Taula de continguts amagar 1 1. EL SOL I EL CÚBIC 2 2. SATURN I EL tetragonal 3 3. MART I EL ortorrómbico 4 4. LA LLUNA I EL HEXAGONAL 5 5. JÚPITER I EL trigonal 6 6. VENUS I EL triclínic juliol 7 . MERCURI I EL monoclínic
El cristall de roca no brilla, però en fraccionar i refractar la llum del sol pren aparences sorprenents, atractives i fascinants. Produeix efectes de transparència que donen a la llum un aspecte irreal i immaterial. No ha de sorprendre, doncs, que els nostres avantpassats hagin vist en aquests fenòmens certa màgia, unes forces celestes que se'ls manifestaven, que els lliuraven missatges i presagis.
El treball que realitzen personalitats de setè i primer rajos és el de l'arquitecte i el mag i la perfecció dels seus esforços s'evidencia en el regne mineral. Els secrets de la transmutació són el veritable enigma d'aquest regne particular i la paraula que descriu el procés és condensació, per aconseguir el propòsit de la radioactivitat de la vida.
Les tres etapes del cicle de vida de tots els minerals van des del més concret (carbó) a la radiació, passant per la cristal·lització de les pedres precioses i semiprecioses. L'exemple més conegut de l'efecte que produeix en el mineral la transmutació a través del foc, es pot veure a la gran transició i transformació realitzada per la alotropía, des del carbó al diamant perfecte. Una altra etapa qualitativa pot observar-se en la radiació o el despreniment de raigs com el radi.
La majoria de les substàncies minerals es divideixen en set grups principals, corresponents a les set divisions dels raigs influents. Podem considerar que els set sistemes cristal·lins establerts en cristal·lografia o ciència de les lleis que condicionen la formació, estructura, propietats geomètriques, físiques i químiques de la matèria cristal·litzada, estan en correspondència amb els 7 astres que regeixen el zodíac. Tenim en el món mineral el Pla diví ocult en la geometria d'un vidre, i la radiant bellesa de Déu empresonada en el color d'una pedra preciosa.
1. EL SOL I EL CÚBIC
La pedra més representativa d'aquest sistema és la fluorita o fluorur de calci. Nombrosos gerros i objectes de tota mena eren esculpits amb aquesta pedra. Tenia la reputaci d'enfortir els pensaments, el poder de concentraci i reflexió, i aportar tranquil·litat i pau a l'esperit de aqulo aquella que el portés. Tamb se li atribueixen al sol el mbar, la crisolita, el diamant, el nice, el rub i el topazi.
La crisolita o pedra d'or va ser cridada es no tant pel seu color verd groguenc i la seva brillantor, que bé evocava el metall preciós, sinó pel poder que se li atorgava d'aportar honor i glòria a qui la portés. Va ser tamb bastant com amulet protector capaç d'allunyar els dimonis i els éssers malficos. Famosa per actuar contra les angoixes nocturnes, els atacs de melancolay apaivagar els esperits malalts o nerviosos, la crisolita s'utilitzava també per a combatre el estreimiento crnico, guarir les lceres i afavorir la cauterizaciny cicatrizacin en cas de ferides.
El diamant és escàs i misteriós, s'amaga en el més profund de la terra, fins ms de 150 km, est sotmès a pressions i temperatures extremes que fan que tingui una puresa inigualable, però tamb n perquè posseeix una resistència sorprenent. És smbol de la puresa i de la perfeccin. D'aquí que tot el que té a veure amb la fe, la innocència, la llum divina, i les virtuts ms nobles de l'esperit i del cor, sempre ha estat unit a aquesta pedra, la ms bella de totes. El diamant proporciona la força, la harmonia, l'amor, la rectitud, la lleialtat, la fidelitat, la serenitat, la sensatesa, la felicitat, les riqueses, la fermesa i el poder absolut.
2. SATURN I EL tetragonal
La pedra més representativa d'aquest sistema és la wulfenita, que no és altra cosa que molibdat de plom i que s'associa amb aquest astre. No se li coneixen virtuts ni poders específics. A Saturn també se li atribueixen el corall negre, la cornalina, l'atzabeja, el ònix i la perla negra.
