per David Topi
A mi m'agrada comparar coses, coneixements em refereixo. Quan d'una font trobo una idea que m'explica alguna cosa que no entenc, busco a veure que altres fonts em poden explicar el mateix amb un altre angle per veure si puc obtenir una perspectiva diferent del mateix concepte però sota una altra visió. Si ho aconsegueixo, s'amplia la meva percepció del tema, s'amplia la meva consciència, s'amplia el meu enteniment. Si no ho aconsegueixo, o per contra tot el que trobo són idees enfrontades o explicacions totalment oposades, he de esforçar-me a fons per entendre com dues fonts, a priori, fidedignes, o sense cap sospita de voler "desinformar" deliberadament, m'estan donant dos missatges contradictoris per a alguna cosa que, se suposa, és un fet o coneixement objectiu que hauria de percebre igual per tots dos costats, o almenys, semblant.
Tractant d'analitzar la veracitat o validesa dels missatges
Sòl rebre munts d'emails preguntant-me que opino de tal o qual cosa, ésser, llibre, autor o font X. No acostumo a tenir una altra resposta més que demanar a la persona que el jutgi per la seva pròpia valoració de la informació i l'energia que li transmet . El tema és especialment candent quan parlem de material subjectiu, canalitzat, provinent de fonts externes al nostre planeta.
El primer que em va fer comprendre que, d'alguna manera, tot és correcte, és que cada entitat que transmet el seu missatge a un ésser humà, ho fa des del seu punt de vista, i després el que vam rebre nosaltres, el públic que el llegim o escoltem, és la versió filtrada per la ment i idees del canalitzador. He tingut la suficient experiència amb entitats que anomenem guies de llocs, plànols i jerarquies tan dispars, que, la mateixa pregunta, que la teva penses és prou clara i objectiva, té tantes respostes com vegades vulguis preguntar i éssers vulguin respondre.
El fet és que com és a dalt, és a baix. Si 100 persones es anessin a una ciutat que no han vist mai, ia la tornada es prestessin a que diverses persones els fessin preguntes sobre com és la ciutat que han vist, no hi hauria dues respostes iguals. Si reduïm l'objecte, i en comptes d'una ciutat, posem una idea, i deixem que aquestes 100 persones l'descriguin, no hi haurà tampoc dues explicacions iguals. Si fins i tot posem un objecte material, un cotxe, davant d'aquestes 100 persones, no hi haurà 100 descripcions iguals.
Si aquí està ple, no us podeu imaginar el que hi ha fora ...
El problema de les canalitzacions és que hi ha milions d'entitats allà fora, de tots els colors vibratoris, nivells evolutius, races, jerarquies, sistemes planetaris, etc. Nascuts de diferents logos solars, de diferents logos galàctics, amb diferents estructures arquetípiques, amb diferents escales evolutives, i amb diferents composicions energètiques. No vas a rebre la mateixa descripció del "cotxe" d'un ésser que no tingui cos emocional, perquè la seva raça no el fa servir, que d'un que el tingui potenciat al màxim. No vas a rebre la mateixa descripció del cotxe d'una jerarquia que serveix al logos del qual ha nascut, i per tant "no evoluciona" sinó que sempre ha estat al mateix nivell evolutiu, que una que ha passat per múltiples plans, densitats o canvis de consciència.
Més d'una vegada m'han enviat mails amb llibres canalitzats urgiéndome al fet que els llegís i corregís els meus articles perquè allà hi havia "les respostes" i la veritat de tot, en contraposició al que jo escric. No ho nego. Segur que en aquests missatges estan les respostes i la veritat, des del punt de vista de la font que les ha transmès, i igual jo m'he nodrit d'una altra d'aquestes fonts que veu el cotxe des d'un altre angle.
Així, des que vaig començar a meditar i connectar amb els meus propis guies, i especialment des que estic treballant amb els meus companys en regressió i estic podent parlar amb molts dels seus en temps real (i cada un té una història, nivell, vibració i origen diferent), estic aprenent de primera mà com cada ésser, percep la creació de forma diferent. I tot és correcte. Només que, d'altra banda, tot és RELATIU al punt de vista de qui l'ha transmès, i el més important, de qui l'ha rebut.
El nivell el marca el receptor
Això és summament important, jo veig que els nostres guies s'adeqüen les seves respostes al nivell del que fa les preguntes, jo, en aquest cas. Les primeres sessions eren molt simples, comparades amb les converses que tenim ara. Potser no ho noteu molt perquè porto poc temps publicant fragments d'aquestes converses en els articles, i les primeres sessions, quan les sento, m'adono del poc que sàvia o comprenia els temes de què m'estaven parlant. Ara, segur que estic preguntant en un nivell que d'aquí a uns quants mesos em semblarà "infantil" i les converses hauran pujat de magnitud o profunditat. Doncs si va extrapolar la meva experiència personal als llibres canalitzats que llegeixo o em envieu, moltes vegades el primer que faig és esborrar tot indici de rebuig si el que llegeixo no em ressona, perquè possiblement la informació està al nivell de la persona que l'està rebent, i això pot ser un nivell molt diferent al que pugui estar jo, o podem estar nosaltres, quan ho estiguem llegint.
Si aquest llibre no s'actualitza, o si la persona no treballa en ella mateixa per dotar-se de més coneixement, consciència o enteniment, el nivell de la canalització no variarà i per tant ens trobem amb llibres canalitzats que semblen una bestiesa, o llibres que no hi ha qui els entengui. La font, com us dic, és molt important, ja que ves a saber quin nivell té, però el receptor no ho és menys, perquè és l qui marca el nivell de la informació que es rep.
