Eduard, activista de reevo, va estar viatjant pel sud de Xile a la recerca d'experiències educatives que sorgeixen de paradigmes de vida alternatius. En particular ha trobat una sèrie d'experiències emergents que sorgeixen de comunitats i grups que practiquen les diverses i interessants propostes de la permacultura.
En el meu viatge pel sud de Xile vaig tenir ocasió de conèixer de prop alguns projectes educatius que, o bé s'estan gestant, o bé afronten ja els primers passos del seu recorregut. Ho fan amb grans dosis d'il·lusió i d'entusiasme. En aquest espai tractaré de posar en diàleg les iniciatives de la Minga Alegre, a Coyhaique; Escola Newen, a Castro (illa de Chiloé) i el Col·legi Aldea el Bosc, prop de Reñaca.
L'objectiu de la crònica no és descriure un a un amb detall, ja que aquesta funció ja la compleixen els informes al mapa col·lectiu de Reevo. La intenció d'aquest text és, principalment, destacar un element compartit entre aquestes experiències, un denominador comú que, des del meu punt de vista, sosté bona part del seu plantejament teòric i pràctic: lapermacultura.
Comencem pel més bàsic: què és la permacultura? Als anys 70, dos ecologistes australians, Bill Mollison i David Holmgren, en resposta al creixent ús dels mètodes agroindustrials, van postular una sèrie de plantejaments per desenvolupar sistemes agrícoles estables. A poc a poc, la seva aportació inicial es va anar complementant i millorant, arribant-se a plantejar una idea molt més àmplia i ambiciosa de la permacultura. Avui dia l'entenem com un sistema de disseny holístic per a crear hàbitats humans sostenibles. Un instrument excel·lent en mans de les comunitats en transició per afrontar certs aspectes de la crisi global que patim, per al coneixement personal i també grupal, aplicable a tots els àmbits de la vida.
La permacultura es preocupa d'una infinitat de coses: la producció d'aliments, l'autosuficiència econòmica i energètica, la bioconstrucció, el disseny del paisatge, la resiliència dels ecosistemes i de la biodiversitat, les energies renovables, la creació d'estructures que representin una alternativa al sistema capitalista i les seves problemàtiques, etc.
Al país de Gabriela Mistral i de Pablo Neruda podem trobar, per exemple, la Xarxa d'Ecoaldees Eco Xile, integrada per més de deu iniciatives biorregionales participants, tots ells vinculats al desenvolupament de la permacultura i amb una important vocació educativa sota l'empara de aquest nou paradigma. Fora de la xarxa, hi ha moltíssimes altres propostes de gent que simpatitza amb aquesta lectura de la realitat i que comparteix les mateixes ànsies de canvi. A l'escola de permacultura El Manzano (regió del Biobío) i també a la ciutat argentina del Bolsón (província de Riu Negre), prop de la frontera xilena, ja s'estan oferint tallers específics per a professors o de com plantejar la permacultura a infants.
L'MINGA ALEGRE
Mantinguem a Xile i en les latituds patagòniques. Una cosa apartats del centre de Coyhaique, capital de la regió d'Aysén, al peu del turó Mackay, vaig visitar a la gent de La Minga Alegre. La minga (minka en quítxua) és una antiga tradició de treball comunitari amb fins d'utilitat social; davant la convocatòria dels líders, part de la població acudia a l'anomenat, es mobilitzava i s'organitzava de manera que tant la missió com l'esforç físic que la minga representava es convertien, al final, en una autèntica festa.
Vaig passar-hi un parell de dies, compartint sostre i parets de palla amb fang, menjar excel·lent, música i, sobretot, llargues hores de xerrada. El lloc, amb unes vistes privilegiades, pretén ser un espai d'experimentació, d'aprenentatge compartit. A més, entre els integrants d'aquesta comunitat hi havia una aposta important cap a l'educació com a pilar del seu projecte, tot i que just s'estaven assentant les primeres pedres i fixant la direcció a prendre a través d'interessants debats epistemològics i filosòfics. Fins al moment han organitzat, bàsicament, tallers relatius a com portar un hort, sobre energies renovables, interpretació, clown o titelles, però també convoquen puntualment algunes mingas per avançar en la bioconstrucció dels seus espais comunitaris.
Vaig percebre en aquell grup de gent amable un desig d'obrir-se a totes les edats i tots els públics, especialment als més joves. Recordo l'Àlex comentant la importància de prioritzar davant infants aquells coneixements veritablement imprescindibles per poder cobrir les necessitats bàsiques de la vida (alimentació, roba, habitatge ...), així com de treballar les diferents disciplines del coneixement -totes connectades entre si- des de la xacra, la cuina, coneixent i interpretant l'entorn, en contacte permanent amb la natura. Que bonic -i quines útil! - seria acumular, a primerenca edat, la saviesa necessària per aixecar una zona habitable íntima i personal amb les pròpies mans. Allà, en aquell entorn excepcional, vaig trobar un col·lectiu humà reflexionant al voltant d'una educació estretament lligada a la idea que ens suggereix la permacultura. El temps dirà en què es concreta, quina forma pren i que rumb tria.