La cornalina i la calcedònia són els noms que avui s'utilitzen per designar a la sardònix. L'àgata, el jaspi, el ònix, el heliotropi i el sílex, entre altres, són varietats del quars microcristalino. La calcedònia es pot considerar la més representativa de l'espècie, té un bell aspecte translúcid, blau i gris. Se li atribuïa el poder d'estimular, enfortir i fer més resistent a qui la portava. Es creia que també protegia de la tempesta, que tenia efectes terapèutics i curatius contra la depressió, aniquilava els pensaments foscos, el mal humor, els malsons, que espantava als fantasmes o als esperits tristos i preservava de les mossegades de serps o picades d' insectes. Quant a la cornalina, el nom li ve de la seva transparència còrnia, és una calcedònia de color vermell carn, a causa d'aquest color, per al·literació, se l'ha anomenat de vegades "carneliana", fent al·lusió al terme carn. Així doncs, el mineral va ser associat a la passió, a la sensualitat, a la possessió, a la carn ia la sang, però també al cor sagrat i l'amor absolut.
El ònix pren el seu nom d'onyx que significa "ungla, arpa", ja que aquesta pedra de flaix brillant té una forma i un aspecte que recorden a una ungla. En l'Antiguitat, era apreciada a l'Índia ia Pèrsia, on es creia que tornava invisible a qui la portava. Una pedra d'ònix a la qual s'atribuïen virtuts curatives i miraculoses es trobava a l'església de Sant Miquel de l'abadia de Saint Albans, al nord-oest de Londres, Gran Bretanya, on reposen les restes les restes del filòsof i polític anglès Francis Bacon . Per els seus colors, que pot ser negra, marró o vermella, es creia que podia exercir una mala influència, i concretament provocar conflictes i ruptures, sobretot en les parelles, però també entre veïns.
3. MART I EL ortorrómbico
El seu més bell representant és el topazi, que era cèlebre per portar bona sort a la persona que el portés, però també per les seves virtuts terapèutiques, sobretot pel que fa a problemes oculars. També se li atribueixen l'imam, l'ametista, la baritina, la cornalina, el granat, el robí, la sanguinària.
El topazi és en realitat és gairebé sempre incolor, però, la seva famosa claredat que desafiava la nit ia les forces de les tenebres l'ha convertit en una pedra simbòlica de la fe, l'honestedat, la puresa, la rectitud i la lleialtat. També se suposava que aportava riquesa, prosperitat, reconeixement dels propis mèrits, honor o glòria a qui la portava. Es creia igualment que protegia contra la venjança o els esperits malèfics. Les seves virtuts terapèutiques eren moltes: deien que feia meravelles en totes les afeccions gripals, procedents de virus, hepàtiques i sanguínies, però també i sobretot, en les malalties oculars.
El robí pren el seu nom de Rubeus que significa "pèl-roig" o "vermellós", és nomenat ocasionalment carboncle, ja que la brillantor d'aquesta pedra sovint ha estat comparat amb els centelleigs del carbó ardent. El robí és un dels nou poetes de la cort del rei antic, Vikramaditya, anomenats "les nou joies". Els grecs van fer d'ella un atribut d'Ares (Mart), l'astre-déu de la guerra, precisament pel seu color semblant a la sang i al foc, i conseqüentment, relacionat amb la vitalitat, l'energia i la vida. No obstant això, al robí se li atribuïen virtuts més protectores i benèfiques que energètiques. Així com es creia que aquesta gemma de foc estimulava o excitava encara més els temperaments ardents i apassionats, també es creia que tenia el poder d'eliminar la malenconia, de suavitzar els costums i els esperits exaltats, de reforçar la puresa i la fidelitat de sentiments, de tornar a la persona enamorada i lleial, d'aportar una mica de seny i reflexió a aquell que no tenia d'elles i, finalment, d'afavorir la felicitat i la prosperitat. Suposadament, el robí feia meravelles per calmar les febres, allunyar els rescalfaments i les infeccions de la sang, i especialment alleujar els mals de queixal i de cap.
4. LA LLUNA I EL HEXAGONAL
La maragda és una de les seves més belles representants. La maragda o silicat d'alumini i de beril sempre va tenir un caràcter sagrat en l'Antiguitat. Les seves virtuts oftàlmiques, hepàtiques, antihemorràgiques i antisèptiques eren cèlebres, així com la seva facultat per estimular la memòria. També se li atribueixen l'aiguamarina, el vidre, el diamant, l'òpal, la perla, la pedra lunar i la selenita.
