Per poder parlar de la Dama del Llac i de l'Espasa de Llum, hem de remuntar-nos a la tradició anglesa. A través d'aquesta, la Dama del Llac se'ns presenta com la gran sacerdotessa de l'illa de Avaln, centre de poder espiritual de la tradici druida, tradici que basava tota cosmogona a les forces i energies que emergeixen de la terra. La terra era considerada llavors com a font de coneixement, i donava els seus fruits als que visquin en harmonia amb ella. La tradici anglesa relaciona sempre a la Dama del Llac ia l'Espasa de Llum amb el rei Artur, si bé existeixen diferents llegendes sobre aquest tema.
La principal de les llegendes ARTRICAS part de l'existència d'una necessitat: perquè el Coneixement dels antics misteris no caigués en l'oblit es necessitava un vincle que unís la vella saviesa druida amb el nou horitzó cristià que començava a estendre en sòl anglés; aquest vincle serà l'espasa d'Excalibur. Tal espasa és un objecte sagrat, smbol de poder, força i orgull; ha estat forjada en Avalny representa la saviesa que la terra atorga a qui la esgrimeix per una causa justa. Excalibur no és, per tant, una espasa qualsevol; és una espasa màgica dotada de tota classe de poders. En mai, es tracta d'una espasa destinada a un rei, a una persona i sense duplicitat. L'Espasa Excalibur li ser aix lliurada a Arturo, el primer dels reis cristians, per la Dama del Llac, perquè Arturo es fa mereixedor d'ella.
La Dama del Llac és la guardiana de la puresa de la tradici, de la Veritat, de l'ensenyament autntica i arcana que roman immutable a través del temps, i, com a tal guardiana, emergeix del llac i la seva mà lliurar a Arturola espasa màgica de llum perquè aquest preservi la supervivència dels arcans i antics misteris durant la seva vida, ja que a la mort d'Arturo l'espasa ha de ser retornada a la dama del Llac. Acceptant l'espasa Arturo es comprometaa salvaguardar el coneixement espiritual que els druides havien aportat i els ritus an perviuen. Però, Arturo oblida i desatén el seu compromís, de manera que l'Espasa d'Excalibur ha de ser restituïda al seu lloc, a les aigües del llac que circumda l'illa de Avaln. La Dama del Llac ha de arrebatrsela a Arturo, ja que aquest ha deixat de ser digne d'ella.
Altres versions ARTRICAS afirmen que serà nomenat rei d'Anglaterra aquella persona que pogués arrencar l'espasa d'Excalibur d'una pedra o enclusa on era clavada, sent Arturo qui aconsegueix fer-ho i qui, per tant, és proclamat rei.
"L'Espasa Excalibur està clavada a la Roca i, en conseqüència, l'Energia del seu Full només irradia a l'interior de la Roca. Cal extreure-la i donar-li la volta: en això és en què tu ets del Llinatge dels Cavallers de l'Espasa ".
"Cavaller, fes que brilli el teu Espasa. Exercita't en temps de pau en el Maneig de l'Arma, i salmòdia també la teva Breviari de Textos Sagrats "
Especial referència a la figura de l'espasa.
A diferència de la figura de la Dama del Llac de la qual no hi ha cap menció fins als relats artúrics, l'espasa té un origen anterior, fent-se referència a la mateixa en nombrosos i variats llibres.
En la tradició cabalística, l'espasa és la Raó, el sisè Sephiroth del Ruach. El centre de Ruach és el cor, i es pot apreciar que aquesta Espasa de Ruach ha de ser clavada pel mateix cavaller en el seu propi cor.
A la Bíblia, l'espasa és un terme que apareix en nombroses ocasions.
La primera espasa que s'esmenta en la Bíblia se'ns presenta com una espasa de foc:
"I havent expulsat a l'home, va posar davant del jardí de l'Edèn querubins, i la flama d'espasa vibrant, per guardar el camí de l'arbre de la vida".
