Com es construeix el pont arc de Sant Martí

CURS DE CREACIÓ Unitat 4: La construcció Objecte d'Aprenentatge 2: El pont arc de Sant Martí.

Gran part de la instrucció facilitada en el curs de màgia, ha establert les regles per al cultiu de les virtuts i qualitats del discipulat i també la necessitat de l'autocontrol, la tolerància i l'altruisme. Però, són etapes elementals que es consideren transcendides pels estudiants. Aquests, s'han d'ocupar no només d'establir el caràcter del discipulat, sinó també dels requisits més complicats i difícils que requereix l'objectiu final de l'aprenentatge.

El que ens concerneix és el treball que realitzen els "constructors del pont". La veritable construcció del pont només té lloc quan el deixeble comença a enfocar-definidament en nivells mentals i, per tant, quan la seva ment actua conscient i intel·ligentment. En aquesta etapa, ha de començar a tenir una idea més exacta que fins ara, respecte a la diferència que hi ha entre el pensador, el mecanisme pensant i el pensament, començant per la fusió esotèrica dual, que és: el reconeixement i la receptivitat de la IDEES i la facultat creadora per construir conscientment formes mentals.

Això implica necessàriament una forta actitud mental i la reorientació de la ment cap a la realitat. Quan el deixeble comença a enfocar-se en el pla mental, comença el treball en matèria mental i s'entrena en els poders i usos del pensament. Aconsegueix certa mesura de control mental pot dirigir el far de la ment en dues direccions: cap al món de l'esforç humà i cap al món de l'activitat de l'ànima. Així com l'ànima s'obre camí projectant-se en un fil o corrent d'energia en els tres mons, així el deixeble es projecta conscientment cap als mons superiors. La seva energia va, per mitjà de la ment controlada i dirigida, al món de la ment espiritual superior i al regne de la intuïció. El sentit esotèric fa referència, per tant, als dos sentits de la ment: l'intel·lecte i la intuïció que són mitjans per la intel·ligència.

OBJECTIUS.

• Establir diferències entre el mètode analògic i el mètode exegètic.
• Establir diferències entre el saber espiritual i el saber esotèric.
• Justificar la importància de la ment pràctica en la construcció del pont.

TEXT DOS

La paraula va sorgir per a tots els fills dels homes, els Fills de Déu: Reflexionen sobre el passat, el futur i allò que és el present. Aprenguin que per mitjà del pensament el CAMÍ cap al ms recndito pot ser revelat.

ACTIVITAT INTRODUCTÒRIA. Amor i bogeria.

John Arnoldo és home jove, de 21 anys d'edat qui li agrada disfressar-se de La Guineu. En ser vist amb la intenci de suïcidar-se, és rescatat per la policay enviat a un consultori Psiquitric. De all és posat en mans del doctor Jack Mickler un madur psiquiatre en camí de pensionarse. El pacient li explica al doctor que l és realment el gran amant Don Joan, aquell que ha seduït 1.500 dones, però que ha caigut en una depresin en no haver aconseguit conquistar a la dona dels seus somnis us. El doctor Mickler té un termini de deu dies per a tractar-lo. Don Joan li va explicant la seva història, cmo va ser criat en Mexic i la ra per la qual usa una mscara. Durant el tractament van apareixent diverses pistes que fan a Jack dubtar si la història de Don Joan és veritat o són idees delirants. Don Juan DeMarco és una pellcula nord-americana de 1995, produïda per Francis Ford Coppola.

Eduardo és un pagès ebenista que es interes en la màgia desprs de conèixer a un mag itinerant, torna a Viena quinze anys desprs (1889) convertit en Eisenheim, un talentós il·lusionista. És detingut per l'inspector de policia durant un espectacle de màgia que implica la nigromància. Durant una de les seves actuacions es retroba amb l'amor de la infància, l'ara duquessa Sofia, qui està compromesa amb el príncep hereu Leopold. Eisenheim i Sofia estan confusos pels seus sentiments doncs ella està compromesa, però finalment tots dos sucumbeixen al seu amor. Eisenheim li proposa llavors a Sofia fugir del seu compromís, però ella rebutja l'oferta i li explica el pla del príncep per enderrocar al seu pare. L'il·lusionista és una pel·lícula de 2006 protagonitzada per Edward Norton.