L'òpal rep el nom del sànscrit upalah, que significa "pedra". Va ser a l'Índia on aquesta pedra va resultar de gran estima per la seva brillantor, la seva bellesa i la força protectora que se li concedia. Se li atribuïa a la Trinitat hindú: Brahma, Vishnu i Shiva. Més tard, els grecs i els romans van veure també en elles nombroses virtuts. A Orient, l'òpal tenia fama de guardar la virtut de potenciar la brillantor i la tonicitat dels cabells de les dones rosses i protegir-los del perill del mal temps. En l'Edat Mitjana aquesta pedra va tenir fama de gemma malèfica. Es creia que portar un òpal ajudava a mantenir la tranquil·litat, a no deixar-se atrapar per les emocions, tornava la individu més confiat, més serè i també més tendre. Se suposa que preservava de les malalties cardíaques, les infeccions de tota mena, els problemes oftàlmics i hepàtics, que estimulava la capacitat cerebral, els pressentiments positius, la reflexió, la meditació, la vista. La propietat més evident que aquesta pedra sembla albergar és la de l'assossec de l'esperit.
5. JÚPITER I EL trigonal
El seu representant ideal és la rodocrosita o carbonat de magnesi. D'aquesta es deia que tenia una acci curativa per als problemes hepticos, les lceres, l'asma i la congestin. Altres pedres que se li atribueixen són l'ametista, el beril, la maragda, el safir fosc i la turquesa.
L'ametista és una pedra de quars cristal·lí acolorit pel xid de ferro. Ametista, en el sentit literal significa el que no est borratxo. Probablement pel color violeta d'aquesta pedra, que recorda el color de la femta del vi, se li atribua el poder de preservar els homes de l'embriaguesa o de curar els alcohlicos. Representava tanben l'autoritat sota totes les seves formes especialment, l'autoritat eclesistica, la humilitat, la moderacin, la puresa moral, la veritat i la noblesa de cor. Es confeccionaven tamb rosaris d'ametista amb poders protectors ymgicos i els bisbes celebraven sovint la santa missa amb copes amb muntures d'ametista. Proporciona un somni profund, sense trastorns, per tranquil·litzar els esperits tumultuosos, per afavorir l'equilibri de tot el sistema nerviós, tot i ser un euforitzant, 1 fortificant i un excel·lent estimulant per al sistema immunitari.
El safir rep el nom del grec sapheiros i del rab Safir, que estarà relacionat amb l'hebreu Sepher. Les Taules de la Llei, escrites per la mà de Yahv i lliurades a Moiss, estaran fetes de pedres de safir. El famós Segell de Salomn era de safir. Els perses tamb la honraven, li atribuan poders d'immortalitat i d'eterna joventut. El papa Innocenci III decret que els bisbes han de portar un safir al dit per protegir-se de les males influències. El papa Gregori XV va fer del safir la pedra oficial dels cardenals. A part que aquesta gemma afavorís la noblesa de corazny d'esperit, els bons costums, les qualitats morals i que pogués fer feliç i valent a qui la portés, tenia la reputació d'allunyar els mals esperits i sortilegis, freqüents i nombrosos en l'Edat Mitjana.
6. VENUS I EL triclínic
La amazonita o silicat doble d'alumini i potassi és una magnífica representant. Les seves virtuts són essencialment les de procurar esperança i amor a aquell o aquella que el portés. Altres pedres són l'àgata, l'aiguamarina, l'albita, el beril, la maragda, el corall rosa, el lapislàtzuli, la perla i el safir clar.
L'àgata deriva el seu nom del grec akhates, que designava qualsevol classe de calcedònia. En l'Antiguitat els pagesos pensaven que portant un àgata tindrien més oportunitats d'obtenir una collita abundant. Era freqüent veure un àgata penjant de la parella de una carreta. Avui dia encara es considera la pedra de la sort dels jardiners. Se li atribueix el poder de protegir del raig a qui la porti. Tenia fama de guarir i alleujar a qualsevol persona víctima d'una picada d'escorpí o d'una mossegada de serp i ser contaminat per la seva verí, també gaudia de la reputació de fer miracles en casos de somnambulisme.
