INTRODUCCIÓ.
Per descomptat el que no hi ha cap dubte que estem presents en una nova etapa o una nova Era que podriem anomenar l'Era de l'Espiritualitat, aquesta Era s'identifica principalment per l'augment de persones que s'interessen per aquest fenomen . Aquest fenomen, el fenomen de l'espiritualitat hi ha gent que a tret diferents raons, des que hi ha gent que s'agafa a un clau ardent, fins que és una moda, tant una opció o raó com l'altra tenen el seu sentit, ja que si preguntéssim a qui ho veu d'aquesta manera ens donarien una sèrie d'arguments, però sobre aquestes opcions o raons jo vull puntualitzar 1, que cap de les opcions o raons ajuda ni el mes minimo, agafar-se a alguna cosa cremant ajuda a curt termini, no a llarg termini, per a qui tingui intencions de morir-se aviat llavors l'opció és bona però per a qui tingui intencions de durar una mica més, com que l'opció no és molt bona, ja que si et agafes a un calb cremant tens una sèrie de problemes que tens de solucionar, ja que quan et as agafat és per alguna cosa, l'altra opció és que és una moda, aquí com que tinc els meus dubtes ja que les modes es creen principalment amb fins comercials i l'espiritualitat no és comercial encara que hi hagi gent que op ine el contrari, la veritable naturalesa de l'espiritualitat no és la de fi comercial sinó la que per mitjà de la meditació i altres tècniques anar netejant els bloquejos interns, que no ens deixen viure en pau. L'espiritualitat és la recerca interior com va fer en el seu dia Buda o Jesus, jo si crec en el camí de Buda, Buda era un príncep, el príncep Sidarta Gautama, a Buda se li coneix també amb altres noms com Buda Gautama, o el Buda històric o Buda Sakyamuni, sobre els diferents noms que li han posat al llarg de la història, això és el de menys o almenys per a mi, ja que el considero que són simples etiquetes, l'important per a mi, va ser el camí de Buda, Buda va ser conscient del sofriment i el camí seu va ser un camí de recerca, de recerca interna fins que un dia aconsegueixo el Nirvana, també conegut com la Iluminacion espiritual, va aconseguir expandir la seva consciència fins arribar a un estat de no patiment, en una ocasió llei un article a què se li preguntava a un guru, que com aconseguia estar bé, quan hi havia guerres i fam i la seva contestacion va ser, "en el meu món tot funciona bé", aquest guru també va aconseguir expandir i elevar-a un estats de concienc ia molt alt, el també va trobar aquest estat tan desitjat per tots, en aquest punt realment és on crec que va néixer la "Era de l'espiritualitat", estem cansats del de sempre i com que no ens sentim complets, ens sentim buits com que alguna cosa ens falta, això em porta al primer punt.
ELS DOS COSTATS DE LA MONEDA, EL MATERIALISME I L'ESPIRITUALITAT.
El major error en la història que es a comès o almenys per a mi, a estat separar occident d'orient, han estat separats durant anys i cada part amb una filosofia diferent, que fins i tot sent diferents o mes bé completament diferents el resultat de les dos és el mateix, la sensació de buit, cap aporta prou per ser completa, d'una banda aquí a occident ens han ensenyat a mirar cap a fora, a mirar el material, a mirar des de la ment, a mirar des del ego. Per l'altre costat aquesta orient, ahi és just el contrari ensenyen a mirar cap a dins, cap a l'espiritual ia mirar des del cor no des de la ment com a occident, hi ha ensenyaments que diuen que "cal mirar cap a dins, ja que ahi aquesta la veritat, el de fora és pura il·lusió ", aquí el defineix, el problema, és que els dos sistemes són incomplets, en els dos hi ha una sensació de buit, ja que falta alguna cosa, no són sistemes complets.
El sistema Occidental es basa en l'riquesa, en les possessions, es basa en que la qualitat de vida està en el material, però això no és del tot cert ja que hi ha gent amb molts diners, que no són feliços, llavors ens anem al un altre sistema, al sistema oriental.
En el sistema oriental, no es valora ni els diners, ni les possessions, però hi ha una petita pega, hi ha gent molt espiritual, però no tenen diners, per exemple a l'Índia hi ha gent molt espiritual i és un país molt pobre on molta gent es mor de fam, un sistema que fa que et moris de fam, al meu en concret no em val, llavors el sistema occidental acaba frustrant, ja que per exemple si tens moltes possessions i no tens amb qui compartir-les, ¿perquè les vols ?, però també és veritat, que si posseeixes una gran pau espiritual i no tens per menjar, com que tampoc convenç molt.
Arribats aquest punt, és on ve el que jo i anomenat les dues cares de la moneda i és el que vaig dir a dalt que el major error a estat separar les dues filosofies, ja que cadascuna aporta el necessari, ja que les dues formen els dos i banda de la moneda, d'una banda aquesta el mateial i per l'altre l'espiritual, això és una cosa innovador, encara que no és meu, això es el avui dir en el seu dia fa uns anys a Osho, un mestre de l'Índia en el seu dia no ho entesa, però a mesura que passa el temps cada vegada aquest sistema m'agrada mes, ja que com he dit abans, el material és necessari ja que els diners és necessari però si no vius en pau, si no es trobat aquesta pau interior va a ser un patiment, el que Osho dic en el seu dia "Zorba, el Buda", el material i terrenal de Zorba i l'espiritual de Buda. El sistema tret per aquest gran mestre, estimats per molts i odiat per altres tants, el sistema seu a mi personalment em sembla el correcte, ja que negar-te a alguna cosa és com negar una part teva, és estar incomplet.
EL EGO
L'ego és un dels majors enemic que tenim els occidentals, ens fa mirar cap a fora, l'ego ens fa romandre en la ment, l'ego ens fa competir, les competicions són de l'ego, hi ha una frase molt bona que serveix per entendre millor a l'ego, aquesta frase és que "ningú és millor superant a ningú, sinó superant-se a si mateix", l'ego et diu el contrari, has de superar a algú, competeix, en una ocasió avui dir en una xerrada a Wayne Dyer, que parlava sobre l'ego, i deia que l'ara, no és millor que ningú, però si és millor o procura ser millor com a pare, millor com a marit, millor com a escriptor, etc ..., eh ahi la qüestió de l'ego, l'ego és el estat que t'indica l'exterior, la gelosia també són de l'ego, igual que la venjança o l'odi, qualsevol cosa que ens porti a l'exterior pertany a l'ego, l'ego ens confon i no ens deixa veure amb claredat.
L'ALCOHOL I LES DROGUES, SIMPLEMENT PICOS DE CONSCIÈNCIA I LA MEDITACIÓ.
En aquest punt m'agradaria parlar de l'alcohol i les drogues des del punt de vista energètic o espiritual. Les drogues, entre elles les mes famoses com com el tabac o l'alcohol, des d'aquestes, que podem dir que són les mes "light", fins a les drogues una mica més serioses també de consum diari com pot ser el cànnabis o l'haixix i la droga estrella avui en dia en la societat, la cocaïna, passant també per diferents pastilles com LSD o speed, etc ..., o la darrera de la llista, el estramoni. Tot aquestes drogues tenen el seu perquè, ja que si estan ahi és per alguna cosa i la la raó és molt simple, si la gent les consumeix és per que t'aporta alguna cosa, com és de lògica, si no us aportés alguna cosa no es consumiria, un cop aquí, el tema és ¿que aporten ?, la gent per que beu ?, o ¿per que es droguen ?, o millor ens hauríem de preguntar, que tenen les drogues perquè la que la gent les consumeixi ?, si això es el preguntessis a qualsevol que consumeix qualsevol tipus de drogues des de les mes toves o les mes "light", fins a les més dures, es digui per exemple estramoni, tots et respondrien el mateix, i la resposta seriosa "per que em trobo millor ", des del qual fuma fins al que consumeix cocaïna, per posar uns exemples el que fuma, fuma perquè li relaxa i això té una explicaion molt senzilla, quan un fuma ¿que fa ?, coje aire a poc a poc i el deixa anar a poc a poc, aquesta és la tècnica més bàsica de relaxació, que també funciona sense fum, si el teu cojes sense tenir un cigar el la boca, cojes aire a poc a poc i el deixes anar