa i respongui, al mateix temps, a la inspiració superior intuïtiva. El que es necessita són mediadors que interpretin les idees i no mediums.
El resultat final del procés de comunicació és la impressió (5). Impressió és la reacció subtil a l'activitat mental vibratòria d'alguna altra ment o conjunt de ments, a mesura que la seva influència afecta a l'ens o conjunt d'ens.
La primera etapa d'una correcta recepció telepàtica consisteix a registrar la impressió; al començament és generalment vaga, però a mesura que es concreta el pensament, la idea, el propòsit o la intenció de l'agent receptor, s'introdueix en la segona etapa, que apareix com una forma mental definida; finalment aquesta forma mental fa impacte en la consciència del cervell en un punt localitzat darrere del centre ajna i, per tant, a la zona del cos pituïtari.
Un membre de la jerarquia planetària extreu la idea de la Ment universal d'acord a La seva tendència i equip mental, i les necessitats immediates són sentides pels adeptes actius; llavors presenta la nova idea, el nou descobriment o la nova revelació al grup d'adeptes? -lgicamente en forma teleptica? - i quan ha estat considerat pel grup, el presenta a El seu grup de disc pulos. Entre ells trobar qui respongui amb ms facilitat i intel·ligència i aquest, mitjançant el seu clar pensar i el poder de les formes mentals formulades, pot llavors influir sobre altres ments, les quals al seu torn capten el concepte com a propi, s'apoderen de li ho porten a la manifestació. Cada un considera com a privilegi especial fer-ho es i, a causa d'aquesta facultat especialitzada ia la responsabilitat automticament generada, posa-hi tota la seva energia; llavors treballa i lluita en pro de les seves formes mentals.
Una Illustraci sobre això la tenim en la història de la Societat de Nacions. Abans que el Mestre Serapis emprengués un treball especial, procur inculcar idees constructives per ajudar a la humanitat. Concebre una uni mundial en el camp de la política, que es posarà de manifest com una associaci intel·ligent nacions per preservar la pau internacional. Present la idea als adeptes reunits en cnclave, que van considerar que alguna cosa s'hagi de fer. El Mestre Jess es va encarregar de presentar-la a El seu grup de deixebles, ja que estava treballant a Occident. Un dels deixebles dels plans interns capt el suggeriment i la vaig transmetre, oms bé la adapt, fins que va ser registrada pel cervell del coronel House, que no capt l'origen -del qual era completament inconscient i alhora la vaig transmetre a aquest aspirant de sisè Rayo anomenat Woodrow Wilson. Llavors, nodrida amb mltiples idees anlogas, provinents d'altres ments, va ser presentada al món. S'ha de tenir present que la funci d'un discpulo consisteix a enfocar un corrent d'energia de qualsevol tipus particular en el pla físic, on pot esdevenir un centre magn tic i atreure cap s tipus d'idees similars i corrents de pensaments que no posseeixen la força necessària com per tenir vida pròpia, ni fer un impacte prou fort sobre la consciència humana.
Regles per obtenir el control per l'ànima.
Les regles o factors vivents constitueixen l'expressi de la qualitat o Naturalesa de Déu i conducirn finalment a la plena expressió de la divina Siquis. Evidenciarn la naturalesa instintiva i emotiva de la Deïtat.
1.la tendència innata i inextirpable de barrejar i sintetitzar.
2.La qualitat de la visi oculta.
3.El instint per formular un pla.
4. L'anhel de viure una vida creadora, per mitjà de la facultat divina de la imaginaci.
5. El factor analisi.
6. La qualitat innata que posseeix l'home per idealitzar.
7. La interacció de les grans dualitats.
Existeixen certes regles molt simples a les que voldria referir-i constitueixen el fonament de les veritats que vostès admeten com a necessàries per al progrés espiritual, condicions indispensables que han de tenir tots aquells a qui els Mestres prenen al seu càrrec i els inclouen en els seus grups per servir . Aquestes són:
1. La necessitat reconeguda de sintonitzar-, fins on li és possible a l'aspirant individual, amb la necessitat mundial a mesura que aquesta va sorgint.
