Hola, sóc la Laura Foletto.
Freqüentment, em trobo dient als meus pacients: No facis drama, baixa l'emocionalitat. Aquesta és una de les premisses que ms impacte té davant els canvis. El hab en el personal, desprs d'adonar-me de com els profusions emocionals feien estralls en les meves interaccions i en els meus desitjos d'evolucionar. Exemples són: la sensiblera (aquesta falsa sensibilitat, desmesurada en lgrimas i queixes inútils), la personalizacin (per qu jo ?, tot em passa am, els dems no em consideren jo, el meu, mo), la adiccin al sofriment (el dolor experimentat com una condemna, recreat i forçat fins l'insuportable). Tots aquests excessos no ens permeten apreciar el panorama real i ens empresonen en un guin conegut pel Ego, que no es correspon amb el veritable guin que dissenya l'Ànima.
En el procés de canviar, els desbordaments emocionals et poden fer grans travetes. En l'inici, llenndote de pors, dubtes, plans B. Quan comencen a donar-se els primers resultats, minimizndolos, desprecindolos, proponindote altres metes que et desvan l'entusiasme. Quan les coses d'posen difcils, atemorizndote, abandonant, desvalorizndote. Quan les vas aconseguir, sacndoles energia, desestimndolas. Cal aprendre a disminuir l'emocionalitat, deixant de donar-li la importància que li adjudiquem. El famós Jo sento sembla ser el passaport a la identitat personal i est molt lluny de ser-ho.
Qu és l'emoció? És la mediadora entre el cos i la ment. Quan penses Joan és agressiu perquè ho observes interactuant amb un altre, no et produeix res. Només és un pensament. Quan Juan et agredeix a tu, sents enuig et passa pel cos, és una emoció. En realitat, és un missatge. Et comunica cmo alguna cosa t'afecta i et mou a expressar-ho d'alguna manera. Si sents ira, a cridar o descarregar-te; si és tristesa, a plorar; si és alegra, a rer. Per definici, és passatgera, però ens aferrem, ens identifiquem i la fem eterna.
Les emocions tenen un propòsit definit i hem de respectar i contenir aquest propòsit. Donar-nos maneta amb el que Joan ens va fer reté i magnifica l'emoció, sense aportar res. Respirar i alliberar l'emoció ens dóna l'espai necessari per decidir qu fem front a la agressió de Joan. Després, podrem preguntar-nos qu mirall ens est mostrant que no volem veure.
Confonem emoció amb sentiment. Les emocions tenen una clara manifestació en el cos, són reaccions a coses que no entens o no acceptes, esclats interns d'energia que busquen alliberament. Sempre hi ha alguna cosa molt intens i dramàtic en elles, són gallets que disparen respostes a situacions externes. L'emoció desbordada et treu de tu mateix, et arrossega a l'òrbita dels altres, t'allunya de la teva meta, et limita, et perd.
Els sentiments són més tranquils i no tenen una localització física, és com si "apareguessin" del no-res: una atmosfera, un estat d'ànim, un pressentiment, una acció intuïtiva sobtada que més tard sembla haver estat molt encertada, una saviesa profunda connectada amb el cor, un murmuri de l'ànima. L'alegria pot transformar-se en sentiment quan sorgeix des del intern com la connexió íntima amb tot el que és, amb la divinitat, quan et enalteix.
Les emocions són molt valuoses com un mitjà per arribar a conèixer-te més íntimament. Són instantànies, superficials, passatgeres. Els sentiments et porten cap a la profunditat, expressen una entesa elevat, que transcendeix la ment. Les dos et mobilitzen, són l'energia que necessites per al canvi i per a la vida.
Respira i centra't. No t'identifiquis ociosament amb el més trivial de tu. Aprofundeix i troba els grans corrents de pau, poder, amor i creativitat que neixen del teu cor.