-En els Salms (45), escrits mil anys abans de l'Era Cristiana, se cita també a l'espasa:
Ets bell; el més bell dels fills d'Adam. La gràcia es vessa en els teus llavis. Per això Déu et va beneir per sempre. Cenyeix, doncs, el teu espasa al teu costat OH tu, el més brau! ' "Marxa a la teva glòria i la teva esplendor! ¡Cavalca per la causa de la veritat, de la pietat i de la justícia! "
-La darrera al·lusió a l'espasa en les Sagrades Escriptures es recull en el capítol final de l'Apocalipsi:
"Llavors vaig veure el cel obert i un Cavall Blanc. Qui ho munta es diu Fidel i Veraç, perquè jutja i combat amb justícia. Els seus ulls, flama de foc, sobre el seu cap, moltes diademes. El seu nom és "verb de Déu". De la seva boca sortia una espasa esmolada per ferir als ateus. Els exèrcits del cel, vestits de lli blanc pur, el seguien sobre cavalls blancs ".
"Quan el Cavaller agafa la seva Espasa amb les dues mans, assumeix (i assegura) així la seva permanència en l'Estructura del Tot".
La idea de l'Apocalipsi torna a ser recollida de forma molt similar als textos Brahamánicos, el Déu de la Vida vindrà sobre un Cavall Blanc brandant la seva espasa de foc i sembrant la destrucció en un món que és ja un cadàver, un mort en la matèria morta.
En els textos artúrics, a més de l'espasa Excalibur, es parla d'altres dues espases.
-La "Espasa Rota"
-La "Espasa de l'Estrany tahalí"
Una altra diferència notable entre les dues figures que estem tractant és la relativa a la seva vigència en l'actualitat: mentre que el terme "Dama del Llac" està pràcticament en desús, la importància de la figura de l'espasa ha perdurat. Exemple clar d'aquesta continuïtat de l'espasa seria: la cita de Ramon Llull (S. XIV): "Espasa es dóna al Cavaller, perquè mantingui la justícia i defensi aquesta santa Ordre".
"Ser armat Cavaller és un títol d'honor, no ho oblideu ......... .i l'Arma és perillosa per a qui la torna contra si mateix".
El llac és com el nostre ser intern i, si la Dama del Llac és qui habita i governa el llac, per extensió, es pot entendre com allò que governa en ser intern, a l'Ànima. La Dama del Llac és l'aspecte femení de la divinitat. Simbolitza la saviesa i és ella qui atorga els dons del coneixement espiritual, del poder i la força, que emergeixen des de les profunditats del llac, del nostre ésser intern, de la nostra pròpia ànima.
L'espasa és exterior, masculina, és la reflexió i el pensament humà; l'espasa representa l'acció. També simbolitza moltes coses; per tenir doble tall, doble aspecte, té un valor dual: acció-reacció, llum o foscor, seguretat o perill, benefici o dany, goig o dolor. L'espasa curta i divideix. La seva fi no és ferir sinó redimir. La podem considerar sota diferents aspectes, com a instrument de poder, valor i llibertat.
Així, el meu Dama del Llac, el meu ser intern em entrega d'una manera incondicional l'autèntic coneixement, sempre que jo sigui mereixedor d'ell, per mitjà d'una espasa de poder, d'una espasa de llum que permet emprendre l'acció, la marxa cap a la saviesa. Serem capaços, a través i l'espasa, de sentir l'Amor, el que ens permetrà aconseguir realment l'obra a la qual hem estat convocats com a éssers humans.
Aquesta espasa de llum mostrarà el seu efecte destructor sobre les tenebres; es mostrarà com la Veritat davant la qual fugen la ignorància i l'egoisme i, moguda pel nostre braç, podrà arrencar l'autèntica saviesa que cadascú emmagatzema al seu interior. Una espasa que ens estava destinada des de sempre i que hem de portar fins que la llum torni a resplendir en el firmament.
Què ets tu? Què sóc jo, i què és el Cavaller? Què és l'Heroi dels Contes de fades? "No cal comptar amb ningú", "Ajuda't i el Cel t'ajudarà".
? Font:
La Dama del Llac i l'Espasa de Llum