2. L'assoliment d'un sentit més subtil dels valors. En el present, el descans, la diversió, l'ociositat, la discussió i la crítica no tenen cabuda en la vida del deixeble.
3. El desenvolupament de la fluïdesa mental i una actitud que reconegui el fet que -encara que el Pla existeix- les tècniques, les presentacions, els idealismes i mètodes han de canviar necessàriament.
La Tècnica del Desenvolupament. (6)
La frase "Punts de Revelació" resumeix una tècnica molt definida, emprada a l'entrenar deixebles per a la iniciació. Tota vida està destinada a seguir una sèrie progressiva de despertamientos. Progrés, moviment, despertar, expansió, il·luminació, evolució, creixement -aquestes són unes poques paraules de les moltes que s'apliquen a l'efecte, tant interns com externs, del procés creador. El procés creatiu és l'activa demostració progressiva de la intenció divina quan adquireix forma, tal intenció és un projecte plenament comprès per la Ment Universal; l'anomenem Propòsit quan Shamballa capta la síntesi d'aquesta intenció comprensiva, i en diem Pla quan ens referim al treball que porta a terme la Jerarquia per expressar el més plenament possible aquest Propòsit.
La planificació de la Jerarquia s'agrupa en certes i definides fases d'activitat -totes relacionades, totes tendint a l'exteriorització del Pla en qualsevol segle, cicle o període mundial determinat, i són:
- La fase del Propòsit, que s'origina en Shamballa i és registrada pels Membres majors de la Jerarquia.
- La fase de la Planificació jeràrquica, que és la formulació del Propòsit en termes de possibilitat, imminència, adequació i disponibilitat dels deixebles, a més de les energies per complementar el Pla.
- Després ve el Programa, on el Ashrama particular involucrat en la complementació del Pla, el pren i el redueix a etapes formatives d'impressió i direcció humanes, condicions necessàries per al sorgiment del Pla i de les dues fases d'aquest condicionament. Cadascuna té dos aspectes, la destrucció de tots els obstacles i la presentació del Pla.
- El sorgiment del Disseny jeràrquic (basat sobre el reconeixement del propòsit, l'acurat planejament i un programa detallat i totalment pensat), tant en les ments dels deixebles del Ashrama que estan involucrats en la complementació del Pla, com entre els intel·lectuals de la Terra .
- Després ve la fase final de l'Precipitació, quan s'ha realitzat tot el treball subjectiu sobre la base de la possibilitat que el disseny i una part del programa són reconeguts pels pensadors mundials en cada nació, sigui en forma antagònica o favorable. Havent arribat a la seva etapa final, segueix llavors per propi impuls la planificació en forma de Projectes.
L'INTENCIÓ
Intenció, esforç i persistència són considerats per la Jerarquia de cabdal importància i constitueixen els principals requisits per a tot deixeble, iniciat i mestre.
La visió jeràrquica, fins on puguin comprendre-ho, constitueix la resposta dels Mestres a la impressió superior, a la qual estan sotmesos i donen seva aprovació, d'acord al grau d'elevació al qual pertanyen i no al grau d'evolució. El Mestre reconeix als que reconeixen el Pla i tracten (amb tota dedicació) d'ajudar a realitzar-lo. Llavors els estimula en forma grupal, perquè tenen idèntica visió i dedicació; això els permet, mitjançant l'estímul i la inspiració, arribar a ser més eficaços en la línia de servei escollida, per pròpia elecció. Per això voldria que reflexionin acuradament sobre el següent:
1. El reconeixement de la visió.
2. El reconeixement del Pla, perquè visió i Pla no són la mateixa cosa.
3. El reconeixement que el Mestre acorda al grup d'aspirants dedicats, quan els accepta com seus deixebles.
4. El reconeixement mutu, de les idees del Mestre com a metes per a futurs esforços.
5. El mutu reconeixement com ànimes i servidors.
Quan aquests reconeixements siguin adequadament compresos, hi haurà un eventual reconeixement, per part de la Jerarquia, d'un grup de deixebles que pot ser utilitzat com a canal a través del qual pot afluir energia, llum i amor espirituals cap al món necessitat i agonitzant.
