Taula de continguts amagar 1 TAROT I MTC. EL TAO DE LA TEMPRANÇA. 2 EL TAROT I LA MTC.EL TAO DEL DIABLE 3 Com parlar d'aquesta carta de manera que la veieu com una imatge nítida. 4 Així actua el Diable.
TAROT I MTC. EL TAO DE LA TEMPRANÇA.
Aquest Arcà, la veritat és que m'ha donat molts mals de cap. Fins i tot he hagut de repassar el significat d'aquesta carta des de la visió d'altres autors. I m'he sorprès en veure que és una carta de Natura YANG, l'element és el Foc.
La Temprança ens parla de l'equilibri. Del estar centrat, en harmonia amb la ment i el cos i, al mig, l'Esperit Sagrat, la Consciència. Aquest Ésser Superior que, a la carta, està representat per l'Àngel. En confiar en nosaltres, en posar la nostra confiança en la Saviesa del nostre Cor (el lloc on dorm el nostre Shen / Consciència) tot flueix en la nostra vida de forma tranquil·la i harmoniosa.
Yin i Yang es barregen de forma brillant, temperant l'ànim i les emocions. Ens convertim en Amor Incondicional, aquest que comprèn, accepta i integra.
Units Yin i Yang, com l'aigua de les gerres que l'Àngel buida per omplir una i després l'altra. Una gerra blava (en el Tarot de Marsella) i una gerra vermella; ment i emoció. Pensament i sentiment, fluint harmoniosos en el nostre Ésser, junts creant Consciència.
En Reiki, s'ha parla del "Centrat de Cor"; és des de la Temprança que es pot centrar el nostre cor per il.luminar el nostre Shen.
En Meditació i salutació Gassho, unides les mans per temperar emoció i pensament, en suau i serena tranquil·litat.
Així és aquesta carta, el segon pas a la total Realització. El segon 7. El Arcà XIIII.
Arribar a l'autosanació és el regal més bonic que podríem rebre. Poder caminar lliures de càrregues i afeccions innecessaris.
Però tots sabem que per curar cal passar per una vall de dolor i llàgrimes; llàgrimes que no vam poder plorar en el passat.
Quan a aquesta carta li falta energia amaga les seves llàgrimes en un racó de la seva ànima, guarda el cor en una capseta i s'oblida de sentir, perquè el sentiment fa mal. No obstant això, se li oblida, que amb el temps aquestes llàgrimes es podriran dins seu i el seu cos s'inflarà, el seu cor s'accelerarà, la seva respiració es tallarà. El dolor, la ràbia, la tristesa busquen una sortida i la trobaran sigui com sigui.
És llavors quan ens vam quedar aturats sense anar enlloc, igual que la nostra energia i, al final, el dolor físic cobrarà protagonisme en la nostra vida.
Però que passa quan a aquesta carta li sobra energia. Podrem plorar molt, podremosgritar molt, però mai hi haurà consol ni cura. El cor es va oblidar d'un passat que surt pels nostres porus i, encara que plorem com ploraneres, mai s'assecaran les nostres llàgrimes.
Ningú va dir que la vida fos fàcil, però sí que valia la pena viure-la. Sentir és Viure, no tinguis por d'estar viu.
EL TAROT I LA MTC.EL TAO DEL DIABLE
Quan es reconeix la Bellesa en el Món
S'aprèn el que és la Lletjor;
Quan es reconeix la Bondat en el Món
S'aprèn el que és la Maldat.
Tao Et King.
Estem en el món de la polaritat. Del Yin i del Yang. Del blanc i el negre. Per això el Tao d'aquest Arcà ens convida a no criticar-lo, ni a jutjar-lo, perquè tot allò que és Malo un dia va ser bo. Tot allò és esclau, un dia va ser lliure.
No tenia intenció de relacionar el Tao amb el Diable, però en llegir aquesta frase del Tao Et King, em vaig adonar que anava a cometre un gran error.
Fa uns dies vam parlar de les Virtuts Cardinals o Morales, aquelles que ens parlaven de la prudència, la temprança, etc. Però el que no existeixen en un ésser humà no vol dir que no hi hagi vicis.
Un beb no sap ni de prudència (tant li fa plorar a les tres de la matinada), ni de temprança (Quan vol alguna cosa ho vol ja), un nad és com un petit animaló que no té mesura de les coses. Els seus instints no els ho permeten; de cas hem de jutjar de no tenir virtuts? L'Arcano del Diable ens convida a pensar ia discernir entre un instint bàsic i fonamental i un instint sota ims desenvolupat.
El Tao del Diable ens porta a respectar els instints msbsicos que ens ajuden a sobreviure ia créixer, per es, un dia, tenir l'oportunitat de mirar l'entorn de manera virtuosa.
Com parlar d'aquesta carta de manera que la veieu com una imatge ntida.
Fa molt, molt de temps en un regne al costat del Marviva la meva adorada Annabel Lee, aquest s un poema d'Edgar Allan Poe i explica l'amor que presenta un noi per una joveneta all pel 1800. Els dos joves visquin feliços sense preocupar-se per res, reixen, soabanse estimaven. Però un dia la terrible mort amb les seves gelades mans es va dur el cos de la preciosa Annabel Lee.
Fins aqu, un conte romntic amb trist final.
Però no, perquè estic aqu per parlar dels encanteris que el Diable llança als mortals.
Eren tan gran l'amor d'aquell jove per Annabel que vaig decidir fer alguna cosa boig, desaforat.
Decidir anar-se a la cripta on estava enterrada la seva estimada i quedar al seu costat per seguir amndola. Sense importar-li que la descomposiciny la destrucci devorés el cos de la dolça nia
I la de l.
As acta el Diable.
Encara que est carta tingui molta energao poca, converteix la virtut a vici, l'amor en esclavitud i en bogeria, les opinions en patrons limitants que no ens deixen respirar.
Fa molt, molt de temps, en un regne al costat del mar ... El Diable va llançar la seva energia per debilitar la nostra i convertir-la en foscor. Però no oblidis, també al costat del mar hi ha un far que ens dóna Llum.
Autora: Isabel Vázquez redactora a la gran família de hermandadblanca.org