a poc a poc relaxa, el problema és que si el teu aquest ejercico ho fas amb un cigar estan consumint substàncies tòxiques. Mentre sense cigar, simplement consumeixes oxigen, alguna cosa no només bo per a la salut, si no necessari per a l'organisme les cèl·lules té oxigen, la sang té oxigen, el cos necessita aquest oxigen. En el cas d'un altre tipus de substàncies com la cocaïna, les pastilles, estramoni o qualsevol altra substància, la pel·lícula és semblant, el que fan aquestes substàncies és elevar a la persona, aquestes substàncies el que fan a nivell energètic, és expandir la consciència, de forma semblant a com ho fa un guru o com es fa a la meditació, només que hi ha una petita diferència, hi ha un detall a tenir en comte, les substàncies o drogues, el que et fa és crear-te pics de consciència, et expandeix la consciència en pics, això, ¿que vol dir ?, dit amb paraules d'estar per casa, quan consumeixes una substància, et trobes bé per que eleva el teu vibracio energetica, en aquest cas diguem que és com si tapés els problemes i et dóna molta energia, per això quan algú beu es troba millor, content o com quan consumeix cocaïna, que té un "subidón", això es deu al fet que aquesta substància li a creat una expansió de consciència, el problema o la pega és que aquesta expansió només dura mentre dura l'efecte de la substància i després tornada a la vida normal, per això el de "pics de consciència", aquesta és la raó o almenys al meu entendre pel qual aquestes substàncies funciona per que en elevar la consciència o dit amb paraules casolanes el que fa és tapar els problemes o els bloquejos i al tapar-los un ja no és conscient i es troba molt bé, la pega és que només dura, mentre que la substància té efecte, i eh aquí una altra qüestió, el per que despres de consumir una substància ve el moment de baixón i el moment de baixón ve quan la substància en quedar sense efecte destapa el que a tapat, en aquests moments tornes a ser consent dels problemes i els bloquejos que tenies, això crea un problema que és que hi ha gent que com en aquest estat aquesta bé procura estar tot el temps que es digui "addictes a una substància", com pot ser un alcohòlic o cocaïnòman ".
Abans vaig fer una compareacion entre les sutancias i la meditació, ja que la meditació és una tècnica que s'usa per expandir la consciència o per eliminar o desbloqueges bloquejar bloquejos, però en el cas de la meditació, el que passa és que va actuant a poc a poc per això a curt termini no obtens benefici cap, potser una mica de relaxació, quan es comença a Mediatar es comença un a trobar més relaxat, però tampoc no s'obté molt més o almenys a curt termini, a llarg termini la cosa canvia per que ja no només et sents relaxat sinó com que et comences a trobar millor, ja no et cabreges tant com abans, hi ha certes activitats que abans et costava molt i ara et resulta més fàcil, gent que estava s'enfada amb tu comencen parlar-te, etc, diguem que comences a veure les coses d'una altra manera i en veure les coses d'una altra manera, les coses comencen a veure't a tu d'una altra manera, on mes es nota és en el dia a dia que per mitjà de la meditació es van desbloqueand o bloquejos i poc a poc comences a trobar aquesta pau, que això no vol dir que siguis immune i em refereixo al fet que ja no es cabregi un mai, però ja no tant com abans, el que a una situació li donaves molta importància sense saber com deixes de donar-li tanta importància.
Això em porta al principo, d'aquest text, d'aquest article o simplement d'aquestes reflexions que al cap ia la fi és el que són, simples reflexions, el meu reflexions o el meu punt de vista sobre uns temes en concret, que la llista de temes o de qüestió es podia ampliar a qualsevol situació.
El cas que com vaig dir al principi, estem entrant en el que jo i anomenat L'Era de l'Espiritualitat, ja que ara és una mica més fàcil entendre el per que cada vegada hi ha mes gent buscant altres alternatives, ja que aquestes alternatives com la meditació ens ajuden a desbloquejar bloquejos ia trobar-nos millor.
Escrit per: David Bartolome Pires
