Taula de continguts amagar 1 1. Teosofia enfront de Religió, Filosofia i Ciència. 2 2. Breu Història de la Teosofia 3 3. Però llavors ... Què és la Teosofia? 4 4. Principis de la Teosofia. 5 5. La Teosofia avui.

"Com més avenços, tants més llaços trobaràs als teus peus. El sender que a la meta condueix està il·luminat per una llum única: la llum del llanço que crema al cor. Com més óssa un, tant més obtindrà. Com més tem, tant més palidecerá aquella llum, l'única que pot guiar-lo "

- Madame Blavatsky-

1. Teosofia enfront de Religió, Filosofia i Ciència.

L'ésser humà, des de l'origen dels temps s'ha enfrontat a una sèrie de qüestions transcendentals, inherents a la seva pròpia existència: Qui sóc? Cap a on vaig? Quin és l'origen de la Vida? Què em passarà quan em mori? Té algun sentit el que faig? Existeix el destí, i en aquest cas, tinc poder per canviar-ho?

A aquestes ia altres preguntes essencials, ha intentat donar resposta utilitzant diferents branques del coneixement.

A saber: religió, filosofia o ciència.

La R eligión sorgeix per la dificultat que comporta trobar respostes basant-se únicament en la raó pura.

La seva essència la constitueix la fe. La creença que l'Univers, l'Home i la Vida provenen d'un origen diví incognoscible. La Religió accepta l'autoritat d'un líder o líders religiosos que afirmen posseir coneixement irrefutable gràcies a Revelacions externes, ja sigui rebudes directament o contingudes en Llibres Sagrats.

La F ilosofía neix de la disconformitat d'alguns pensadors a qui no els bastava amb la fe. Els filòsofs van sentir la necessitat de pensar, deduir, contrastar i formular les seves pròpies teories per donar resposta a les preguntes essencials.

La filosofia utilitza la Raó i intenta arribar a les causes primeres del coneixement. El filòsof antic es considerava abans de res, un cercador de la Veritat.

La C iència ha buscat respostes fiables i sistemàtiques mitjançant l'observació, l'experimentació i el raonament. Utilitzant la lògica i les matemàtiques desenvolupa models formals per explicar el món. Els seus resultats han de ser verificables per uns altres, perquè els científics puguin treballar sobre els resultats dels que els van precedir.

De fet, el cientificisme Positivista va arribar a considerar a la Ciència com la nova i definitiva religió, menyspreant qualsevol fenomen no verificable. I és que la omnipotència cognoscitiva de la Ciència que predicaven alguns intel·lectuals, els va portar a la negació arrogant de qualsevol altra modalitat del coneixement humà.

I és en aquest marc on la Teosofia Moderna comença a cobrar força, perquè sempre hi va haver homes i dones que van considerar la Realitat com un Tot. Un conjunt complet i integrat que no pot, ni ha de ser fraccionat, ja que la Religió, la Filosofia i la Ciència individualment considerades, només deixen entreveure parts incompletes de la Veritat.

2. Breu Història de la teósofa

La teósofa en s és un moviment molt antic, els conceptes fonamentals, s'han anat transmetent al llarg de la història després del vel de molts noms. Egipcis, Indis, Grecs, Romans i tamb Europeus medievals van participar d'idees similars, mentre que personalitats tan eminents com Pitàgores, Platn, Leonardo da Vinci, Paracels o Isaac Newton van ser missatgers d'aquest coneixement universal.

La paraula ve del grec: Theos (déus) i Sophia (saviesa). Per tant, la teósofa significa literalment saviesa Divina i és el coneixement de les causes primeres i de les Lleis de la Naturalesa que li atorguen a l'home un sentit superior de la Vida, es com una capacitat de comprendre les seves aparents contradiccions. Aquest coneixement no ve d'Revelacions externes sinó de l'Interior.

Els filsofos neoplatnicos de l'Escola d'Alejandra van ser els primers a utilitzar el terme teósofa, però hem d'agrair a Helena Petrona Blavatsky i al coronel Henry Steel Olcott l'esplendor teosfico dels nostres dies.

A la fi del s XIX van recuperar els ensenyaments teosòfiques per al món occidental i van fundar "The Theosophical Society" o "Societat Teosòfica" a la ciutat de Nova York.

El seu lema és: "No hi ha religió més elevada que la veritat"

El treball de la S ocietat T eosófica va tenir gran influència en el redescobriment d'escriptures orientals com el Bhagavad Gita, els Vedes, els ensenyaments del ioga i el Buddhisme.

A més els fundadors van deixar clar que no estaven donant cap nova filosofia o religió, sinó que era el fruit del saber acumulat durant edats; l'anomenada "Saviesa sense Edat".

L'obra de culte "La Doctrina Secreta" escrita per Blavatsky, constitueix un dels pilars fundamentetales de la Teosofia moderna.