• Després de veure les pel·lícules Don Juan DeMarco i El Il·lusionista, respondre les següents preguntes: Com pot curar-se la bogeria de l'amor? On s'origina l'interès humà en representar personatges? Quina és la relació entre il·lusionisme i màgia? Quina és la relació entre el drama i el cinema?

Des de la psicologia es considera que el deliri és un mal, però des del esoterisme, el deliri és un do atorgat pels déus, a ell es deu el do de profecia donat a les Sibil·les i que avui coneixem com arts endevinatòries: mancias i manies . A l'deliri s'han degut les purificacions i cerimònies d'iniciació, que van preservar dels mals presents i futurs a l'home veritablement inspirat i animat d'esperit profètic, descobrint els mitjans de salvar-se. El tercer grau de deliri i de possessió ve de les Muses, quan s'apoderen d'una ànima tendra i impecable, la transporta i li inspira odes i altres poemes que serveixen per a l'ensenyament de les generacions noves, celebrant les proeses dels antics herois. El quart tipus de deliri té a veure amb l'amor passional, ja que desperta l'ànima. L'ànima que ha vist el millor possible, les essències i la veritat, ha de constituir un Ésser humà, que es consagrarà a la saviesa, a la bellesa, a les arts i l'amor. L'ànima recobra les seves ales només després d'haver cultivat la filosofia amb un cor sincer o estimat a tots els éssers amb un amor filosòfic.

ACTIVITAT UN: El mentalisme.

La ment és un sistema temporal d'intel·lecte prestat als éssers humans per al seu ús durant una vida material i d'acord a l'ús que es faci d'ella estarem acceptant o rebutjant el potencial de l'existència eterna. La ment UNA consta de tres components:

• Un mecanisme electroquímic.
• Un dispositiu autoconscient.
• Un sistema electromagnètic.

La consciència humana descansa suaument sobre el mecanisme electroquímic (inferior) i s'activa subtilment pel sistema electromagnètic (superior) fent ús del dispositiu "digital" autoconscient. Durant la vida de l'ésser humà mai està plenament conscient de cap d'aquests dos sistemes; per tant ha de treballar amb la ment intermèdia (intel·ligent), de la qual està conscient. L'autoconsciència moral constitueix la base de l'ànima humana.

Per comprendre el funcionament d'aquestes tres ments l'ésser humà ha fet ús de les metàfores així.

• La ment és un instrument musical amb el qual la voluntat humana pot tocar les desharmonies de la societat o extreure les melodies exquisides de la divinitat.
• La ment és una nau piloteada pel pensament, sota les ordres de la voluntat humana que és el seu capità.
• La ment és el teler còsmic que porta el teixit virtual, sobre el qual el pensament teixeix els dissenys espirituals, d'un caràcter universal de significats divins i valors duradors.

La ment és un sistema que controla un altre sistema intencionat (la personalitat) i realitza una part del mateix. Aquest sistema va ser representat en tres models durant la història de la humanitat: el model platònic, el model hel·lenístic i el model cristià.

Les escoles filosòfiques que van derivar en major o menor grau del platonisme més antic van ser el epicureisme, l'estoïcisme, el cinisme i l'escepticisme. El model platònic va ser reprès, a les fronteres del cristianisme, dins i fora d'aquest pel gnosticisme. Tornar a si i recobrar la memòria de la veritat són per a la gnosi una i la mateixa cosa, i en aquest aspecte, totes les escoles gnòstiques són més o menys platòniques. L'església cristiana va desenvolupar el mètode exegètic el funció consisteix a detectar la naturalesa i l'origen dels moviments interns que es produeixen en l'ànima, a això van contribuir l'espiritualitat i l'ascetisme monàstics.

El mètode platònic gira al voltant de la reminiscència i va tenir com a suports el cibernètic (el control) i el hermètic (el símbol). La veritable essència de les ciències hermètiques es trobava per tant oculta en els símbols. El principi del mentalisme es troba en l'hermetisme: "Tot és ment". També pertany al hermetisme el principi de correspondència: "com és a dalt és a baix, com és a baix és a dalt". En el raonament analògic s'utilitzen paraules que adquireixen un significat o sentit figurat en relació amb el significat propi com a terme de comparació. A les analogies es conserva el sentit, la relació de significants, no els significats. L'analogia mai és exacta en detalls, sinó que ofereix certes correspondències àmplies i fonamentals. L'analogia ha de trobar-se en la qualitat i en el principi expressat, no en la forma. Plató va utilitzar la paraula anagogia quan volia elevar les coses al món de les idees, on suposava tot s'originava. Aristòtil i després els estoics van començar a usar-lo en sentit d'una exegesi dels mites. En la interpretació anagògica es dóna un sentit místic als textos sagrats.

L'estudiós contemporani de la ment tracta de revelar el misteri del sentit esotèric, investigant com desenvolupem aquest sentit per conèixer les altres ments. El mentalisme exigeix ​​una intel·ligència entrenada, perquè la línia de demarcació entre la comprensió intuïtiva i les formes de psiquisme superior pugui ser vista amb claredat. Requereix una constant disciplina de la ment, a fi de poder "mantenir ferm en la llum" i el desenvolupament de la correcta i conreada interpretació, perquè el coneixement intuïtiu aconseguit pugui revestir-se amb les correctes formes mentals.

Es pot dir també que la construcció del pont, mitjançant el qual la consciència pot funcionar amb facilitat en els mons superiors i inferiors, es porta principalment a terme per una tendència definidament dirigida a la vida, que condueix fermament a l'home al món de les realitats espirituals, a més de certs moviments de reorientació o enfocament dirigits, planejats i acuradament programats. En aquest últim procés, s'equipara l'adquirit durant mesos i anys; l'efecte de l'adquirit en la vida diària i en el mecanisme corpori és curosament analitzat.

La dinàmica final d'un cosmos té a veure amb la transferència contínua de la realitat des del potencial a l'actual. Actualitzar-és convertir en actuals les potencialitats. L'actualitat és el que el lector busca en la interpretació anagògica, la potencialitat és el que l'actor desenvolupa en aquesta recerca. L'originalitat és el que fa possible la coexistència i la integració de l'actual, el potencial i l'etern: l'autor.

• Quina metàfora de la ment l'ajuda a comprendre-la millor? Quines relacions troba entre el raonament analògic i la interpretació anagògica? Com seria una analogia entre l'àtom i l'ànima?

ACTIVITAT DOS: Les arts i les tècniques.

Fins ara, el nostre instrument ms elevat de cognicin és l'art creatiu, com els seus variats aspectes es relacionen mútuament, és un dels problemes de la filosofia, i un de les maneres d'aquesta relaci n la suggereix l'estudi de les set belles arts. Tota expressió d'art conté en si algunes caracterstiques de totes les altres; un quadre és un SeRMN, i una Simfonia és una filosofia. Quan la intuicin dóna el seu missatge, la religi és ciència i l'art és filosofa. En el pla mental inferior de pensaments concrets és on la unitat es trenca en diversitat; i el que no pot sentir la unitat a través d'una expressi concreta, veu contradiccions entre les d'aquesta classe. L'home, el pensador, el creador, l'amador, quan la intuicin est desperta en l, fa de s una unitat que no pot manifestar sinó en el pla de la intuicin.

La humanitat aprèn a conquistar AQUELL, que existeix fora del temps i l'espai, emprant el temps i l'espai. El desenvolupament de les arts en literatura vara segons es tracti del valor-temps o del valor-espai. Pel costat del temps, la literatura condueix al drama, i el drama tendeix a la poesia, i la poesia per les seves inherents qualitats musicals, porta a la música. La pica és la poesia del temps passat, en tercera persona; la lrica és la poesia, en primera persona, del temps present. Del costat de l'espai, l'expressi grfica de les paraules est lligada amb la pintura, la pintura de dues dimensions s'eleva a l'expressi tridimensional en l'escultura i l'escultura a les prodigioses concepcions abstractes de ritme i bellesa que dóna l'arquitectura. El cinema emergeix com set art en el moment que se li afegeix moviment a les imatges.