L'ESCOLA Newen
Una mica ms al nord, a la regi de Los Lagos, exactament a la part central de l'illa de Chilo, contact a Venècia. Allotjat en el seu estatge, anomenada Refugi Mawenko, vaig poder conèixer l'interessant treball començat per sis famílies des de fa mesos, fundadores d'un projecte que ja té nom i forma: l'Escola Newen. Inspirada en la pedagoga Waldorf, va comenar a funcionar a ple rendiment aquest mes de març, a les afores de Castro, al barri Nercn. El lloc on ara s'ubica és provisional; hi ha un acord amb l'organitzaci estadounidenseEARTHSHIP per, a partir de gener de l'any 2015, aixecar en una altra zona l'edifici definitiu. Tot a força de materials reciclats i d'un sol ús.
Tractant-d'una iniciativa a disposició de quinze vulgui participar d'ella, entre setze actuals podem diferenciar els que van arribar a Escola Newen a la recerca d'una major socializaci n desprs d'una etapa de homeschooling i els que, decebuts, van optar per sortir-se del sistema formal d'educaci.
El plantejament educatiu que ni els i es trobaran beu principalment de la antroposofa, però també de la pedagoga del benestar, de la matrstica d'Humberto Maturana i d'altres corrents. En aquesta combinaci de tradici i modernitat, de vivenciar els aprenentatges, d'utilitzar l'art com a eina per potenciar tant la motricitat com la creaci i la sensibilitat, la permacultura no queda al marge. Pensndolo bé, en un entorn tan particular com és el parads chilota, recuperar la nostra arrel en la naturalesa i els seus cicles sembla gairebé una obligació
COL·LEGI LLOGARET EL BOSC
Pujant fins a la cinquena regi, entre Reaca i Concn, em va trobar amb Maringeles per arribar fins a la comunitat Blowing in the Wind, on diverses persones estan donant ales al Col·legi llogaret El Bosc. Igual que l'experiència anterior, es basa en els plantejaments educatius de Rudolf Steiner, però mantenint una actitud oberta, eclctica, davant les aportacions d'altres pedagogies. D'altra banda, tamb conserva contacte amb escoles Waldorf i rep assessorament, per exemple, del Col·legi Sant Francesc de Limache.
Tot i que ha passat per diferents marxes blanques (és a dir, períodes de prova) podrem considerar que quest ser el seu tercer curs de vida, comptant amb 11 en mat i 5 en horari de tarda. Respecte a l'any anterior ha tingut un creixement destacable i això es deu, en part, a la major obertura del projecte perquè puguin participar de l ni els i a la comunitat. A part del compromís dels pares i mares, tamb destaquen les deu persones compromeses directament amb el col·legi. En la programació setmanal de participants es preveu un temps destinat a la Permacultura i és Maringeles, precisament, quin s'encarrega de donar contingut i sentit a aquest espai. Passejant tranquil·lament per Blowing podem donar-nos una idea de la harmona que s'aconsegueix quan es practiquen els principis de la permacultura per ms de tres dcades. I ja apuntava Paulo Freire que l'educaci no pot romandre desconnectada del context en qu es troba, veritat ?.
Molt a prop d'allà, Carolina està treballant dur al costat de de diferents parts del món per aixecar Pio Pio, que pretén ser un punt de trobada comunitari on el foment de la permacultura i la intenció educativa vagin, de nou, agafats de la mà. Encara que tot està en una fase molt inicial, les idees i les intencions estan molt clares en la ment de Carolina. Sent aquest un cas semblant al de la gent de la Minga Alegre, veurem com evoluciona i si, a mitjà / llarg termini hi ha alguna possibilitat de simbiosi entre Pio Pio i el Col·legi Aldea El Bosc.
COMENTARIS FINALS
Tractant de tancar aquesta petita investigació per terra xilè, voldria citar Evelyn Marsh, que en el seu article "Using Permaculture Principles to become a better teacher", ens recorda la importància de mantenir-nos en un estat d'aprenentatge permanent per poder empatitzar amb, que elconocimiento no genera només respostes, també desperta noves preguntes.
A tot el món, però molt especialment al llarg del con sud d'Amèrica, està creixent el nombre de persones i grups humans que treballen o es preocupen per difondre els principis de la permacultura. Sento que aquesta és una eina indispensable per a qui persegueix una actuació local en coherència amb una visió global. Un exercici que, per cert, les escoles i els projectes educatius -del tipus que sigui- no haurien obviar. Seria positiu que aquests es replantegessin, tal com convida a fer la permacultura, les estructures, les jerarquies, la presa de decisions, la repartició de rols, les relacions trans i intrapersonals ... En la línia del que suggereix Marsh. No podem mai deixar de qüestionar-nos.
A Xile, sortosamente, s'estan sembrant llavors que no tardaran a donar fruit. Estarem atents a la seva maduració.
Ecoportal.net
http://www.reevo.org/
Permacultura i educació, una connexió necessària
