Taula de continguts amagar 1 Què és la solitud emocional 2 Què és la por a estar sol 3 Com superar la por a estar sol 4 "Coneix-te a tu mateix"
"No tinguis por de la soledat. Tingues por de viure enganyant-te, mirant la realitat com t'agradaria que fos i no com realment és. "
Paulo Coelho.
La solitud, el gran enemic. El silenci, la por, l'ansietat.
Som éssers socials des dels inicis de la història de l'home. Tenim l'instint de pertànyer a un grup per sobreviure. Tenim, a més, el costum d'aprendre sobre nosaltres mateixos observant-nos als ulls dels altres.
Necessitem de l'altre, això és una realitat. No obstant això, això no vol dir que sigui normal recaure en la dependència emocional d'estar entre d'altres per sentir que tot està bé.
A més, pot portar-nos a prendre decisions o realitzar accions que ens perjudiquen.
Quins secrets s'amaguen en el silenci?
Tothom ens repeteix que estar a soles un moment ens pot portar molts beneficis. I si més no, sabem que estar sols no pot ocasionar-nos cap dany físic. No obstant això, vam fugir espaordits de la solitud. Ens aterreix.
No hem estat educats en la pràctica de autoconocernos, i ens espanta el que puguem trobar en el nostre interior. Aquesta por tan comú, conegut en la psicologia com autofòbia, pot ser la clau de l'explicació del nostre malestar.
De qualsevol manera, la soledat se'ns presenta també com la possibilitat de passar temps de qualitat amb nosaltres mateixos. Arribar a la pau interior té a veure amb això, i és un camí molt interessant de superació.
Què és la solitud emocional
Principalment, hauríem de plantejar què és la solitud.
Doncs aquesta angoixa que ens genera no es dóna necessàriament en relació a l'aïllament físic. Dit d'una altra manera, no és una soledat objectiva. És una soledat subjectiva, un aïllament psicològic, interior. No té a veure directament amb el fet d'estar o no envoltat de persones. Consisteix en tot cas, en un estat mental, una actitud envers la vida.
És per això que l'hi crida solitud emocional. Perquè ens sentim sols, per més que no ho siguem. Tot i que al món hi hagi cada vegada més persones. Aquesta solitud emocional no varia llavors amb el que succeeix en el món exterior. Roman sempre dins nostre a l'espera del silenci per fer-se notar. Ens porta lentament a l'aïllament sentimental, el que el torna un cercle viciós. Sentir-nos sols ens porta a aïllar-nos, el que alimenta al seu torn aquest sentiment de solitud.
D'aquesta manera correm el risc de enroscarnos en un mecanisme que és autosubsistente, que es retroalimenta i alhora soscava el nostre equilibri des de l'arrel. Ens tira en cara la nostra incompletesa, la nostra manca, el nostre desequilibri. Una cosa que som reticents a enfrontar.
D'aquesta manera, vam recórrer a un mecanisme de defensa que és més antic que la solitud mateixa: la fuita.
Fugim per les nostres vides. I quan notem que no podem amagar-nos de nosaltres mateixos, s'estén el pànic. Estem indefensos. És por, si més pura expressió.
Per ventura té sentit tenir por sense saber exactament a què es tem?
Qu és la por a estar sol
Viure s difcil.
A mesura que anem creixent anem volvindonos ms sensibles al sofriment. Les nostres relacions interpersonals canvien de significat, ja que vam començar tamb a identificar-nos a partir de les persones amb les que ens movem.
Sumat a això, hi ha un paradigma en el món que la vida ha de ser bonica. Hem de complir els nostres somnis, tenir vacances, una família bonica, una casa, un gos. Hem de ser protagonistes d'una història que valgui la pena ser explicada als altres.
Però moltes vegades, la vida est lluny de les nostres expectatives. Tots patim, en major o menor mesura. A tots se'ns presenten experiències que ens superen, que ens dobleguen.
Si una persona els assegura que mai ha patit res a la vida, els menteix.
Això és part de la nostra essència: som éssers imperfectes i incomplets, amb defectes i inseguretats. I amb una recerca intrnseca orientada a allò que ens completa.
Aquesta recerca, mal enfocada, pot fer que projectem això que ens falta en els diners, en la fama, en el poder. De la mateixa manera pot aconseguir que ens convencem que una altra persona o grup de persones ens completa.
La por a estar sol no sms que un reflex del mancats que som. De la nostra imperfeccin, que la nostra vida no és un conte de fades. Que tenim angoixes, pors i frustracions, que de vegades prenem males decisions.
Mentre omplim la nostra manca amb coses d'un món sensible que és dinmic i canviant, també ho ser el nostre estat.
Com superar la por a estar sol
Llavors, aquesta por que ens provoca la solitud té a veure amb no admetre els qui realment som, amb negar-nos a acceptar la realitat. Si res del que exterior a nosaltres té el poder d'omplir aquest buit que tenim dins, és hora de revisar el interior.
Irnicamente, un requisit fonamental per fer una introspecció és aconseguir un estat de solitud. Enfrontar-se a un mateix. Deixar de negar-se a escoltar el que hem amagat durant tant de temps. Barallar aquesta batalla.
Hem de deixar de tapar el buit, i veure-ho a la cara. Admetre'ns i acceptar-nos imperfectes. No està malament sentir tristesa, no està malament sentir por, ni angoixa, ni frustració. Aquestes sensacions són només un altre tipus d'informació sobre nosaltres mateixos. Què ens diuen?
Si et sents trist, fes-ho. Accepta la tristesa i aprèn d'ella. Reconócela com a part de la vida i de tu.
Tenim el mal costum de voler superar la por sense enfrontar-nos a ell. La mala notícia és que no funciona d'aquesta manera. És com voler ser nedador sense ficar-nos a l'aigua.
Per assolir una meta hem de transitar un camí que ens porti a ella. Amb paciència, amb esforç i disciplina. I això serveix per a qualsevol meta que tinguem a la vida.
"Coneix-te a tu mateix"
Et van mentir: la vida no és color de rosa. Mai ho va ser.
Però així i tot tenim el privilegi de ser testimonis de l'univers en la seva magnitud. De les forces que regeixen el món ia nosaltres, i ser part d'elles. Tenim la capacitat de conèixer i estimar, i això no és poca cosa. Com a punt de partida, podem començar coneixent-nos i estimant-nos a nosaltres mateixos.
Al pronaos del Temple d'Apol·lo a Delfos, a la Grècia antiga, es trobava inscrit l'aforisme grec "Coneix-te a tu mateix". Aquesta llei, com poden veure, no és gens nova.
Potser coneixent-nos en profunditat ens adonem que sempre vam estar complets. Que no hi ha res al món exterior que pugui potenciar-, sinó que nosaltres tenim aquesta capacitat també.
Aprendre a viure implica també aprendre a suportar la tristesa, la frustració, l'enuig, l'angoixa que la vida et porta per moments. Curar és deixar de negar-los l'entrada a aquestes sensacions i abraçar-les.
El canvi comença per dins.
Amb tu mateix. En solitud.
Doncs enfrontant-te a les pors és que arribes a conèixer-los, i ningú té por al que coneix realment.
Autor: Lucas, redactor en la gran família de hermandadblanca.org
FONTS:
- https://mejorconsalud.com/reconciliate-la-soledad/
- http://www.doctissimo.com/ar/bienestar/psicologia/relaciones-sociales/tipos-de-soledad
- https://www.tuestima.com/enfrentar-la-soledad-emocional-vencer/
