Estem sent testimonis de múltiples canvis al nostre voltant. Canvis climàtics, que trastoquen el nostre entorn conegut i que generen, per a alguns, catàstrofes i desastres que costa abordar i comprendre. Canvis en la forma en què s'enfronten els temes econòmics, on s'ha desencadenat una crisi planetària difícil de manejar i que deixa els entesos sense molt que pronosticar a futur, sumint a les persones en una energia d'incertesa i por. Però principalment, estem davant d'una sèrie de moviments interns que possibiliten que aquestes transformacions tinguin lloc.
És important adonar-se que tot el que succeeix al nostre voltant té el seu origen en estats interns de l'ésser humà. I aquesta afirmació està molt lluny de voler generar culpabilitat per com estan les coses, sinó que el que pretenc és crear una consciència de responsabilitat, la qual al capdavall és l'única forma de canviar la nostra perspectiva del que és la nostra vida i la del planeta. La responsabilitat per les nostres vivències ens instal·la lluny de la victimització, que és un estat de desempoderament i por, i que ens porta a lliurar el poder de la nostra vida a persones o circumstàncies externes que res poden fer si no som nosaltres qui els cridem a participar de la nostra vida, moltes vegades, precisament per trobar aquell culpable que ens permeti no fer-nos càrrec, com a creadors, de les nostres penes i felicitats.
El canvi de consciència a què al·ludeixo en aquest moment, consisteix justament en permetre'ns entendre, és a dir ser conscients, que la vida no és un constructe predeterminat de formes rígides que ens toca enfrontar, sinó el resultat dels nostres propis moviments a partir de les nostres certeses, dubtes, pors, i creences. És a dir, aquesta nova consciència consisteix a deixar anar tot allò conegut com a veritat -que molts busquen en llibres i en mestres externs-, per aconseguir trobar aquella veritat essencial, la qual resideix en el nostre cor. Aquella veritat que ningú et pot comptar i menys dir com és i en què consisteix. Aquesta nova consciència consisteix a tenir la valentia de creure en tu mateix abans que en qualsevol altra cosa, perquè en un cor empoderat i lliure de biaixos limitants, es pot trobar el reflex pur del nostre origen, es pot trobar Déu, no com aquest ésser llunyà i que ens observa, sinó com aquest mar des d'on van brollar totes les gotes que en aquest moment vivim a la Terra, i que per venir d'ell, naixem lliures i creadors.
Aquest canvi de consciència és veritablement una revolució, una que ens instal·la en la possibilitat de recordar qui som i prendre la vida a les nostres mans, ja no amb por, perquè al donar el primer pas per estimar-nos incondicionalment, l'únic que sortirà del cor serà precisament amor. I una creació des de l'amor i des de la consciència del que és la vida, res destructiu pot sorgir.
La revolució que tenim davant dels nostres ulls, i que tots i cada un està creant encara que no siguin conscients, és la d'aconseguir la llibertat de ser en consciència d'amor. Això és la automaestría. Deixar de patir, perquè ningú et pot danyar ni pot generar circumstàncies al teu voltant que et facin passar-ho malament; això, perquè al reconèixer-com a responsable dels teus actes, canviaràs el prisma de visió del que és la realitat, aconseguint el sentientendimiento que és un joc on les peces no són rígides i on l'ordre que els donis és únic, i el que tu vulguis donar-li.
És una revolució en la qual cada ésser humà anirà comprenent-únic i sobirà. En aquest estat ens anirem cobrint només l'amor que ens va donar vida. No l'amor dependent en que busquem que un altre ens nodreixi per ser feliços, sinó que de l'amor lliure en què fins i tot l'error, o tot allò que encara cataloguem de negatiu, deixarà de ser-ho. Tot allò que podem veure i vivenciar en la nostra existència té un origen diví i ja és hora de recordar-ho, i no perquè hi hagi un déu que l'hagi creat, sinó perquè un humà li va donar vida. I perquè l'humà és diví per dret de naixement, té aquest do màgic de la creació a la seva disposició. El que ens ha passat és que a oblidar que això és el que som, les nostres creacions semblen independents als nostres actes i van responent principalment a la por, que sorgeix de la nostra ment, al fet que aquestes creacions que coneixem i que ens donen tranquil·litat a l'viure, no deixin mai d'estar per no trobar-nos amb el buit que creiem tenir en el nostre interior. Som tot amor i ja li hem cregut massa temps al joc de la dependència. Aquesta revolució ens permet recordar el guerrer que som tots, aquell que va venir a posar els punts sobre les is per dir-li a tots aquells que encara creuen en la submissió, que el seu temps va acabar. Dir-los que les nostres armes són infinitament més poderoses que les que han esgrimit fins als nostres dies, perquè són instruments d'amor i consciència, que no destrueixen sinó que edifiquen i transformen. I això és una de les coses a les que més temen aquests senyors, la transformació. I la mala notícia per a ells, és que aquesta transformació ja està en curs i no hi ha marxa enrere. La història humana no podrà seguir escrivint de la mateixa manera, ¡en hora bona!