3. Però llavors ... Què és la Teosofia?

La Teosofia designa el coneixement bàsic de totes les religions i sistemes filosòfics des de la més remota antiguitat. Es diu que la Teosofia va sorgir en totes les èpoques com un sistema eclèctic de pensament que pretén analitzar i exposar espiritualment la naturalesa del macrocosmos (Déu) i del microcosmos (home), així com les seves estretes relacions. Segons els teòsofs, aquesta doctrina és tan antiga com la humanitat i ve renovant al llarg dels segles, recollida per escoles, grups, societats secretes, Mestres ...

Representa una visió moderna del Sanatana Dharma, la "Eterna Veritat", com la correcta religió de l'home.

En definitiva, agrupa el conjunt de teories que pretenen conduir als homes a la Saviesa, buscant a Déu en la vida interior, i la Veritat Eterna en l'ensenyament comú de totes les religions.

La Teosofia es presenta com una acció intel·lectual, física i mental que es proposa arribar a conciliar els dogmes religiosos, les teories filosòfiques i els descobriments de la Ciència, a fi d'unificar les creences de la humanitat i establir una fraternitat universal.

4. Principis de la Teosofia.

- Tota l'existència és una unitat. Totes les Unitats aparentment separades, són parts d'un Tot únic.

- Tota l'existència està governada per lleis Invariables. Aquestes lleis s'apliquen tant a la part visible com a la invisible de la Naturalesa, a l'Univers i l'Home.

- L'Evolució és un fet en la Naturalesa. Per mitjà de la interrelació entre Esperit i Matèria, entre Vida i Forma, les infinites possibilitats de l'ésser emergeixen gradualment del seu estat de latència al de expressió activa.

- L'home és una fase en el procés d'Evolució. La fase humana es diferencia de les anteriors principalment en el fet de l'Acte-consciència, que li atorga únicament a l'home responsabilitat per les seves accions i el poder de dirigir el curs de la seva evolució futura.

- Cada vida humana, des del naixement fins a la mort, és part d'un esquema total d'Evolució Individual. Aquest esquema estarà determinat per certes lleis que operen constantment. Les més rellevants per comprendre les condicions de la vida diària són:

• La Llei del Ritme, que fa que la vida i la mort se segueixin l'una a l'altra com el despertar segueix en dormir en el cicle diaro
• La Llei d'Acció o Karma, que relaciona cada succés amb aquells que el van precedir i amb aquells que el segueixen, ja que les causes estan relacionades amb els seus efectes.

- L'individu, com a part de l'Existència Única i dotat d'Auto-consciència, té el poder d'alliberar-se a si mateix de totes les limitacions d'una existència merament humana i conèixer per pròpia experiència el fet de la seva identitat amb Déu.

- El camí del coneixement de la nostra pròpia Divinitat és en si mateix una conseqüència del compliment de la Llei Natural. Aquest camí pot ser trobat i seguit per aquells que estan disposats a estudiar les lleis de la Natura ia adaptar les seves vides a aquelles condicions que fan possible el descobriment de la Veritat.

5. La Teosofia avui.

Actualment la influència de la Teosofia és més àmplia del que pensem, encara que popularment es desconegui.

La Teosofia i la divulgació dels ensenyaments orientals a Occident van provocar el moviment de la Nova Era (New Age) que al seu torn va popularitzar conceptes com el Karma, la Reencarnació i la Meditació. Encara que les seves creences no estaven unificades, l'influx dels principis teosóficos és més que evident.

D'altra banda, molts investigadors van superar els límits que permet el mtode cientfic i van passar al pensament filosfico, buscant respostes que van ms enll del que cientficamente verificable .

A tall d'exemple, Albert Einstein trascendi les Lleis de la Fsica, albirant l'Univers d'una manera semblant a les concepcions recollides en la saviesa Antiga. David Bohm i Karl H. Pribram van desenvolupar el model holonmico del funcionament cerebral, assimilant el funcionament del cervell humà a un holograma. Aquest paradigma hologrfico es va basar en una idea fonamental de les filosofes de l'Índia, dels pitagricos i del Neoplatonisme: l'Univers és Un i en cada part est el Tot en potència.

La influència de la teósofa és todavams visible en molts dels moviments englobats de la nostra poca. L'exemple ms clar el constitueix la metafísica Cristiana de Conny Mendez o la difusió actual del Secret i la Llei de atracci.

En conclusi podem afirmar que la teósofa ha influït conscient o inconscientment en pensadors, filsofos i científics de totes les poques i cultures. Est a tot arreu i tots l'hem conegut d'una manera o altra, encara que segurament no ens hem adonat.

MS INFORMACI en els manuals: La teósofa de Jacques Lantier, La teósofa al segle XXI de Carles Prez i la Doctrina Secreta d'Helena P. Blavatsky