No podem estar davant d'un nen o jove i no educar-lo. Simplement amb la nostra presència, mirada, actitud emocional i corporal estem educant des de l'exemple de la transmissió personal. I això és el que realment aprenen i aprenem: el que ens arriba per transmissió, per experiència. Perquè aprendre és un acte d'adquirir, processar, entendre i aplicar el que vivim i experimentem. Escriu Lídia Serra.
Cada paraula, cada gest, cada expressió significa alguna cosa de nosaltres i porta un missatge clarament explícit cap a qui el dirigim. Els nens i joves tenen una estructura extraordinàriament desenvolupada per captar de nosaltres i de l'entorn el que veuen, el que som, i ens necessiten per poder desenvolupar-se. Per tant hem de ser molt curosos amb tot el que diem o fem, sobretot durant els primers set anys de vida, perquè el seu sistema està dissenyat amb una capacitat altament desenvolupada per "gravar" tot el que veuen, el que senten, el que perceben, i la seva mirada va més enllà de l'aspecte extern de les coses.
Per això necessiten el millor, i els adults s'ho podem oferir si estem atents escollint entre allò que realment pugui cobrir les seves necessitats del que no. Moltes vegades els adults eduquem a partir de paràmetres propis d'adults, sense pensar en aquestes necessitats autèntiques. Saber i entendre què és el just i necessari per a cada nen, nena o jove és una tasca difícil però apassionant.
Simplement hem de reconnectar amb el nen-nena interior que portem dins i que, de vegades, pot estar oblidat, amagat. Aquest és un acte que els adults podem fer: redescobrir la nostra infància sense deixar de ser adults. Poder jugar els dos papers ens dóna la capacitat de poder discernir allò que pot ser necessari per als nostres nens d'allò que no ho és.
Hem d'aprofitar aquesta doble funci que ens permet exercir aquests dos papers; els infants i joves, tot el seu potencial il·limitat, encara no tenen aquesta capacitat. I aquesta capacitat és el que ens atorga la competència per educar.
Començar per nosaltres nens
Els nens est connectats contínuament amb el present i la seva actitud és de lliurament i fluïdesa absoluta cap a totes les coses que viuen, cap a tot el que els proposem. Encara que de vegades amb les seves actituds ens sembli que no és es, depenen de nosaltres per desenvolupar-ja que l'ésser humà neix per acabar i fins al voltant dels 21 anys no s'acaba aquest període de creixement. El que rebin i experimentin durant aquesta etapa determina de manera crucial el desenvolupament del seu sistema corporal, emocional, intel·lectual i espiritual.
Si els adults connectem amb aquest lliurament i aquesta presència del nostre nen interior alhora que amb el nostre discerniment ja desenvolupat i propi de nosaltres, podrem oferir una educaci de qualitat i no de quantitat. Això és el que ens estan demanant els infants, els joves i el que el nou paradigma educatiu necessita: el millor que podem fer per l'educaci dels infants i j joves és començar per nosaltres mateixos.
Font: http://www.elyogaeduca.com
La educaci és cosa de tots
