He fet un resum de article titulat El cervell del meditador de la revista Recerca i Ciència de gener de 2015. Val la pena llegir l'original i en la seva totalitat. El cervell del meditador Durant gairebé 15 anys de diverses universitats americanes han realitzat estudis sobre practicants de meditacin. Es van realitzar imatges cerebrals en què es van avaluar els possibles beneficis cognitius i emocionals.
Sembla que segons els resultats pot ser un tractament eficaç per a la depresiny el dolor crnico, a més de conrear les sensacions de benestar general. Tot això és gràcies a la neuroplaciticidad neuronal. Aquesta és la capacitat del cervell de transformar-se a través dela experiència. Sembla que la meditar hi ha determinades regions del cervell que s'engrandeixen i es reorganitzen les connexions neuronals .10253745_784838298207710_5114852406187489196_n Qu és la meditacin? Segons els científics que van realitzar els experiments es refereixen al cultiu de qualitats humanes bàsiques com ara aconseguir una ment ms estable i clara, l'equilibri emociona 1 sensaci de benevolència i fins i tot de amor i compasin. Aquestes qualitats que romanen latents si no es fa un esforç per desenvolupar-les. Els principis de la meditacin són molt simples. Es pot realitzar en qualsevol lloc. No cal ni un equip ni vestimentes especials.
El condicionament de la ment requereix alliberar-la del condicionament automtic i la confusió interna. Els tres tipus de meditacinms comuns del budisme són: La atenci focalitzada. Pretén controlar i centrar la ment en el moment present i mantenir-se alerta davant les distraccions. La consciència o atenci plena (mindfulness) intenta conrear un estat mental que correspongui de manera menys visceral a les emocions, pensaments i sensacions que té lloc en el moment present per evitar que caiguin en una espiral sense control.
El cultiu de la compasiny la benevolència que promou la perspectiva altruista cap als altres. Sota el escner en el primer tipus de mediació: FB_IMG_1426322825797 Wendy Hasenkamp, a la universitat d'Emory van usar les tècniques de neuroimatge per localitzar les zones que s'activaven durant aquest tipus de meditació.
Van detectar quatre fases en el cicle cognitiu: Un episodi de distracció Un moment de presa de consciència de la distracció Reorientació de l'atenció Represa de l'atenció focalitzada. En cadascuna d'elles hi ha una regió cerebral concreta implicada. A la primera àrees relacionades amb models interns del món basats en records a llarg termini d'un mateix o d'altres.
A la segona l'àrea relacionada amb la identificació de subjectes nous. I així en les altres dues. Els meditadors que portaven més de 10.000 hores mostraven major activitat en les àrees relacionades amb l'atenció. Se centren amb menys esforç. El segon tipus de meditació al laboratori. Es tracta de la consciència plena. La persona es manté conscient delo que passa sense preocupar-se en excés per cap percepció o pensament, tornant al seu objecte d'atenció cada vegada que la ment es distreu. A interveniu que augmenta la consciència del que hi ha al voltant, els factors irritants rutinaris (un company de treball enfadat, un nen inquiet a casa ...) es tornen menys pertorbadors. I es desenvolupa una sensació de benestar psicològic.
Es amb aquest estat d'adonar d'una sensació agradable, vaig poder reduir la resposta emocional inadequada i ajuda a deixar enrere sentiments negatius. Una cosa que pot ser especialment útil en el tractament del dolor. S'ha constatat que si bé la intensitat del dolor no disminueix, aquesta és menys molesta. L'activitat cerebral minvava a les zones relacionades amb l'ansietat (l'escorça insular i l'amígdala) i en el període previ a l'estímul dolorós. També augmenta la capacitat de controlar o augmentar els reposades fisiològiques bàsiques (inflamació o nivells de l'hormona) davant tasques que resulten socialment estressants, com donar un discurs en públic o fer càlculs mentals davant d'un jurat sever. També milloren els patrons de son Quan se senten tristos o preocupats, els pacients amb depressió poden seguir i observar de manera deliberada els pensaments i emocions negatius i controlar-quan sorgeixen de manera espontània i d'aquesta manera disminuir l'obsessió que produeixen. Els experiments avalen que juntament amb la teràpia, els pacients amb depressió redueixen el seu risc de recaiguda.
Compassió i benevolència Aquesta forma que conrea les actituds i sentiments de bondat i compassió cap als altres. S'activen de forma significativa l'escorça somatosensorial i insular que participa en les respostes d'empatia i altres emocions. S'activen també altres àrees que té a veure amb posar-nos en la situació de l'altre. Es van adonar, en els experiments també que la compassió i l'amor altruista estaven associats a emocions positives. I van suggerir que el desgast emocional o desgast era de fet una mena de fatiga de l'empatia. Una porta a la consciència
La meditació explora la naturalesa de la ment, el que permet estudiar els estats de consciència i lloi estats mentals subjectius des del punt de vista del meditador. Sembla que els meditadors experts poden mantenir a voluntat distància a peu de ones gamma d'entre 25 i 42 Hz. La coordinació de les oscil·lacions cerebrals podria tenir un paper crucial en la construcció de xarxes neurals temporals que integren funcions cognitives i afectives durant l'aprenentatge i la percepció conscient, procés que pot portar canvis duradors en els circuits del cervell. La meditació produeix també volum en determinades àrees del cervell, el que potser reflecteixi alteracions en el nombre de connexions neuronals.
També s'ha arribat a la conclusió que la meditació de la consciència plena fa que disminueixi el volum de l'amígdala, implicada en el processament de la por. També hi ha dades que avalen que la meditació mitiga la inflamació i altres tipus d'estrès biològic que es produeix a nivell molecular. Així com l'alentiment dels processos d'envelliment per una major activitat de la telomerasa que allarga els segments d'ADN. Després de quinze anys d'experiments es comença a tenir constància que la meditació té un impacte notable en els processos biològic crítics per a la salut física.
Font: https://juanpelaezescritor.wordpress.com/
Notícies importants per al canvi. Els beneficis de la meditació
