Ens han fet creure que ser bons pares és estar en co ndiciones de donar la millor educaci, la millor casa, la millor roba i els millors esdeveniments als nostres fills. Noms van oblidar un detall, el que ms necessiten és AMOR. GF
Diuen que el Kaiser Guillem el Gran d'Alemanya, molt amant de les arts i les ciències, va voler saber com s'expressessin els nens si jams se'ls enseara a parlar. Per a això ide un terrible experiment amb els nadons abandonats en néixer, que eren enviats a una llar especial. Les persones encarregades de cuidar-los tenien de procurar alimentar-los degudament, asearlos, vestir i abrigar, però no podien parlar-los, sonrerles ni mostrar-los afecte algun.
El gran Guillem no va poder saber com es comunicaran aquests nens, perquè tots, tots sense excepció, van morir.
Encara que sembli mentida, els lactants, els nens entre zero i dotze mesos, poden patir depressions greus. En ells la malaltia depressiva es manifesta òbviament d'una manera molt diferent a com ho fa en l'adult, que pot parlar i expressar els seus sentiments. Els lactants quan es deprimeixen mostren Apata per l'entorn, negativa a menjar, desnutricin, manca de desenvolupament psicomotor i infeccions freqüents que acaben amb la mort.
Tots pensarna hores d'ara el atroç d'aquest experiment, però salvant les distàncies és l'experiment que venim fent des de la gran revolució industrial i la recerca d'igualtat entre l'home i la dona.
Avui dóna l'economia va aconseguir gairebé triplicar l'oferta laboral de mà d'obra gràcies a la inclusió de la dona i els joves (fins i tot nens prcticament) en empreses de línies de producci massiva i aconseguint davant semblant oferta de mà d'obra baixar els salaris al punt que ja oblidem (els que passem dels 40) que hi va haver un temps dnde era NORMAL que l'ni o el cuidi i el eduqui la seva mam. Avui, gràcies a això que cremós eren conquestes socials en més del 70% de les llars dos dels seus membres treballen, i un d'ells té dos treballs la major part de la vegades. La quantitat de nens per família es va reduir dràsticament també.
I ens sorprenem després d'un nen desaprensiu, desinteressat, hiperactiu ???
És la nostra "Creació" no és una "Malaltia del nostre temps". Està clar que no podem o no volem modificar l'economia mundial, si bé tot canvi que comença per un pot tornar-se el GRAN canvi com va succeir perquè sense adonar-nos estiguem on som.
Llavors Sí som a temps de recapacitar, de canviar la idea d'un parell d'hores extres per la d'un parell d'hores d'afecte a ells.
Fem que en el temps que disposem siguin la nostra prioritat, no ens cansem de escoltar-los, abraçar-los i besar !!!
Com diuen James i Jongeward:
"La majoria de les persones tendeix a centralitzar les opinions i tradicions al
estat Pare del jo; les dades basades en fets i càlculs, al Adult; i els sentiments naturals i adaptats al Nen. ......... Els nens no neixen amb els seus sentiments ja programats en relació amb els objectes i les persones; cada o no aprèn cap a qui i cap a quin pot mostrar afecte; aprèn també cap a qui i sobre què sentir-se culpable; a qui ia què témer; a qui ia què odiar ".
Tot i que cada nen experimenta tots els sentiments, cada un d'ells s'adapta finalment a un sentiment favorit: aquell que amb més freqüència experimentava quan les coses es posaven difícils a la casa ".
Ells necessiten més que res en el món del nostre afecte i presència. La privació d'això serà una "desnutrició afectiva" amb conseqüències tan o més severes que les desnutricions físiques que els organismes internacionals de defensa del nen tant tracten de suplir i els governs gestionen polítiques complexes per reduir-la al mínim possible.
Perquè ells siguin bons pares, nosaltres hem de ser-ho !!! Encara que sigui donem-li la chance de tot el possible.
Seguinos a:
Web:
