Taula de continguts amagar 1 Primeres dificultats de la meditació contemplativa 2 El pensament com a instrument de la meditació contemplativa 3 Meditació teorètica i pràctica 4 Per a què serveix la meditació contemplativa?

Quan es parla de meditació sempre cal contextualitzar-la en el seu rang d'acció, ja que aquesta activitat humana s'estén tant a la dimensió pràctica, com al que teòric. Pel que es parlaria de meditació per a la salut, guiades, meditació per dormir, etc, o també meditació contemplativa o teorètica. De l'última tractarem en aquesta entrada.

Primeres dificultats de la meditació contemplativa

Arribar al que sigui la meditació contemplativa o teorètica està reservat només als valents, als que s'atreveixen a pensar: sapere aude! Els continguts d'aquesta meditació són només conceptuals. Però l'impuls primer (προαιρησισ o proaíresis) per començar i mantenir en el temps aquesta activitat; transcendeix el conceptual. Respecte de la qual cosa, en la divisió aristotèlica de les virtuts en ètiques i dianoètiques, la meditació de què parlem correspondria al νουζ (nous) o intel·ligència; emperò l'impuls o intenció seria previ, com la tendència natural de l'ésser cap al bé.

D'aquesta manera, sempre com a nucli, la tendència al bé dels éssers pensants resoldria la nostra entelèquia, perquè és la nostra forma i el nostre fi, i per tal, la meditació contemplativa o teorètica, com totes les altres activitats humanes, quedaria subsumida al bé .

No en va, grans filòsofs han meditat sobre els objectes metafísics clàssics, i alguns com Aristòtil han conclòs que Déu seria el millor pensador i meditador que existeix, perquè contempla tots els mons possibles i els crea en un impuls perfecte, sent Ell el primer motor i la causa de tot el que existeix; al mateix temps que es contempla a si mateix en un acte pur.

El pensament com a instrument de la meditació contemplativa

El que és el compàs i l'esquadra al geòmetra, el martell i l'enclusa al ferrer, el llapis i el paper a l'escriptor, és el pensament al pensant. Tots els instruments de les arts i de les ciències s'apliquen a objectes com en brut, per la subsecuente transformació material (matèria com a cos (pistis: creença) -, fenomen (dianoia: raonament) - o idea - (noesis: acte intencional de la consciència per captar les idees).

El mateix i no d'una altra manera el pensament s'aplica, trasllada o relaciona amb un contingut conceptual; vg: en pensar en una tassa de cafè, automticament el sistema categorial la posiciona conceptualment. E n la meditacin contemplativa o teortica només naveguem en el llançat pel sistema categorial, pàg. ex: és una tassa blanca trencada per una vora posada a la meva esquerra al costat del meu portàtil. Després de la qual cosa i amb molt d'esforç, podem establir una definici dels monemes o parts del sintagma.

No obstant això, la meditacin en s, es distingeix del simple pensar en que aplica el pensament a l'objecte o contingut conceptual amb molta atenció, sent la ms exhaustiva aquella en què cada contingut conceptual resulti simple o no compost, en altres paraules, pensar fins arribar a les essències.

Aquesta meditacin exhaustiva no és altra cosa sinó l'enteniment o intel·ligència, la particularitat és que l constitueix principis (hipotesi). L'entesa resultés es; el comna totes les ciències, és a dir, el subjecte cognoscent tractant d'arribar a les essències científiques: el modus ponens a lgica, la llei de gravitacin universal en física, la disposició anatmica en medicina relacions sinalgicas de les parts totes del cos-, & c.

Meditacin teortica i pràctica

La principal diferència entre una i altra rau en el fet que en la primera es privilegia en pensar, en la segona se l'exclou taxativament, anul·la o inclou però no com a protagonista, ja que la meditació pràctica parteix del supòsit que el pràctic resideix en un entramat d'intel·ligència emotiu-passional (φρονησισ o Fronesis), interpersonal i intersubjectiu.

En definitiva, la primera o meditació teorètica busca millors conceptes, mentre que la meditació pràctica busca aconseguir una millor vida. Evidentment, el pràctic i el teòric no estan escindits, però depenent de quina es triï amb preferència per desplegar la προαιρησισ (proairesis) o intenció; seria la mesura i constitució de la cosmovisió personal. Es podria dir de certa forma, que la meditació contemplativa és pròpia del filòsof que busca penetrar amb el seu pensament l'altre de la realitat, mentre que la meditació pràctica és per a tots aquells cercadors que volen millorar els seus aspectes emocionals.

Per a què serveix la meditació contemplativa?

D'altra banda, en ser el pensament la "eina" d'aquest tipus de meditació, podem trobar les essències eidètiques, i visualitzar que en elles hi ha dos aspectes essencials: La realitat (ens reale) i la captació cognoscitiva (ens rationalis). En això, podem realitzar un exercici que cerca ometre o suspendre el caràcter accidental del món fenomènic, per quedar-se amb el seu residu: les essències.

Així mateix, podem treure del nostre interior les nostres pròpies imatges o "mandales" (en virtut de l'εἶδος (eidos) com un procés que tendeix a convertir el propi de les abstraciones del pensament en imatges. Aquest procés s'anomena pensar eidètic, sent comú en els nens, en el pensar dels pobles primitiu i en el pla artístic) d'això que raó tenia quan va dir Jesucrist: "en veritat us dic que si no us convertiu i us feu com els infants, no entrareu pas al regne del cel". Ja que aquest tipus de pensar ens acosta més a les substàncies ja ho simbòlic - Diví.

En aquest sentit, la meditació contemplativa o teorètica, serveix per a abstraure de la nostra realitat les substàncies simples, pensar sobre el pensament, realitzar exercicis metapsicológicos i veure la relació de les substàncies entre d'altres, i en això comprendre quina és la seva energeia (acte i força ).

Llavors, meditar sobre el propi pensar, davant preguntes com p.ex: ¿quines són les substàncies que serveixen de fonts de les meves accions internes? o en altres paraules Què és el que em subjecta com a subjecte cognoscent davant del món? ; Què és el que regula les meves accions, i els meus propis pensaments? Ens ajudaria a buscar diverses respostes, fer una transmutació mental de diversos estats, en virtut; ja sigui d'essències simbòliques o lògiques trobades per la meditació, i paral·lelament ens ajuda a tenir una millor claredat de nosaltres mateixos davant d'un conflicte intern.

Autor: Kevin Samir Parra Rueda, redactor en la gran família de Hermandadblanca.org

Més informació:

• Ferrater, J. (1964). Diccionari de Filosofia. (5ta ed.). Buenos Aires, Argentina: Editorial Sud-americana.
• Psicologiaparaestudiantes. (Productor). (2017, març, 31). Metapsicologia, concepte bàsic. [Programa de youtube]. Disponible: https://www.youtube.com/watch?v=8A6ZZguO5rs [Consultat: 2019, maig 17]