Llibertat i educaci democràtica: Sands | Diana de Horna

És poc menys que un miracle que els mètodes moderns d'ensenyament no hagin escanyat per complet la sagrada curiositat per descobrir. Doncs aquesta delicada planteta, a part d'estimulació, precisa per sobre de tot de llibertat.

- Albert Einstein
Imagina una reunió de persones. La major part d'elles són nens i adolescents, hi ha pocs adults. Qui presideix l'assemblea és una nena. Va donant la paraula per torn, i quan algú parla, els altres escolten atentament. Alguns aixequen les mans per votar sobre un punt de l'ordre del dia, potser resoldre una situació conflictiva entre dos joves, administrar el pressupost, o establir noves normes. A cada persona, sense distinció d'edat, es la té en compte. Cada persona importa.

El que imagines existeix, és una escola democràtica gener, i això que els nens i nenes -alguns de tan sols quatre anys- estan aprenent és a exercir la llibertat. No ho fan davant d'un llibre de text, sinó vivint-cada dia. Contràriament a la idea que ser lliures és "fer el que a cadascú li doni la gana", les escoles democràtiques ens ensenyen que per poder ser lliures necessitem, en primer lloc, confiar. Perquè on hi ha temor, on hi ha por, no hi ha llibertat: la por ens lliga i ens condiciona. Per això, la llibertat necessita també de la nostra responsabilitat: la responsabilitat de crear i seguir aquestes pautes de convivència que, acceptades lliurement, ens permeten sentir-nos respectats.

Sands, l'escola a la qual hem arribat després de creuar amb bici l'increïble parc nacional de Dartmoor, al sud d'Anglaterra, va ser fundada per un grup de tres professors i catorze estudiants en 1987. Avui té prop de 200 alumnes i alumnes entre 11 i 17 anys. Està al centre d'Ashburton, un poblet encantador, i ocupa una antiga casona que, en la seva part posterior, dóna a un enorme jardí ple d'arbres i plantes. Anem a recórrer les instal·lacions en companyia d'un dels nois: a l'edifici principal hi ha les aules, on trobem grups petits d'estudiants (el màxim per classe és de setze) acompanyats per alguns professors. Hi ha també una sala de descans (d'ús comú per a estudiants i professors), una cafeteria, i una biblioteca. Sortint fora veiem, a més d'un enorme elefant gris engalanat pels alumnes i que és ja tot un símbol de l'escola, un sofà amb vistes al jardí on conversen sense presses diversos nois; el menjador, que serveix cada migdia un dinar vegetarià i ecològic; i l'aula d'art, en la qual es pot palpar la importància que cobra aquí aquest tipus d'expressió. A prop hi ha el impressionant taller de fusteria, amb obres de diferents mides -entre elles alguns kayaks- realitzades pels estudiants. Finalment, arribem a un espai amb rampes i decorat amb grafits on tres estudiants estan fent skate-board.

A simple vista, Sands no és tan diferent d'una escola convencional: hi ha classes impartides per professors, hi ha aules, hi ha deures (si bé dirigits a aprofundir en els interessos propis de cadascú), i els estudiants prenen exàmens (voluntàriament, això sí ) per accedir a la universitat. El que és diferent és l'enfocament, que es basa en el respecte mutu (un respecte que no és imposat sinó que es guanya dia a dia) i en la igualtat. D'aquí emana aquesta confiança de la qual parlàvem al principi: aquí es confia en cada alumna i alumne, en la seva capacitat per a ser part activa de la comunitat i per prendre decisions respecte al que desitja estudiar ia quin ritme vol fer-ho. Amb ajuda d'un tutor acadèmic (triat per l'estudiant), les noies i nois decideixen les classes a les que volen assistir; l'assistència és obligatòria un cop s'ha fet aquesta elecció.

Les alumnes i alumnes adquireixen una gran responsabilitat tant sobre el seu propi aprenentatge com sobre la vida de l'escola. No hi ha timbres, de manera que cadascú organitza el seu propi temps i es compromet a ser puntual. Igualment, si un estudiant decideix menjar el dinar a l'escola, assumeix que haurà de participar després en la neteja de la cuina. Quan algú incompleix alguna norma de la comunitat s'evita fer ús de càstigs genèrics, i en el seu lloc s'encoratja la reflexió i la participació d'aquesta persona en la recerca d'una solució al problema. En Sands no hi ha cap director o directora i és l'assemblea escolar (on els estudiants estan en franca majoria) la qual té aquesta funció organitzativa, planificadora i mediadora (de vegades també punitiva).

Sean, un dels fundadors de l'escola, ens ofereix estar presents en una reunió en la qual diversos alumnes i les alumnes van a parlar sobre una nova professora. Durant mitja hora, les noies i nois exposen què els agrada i què els desagrada d'ella, i per què la consideren o no una persona adequada al lloc de professora d'art. Alguns anoten comentaris en un paper que li lliuren Sean al final de la reunió. La seva decisió serà la que compti a l'hora de contractar definitivament a aquesta candidata.

Quins efectes té la implicació dels estudiants a l'escola i en les decisions que els afecten individualment i col·lectivament? Des del punt de vista de l'educador la participació té un evident avantatge: les classes a les quals els estudiants trien assistir són classes plenes de noies i nois amb una gran motivació per aprendre. Plató no s'equivocava en dir que "el coneixement que s'adquireix per obligació no té cap efecte sobre la ment". D'altra banda, l'adhesió a les normes decidides en comú perd el seu caràcter impositiu i es converteix en una qüestió de compromís personal: els estudiants entenen el significat i l'origen d'una norma que saben que no és arbitrària. Més important encara que això, d'acord amb Gerison Lansdown2, quan un nen o nena se sent lliure per manifestar la seva opinió és menys vulnerable davant dels abusos i més capaç de protegir-se a si mateix, i adquireix habilitats i competències imprescindibles per desenvolupar el seu pensament i exercitar el seu judici crític (una mica del que la nostra democràcia, per descomptat, està molt necessitada).

Com més senten els nens i joves que els adults confien en ells, com més oportunitats els donem per expressar el seu punt de vista i contribuir amb el seu treball a la vida familiar, escolar o comunitària, més participen, i la seva veu es fa cada vegada més clara i més autèntica, menys influenciable, menys temorosa de dissentir. L'escola tradicional sol argumentar que per aprendre cal conrear la disciplina i la responsabilitat. Però la responsabilitat, si no s'accepta lliurement, no és responsabilitat sinó obediencia3 i els estudiants avui, en general, no tenen ms alternativa de fer el que el sistema preveu i consenteix. Qu és, en realitat, el que s'est conreant en imposar normes moltes vegades arbitràries, assignatures desconnectades de la realitat i un sistema jerrquic en què la participació de les noies i nois és irrisòria? Doncs una obediència cega i, sobretot, muda: l'aprenentatge del silenci.

6 maig 2014

notes:
1 Per ms informaci sobre la història i la filosofia de les escoles democrticas us recomanem llegir el magnfico article de Josu Uztarroz Les escoles democrticas .
2 Em fas cas? El dret dels nens petits a participar en les decisions que els afecten, informe d'Gerison Lansdown per a la Fundaci Bernard van Leer.
3 Definici de responsabilitat segons el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola: Capacitat existent en tot subjecte actiu de dret per reconèixer i acceptar les conseqüències d'un fet realitzat lliurement (la cursiva és nostra).

www.estonoesunaescuela.com

Llibertat i educaci democràtica: Sands | Diana de Horna