És per això que podem dir amb certesa, per exemple, que tots els canvis dramàtics que podem veure al nostre voltant, no són més que el resultat del xoc entre aquesta vella energia de submissió i la nova energia de la llibertat i la consciència d'amor . Si deixem anar la por al que vindrà i ens centrem en el que portem dins i en el que som per dins, tot succés, per terrible que se'ns mostri, no és més que l'oportunitat de sintonitzar amb la consciència de canvi i enrolar-nos en aquesta revolució.
Només caldrà permetre el canvi, deixar que l'energia flueixi i no aturar-la amb els nostres temors que tot s'acabarà o que estem davant el pitjor moment de la història. Puc dir-los amb tot el meu amor, que és tot el contrari, que estem sent testimonis i creadors del moment més meravellós que la humanitat podria haver experienciado. El moment en què ja no necessitem competir entre nosaltres per aconseguir plenitud, en què les nostres somriures, en tant reflex del nostre interior en amor, siguin el catalitzador de l'energia amorosa que ens va donar vida perquè el planeta i la nostra forma de vida toquin definitivament aquest estat màgic, lluminós, empoderat, sobirà i sense por que per naturalesa ens pertany. Aquestes somriures que ja podem anar donant, aquest cant davant la bellesa de la vida en totes les seves formes, és la veu del despertar en consciència, és la veu de l'amor a tu mateix tal qual ets avui, amb els teus dificultats, amb les teves pors, amb els teus dubtes, perquè en allò que aparenta ser tan negatiu en nosaltres tamb brilla un creador, un que encara dorm, però que està aviat a despertar.
Però ningú et despertar, això és part d'aquesta revolució, ningú et dir has això o allò, perquè no hi ha receptes per a aquest moment, no hi ha normes -justament les estem deixant atrs-, no hi ha tcnica que valgui si no hi ha primer aquest amor incondicional per tu mateix. Moltes vegades creiem estimar en posar les nostres bones intencions en altres o en el món, però no ens adonem que aquestes bones intencions tamb estan condicionades, tamb sorgeixen de la nostra necessitat a que se'ns retorni amor, o al fet que el món està bé per tenir un lloc on viure, això és sobrevivenvia, això és por, i cal dir-ho pel seu nom. El veritable amor abans que res és el que et pots donar a tu mateix, perquè per embassada inundi al món. És un cercle de reaccions: jo estimo fins buidar-i demano que aquest altre a qui am em torni aquest amor per tornar a omplir-me, aquest és l'origen de tots els nostres drames. Aquest nou temps és sense condicions, sense definicions, és sense projeccions, a la llarga anirem notant cmo la nostra energia lliure de temors i brillant en pur amor, és la clau perquè tots arribin a connectar per si mateixos amb el seu propi amor. D'aquesta manera ningú podr culpar ningú dels seus problemes i noms quedar mirar-se el melic, perquè en honestedat, puguem dir si realment volem ser lliures.
Perquè una revolució sigui, es necessita determinació, força, llibertat interior, valentia, però principalment amor. Un revolucionari sols alberga amor en el seu cor, aquest amor que li diu que fins al ms temut error, però fet amb passi, és l'acte ms gloriós que pugui crear, perquè és nic i sobirà, sense pauta. Aquell que és fidel al seu cor abans que a formes establertes d'acció, és qui prevaler.
La nova energia que s'està instal·lant en el nostre cor, en la nostra consciència i al nostre planeta, no respon a projeccions. No pot si més no ser definida, perquè no és lineal, perquè flueix des mltiples dimensions fins a la nostra Terra, i la revolució no est donant al cel, sinó sota els nostres peus, al nostre planeta.
Aquest canvi revolucionari de consciència ens obre la porta al canvi permanent. És un estat de vida en què no sabrem qu ve en el segon desprs de la nostra consciència. Aconseguirem desenganxar del que estableix com a real per crear meravellosos ymgicos mons de no saber, sinó de sentir, i això requereix collons i lliurament total en confiança davant la vida, creient en que en deixar anar el control i les pors de no saber què vindr, es mostra l'abundància de la vida.
Un revolucionari té collons i est fet d'amor, un guerrer com t i com jo, ho dic amb certesa i confiança, perquè en cas contrari, no estarem parlant, t i jo, en aquest moment .
Amb amor.
Jo Sóc Roberto.
Poden fer comentaris en www.automaestria.ning.com. A la part inferior de la pàgina principal poden trobar els links als textos anteriors, o anar directament a www.automaestriaarchivo.blogspot.com.
AUTOMAESTRIA
Per Roberto Cabrera Olea
Santiago de Xile
www.automaestria.ning.com /
EL CANVI DE CONSCIÈNCIA ÉS UNA REVOLUCIÓ
