La majoria dels éssers humans no tenim autoestima. D'acord a l'autoestima que tinguem atraiem a la gent al nostre voltant; és a dir, els iguals s'atrauen. Una persona independent no pot viure amb un co-dependent. Per qu? perquè una persona co-dependent necessita l'aprovació de l'altre. Necessita que sempre li diguin que el que fa est bé, que segueixi es. Sempre vol que li diguin que el volen, l'estimen, i no poden viure sense ella. La persona independent s'estima, sap el que vol i té un enfocament clar en la seva vida, per tant sap cap a on va i com arribar-hi. Creu en ella i els seus sentiments són molt importants per a si mateix. Per qu? perquè des que era nen va ser estimat i acceptat, tenia el seu lloc en la família, els seus sentiments van ser importants per als seus pares, germans i familiars. Qu passa amb un co-dependent? en general va ser un nen rebutjat, no va ser acceptat com era, els seus sentiments no eren importants per a la seva família, i no va tenir l'abraçada incondicional dels seus pares. Al seu torn, aquests pares no es presenten conformes amb ells mateixos, no creguin en ells, i era ms important l'opini de l'altre que la pròpia. El missatge que el nen rep en aquestes llars és que no és prou bo per merèixer l'amor i el respecte.
El nen que és volgut viu en un ambient on és acceptat cada vegada més, content perquè sap que s pot i sent l'amor i l'aprovació dels seus. Això fa al seu torn que es valori encara ms. Aquests nens amb una autoestima equilibrada van pel món reclamant els seus drets, tot els és msfcil, perquè senten el ms important, que és l'amor i l'acceptació dels seus pares, sintindose bressolat per aquest amor incondicional. Encara que cometi errors no és jutjat. Com confia en els seus pares, tamb confia en Déu, i pot desenvolupar l'amor incondicional a Déu.
No obstant això els nens que no poden confiar en els seus pares, perquè són rebutjats, bé perquè van venir a aquest món sense ser desitjats, o perquè els pares eren altres rebutjats o abandonats, se senten amb una desconfiança atroç. Creuen que ells són els culpables de totes les circumstàncies que ocorren en la família, i creuen que són ells els que ocasionen els problemes. Per a un nen els pares són el màxim, i mai s'equivoquen. Com a conseqüència, com poden confiar en Déu? El rebuig trunca als nens, i no els deixa ser equànimes amb els seus pensaments, cosa que no permet el creixement emocional tot i que ja és adult.
Si sóc una dona submisa buscant sempre l'aprovació dels altres, no sóc capaç de tenir un criteri propi perquè no em van valorar de petita. Realitzo treballs excessius per a la meva condició de dona simplement per agradar als altres, perquè vegin el treballadora que sóc, etc. Creuen que puc cridar l'atenció d'un home que es vol, que sap el que val i que li agrada la seva independència emocional? Mai. Primer, a mi no em agradaran les característiques d'aquest home. Em va a cridar l'atenció un home abusador que està sempre controlant el que faig, que em critica molt, que no li agraden la majoria de les coses que faig, i em renya o em deixa de parlar fins que a ell li doni la gana .
Escollim a la nostra parella d'acord a com ha estat el matrimoni dels nostres pares. Així com et senties en la teva família, així vas a escollir com et sentiràs en la teva vida matrimonial. Seguim escollint el mateix tipus de parella fins que no acabem d'aprendre. A la meva família d'origen em sentia com en una presó, vigilada, controlada i rebutjada. Així mateix m'he sentit en el meu matrimoni. Vigilada: no tenia llibertat per fer el que volia, ni quan, ni com. Controlada: tot just em sortia del que estableix, pa 'fora. I rebutjada: deixava de dirigir-me la paraula perquè no cap al que el deia. Però tot això passa fins que comences a treballar en tu, a estimar-te, estimar-te, sentir que el teu sí pots, que creus en tu, i que tens l'amor de Déu. Busques ajuda, suport, i el més important, voler sortir d'aquest anonimat emocional. Sí puc! Quan et respectes, l'altre et respecta. Quan t'estimes, l'altre t'estima, si no, cada qui per la seva banda.
Voler sortir d'aquesta cova fosca
Cal perdonar. Primer comprendre que has perdonar, això és transcendental. Quan et perdones, ja no fas distinció. No sents la necessitat de jutjar a ningú. Estàs en pau, comences a viure una etapa desconeguda per a tu. Aprecies l'amor a tu mateixa, comences a escoltar-te, a prestar-te atenció per saber el que veritablement t'agrada sense complaure als altres. Una cosa desconegut en tu. Diuen que si no us escoltes, no pots escoltar Déu i és molt lògic, Déu aquesta dins teu. Quan comences a sentir-te a tu mateix, pots començar a deixar les addiccions; com menjar compulsivament, prendre alcohol, o fer drogues. Les addiccions són maneres d'omplir buits que ens deixa el no trobar Déu. Quan aquestes fora de tu, estàs vivint un frenis que mai calmes, sempre corrent, buscant alguna cosa que mai trobes, l'ara i aquí no existeix. Sempre el matí que arriba i és el mateix. Quan ets jove creus que el matrimoni dóna la seguretat i estabilitat emocional. Fas el que sigui per casar-te, tot i que al teu voltant a ningú li ha donat seguretat el matrimoni. ¿I després què? On és aquesta seguretat? Quan sents que gaudeixes de la teva pròpia companyia, sense necessitat de tenir ningú al costat, aquí comences a assaborir la teva presència i sents a Déu en tu. Déu sempre està amb nosaltres, som nosaltres els que no veiem a Déu. Els reptes comencen aquí i saps que si pots. La meditació ajuda molt.
Isabel Ogara
www.moonstonepublishinggroup.com
Per què molts matrimonis fracassen? per Isabel Ogara