La maragda pren el seu nom d'una paraula sànscrita samaraka que significa "brillant". Al segle XIX, Víctor Hugo va batejar amb el nom d'Esmeralda a l'heroïna de la seva novel·la La nostra Senyora de París. Era l'atribut de Deméter grega que els romans van cridar Ceres, nom l'arrel etimològica vol dir "créixer". Les dues eren deesses de la vegetació, la fertilitat i l'abundància. Aquesta pedra concedia el coneixement dels misteris, afavoria la saviesa i atorgava la il·luminació a qui la portava. Per aquest motiu se li atribuïssin els poders de protegir contra els sortilegis, els maleficis i dimonis. Aaron utilitzava les maragdes amb fins endevinatoris portava el ourim i el toummim en el seu pit i els utilitzava com donats per interrogar l'oracle. Es creia que podia aportar tots els plaers, tota l'alegria i felicitat de l'existència.
7. MERCURI I EL monoclínic
La atzurita o hidrocarbur de coure és la seva més bella representant. Tenia fama d'exercir sans efectes sobre els problemes de tiroide i les malalties de la pell. Altres pedres són l'àgata, l'atzurita, el beril, el corall, el guix, el jaspi, la marquesita, l'ull de gat i la sardònica.
En aquest article he presentat les virtuts i els poders dels 12 vidres o pedres precioses més conegudes. Així apareixen en l'ordre en que portaven al pectoral d'Aaron (Èxode 28, 15). A la primera fila 1 sardònix, 1 topazi i una maragda; en la segona: un robí, un safir i un diamant; a la tercera: 1 òpal, 1 àgata i un ametista; en la quarta: un ònix 1 crisòlit i un jaspi.
El jaspi se suposava que afavoria les visions i els estats propis dels mèdiums, els mateixos indis la utilitzaven en els rituals de la pluja. Semblava protegir de tots els mals i plagues de la natura, però també dels accidents, de les ferides i fins i tot de les mossegades de serp i de les picades d'escorpí i de grans insectes. Els seus efectes contra els mals de panxa, de fetge, de ronyons i de cor es creien immediats. Les seves virtuts resultaven estimulants, tonificants, cauterizantes, cicatritzants, immunitzants i calmants.
En aquest article he presentat les virtuts i els poders dels 12 vidres o pedres precioses més conegudes. Així apareixen en l'ordre en que portaven al pectoral d'Aaron (Èxode 28, 15). A la primera fila 1 sardònix, 1 topazi i una maragda; en la segona: un robí, un safir i un diamant; a la tercera: 1 òpal, 1 àgata i un ametista; en la quarta: un ònix 1 crisòlit i un jaspi.
En el llibre de l'apocalipsi, la ciutat santa de Jerusalem compta amb un mur de dotze fonaments i ells els dotze noms dels Apòstols. Els fonaments del mur apareixen adornats amb tota mena de pedres precioses: el primer de jaspi, el segon de safir, el segueixen el robí i la maragda, l'sardònica, el sardio i la crisolita, el beril, el topazi i el lapislàtzuli, el jacint i l'ametista. (21, 19-20)
L'or, el safir i el diamant, s'utilitzen avui dia per designar l'excel·lència en l'emprenedoria de 3 nivells.
A causa de la seva habilitat de sostenir una càrrega, els vidres absorbeixen l'energia que els envolta. Són excel·lents escuts en contra de les vibracions d'altres persones, per això molta gent els fa servir quan està en multituds, espais públics o atmosferes carregades emocionalment, o quan efectua un treball de sanació. No obstant això, s'han de netejar regularment de les vibracions que han absorbit o perden la seva efectivitat i claredat.
La paraula "vidre" sovint es refereix a un cristall de quars transparent de sis costats. La seva grandària i claredat varien entre una peça i una altra, però la seva funció continua sent la mateixa. El quars transparent és la millor eina per a usar-lo en meditació i auto-sintonització.
Atès que el Silici és un material semiconductor molt abundant, té un interès especial en la indústria electrònica i microelectrònica com a material bàsic per a la creació d'hòsties o xips que es poden implantar en transistors, piles solars i una gran varietat de circuits electrònics. El primer làser va ser un robí i va funcionar per primera vegada el 16 de maig 1960.
NOTA DE L'AUTOR
Aquest article està fonamentat en L'Enciclopèdia de les arts endevinatòries: presagis, creences, misteris; actualitzat amb els estudis científics sobre el regne mineral.