L'artista crea mons possibles mitjançant la transformació metafrica de l'ordinari i allò donat convencionalment. El constructivisme en cap altra disciplina sms motivador que a la psicologia de l'art i la creativitat. Blake, Kafka, Wittegenstein i Picasso no van trobar fets els mons que van produir. Ells els van inventar.

Tres ciències principals ha de dominar el esoterista per fonamentar el mentalisme a la filosofadel constructivisme, integrndolas dins d'un vast conjunt subjectiu. Aquestes ciències principals són:

1. La ciberntica: la ciència que estudia els fluxos d'energia-informaci estretament vinculats a la teoria de control ia la teoria de sistemes.
2. La semitica: la ciència que tracta dels sistemes de comunicaci dins de les societats humanes, estudiant les propietats generals dels sistemes de signes, com a base per a la comprensió de tota activitat humana.
3. La hermenutica: és l'art o teoria d'interpretar textos. És la doctrina idealista segons la qual els fets socials són smbols o textos que s'han d'interpretar en lloc de descriure (representar-) i explicar-objectivament. Representa una teoria de la veritat i el mtode que expressa la universalizacin del fenomen interpretatiu des de la historicitat concreta i personal.

La idea del pilotatge, com a art, com atcnica alhora terica i pràctica, necessària per a l'existència, és una idea important que va donar origen al concepte de ciberntica i que trobem a les tcniques pròpies de la medicina, la política i l'ètica: guarir, dirigir als altres i governar-se a si mateix. La tècnica es presenta així com un art, un sistema meditat de pràctiques referit a principis generals, nocions i conceptes.

El símbol pot estudiar sempre des de diversos punts de vista, i cada pensador té el dret de descobrir en el símbol un significat nou d'acord amb la lògica de les seves pròpies concepcions. En realitat la finalitat dels símbols és la de despertar idees que dormen en la nostra consciència.

L'hermenèutica del subjecte ofereix un conjunt de tècniques i de pràctiques la meta és lligar la veritat i el subjecte promovent noves formes de subjectivitat. Ens mostra les diferències entre l'autoconeixement i el coneixement del si mateix.

Tres vegades sorgeix l'anomenat a tots els pelegrins que es troben en el Sender de la Vida: "Coneix-te a tu mateix" és el primer gran mandat, i llarg és el procés per aconseguir aquest coneixement. Després ve "Coneix el Jo", i quan s'ha aconseguit, l'home no només es coneix a si mateix sinó a tots els jos. Després, quan l'home ja és un adepte, sorgeix l'anomenat "Coneix l'U" i les paraules reverberen a les orelles de l'adepte: "Busca allò que és la Causa responsable, i havent conegut a l'ànima i la seva expressió, la forma, busca ALLÒ que l'ànima revela. "

Aquí podem entreveure les diferències entre un saber espiritual i un saber esotèric. El esotèric ha de comprendre a si mateix i als seus semblants, ha d'invertir temps i esforç en salvar la seva ànima i salvar les dels altres. El esotèric es converteix en un creador conscient, col·laborant amb els plans del Regne del cel que treballa amb idees i tracta d'expressar aquestes idees planetàries en el pla físic. Entrenar les persones en el treball amb substància mental és preparar-les per a crear; ensenyar-los a conèixer la naturalesa de l'ànima és posar-les en contacte conscient amb l'aspecte subjectiu de la manifestació i atorgar-los el poder per treballar amb l'energia de l'ànima; capacitar-les per desenvolupar els poders de l'aspecte ànima és sintonitzar amb les forces i energies ocultes en el akasha i en l'ànima del món.

