"L'educació prohibida" és una excel·lent pel·lícula sobre l'educació que, independentment de les reflexions que a cadascú ens pugui donar lloc, reflecteix un problema que ni tan sols és educatiu o social, sinó cultural i mental. No ens apreciem a nosaltres mateixos, no apreciem als nostres congèneres, ni tan sols als nostres fills ... Si no, des que punt de vista permetríem passar als nostres descendents per semblant tortura, més d'una dècada de les seves vides dedicades a una simple i plana pèrdua de temps, sense altre objectiu que convertir-nos en mansos i dòcils obrers i consumidors? Això és estimar-molt poc a nosaltres mateixos i als altres. Significa simplement que ens odiem molt.
No sé si algun dia arribarà que puguem albirar un futur sense aquest tipus de programació mental estatal. No obstant això, sóc optimista: jo no penso deixar que uns hipotètics futurs fills meus passin per semblant amargor. És una promesa que els faig des de ja (realment ho penso des de fa molt temps). I tu? Què faràs?
L'Educació Prohibida
