Una de les preocupacions que se li pot plantejar als adults després de la mort d'un ésser estimat és com dir-los als seus fills el que ha passat. Com expresárselo perquè ells ho entenguin i puguin adaptar-se a la nova situació.
És molt important no perdre de vista que les explicacions sobre el que ha passat són molt més sanes i els van a ajudar a processar millor el duel que els silencis. Ja que els nens, per petits que siguin, són capaços de sentir que a casa passa alguna cosa estranya; els silencis i no explicar-los el que passa en realitat poden dur a confondre'ls.
Els nens són capaços de conversar sobre qualsevol tema amb el qual hagin tingut una mnima experiència. Des petits en els contes, pel·lícules i en el que senten de les converses de gent gran, est present la mort. Anem a oferir una sèrie de pautes a seguir que orienten sobre com tractar aquest tema.
- Emprar el llenguatge dels nens, llenguatge senzill, paraules que ells entenguin i adaptat a la seva edat.
- No esperar una resposta immediata o òbvia del nen després de la conversa, pot ser que porti el seu temps, de la mateixa manera que passa en els adults.
- Escoltar i observar l'nen acuradament, per veure si hi ha algun canvi de comportament, alteracions a l'hora de menjar, de dormir
- S'ha d'estar disponible per si el nen vol expressar-nos alguna cosa, no s'ha d'intentar cobrir tots els aspectes importants de la mort en una sola conversa. Ja que es podrà saturar al petit, generant llavors que no arribi a assimilar el que li diem.
- Un dels mtodes ms valuosos per parlar amb els nens sobre la mort és el de deixar-los parlar i preguntar amb llibertat. Expressar-los de manera clara que res del que ells puguin preguntar va daarnos o enfadar. Ja que de vegades tenen por que els pares se sentin malament per les seves preguntes. Un exemple serà: Carlo, si vols preguntar-me sobre el que ha passat, o si en algun moment et sents trist, confús o enfadat, m'ho pots explicar. Ni el teu pare ni jo ens enfadarem, ni ens posarem tristos. Les coses cal explicar-les i compartir-les amb qui vols per sentir una mica millor.
- No evitar l'ús de les paraules mort o morir. Cal referir-se a les coses pel seu nom per identificar la mort i el procés de morir. El avi estava molt malalt, i era una persona molt gran. Els metges han fet tot el que podien per salvar-li, però al final ha mort. És normal que ens sentim tristos, o que no ens sembli just perquè li vulguem molt.
- Evitar l'ús d'eufemismes i de paraules que puguin crear confusino que puguin tenir significats alternatius per al nen. L'ús d'aquestes expressions confon al nen debindose fer servir les paraules exactes. Exemples de paraules inexactes són: s'ha anat, ja no est amb nosaltres, s'ha marxat de viatge.
- Incorporar creences religioses per explicar la finalitat de la mort sols quan la família se senti cmoda amb aquests termes. No s'han d'incloure idees o creences que els pares realment no comparteixin, ja que pot confondre el nen.
- Aclarir que la mort no és el resultat de les accions o pensaments del nen. De vegades els petits senten expressions com ara em vas a acabar matant, em va a donar alguna cosa. Els nens poden entendre-ho literalment i això cal aclarir-ho. Que el pensament és una cosa i les accions d'altres. I de pensar alguna cosa, no portarà al fet que mgicamente es torni realitat.
- Indicar a l'nen que els malalts generalment es recuperen. Els nens de vegades poden no ser capaços de diferenciar entre malalties menors de les que amenacen la vida d'una persona. I assimilar que qualsevol malaltia irremeiablement va acabar en mort.
- Respondre amb claredat i senzillesa. Els monòlegs llargs no serveixen de res. Quan es desconegui la resposta a una d'elles se li ha d'indicar al nen, en lloc d'inventar una resposta falsa i evadir-se.
- Respectar la capacitat del nen per tolerar la conversa. Si exhibeixen indiferència durant la conversa, juguen o veuen la televisió. Amb el seu comportament estan transmetent la seva incapacitat per tolerar més informació. Davant d'això no s'ha de pressionar però deixar clara la nostra disponibilitat per parlar amb ells quan així ho desitgin.
- Involucrar el nen en rituals de comiat. Els assumptes inacabats són el factor que influeix més en la no resolució del dol. La involucració depèn del nivell evolutiu del nen. El que cal deixar clar és que no se'ls exclou de la vida familiar. En el cas que els pares se sentin incòmodes fent-li participar al seu fill en aquests rituals, han de fer-ho saber. Preguntar-los si volen anar a l'enterrament o al tanatori; en lloc de creure que el nen no està prou preparat per participar-hi.
Font: http://www.elconfidencial.com
Les pautes a seguir per explicar als nens la mort d'un ésser estimat