• Quines són les tècniques i pràctiques de la subjectivitat? Com assumir la història i la cultura des de la semiòtica? Quina és la importància de l'hermenèutica per a la comprensió del subjecte? Com passem de la subjectivitat a la intersubjectivitat?

ACTIVITAT TRES: La ment pràctica.

La ment pràctica és sempre producte de la reflexió, ja que prescriu l'acció com a mitjà d'arribar a un efecte proposat com a fi. El propòsit pràctic és ben habilitat o moralitat, l'habilitat busca fins concrets o artificials, la moralitat s'orienta a fins necessaris o fonamentals. Una habilitat és un aïllament neuronal i es manifesta en termes de precisió i rapidesa, a una xarxa d'habilitats se li coneix com a competència: intel·ligència pràctica.

El pensament del segle XIX mostra una temptativa per consolidar una ciència del Jo. Seria una manera de reconstituir una ètica i una estètica del jo (com Montaigne), o transformar-la en un rebuig sistemàtic del jo (com Shopenhauer)? L'important són els esforços que es fan avui dia per consolidar una ètica del caràcter des l'emprenedoria.

Amb el concepte de competència es reviuen les inquietuds pròpies de la Grècia clàssica, ja que tot el saber que necessitem ha de ser un saber ajustat a l'art de viure: un saber fer en context. Una filosofia constructivista és alhora una filosofia de la ciència, una filosofia de l'art i una filosofia de la cognició: una filosofia de la comprensió. El principi constructivista, segons el qual, el que existeix és un producte del que és pensat, pot remuntar-se a Kant, qui va ser el primer a desenvolupar-lo totalment.

Hi ha fortes relacions entre construcció, arquitectura i pedagogia. El Mestre erigeix ​​una mena de bastida per a l'aprenent i realitza una transferència de consciència. Hi ha fortes relacions entre construcció, literatura i psicologia. La funció de la literatura com a art és exposar-nos a dilemes, al hipotètic, a la sèrie de mons possibles als que pot referir un text. La literatura, en aquest sentit, és un instrument de la llibertat, la imaginació, la il·luminació. El llenguatge ja sigui en l'art o en la ciència, projecta les nostres vides en la història. El significat és un acte que reflecteix la intencionalitat humana.

La consciència és l'emergència del pensament reflexiu del subjecte sobre si mateix, sobre les seves operacions, sobre les seves accions. Vam desenvolupar aquesta consciència gràcies a l'art ia la filosofia. Ser competent en art exigeix ​​percepció, imaginació, reflexió, producció. Ser competent en filosofia requereix dialèctica, creativitat, pensament sistèmic i pensament crític. La creativitat sorgeix de la interacció de tres nodes: l'individu amb el seu propi perfil de capacitats i valors, els àmbits per estudiar i dominar una disciplina dins d'una cultura i els judicis emesos pel camp laboral en què es considera com a competent a aquesta persona creativa.

Hi ha sis tècniques que abasten tot el procés de la construcció del pont, expliquen al seu torn, les sis etapes necessàries del procés. Aquestes tècniques són: Intenció, Visualització, Projecció, Invocació-evocació, Estabilització i Resurrecció.

Les dues primeres etapes constitueixen una tècnica uniforme per a tots els llamps, però quan s'arriba a l'etapa de projecció, les tècniques comencen a ser diferent. Després del degut enfocament i d'una acurada, seqüencial i sistemàtica visualització del "arc iris", l'aprenent evoca l'aspecte voluntat de la seva naturalesa, fins on li és possible en aquesta encarnació.

• Estableixi relacions entre els conceptes de les paraules donades, vistes des de l'arquitectura i la literatura: estructura, projecció, cànon, bastida (guió).

REFERÈNCIES

Emanuel Kant. Crítica de la raó pràctica. Madrid: Mestas edicions. 2001

Jerome Bruner. Realitat Mental i mons possibles. Barcelona: Editorial Gedisa. 2004

Michel Foucault. L'hermenèutica del subjecte. Mèxic: Fons de Cultura Econòmica. 2002