La descalificacin humana com a esport global
Però aquest article no venia tant al cas d'explicar que mil fonts diferents ens donaran sempre mil explicacions diferents (que no contradictòries, això ja és una altra cosa) i que depèn del nivell del receptor i els seus filtres personals, sinó que nosaltres, els éssers humans, ens vam llançar uns al coll d'altres per intentar defensar el nostre punt de vista sense entendre que l'altra persona té el seu i que és igual de vlid. Quan hem de corregir a algú perquè creiem que no entén un concepte o no s'assabenta que el cotxe és com nosaltres ho vam descriure i no com ho veu el ella, estem perdent alguna cosa molt valuós, la capacitat de veure que no hi ha manera de tenir la visi completa de res, almenys en aquest nivell evolutiu, i pel que veig, tampoc en cap altre, ni en els superiors dels superiors, perquè fins i tot sempre hi ha alguna cosa mes per sobre en l'estructura de la creaci de la qual fins i tot el nostre guams avançat només percep indicis.
Al final, tot queda reduït i explicat en la següent fabula, que realment descriu perfectament el que sento quan algú em pregunta si és cert el que es diu en tal llibre o no, o el que diu tal entitat o tal altra, o quan em fico en fòrums de discussió de qualsevol tema on tots pensem que tenim la raó:
L'FBULA L'ELEFANT BLANC
Conta una antiga fbula hind, que havien tres homes molt savis, cercadors del Sagrat Elefant Blanc, el qual no era simplement un mite per a ells, sinó un veritable exemplar vivent de la ms elevada Divinitat, ja que l representava la VERITAT mS EXALTADA.
Eren tres insaciables pelegrins, embarcats en la ms noble exploraci dels Misteris Universals. Tres persones grans, venerables, inquiets com els nens, i amb una ment capaç d'abastar l'inesperat, el nou, el transcendental. Els tres tenien una peculiaritat fsica i és que eren cecs de naixement, però per a ells això no era ningn obstacle que els impedís continuar la seva recerca sagrada, ja que com és sabut, són els ulls moltes vegades els que ennuvolen i enceguen la realitat. Perquè per als ulls fsics tot són aparences, però per al savi que reconeix això, mira amb els ulls de l'ànima, amb els ulls de la intuicin. Quan es es mira les aparences s'esvaeixen i l'essència queda nua, res queda ocult als ulls de l'Ànima.
Després de buscar per diverses ciutats, exhausts van arribar a un poblat senzill on un ancià lugareo, amablement, els va indicar dnde, segons decan els antics savis del poblat, poden trobar- . Estaven ja, certament, molt a prop, i amb decisi fermesa, plens d'alegria es van introduir a l'interior de la selva.Van caminar durant tota la mat i com eren cecs van aguditzar al màxim els seus altres sentits. Va caure la tarda i els tres estaven exhausts, però seguien buscant amb entusiasme, entusiasme digne dels veritables cercadors, i per fi !, els tres van sentir i fins van olorar la immanent presència del Gran i "Sagrat Elefant Blanc".
Profundament emocionats, i com si d'un llampec es tractés els tres ancians van sortir corrent al seu místic trobada, ¡fins als arbres s'apartaven per compassió en veure'ls venir !. Havia arribat el moment, el màgic trobada entre el buscat i el cercador, entre el profundament invocat i la resposta d'una evocació divina, a l'altura de la tenacitat i la perseverança mantinguda durant anys, fins i tot vides ... Un dels ancians es va agafar fortament a la trompa de l'elefant caient immediatament en profund èxtasi, un altre amb els braços completament oberts es abraçada amb poderosíssima força a una de les potes del paquiderm i, el tercer es va aferrar amorosament a una de les seves grans orelles, ja que l'elefant sagrat estava plàcidament tombat sobre unes fulles.
Cada un d'ells experiment, sense cap dubte, una infinitat d'emocions, d'experiències, de sensacions, tant internes com externes, i quan ja s'havien satisfet per la benedicció del Sagrat Elefant, van marxar, això sí profundament transformats.Van tornar al llogaret i en una de les barraques tots tres a la intimitat relatar i compartir les seves experiències. Però alguna cosa estranya va començar a ocórrer, van començar a elevar les seves veus i fins a discutir sobre la "Veritat". El que experiment la trompa de l'elefant va dir: la Veritat (que era la representació del Sagrat Elefant Blanc) és llarga, rugosa i flexible; el cec ancià que va experimentar amb la pota de l'elefant va dir: això no és la veritat, la "Veritat" és dura, mitjana, com un gruixut tronc d'arbre; el tercer ancià que experiment l'orella del paquiderm, indignat per tantes blasfèmies va dir: la "Veritat" és fina, àmplia i es mou amb el vent. Tots tres, encara que savis i belles persones, no s'entenien, no es comprenien i van decidir marxar cadascun pel seu costat.
Cada un pel seu camí, van viatjar per molts països, fent de la seva capa una casaca, i difonent la seva veritat. Van crear tres grans religions i va ser ràpida la seva expansió.Això va ser possible perquè van tocar la "VERITAT" i la van predicar honestament per tot el món des del cor. Els tres cercadors, havien arribat a trobar la Divinitat, però no van percebre la seva amplitud, sinó que es van limitar a experimentar una banda, no el Tot, per tant, tot i que sincers en la seva recerca i en el seu servei, van errar en la seva pròpia limitació mental .
Missatges canalitzats, una infinitat de fonts, múltiples angles i enteses per David Topi
