Un dels assumptes de ciència avui en voga versa sobre l'origen de l'Univers, l'Univers fsic. És evident que no es tracta d'assumpte atinente sols a la ciència experimental, particularment a la Astrofsica, però, i, sobretot, a la Filosofa, ciència especulativa.
Pot semblar una tontera, però, reflectint cunto al discutit i moments o tema, ens sembla que les divergències entre les diverses teories, fins avui aixecades, es justifiquen, pel simple fet que siguin construïdes on la veritat jams estar.
No obstant això el gran avanç de la ciència en aquest camp, si investigaci orgnica, necessari es fa tamb el seu avanç en el camp de la experimentaciny anlisi extra fsica .
Amb la intenció de la infinitu de l'Univers que, a més d'això, insisteix en permanent i intrpida expansi, tal no indueix que s'ha llançat mà de mtodes inadequats a la persecuci de l'objectiu buscat, és a dir, del seu coneixement?
Pel que fa a l'expansi de l'Univers, el pensament que ms s'aproxima de la realitat csmica, i amb la qual cosa la Doctrina Espirisista concorda, est inserit a La Gran sntesi, quan afirma:
El moviment que hi ha a l'Univers no és jams un desplaçament unilateral, efectiu i definitiu, però la meitat d'un cicle que torna al punt de partida desprs d'haver complert determinat esdevenir, un vibració n d'anada i tornada, completa en la seva contrapart inversa i complementària. As l'espiral, que abans era oberta, ara es tanca; la pulsacin de retorn completa el cicle iniciat pel d'anada.
Tot això no ens porta a la ecuacinlgica i final que l'Univers fos concebut i concretat per algú?! Algú hi ha de, primer, haver-ho concebut, per, desprs, materialitzar-ho. I qui serà aquest algú? L'obra diu del seu autor. Si l'obra diu del seu autor, qui serà l'autor d'aquesta obra, l'Univers?
No hi ha dubte que la recerca de l'origen de l'Univers, de l'obra, envolta del seu autor. La recerca de l'origen de l'Univers implica, doncs, necessàriament, a la recerca tamb del seu autor, sota pena de pretendre procediment incomplet.
D'altra banda, la investigació de l'origen de l'Univers ha d'embolicar també la investigació de la seva extensió. Per tant, la recerca de l'origen de l'Univers ha d'embolicar també la recerca de la seva extensió i, conseqüentment, a del seu autor. D'aquí que es pugui, llavors, sospitar que els mètodes científics fins avui empleats, amb els seus respectables teories, relatives a l'origen de l'Univers i de la seva extensió, estan amagant per sengles tortuosos.
És de bona lògica que els mètodes científics usats en les investigacions de la matèria, en les diverses gradacions, no poden ser els mateixos que serien emprats en investigacions en el camp de l'antimatèria, o camp de la imponderabilitat, que no es detecta pels instruments d'investigació científica, per més sofisticats que siguin, per situar-se a més de la tridimensionalitat.
Si es busca descobrir l'origen de l'Univers, bé així la seva extensió i si aquesta recerca imposa també a del seu autor, els mètodes han de ser, necessàriament, altres: no només els mètodes tinguts per científics, d'acord, per tradició, es convenció, però mètodes més purificats i complexos, capaços d'explorar i detectar la naturalesa dúplice de tots els éssers i de totes coses, és a dir, no només pel que fa a la matèria, però també a la antimatèria, o principi espiritual.
Ja no és secret per als científics que els fenòmens naturals que encara no van ser detectats pels aparells més perfeccionats, no deixen, per això, que hi hagi. Continuen desafiant la ment científica d'aquest segle i, potser, de tot el mil·lenni que s'inicia, fins que hi hagi, per part de la ciència oficial, l'acatament de mètodes capaços de provar-los l'existència i l'autoria ...
Autor: Weimar Muniz d'Oliveira
Font: Diário dóna Manhã, link:
http://www.dm.com.br/impresso/7791/opiniao/66175, universo_fisico_e__universo_psiquico_i
