El que hi ha en el nostre interior li dóna forma a la nostra experiència externa
El que hi ha a l'interior crea el que hi ha a l'exterior. Cada persona contempla la vida a través dels seus propis filtres i la seva creences.
És com si cada un de nosaltres tuviramos unes ulleres amb les que contemplem la vida. Aquestes ulleres tenen filtres de colors i vidres que augmenten o disminueixen la importància de les coses. Aquestes ulleres ens guan a enfocar-nos en unes coses o en unes altres.
Les nostres creences limiten la realitat que percebem i ens guien enfocar-nos en les coses que concorden amb aquestes creences.
Posem l'exemple d'una persona que pateix daltonisme, és a dir, que té certa incapacitat per a distingir un o diversos colors. Aquesta persona pot percebre moltes coses però té una limitació. Aquesta limitació li impedeix apreciar altres moltes coses en funció del color o colors als que afecti la seva condició de daltònic.
A la vida ens passa això a tots. No necessàriament en el sentit que no puguem distingir alguns colors, sinó en el sentit que depenent de les nostres creences i els nostres filtres personals, hi ha coses que no veiem i que passen desapercebudes en la nostra vida.
Creences i limitacions
Cada creença que tenim ens limita la forma de veure el món. Hi ha creences molt limitants i altres que ho són menys, però totes i cadascuna d'elles ens condicionen a l'hora de veure i experimentar la vida.
Qualsevol persona que tingui molta ràbia en el seu interior, només podrà percebre la vida després del filtre d'aquesta ràbia. Qui acumuli molt odi al seu interior, només podrà experimentar una realitat en la qual l'odi estigui present en pràcticament tots els aspectes de la seva vida. Per aquest motiu és tan important prendre consciència de les emocions que reprimim i anem acumulant al llarg de la vida. Aquestes emocions tenen el poder afectar-nos a l'hora de veure i experimentar les coses.
Amb les emocions o creences positives passa el mateix. Aquelles persones que té amor en el seu cor solen veure el costat bo de la vida. Tenen la capacitat de veure el millor de cada persona amb la qual es relacionen. I això els permet tenir una experiència de la vida més agradable i feliç.
És important mirar dins del nostre cor i veure quines emocions hem anat acumulant al seu interior. Només així podrem treure-les a la llum i donar-los consciència. Així impedirem que segueixin marcant totes i cadascuna de les nostres experiències.
Hem de perdonar-nos a nosaltres mateixos ia qualsevol persona involucrada en la creació d'aquestes emocions negatives. En cas contrari la nostra vida només serà un reflex de tota aquesta desharmonia.
El perdó cap a un mateix i cap als altres és una de les millors eines que hi ha per curar la nostra vida.
Pot semblar que l'perdonar a un altre estem cedint, donant-li la raó o aprovant els seus actes, però en realitat només estem alleugerint la nostra pròpia càrrega emocional.
A l'perdonar a altres alliberem l'emoció que nosaltres estàvem experimentant. No importa si l'altre tenia o no raó. No importa si el que l'altre va fer estava bé o malament. L'única cosa que hem de veure és que si no perdonem, la càrrega la portem nosaltres no l'altre.
Perdonar és un acte de sanació personal.
Si jo odi a algú, el meu odi segur que d'una manera o altra li arriba a la persona que odi, especialment si tenim en compte que a un nivell subtil i espiritual estem tots connectats, però el que està clar és que la primera persona que experimenta aquest odi sóc jo. Perquè aquest odi està en mi. Per això cal començar a perdonar i estimar sense demora.
Des de l'interior creem el exterior. El que hi ha a l'interior de cada persona li dóna forma a l'experiència externa que aquesta persona experimenta. El intern altera la percepció del que hi ha a l'exterior i fa que vegem i visquem les coses d'una manera determinada. Així que si vols canviar la teva vida, no t'ocupis del que veus fora. Ocupa't del que hi ha en el teu interior. Aquí és on estan totes les creences que et fan veure i experimentar la vida com ho fas.
Faula de l'ancià savi
I ja per acabar et deixo amb la reflexió que apareix en aquesta faula de l'ancià savi que pots veure en aquest vídeo de la meva canal de Youtube:
Autor: Santos Àvila Ruiz - www.santosavila.com