Quan tractin de servir inofensivament com a deixebles, en pensament, paraula i acció, quan no reservin per a si res material, emocional o tampoc el factor temps, quan la força física i el do de tots els recursos vagi acompanyat d'alegria, llavors el deixeble tindrà tot el que necessita per dur a terme el treball. Això és aplicable a tots els grups actius de servidors. Tal és la llei. No cal dir que la perfecció encara no és possible, però sí que és possible que tots realitzin un major esforç per tal de donar i servir.
Arribarà el moment, i arribarà amb seguretat, en què, com a individus, i part del grup d'un Mestre, subordinaran les seves vides personals a la necessitat de la humanitat ia la intenció del Mestre. Només la completa auto-abnegació va capacitar als Mestres Ascendits perquè se'ls confiés el coneixement de les lleis de la vida, convertint-se així en instruments per transmetre l'Amor diví per tal d'elevar i guiar la humanitat.
PENSAMENTS | OBRES | ACCIONS |
boca | parlen | transmeten |
mans | s'aferren | sanan |
peus | caminen | traslladen |
any | evacuen | reciclen |
genitals | procreen | creen |
Per tant, la meta immediata per a tots els deixebles aspirants a hores d'ara, pot ser vista com:
- L'assoliment de la claredat mental respecte als seus problemes personals i immediats, i principalment el problema concernent al seu objectiu en el servei. Això s'ha de fer a través de la meditació.
- El desenvolupament de la sensibilitat als nous impulsos que aflueixen al món en aquesta època. Això s'aconseguirà estimant més a tota la humanitat i, per l'amor i la comprensió, fent contacte amb ella més fàcilment. L'amor revela.
- El servei prestat amb completa impersonalitat. Això es fa eliminant l'ambició personal i l'amor al poder.
- La negació a prestar atenció a l'opinió pública i als fracassos. Això es fa mitjançant l'aplicació de l'estricta obediència a la veu de l'ànima i per l'esforç d'habitar sempre en el lloc secret de l'Altíssim.
La següent afirmació expressa el desig de la personalitat de adaptar-se a la intenció de l'Ànima:
"Segueixo endavant fins a aconseguir la meta, la meta de servir plenament.
Jo sóc l'Ànima la naturalesa és llum, amor i altruisme.
M'oriento cap a la Llum i en aquesta Llum veig l'Ànima.
Jo sóc el Pla i em va unificar amb tot el que respira.
Purifico la meva vida astral i sé que no sóc més que un canal per l'amor de Déu.
En aquest poderós cos del jo inferior, no ha d'existir res que impedeixi l'afluència del
Amor de Déu cap a tots els homes amb els que va entrar en contacte.
Em mantinc alçat per l'amor i la fortalesa divins ".
NOTES DE L'EDITOR
Aquest article pertany a una Tetralogia sobre El Desenvolupament de la Consciència, l'anterior va ser La Significació.
1. Les lleis de l'Ànima de la mateixa manera que les seves regles, apareixen en el llibre Psicologia esotèrica Tom II.
2. Les Ciències de contacte i impressió, apareixen en el llibre Telepatia i el Vehicle etèric.
3. L'Eter és el que en l'actualitat coneixem com l'espectre radioelèctric, tot i que s'empra la paraula ràdio, les transmissions de televisió, ràdio, radar, telefonia mòbil estan incloses en aquesta classe d'emissions de radiofreqüència.
4. El Mestre va emprar la paraula iniciador premeditadament, perquè el poder de treballar telepàticament, com a agent iniciador i com a receptor, està relacionat íntimament amb la iniciació i indica que l'home es troba preparat per a aquest procés. La font es converteix en canal o agent transmissor quan ha acumulat molta energia-informació i la pot compartir.
5. L'imprinting és un terme que Konrad Lorentz va proposar per donar compte de la marca sense retorn que imposen les primeres experiències del jove animal.
6. Els Punts de Revelació apareixen en el llibre El discipulat en la Nova Era Tom II.
